Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de juliol 16, 2012

IF


MTB, MTB, MTB.

Profile


MTB, MTB, MTB.

Si ja ho sé, què té?

Per un mecànic segurament res, per a mi, un aficionat a la bike, no he vist mai un pinyó semi-trinquet, sí ja ho sé no ho és, per a mi però és un pinyó semi-trinquet.

Tinc sort.

Molta sort, perquè no em puc permetre tantes bikes, en cap cas.


MTB, MTB, MTB.

diumenge, de juliol 15, 2012

24+1


Un cap de setmana imprevist, diferent, no per no conegut, sí per ser a l'altre cantó de la cursa, aquest cop sense pedalar, mtb, mtb, mtb.

Preparo la crònica i directes a compartir-la a The Great Escape MTB.

MTB, MTB, MTB.

24K Gold plating


Ara sí, ara sí, vull dir que aquesta bike és germana, però germana de la meva Vicious.

Ho dic perquè cromada, millor dit amb aquest efecte visual, diries, mai aniria amb una bike com aquesta, doncs bé, jo com amb la Vicios, també aniria amb aquesta Peacock Groove.

MTB, MTB, MTB.

Rocker


Quasi que obligada aquesta aportació, una Spot Brand, anunciada com a Longboard, crec que és una Rocquer, no m'agrada especialment. Un color difícil de mantenir net, com el de les Yetis de casa, però single speed, amb Belt Drive, bé ha de ser-hi, ha de ser-hi.

MTB, MTB, MTB.

No ho sé.

Vull dir que no sé si m'agrada, la veig i no ho sé.


MTB, MTB, MTB.

I ho dic seriosament, aquesta bike deriva cap a les Omega, i no sé si m'agrada això, no dic, no m'agrada, senzillament, encara no ho sé.

2013 Intense 275

MTB.

MTB, MTB, MTB.

Un nou patró de roda, serà interessant veure a on anem a parar.

Per a cada disciplina una roda, per què no?

Ultimate Pedals


Oriol són aquests, ara bé com el seient, un cop els tingui ja et diré a on som, abans de 150 en 150, millor que no.

En parlarem, en parlarem, un cop estigui tot al seu lloc.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de juliol 14, 2012

Trike III

Perquè II no quedaria bé, I tampoc, Trike III, i tant que sí.


MTB, MTB, MTB.

M'agradaria tenir una activitat relacionada per a poder fer funcionar aquesta joia, una d'aquestes joies, però clar ha de ser a l'inrevés oi que sí?

A aquesta hora haurem tornat de Banyoles de veure als nostres Freedoms, perdó, Freedom, i en Caixàs?

També haurem coincidit  amb la Noe i amb en Jaume, espai 24 hores, mtb, mtb, mtb. 

Profile


MTB, MTB, MTB.


Quin color, quin color, quin color.

Kelly


Bé, un post amb dues imatges úniques per a mi, i tant que sí.

Singular, molt i molt singular, la Willits, per favor, un somni, aquesta Kelly, sí, la tensió de cadena no és, però la bike té per a mi una puntuació més que interessant, escric això i penso amb la IF single speed, mtb, mtb, mtb.

HUPCAP

Del 2009.

MTB.
MTB, MTB, MTB.

Concepte ja vist, però no per això menys interessant.

El reforç inferior de pipa conegut el ST inclinat també, però no per això li manca personalitat, sí que és veritat que la pipa amb aquesta decisió no es veu neta, però i si això ja és què vol aconseguir?

Dies de novetats, avui he anat a comprar el pa, amb la meva Vicious, és que ara presta més, mtb, mtb, mtb.

D'aquí uns dies

Us en dic més coses.


MTB, MTB, MTB.

The Bootlegger tricycle



L'inici és aquest.

MTB, MTB, MTB.

divendres, de juliol 13, 2012

Quan devorar no és menjar.


Ja que un dia em vaig plantar, ara cal rematar.

Vull dir que el pas de geared a single speed, que el pas de doble a rígida marca un abans i un després, em porta a anar decidint components de la bike coincidents fins ara amb les bikes que he rodat anteriorment, seient i punys el propers canvi.

