diumenge, de maig 05, 2013
dissabte, de maig 04, 2013
Lady Godiva
I jo no vaig fer el forat per mirar, quedar-me cec no em deixaria rodar en la Single Speed.
Dies de SSEC.
A on tot camina segons els plans de cada any, o quasi.
Per diferents motius, crec que d'aquí a mesos, si tot va com ha d'anar, els USA, i Austràlia, ja no seran terres a visitar, si no visitades.
Però avui són llocs a on les nostres bikes hi han de rodar, no llocs a on hi han rodat.
Normalment, els pronòstics van agafats del sender de les realitats, dic normalment. no és veritat, però millor la prudència sempre, que l'exposició de bons resultats
Els USA, dues propostes en dues setmanes, Austràlia, una, en una setmana, i ens queda el Vell Continent, que ens ha sobrepassat en propostes de bike Single Speed.
Diria, no ens ho podem permetre, ho diria perquè ho penso, però crec que no estaria siguent fidel a la realitat, pel fet que després d'abandonar les poques cites del pais on anàvem, crec que podrem substituir-les per les continentals, i les transcontinentals, crec. I més si la VW resta com restarà, definitivament aturada a casa.
Tenim un pla, un bon pla. És pragmàtic, sí, i també aparentment valent, rar sí, rar, però és que si bé podria semblar-ho, que és un pla valent, la realitat és que no, és pel fet de ser calculat i programat des de fa anys, com tot, que sembla valent a la distància.
I ara en veure com tot va caminant, a la distància sembla difícil, en cap cas, en cap cas. No faig res difícil, ho pot semblar a la distància, però res més lluny de la realitat.
Mirarem de coincidir amb l'Andy a Escòcia, i tant, i tant, altra cosa el tema de les nostres dues nacions, aquesta ja serà motiu d'un tram de vida, crec que molt lluny d'un tram de crònica, crec. O en cas de ser-ho, vull dir, motiu d'una crònica a The Great Escape MTB, aquest, el Blog, ja serà si és donés el cas un espai obert, limitat però a uns pocs bikers Single Speed, de fet aquest darrer punt ja us vaig esmentar fa uns mesos que aniria venint.
Doncs això, va venint.
OMG, OMG, OMG.
Dies de SSEC.
A on tot camina segons els plans de cada any, o quasi.
Per diferents motius, crec que d'aquí a mesos, si tot va com ha d'anar, els USA, i Austràlia, ja no seran terres a visitar, si no visitades.
Però avui són llocs a on les nostres bikes hi han de rodar, no llocs a on hi han rodat.
Normalment, els pronòstics van agafats del sender de les realitats, dic normalment. no és veritat, però millor la prudència sempre, que l'exposició de bons resultats
Els USA, dues propostes en dues setmanes, Austràlia, una, en una setmana, i ens queda el Vell Continent, que ens ha sobrepassat en propostes de bike Single Speed.
Diria, no ens ho podem permetre, ho diria perquè ho penso, però crec que no estaria siguent fidel a la realitat, pel fet que després d'abandonar les poques cites del pais on anàvem, crec que podrem substituir-les per les continentals, i les transcontinentals, crec. I més si la VW resta com restarà, definitivament aturada a casa.
Tenim un pla, un bon pla. És pragmàtic, sí, i també aparentment valent, rar sí, rar, però és que si bé podria semblar-ho, que és un pla valent, la realitat és que no, és pel fet de ser calculat i programat des de fa anys, com tot, que sembla valent a la distància.
I ara en veure com tot va caminant, a la distància sembla difícil, en cap cas, en cap cas. No faig res difícil, ho pot semblar a la distància, però res més lluny de la realitat.
Mirarem de coincidir amb l'Andy a Escòcia, i tant, i tant, altra cosa el tema de les nostres dues nacions, aquesta ja serà motiu d'un tram de vida, crec que molt lluny d'un tram de crònica, crec. O en cas de ser-ho, vull dir, motiu d'una crònica a The Great Escape MTB, aquest, el Blog, ja serà si és donés el cas un espai obert, limitat però a uns pocs bikers Single Speed, de fet aquest darrer punt ja us vaig esmentar fa uns mesos que aniria venint.
Doncs això, va venint.
OMG, OMG, OMG.
És evident
Que som a vols singulars.
