Aquesta és més que una crònica de MTB, és una crònica d'agraïment a en Jordi Pallí, una crònica d'una aventura a on el temps m'ha fet retrobar un altre cop amb velles aventures del Baix Empordà amb en Carles Amagat, i el seu germà.
Les bones propostes tenen un to, per a mi tenen un to, i aquesta sensació mentre és, el color de les jornades són sempre aventura i més aventura.
Aquest to, té diferents escales i tant que sí, com diferents persones hi ha, però la sensació és sempre la mateixa, i tant que sí.
En Jordi Pallí des del primer dia, i hem coincidit en molt poques ocasions, però les que hem coincidit les sensacions han sigut sempre molt i molt bones, aquest sentir fa que cada pas que es fa en aquest entorn el d'en Jordi sigui sempre generador a casa de bones percepcions, les millors.
El present, aquest present inicial de la Montgrinada per part de BO, és ja un primer pas a on penses, dinar com el de la Bisbal de 10/10, i a on aquest cop a la Montgrinada podrem participar de la festa del MTB a dalt de la bike, i penses, que bé, que bé, que bé.
Sóc de fàcil convèncer jo, com sempre si la música sona bé, i no té res a veure amb la música del circuit Montalt, res, és una manera de fer dels interlocutors que fa que tinguis una sensació de benestar, i aquest benestar en fer-se rei únic del moment fa que tot rodi com ha de rodar, i no crec que sigui de cap manera concreta.
Ho dic perquè, amb diferents grups de bikers amb qui comparteixo pedalades, amb el grup del notari i el d'en Joan i en Pep, dos grups els dos molt diferents sí, de Sant Celoni amb els dos, amb els Trinxes de Vallromanes, amb l'Home del Montseny i el seu fill, també de Sant Celoni, aquests campions entre campions, el seu pare per la seva hospitalitat extrema, el fill per la seva competitivitat extrema al mateix temps que respectuós amb nosaltres, el seu nom Guillem, en puc dir amb apreci, en Guillem el Gentil, amb en Vicenç dels Xurribikers del poble, tots ells grups amb qui hi tenim una sensacional relació de mtb, mtb, mtb, i són tots, grups que el punt en comú amb nosaltres és passar una bona estona de MTB, per això hi rodem. Amb els primers els de Sant Celoni, ja des de la carretera, des de fa una pila i mitja, i mitja més, la resta van per la primera pila llarga d'anys, i tant que sí.
Per aquest motiu crec que quan dic, que la música soni bé, no ha de ser cap més música que la de sumar, sumar i sumar per passar la millors estona de MTB possible.
Aquesta singularitat tan plural, és el què ens transmet en Jordi Pallí, no hi ha més, i per això aquest fer, fer i fer, i no puc dir altra cosa pel què fa a BO, no puc oblidar que BO és amb el Blog el punt d'unió de nosaltres amb aquest grup d'una de les zones més interessants, pel que fa a sensacions de rondalla, de fet voltar la Catalunya Nord, té això, sempre penses que gràcies a com és, tenim sempre presents els nostres orígens, sempre.
Aquest fer de compartir les millors sensacions d'en Jordi és el què ens va fer viure de manera especial aquest cap de setmana, mare meva, la seva proposta de ser a Verges a casa seva, no és una proposta més en cap cas, la cordialitat de la seva proposta és el què ens va captivar, definitivament.
I d'aquesta sensació inicial, no en queda res més que en difereixi una dècima, vull dir que cada minut, cada hora, les dues jornades, tant la primera com la segona sempre van estar impregnades d'aquesta manera tan agraïda de fer, fer i fer.
Una arrancada de dia el diumenge, emocionant.
Un anar direcció al punt de sortida emocionant, i tant que sí.
Una coincidència amb els bikers BO al punt de sortida de la Montgrinada, que et fa sentir com a casa, com a casa, important, oi que sí, com a casa.
Una arrancada de somni, per uns paratges de somni.
Un seguit de senders, de corriols, de pistes d'enllaç, sempre dirigits a fer-nos gaudir del seu espai, de les seves zones de pràctica del MTB, a on cada paraula d'en Jordi fa que et quedis amb un somriure als llavis, i per tant a cada pedalada, sigui això, pedalar i passar-t'ho bé.
Pedalar per compartir és una manera de viure una jornada de MTB, com ho és el pedalar per competir, totes dues tenen lloc a diferents jornades ben diferenciades, a la de la Montgrinada la paraula compartir, és una manera de fer que es viu en primera persona, i tant que sí.