Canvi que avui ja és una realitat, i tant que sí, i quina millor manera de fer que sortir a pedalar per tastar les dues novetats.


Les sensacions als deu primers Km. del seient Brooks, dolentes, quina molèstia que tinc a la galta del cul esquerra, com un pinçament d'un nervi, penso, quin desastre, quin desastre.

Així vaig fins a Vallromanes, dubtant si deixar-me caure i restar encaixat literalment al seient o insistir en apuntar els isquios al voral posterior del seient.

A Vallromanes, galetes de paret fina, tomàquet amb oli i sal, una cervesa i mitja, mes galetes i un cafè.

D'aquí,  direcció a La Roca sempre tot per pistes i corriols.

Pedra de l'Encant.
Tot d'una mentre rodo m'adono que jo insisteixo amb assentar-me al voral del seient, vull dir a la part de tot del darrera, com sempre he fet amb tots els seient i en funció de la pendent m'avanço més o menys lliscant a sobre del seient.

Miro de deixar que el cul es col.loqui ell a sobre del seient i immediatament cau, vull dir que la posició natural és encaixat a les orelles de caiguda del lateral del Brooks, això no m'agrada perquè m'acosta molt tot el cos al manillar, fent la bike més curta de TT.

Quina emoció.
El pare al cel sigui ens va demanar una darrera voluntat que té com a protagonista a aquesta ciutat que a casa tan estimem, Granollers,  i a aquest lloc que respectem, la Pedra de l'Encant.

I mentre pedalava direcció Sant Celoni des de Vallromanes, vaig decidir de fer camí a La Porxada, i fer una breu visita a aquest petit indret que el pare tant apreciava.


Després d'aquesta petita aventura, directes a Cardedeu, bé propers, direcció a Cànoves, per després desviar cap a LLinars.


La millora dels punys, és a dir de la cinta de manillar en detriment dels punys convencionals, avui interessant, caldrà rodar-hi més, però avui el pensament és,  que funciona.


Un Montseny tapat, m'indica cap a on he de dirigir-me.

Després d'un abona estona entre pistes, a Llinars decideixo fer una bona Cola, sí, sí. M'aturo uns minuts i gaudeixo d'una Cola ben freda.

Mentre rodo vaig mirant si l'alçada de la tija és la correcta, quilòmetre sí quilòmetre també crec que vaig baix pel fet d'anar encaixat al Brooks i no apuntat a sobre dels isquios al voral exterior del seient, però posant el taló al pedal vaig a l'alçada que he d'anar.

Mentre faig això penso que hauré d'enrederir el seient, això penso quan porto uns setanta quilòmetres a dalt de la bike. 

Ja sense cap més aturada fins a Sant Celoni a on rodo de pet fins  a la Font dels Enamorats, i d'aqui a casa de la mare.

Tres Bíters, crec recordar que fruita, sí, sí, molta fruita, crec, i aigua freda, i també un mos de xocolata sense sal?

Una estona després, reinicio la marxa ja de retorn cap a casa, ara ja amb els llums a punt, perquè l'arribada serà amb l'entrada de la nit, no sé si veuré fades, no sé si veuré cavallers, però avui no és important, he vist la Pedra de l'Encant, he vist la Pedra de l'Encant.


Pas obligat pel Pont Trencat, "el meu germà és un geni", algú ho havia de dir, per enfilar des de Pedra Gentil directes al Santurari del Corredor.


Una pujada divertida, a on el millor que puc fer és no mirar més enllà de la meva roda. 


Per gaudir i no patir de les pales exigents de pujada, ho faig així i en un  no res sóc al Santuari, bé un no res, una hora he de pensar, no pas abans.


La proposta avui és que cal recuperar el to que fa mesos que no tinc, no rodo bé, no escalo bé, la Tramun va ser una excepció, no baixo gens bé, això no és una novetat, i la diferència ara és que les ganes de millorar coincideixen amb bones sensacions, fa tres dijous les ganes costaven i les bones sensacions no hi eren.

Dies els darrers, de descansar, bé i molt.

Ara coincidint amb l'arribada del Brooks sembla que les bones sensacions són les que marcaran el ritme de tot plegat, i això fa que el meu Drac torni a refer els vols de Drac.