No millors en cap cas, ho dic perquè avui escalant a un tram per on hi he rodat amb grans bikers, no per ser els més forts, escalant, que segurament sí, no per ser els més bons baixant, que segurament també, vull dir que no són importants aquests aspectes, pel què fa a aquest espai, a aquesta intervenció, sí pel fet que avui uns quants anys després parlava, exposava a la Betty a dos llocs per on hem passat, el primer a peu de l'inici de l'escalada de la Pedra de la Ferradura, des de prop de la casa del Montalt, nosaltres anàvem direcció a Coll de Pollastre, de fet anàvem a Sant Celoni, i ho anàvem a fer sempre entre corriols, mirant d'evitar, pel fet de ser cap de setmana, les pistes més transitades.
En aquest punt, li comentava que amb la bike Geared, ara fa deu anys, escalava fins la Ferradura, la bike era la Scalpel Team Replica del 2003, és interessant concretar quina versió de Scalpel era pel fet que era una bike amb un 2x9, a on el plat petit era un 29. A aquells temps jo era un escalador, no diré bo, en cap cas, i baixant, puc dir que les baixades les mirava, res més, però un dia escalant l'exigent corriol des del peu de la casa del Montalt fins la Ferradura, amb 38 anys a 185 pulsacions/minut, durant una breus instants, ni segons, vaig sentir com una mena de defalliment molt intens.
I avui, passats aquests deu anys, li deia a la Betty, que aquell va ser el meu primer tast de l'inici de la caiguda de les meves ja de per si, modestes prestacions a dalt de la bike.
Després, una estona després, a un tram molt conegut, he posat peu amb la meva bike Single Speed, una cinquantena de metres abans d'on ho feia fa uns anys amb la meva bike Geared, aquesta una 3x9, amb un plat petit de 22 dents.
I el mateix, li he comentat com una anècdota més a la Betty.
Superat aquest petit tram, el següent de vint-i-cinc metres més, que amb la Single Speed sempre el faig a dalt de la bike, avui l'he fet seguint caminant des del primer tram, no he fet ni el gest d'enfilar-me a dalt de la bike.
Superades a peu aquestes dues zones, sense pensar ni un instant que tingués cap necessitat de fer-les a dalt de la bike, m'he enfilat a la Single Speed, i el tram que venia, d'uns cent-cinquanta metres d'escalada, a on la dificultat ve per entrar des de l'inici dins d'un torrent sec molt esmicolat, que mai he fet sencer, sempre posant peu en repetides ocasions a diferents zones del tram, avui des del primer metre, fins i tot a la incorporació inicial al torrent, sempre a dalt de la Single Speed sense fer un sol peu fins arribar als cirerers, lloc a on el corriol enllaça amb la pista que ve del peu de Lourdes, i des d'on escalem verticalment per corriols alternatius a la pista principal fins La Pedra de la Ferradura.
Ha sigut memorable.
Dies de SSEC.
No millors en cap cas, ho dic perquè avui escalant a un tram per on hi he rodat amb grans bikers, no per ser els més forts, escalant, que segurament sí, no per ser els més bons baixant, que segurament també, vull dir que no són importants aquests aspectes, pel què fa a aquest espai, a aquesta intervenció, sí pel fet que avui uns quants anys després parlava, exposava a la Betty a dos llocs per on hem passat, el primer a peu de l'inici de l'escalada de la Pedra de la Ferradura, des de prop de la casa del Montalt, nosaltres anàvem direcció a Coll de Pollastre, de fet anàvem a Sant Celoni, i ho anàvem a fer sempre entre corriols, mirant d'evitar, pel fet de ser cap de setmana, les pistes més transitades.
En aquest punt, li comentava que amb la bike Geared, ara fa deu anys, escalava fins la Ferradura, la bike era la Scalpel Team Replica del 2003, és interessant concretar quina versió de Scalpel era pel fet que era una bike amb un 2x9, a on el plat petit era un 29. A aquells temps jo era un escalador, no diré bo, en cap cas, i baixant, puc dir que les baixades les mirava, res més, però un dia escalant l'exigent corriol des del peu de la casa del Montalt fins la Ferradura, amb 38 anys a 185 pulsacions/minut, durant una breus instants, ni segons, vaig sentir com una mena de defalliment molt intens.
I avui, passats aquests deu anys, li deia a la Betty, que aquell va ser el meu primer tast de l'inici de la caiguda de les meves ja de per si, modestes prestacions a dalt de la bike.
Després, una estona després, a un tram molt conegut, he posat peu amb la meva bike Single Speed, una cinquantena de metres abans d'on ho feia fa uns anys amb la meva bike Geared, aquesta una 3x9, amb un plat petit de 22 dents.
I el mateix, li he comentat com una anècdota més a la Betty.
