Cercant Trinxes pel Corredor, de nit.

Si vols pedalar hauràs de menjar.

I beure aigua no cervesa, en cap cas, i menys si aquesta darrera és ben freda.

I si vols portar el menjar t'hauràs d'espavilar, mtb, mtb, mtb.

Moltes ganes de pedalar, després de dies de sentir defallir.

Una llum marcada pels cavallers de la llum, a on notar que aquesta et porta és la millor porta per tornar a pedalar.

I a on esperant, de mentre pedalant, tot agafa el seu to més sentit.
 
Saps que els cavallers marxaran, saps que la llum també, i que després vindran les fades de la nit, i penses, fem aquesta foto, que si dubto a la nit no tornaré del delit.

Darrera imatge del dia, propera ja de la nit.

Jo aquí encara no sabia que del seient m'acomiadaria, i de fet va ser així perquè passades les hores el Brooks s'imposava, mtb, mtb, mtb.

I després d'uns breus instants, i de menjar uns bons entrepans,  de cruspir-me literalment la cervesa freda però freda de veritat, ve el moment menys esperat,  el de tornar mig ofegat cap el racó més ben plantat.

Casa sempre és casa i la resta del món sempre és lluny.

Una bona llum sempre marca un bon punt.

Ho dic pel fet que anar al Corredor de dia sol, és un tema, ser al Corredor amb els Trinxes de nit, un altre de similar, tornar sol de nit, no té res a veure amb els dos punts esmentats.

Finalment des de casa, tot queda ben posat, els cavallers, amb la llum, les fades amb la nit, i jo un altre cop a casa.

MTB, MTB, MTB.

Equipat 100% d'estiu, tornada amb la Lite.

Aigua, 500 ml, cervesa, i menjar, tres entrepans, dos de formatge i un de fuet, el pa de cinc cereals, crec, de Llavaneres això segur.

Incidències cap.

Dies de MTB, ara ja actiu, mtb, mtb, mtb.