Hem sortit en bike darrerament, sí, però no hem volat, certament.

I a totes, totes que no és un tema de velocitat si no de disciplina, si penses en pesos de bike, si penses 100% PRO, si els components han de ser els TOP, perquè si és car,  és bo, i si és bo és el què toca, aquest també pot ser el teu espai, perquè podrem compartir  d'altres possibilitats de gaudir de la bike, ep, sense deixar de perseguir podis, sense deixar de cercar que les mirades dels altres Dracs no siguin,  pel fet de quedar totes enrere.  Però des d'aquest Mirador,  el Mirador del Drac. A on la informació no és poder, si no possibilitat de compartir, i a on en fer-ho la sensació és bona.

En tenim dos de Miradors, un a South Carolina, i un a Catalunya, ens falta consolidar el d'Irlanda, i si hi ha una mica de sort el d'Austràlia.

MTB, MTB, MTB.


El diumenge va ser el dia de "les mares", casa-Vallromanes-Granollers-Sant Celoni-casa, una anada ràpida fins a Vallromanes, una volta per Granollers per anar cap a Sant Celoni, i una tornada exigent pel Santuari,  encara de dia a minuts d'entrar a la nit, per no dir, ja de nit. De nit? sí, sí, de fet la imatge anterior a aquesta és abans d'arribar al Santuari.


Una arribada a casa de negra nit, a on durant tota la ruta, d'unes quantes hores una pila de pensaments, de reflexions, són el pal de paller de tota l'aventura.


Una entrada  a les rodalies de casa rodant sense pauses, integrat al saient Brooks, amb les mans properes al meu cos, agafades a la brida de la maneta de fre, ara protegida per la cinta de cuiro Brooks, he de baixar la intensitat dels llums a mínima potència perquè al darrer tram de dos Km. per carretera els cotxes s'aturen de la claror dels dos Sigmes.

La sensació ara pedalant, des dels darrers deu Km. molt i molt bona, accepto finalment que la posició no és de contacte dels isquios, si no d'anar encaixat totalment al Brooks, fet que em deixa més proper al manillar, ara ja no penso que vaig baix, vaig bé d'alçada de tija, i que estigui tan proper al manillar ja no em dóna la sensació de TT curt, o potència curta en cap cas.


Després d'això, un cop a casa dutxa i menjar, meló fred amb iogurt natural, que bo, que bo, que bo.

MTB, MTB, MTB.

Equipat 100% d'estiu.

Menjar, l'esmentat a cada aturada, aigua el mateix, aigua del bidó 1,5 litres.

Incidències, cap.

Eines, les de sempre, ara sí, ara no, perquè a Vallromanes me les he deixat i la Betty me les ha portat a Sant Celoni.

Els llums els portava ella al cotxe, i els he agafat a l'hora de sortir de Sant Celoni cap a casa.

De Sant Celoni a casa vaig curt d'aigua perquè no he omplert a casa la mare. 

Ara ja fins la propera, oi que sí, mtb, mtb, mtb.

El Team Pro de Brooks, sorprenent, per la rebuda inicial dels primers quilòmetres, àcida certament, i la millora quilòmetre a quilòmetre.

La cinta del manillar molt bé, com el seient hi he de fer més quilòmetres per certificar que definitivament tindrà un bon rendiment.

Crònica

A quarts de deu.


És quan tinc previst trabocar la crònica del diumenge.


Una crònica breu si la comparem amb les hores a dalt de la bike. 

MTB, MTB, MTB.

Trike



MTB, MTB, MTB.

Sensacional, si tingués més espai, que el tinc, per què no? potser perquè no he de repartir res?

Budd Bikes.


MTB, MTB, MTB.

The Motivator

MTB, MTB, MTB.

Vicious


Deia, Willits, deia IF, ara Vicious.

MTB, MTB, MTB.

Vull dir que com les dues primeres aquesta Vicious Pedro´s va sortint cada cert temps al Blog. 

dijous, de juliol 12, 2012

Cercant Trinxes pel Corredor, de nit.


Si vols pedalar hauràs de menjar.