Superat aquest petit tram, el següent de vint-i-cinc metres més, que amb la Single Speed sempre el faig a dalt de la bike, avui l'he fet seguint caminant des del primer tram, no he fet ni el gest d'enfilar-me a dalt de la bike.
Superades a peu aquestes dues zones, sense pensar ni un instant que tingués cap necessitat de fer-les a dalt de la bike, m'he enfilat a la Single Speed, i el tram que venia, d'uns cent-cinquanta metres d'escalada, a on la dificultat ve per entrar des de l'inici dins d'un torrent sec molt esmicolat, que mai he fet sencer, sempre posant peu en repetides ocasions a diferents zones del tram, avui des del primer metre, fins i tot a la incorporació inicial al torrent, sempre a dalt de la Single Speed sense fer un sol peu fins arribar als cirerers, lloc a on el corriol enllaça amb la pista que ve del peu de Lourdes, i des d'on escalem verticalment per corriols alternatius a la pista principal fins La Pedra de la Ferradura.
Ha sigut memorable.
Dies de SSEC.
Color difícil, color genial
Amb aquest quadre, podem anar a fer un bon dinar, i tant que sí.
Vindrà de diferents llocs, pel fet de ser una joia entre joies, no la proposta de components, sí la bike.
MTB, MTB, MTB.
Vindrà de diferents llocs, pel fet de ser una joia entre joies, no la proposta de components, sí la bike.
MTB, MTB, MTB.
Escalant graons
Baixant-ne menys, és veritat, però més, i molt però que molt més segurs que a anys passats.
Molts tests, tots partint d'una bona proposta inicial.
Dies de SSEC.
Molts tests, tots partint d'una bona proposta inicial.
Dies de SSEC.
Dies, i més dies
Propers a més aventures, totes elles de somni, som propers a més aventures.
Però ara molt prudents, ser conseqüents sempre ha implicat fer un sender poc transitat, silenciós, ara també, i tant, i tant.
SSEC, SSEC, SSEC.
Per sort no en som els únics, per sort no en som els únics.
Tot i que, tot i que en cas de ser-ho, no passa res, no passarà res, tampoc haurem de compartir, que ens agrada, ens agrada compartir, però és com les portes tancades, que a casa passen a ser murs, ser-hi sols, té un punt fort, en gaudim sols, que també està bé, molt.
I em ve al cap l'hotel de Finale, OMG, OMG, OMG.
De fet res altera res, perquè sembrar el què ningú vol, no crea normalment cap trencadissa, normalment, per tant recollir-ne els fruits d'aquestes collites, fins avui mai ha provocat cap mena d'interès demostrat, aquest és el graó que ho separa tot, interès reconegut, i això referma amb contundència que som a territori SOLO, al sender que ens agrada, amb un cartell que esmenta amb lletres majúscules un mot, SILENCI, en silenci.
Això a casa, pel fet què pels voltants de casa no hi ha bikers Single Speed, com per a poder coincidir entre corriols.
Passades les fronteres el cas és a l'inrevés, passades aquestes el to és un to més dens, no per res, sí, perquè coincidim amb d'altres bikers Single Speed, pel fet què hi ha d'altres bikers que practiquen aquesta disciplina, bé, podria comentar algun punt fort més, però no cal, no cal.
A on som, no n'hi havia fa uns anys, i no n'hi ha ara, de bikers Single Speed propers a casa.
De fet SOLO, ja és la categoria de casa. Per això no notem res.
Ara passats uns dies, el clam ens ha fet agafar un altre vegada les grans alçades propies dels vols SOLO.
Anem com sempre des de fa uns anys, a aventures lluny de casa, i sempre fora de les fronteres, i sempre aquestes al Nord d'aquestes fronteres.
Dies de SSEC.
Però ara molt prudents, ser conseqüents sempre ha implicat fer un sender poc transitat, silenciós, ara també, i tant, i tant.
SSEC, SSEC, SSEC.
Per sort no en som els únics, per sort no en som els únics.
Tot i que, tot i que en cas de ser-ho, no passa res, no passarà res, tampoc haurem de compartir, que ens agrada, ens agrada compartir, però és com les portes tancades, que a casa passen a ser murs, ser-hi sols, té un punt fort, en gaudim sols, que també està bé, molt.
I em ve al cap l'hotel de Finale, OMG, OMG, OMG.
De fet res altera res, perquè sembrar el què ningú vol, no crea normalment cap trencadissa, normalment, per tant recollir-ne els fruits d'aquestes collites, fins avui mai ha provocat cap mena d'interès demostrat, aquest és el graó que ho separa tot, interès reconegut, i això referma amb contundència que som a territori SOLO, al sender que ens agrada, amb un cartell que esmenta amb lletres majúscules un mot, SILENCI, en silenci.
Això a casa, pel fet què pels voltants de casa no hi ha bikers Single Speed, com per a poder coincidir entre corriols.
Passades les fronteres el cas és a l'inrevés, passades aquestes el to és un to més dens, no per res, sí, perquè coincidim amb d'altres bikers Single Speed, pel fet què hi ha d'altres bikers que practiquen aquesta disciplina, bé, podria comentar algun punt fort més, però no cal, no cal.
A on som, no n'hi havia fa uns anys, i no n'hi ha ara, de bikers Single Speed propers a casa.
De fet SOLO, ja és la categoria de casa. Per això no notem res.
Ara passats uns dies, el clam ens ha fet agafar un altre vegada les grans alçades propies dels vols SOLO.
Anem com sempre des de fa uns anys, a aventures lluny de casa, i sempre fora de les fronteres, i sempre aquestes al Nord d'aquestes fronteres.
Dies de SSEC.
Sí, sí, una cosa i prou
És que ens està bé, ara per ara fer un sol tram, o fer-ne sumant sempre en un sol tram, sí, sí, això, molts, pocs, però tots dins d'un únic i sensacional tram.
Dies de SSEC.
Dies de SSEC.
I tant que sí
Per què no?
Vull dir, crec que una cosa va lligada amb una cosa, a, està bé això, i sembla no dir res, sembla no dir res, però res més lluny de la realitat, fer-ne poques, sí, sí, fer-ne poques i ben lluny, sempre ho hem fet així, i així seguirem.
Dies de SSEC.
Vull dir, crec que una cosa va lligada amb una cosa, a, està bé això, i sembla no dir res, sembla no dir res, però res més lluny de la realitat, fer-ne poques, sí, sí, fer-ne poques i ben lluny, sempre ho hem fet així, i així seguirem.
Dies de SSEC.
Oi que sí?
Quan tens temps per sortir en bike, i per escriure, la sensació està prou bé.
Dies de SSEC.
De fet a excepció del mundial de Finale, crec que sempre anem disposant de temps per a tot. Vull dir què no noto res pel fet de poder compartir temps al Blog, i poder també rodar, i rodar, amb les bikes. Fa uns anys que ho fem, i mai ha sigut una incompatibilitat, oi que no?
I de fet, al mundial de Finale, no ens va faltar mai temps, ni en cursa, el què ens va faltar va ser l'ànim, i passada l'aventura, quan ja teníem l'ànim, la fatiga ens va poder, és veritat.
No és el cas dels temps més propers, a on l'ànim i una energia que sembla avui per avui inesgotable, ens porta a fer mil i una aventures sempre de bike, bike, i més bike, ara també puc dir, de Single Speed, Single Speed, i més Single Speed.
Dies de SSEC.
De fet a excepció del mundial de Finale, crec que sempre anem disposant de temps per a tot. Vull dir què no noto res pel fet de poder compartir temps al Blog, i poder també rodar, i rodar, amb les bikes. Fa uns anys que ho fem, i mai ha sigut una incompatibilitat, oi que no?
I de fet, al mundial de Finale, no ens va faltar mai temps, ni en cursa, el què ens va faltar va ser l'ànim, i passada l'aventura, quan ja teníem l'ànim, la fatiga ens va poder, és veritat.
No és el cas dels temps més propers, a on l'ànim i una energia que sembla avui per avui inesgotable, ens porta a fer mil i una aventures sempre de bike, bike, i més bike, ara també puc dir, de Single Speed, Single Speed, i més Single Speed.
Entendre és gaudir
No sempre, però, no sempre però.
Però pel què fa a aquesta aportació, i tant que sí.
MTB; MTB, MTB.
Però pel què fa a aquesta aportació, i tant que sí.
MTB; MTB, MTB.
divendres, de maig 03, 2013
44-650b bis
És que les imatges són de premi.
MTB, MTB, MTB.
Podem tornar-hi, podem tornar-hi, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Podem tornar-hi, podem tornar-hi, oi que sí?
Colors torrats
Tons que fan que descansi una estona.
MTB, MTB, MTB.
I amb aquest to, què millor que una bona cervesa torrada.
L'haurem de demanar a la Moska.
Anem a dinar?
MTB, MTB, MTB.
I amb aquest to, què millor que una bona cervesa torrada.
L'haurem de demanar a la Moska.
Anem a dinar?
No hem parlat
Però pensàvem igual aquest biker, el propietari d'aquesta bike que no sé qui és, i jo.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)