I beure aigua no cervesa, en cap cas, i menys si aquesta darrera és ben freda.


I si vols portar el menjar t'hauràs d'espavilar, mtb, mtb, mtb.


Moltes ganes de pedalar, després de dies de sentir defallir.



Una llum marcada pels cavallers de la llum, a on notar que aquesta et porta és la millor porta per tornar a pedalar.


I a on esperant, de mentre pedalant, tot agafa el seu to més sentit.
 
Saps que els cavallers marxaran, saps que la llum també, i que després vindran les fades de la nit, i penses, fem aquesta foto, que si dubto a la nit no tornaré del delit.


Darrera imatge del dia, propera ja de la nit.


Jo aquí encara no sabia que del seient m'acomiadaria, i de fet va ser així perquè passades les hores el Brooks s'imposava, mtb, mtb, mtb.


I després d'uns breus instants, i de menjar uns bons entrepans,  de cruspir-me literalment la cervesa freda però freda de veritat, ve el moment menys esperat,  el de tornar mig ofegat cap el racó més ben plantat.

Casa sempre és casa i la resta del món sempre és lluny.


Una bona llum sempre marca un bon punt.

Ho dic pel fet que anar al Corredor de dia sol, és un tema, ser al Corredor amb els Trinxes de nit, un altre de similar, tornar sol de nit, no té res a veure amb els dos punts esmentats.


Finalment des de casa, tot queda ben posat, els cavallers, amb la llum, les fades amb la nit, i jo un altre cop a casa.

MTB, MTB, MTB.

Equipat 100% d'estiu, tornada amb la Lite.

Aigua, 500 ml, cervesa, i menjar, tres entrepans, dos de formatge i un de fuet, el pa de cinc cereals, crec, de Llavaneres això segur.

Incidències cap.

Dies de MTB, ara ja actiu, mtb, mtb, mtb. 

Willits






OMG, OMG, OMG.

Quedar sorprès per propostes com aquesta fa que gaudir de les nostres bikes, ja no pedalar, que també,  tingui encara més sentit, mtb, mtb, mtb.

Mountie


Difícils de veure,  mtb, mtb, mtb.

2013 Scott Genius 700 – 650b All Mountain Bike

By aquadog July 10, 2012 http://www.mtbr.com/

While most had their attention on Tour de France, Scott quietly introduced their new 650b bike in France. What they came up with is a more traditional suspension design with 150mm of travel both front and rear for the Genius 700, sporting 650b sized wheels. They also have a 29er version which has 130mm of front and rear travel. They have done away with the 26er version.
While the old Genius had a complex pull shock design, this 2013 one has a more traditional push shock layout. It is nicely integrated into a sculpted carbon frame. The linkage is very slick as it lays over the seat tube when fully extended. This saves space and gives the bike a very clean look.

150mm of travel is a lot, but that is really the promise of 650b bikes. 29ers can handle the shorter travel bikes but they hit a wall as they creep into long travel as their chainstays and wheelbases get longer. That’s where 650b takes the baton and allows bikes with long travel and big tires to still maintain the fun and agility that riders expect.

The Genius 700 series (650b), in its low setting, sports a 67.7-degree head angle, a 73.8-degree seat angle (effective), a 13.6-inch-high bottom bracket and 17.3-inch chainstays. These numbers tell the story of a slack bike with still fairly shortchain stays and the BB height is just perfect for a bike designed for 650b as opposed to a 26er conversion.

Frame weight is another interesting story. Scott saved 200 grams and still managed to make the frame stiffer. Weight is claimed at 5.07 lbs. Interestingly enough, the 29er version also weighs in at the identical weight.

Other details:
•Press-fit BB92
•Internal cable routing
•Rear axle that can work with 142x12mm, 135x12mm and 135x10mm quick-releases
•Comes with 135x12mm DT Swiss RWS
•Front fork is a shortened custom Fox 34 with a QR15 bolt-through axle and a full 150mm of travel

What new bike? mtbr survey

The latest Mtbr Reader Survey (with 2700 responses) shows that over 10% are planning to buy a 650b bike. 7.5% of that are focused on a full suspension 650b bike.