El punt d'arribada al lloc per esmorzar no sé si podria ser millor, no ho sé però encara ara quan hi penso em quedo reflexionant. Quin espai, quines vistes, quin reviure bones sensacions, les millors.
El tram de després té nom? sí, sí i tant que té nom, infinit, sensacions inacabables de bones sensacions, entre senders, entre corriols, a bon ritme sempre.
Aquest grup BO, tot i proposar-se sortir de passeig van sempre a un ritme escandalosament ràpid, i sempre agrupats, vull dir que és una manera de fer, i tant que sí.
Un saber rodar d'anys, d'anys de sortir en grup. I si els ajuntes amb un biker com en Pallí aquesta unió és literalment perfecte. Aquesta imatge diu qui són, quin grup, quin grup.
Això és el què va ser la Montgrinada, organització, impecable, amb el protocol immaculat de la cordialitat, senzillament impecable, les prèvies al post sortida. A la imatge un pare feliç, i tant que sí.
A partir d'avui a aquest espai en Jordi Pallí hi té reservat un espai, el del podi a l'amabilitat, a l'hospitalitat, sense cap mena de dubte, Jordi ets un autèntic pro-home a aquest espai.
Portes obertes a tanta senzillesa, a actituds tan planeres, i a on no hi ha revolts inesperats, a on sempre no hi ha mai un darrera, veus el què veus, t'agrada, i el que hi ha senzillament és un escenari bell.
Rodar pel paradís té això, imatges de lloc de somni.
En favor nostre, de casa, sempre ens ho creiem tot, sóc del pensar que les coses són com te les exposen, aquesta manera de fer, escoltar la proposta de cap de setmana a la Montgrinada va ser clau per a poder gaudir com feia molt de temps que no gaudia a una aventura tan complerta de bike, pel fet de que la proposta feta per en Jordi va ser exactament el que va ser la Montgrinada, amb una component sentida de dimensions desproporcionades per a lagranevasio. Intensa, i tant que sí, preciosa, però imprevista certament, no per això menys apreciada.
Dies em venen al cap 24 Ore Finale Ligure, també de 10/10, i tant. L'escenari d'aquella aventura va ser el Top entre els Tops, per tot, per tots.
Què vull dir amb això, que avui és a on som, com a Finale, el món dóna moltes voltes, moltes, però una cosa no treu l'altre en cap cas, en cap cas, Finale va ser una gran aventura de cap de setmana, la Montgrinada ha estat una gran aventura de cap de setmana.
Quin poder té per a mi aquesta imatge, pel lloc, pel sender que segueix per darrera d'ell.
Que perquè faig referència a les 24 Ore, home, inevitable, per en Carles al cel sigui, ser a Colomers dissabte, a Verges, entre senders compartits és de sentit obligat que ha de sortir a aquesta intervenció, un pro-home a casa sempre, sempre, i que és el signe que marca una manera de fer, un saber estar, un somriure sempre ple de respecte i bon fer, ens entenem? escriure com ens ha cuidat en Jordi, com nosaltres, jo sobretot he gaudit de les millors escalades, de les millors baixades per aquestes contrades ara fa uns dos anys, i avui ja passats els mesos, poder parlar-ne obertament, perquè també és veritat que fins avui el cor se m'encongia de pensar en escriure quelcom com aquestes paraules, per això la demora d'aquesta crònica, perquè el cap de setmana va ser sensacional, però hi ha un dia abans i un dia després del tremolor de cor que vaig patir el dissabte, del que encara avui miro de fer reposar per mirar de pair tantes sensacions.
La Betty al darrer tram de pedalada de dissabte em deia, vas bé, vas bé? i jo li deia, sí, sí, però estic tremendament emocionat, copsat seria la paraula, sentidament copsat.
El sender de darrera del dipòsit de Colomers va ser l'entrada a un món aturat al 2009.
I que com tot el pas del temps, passa, i com cada un vulguem viure aquest pas és d'obligat respecte mirar de ser prudent amb els pensament de cada un, aquest és el meu pensament, mirar d'aprendre a mantenir properes a aquestes persones que ens han deixat, i esmentar-les sempre, i més si aquestes van lligades a escenaris, a aventures del Blog.
Roma, la plaça de Sant Pere, el meu canvi Campagnolo va lligat al pare al cel sigui, Cap de Creus, Camí Romà, Colomers, va lligat a en Carles al cel sigui, no hi ha més, així de planer, així de senzill.
Un grup com pocs.
La Montgrinada, va lligada a aquest pensament, que us he exposat, deixar passar el temps i poder anar agafat d'aquestes sensacions presents, és d'obligat compliment a aquest espai, així era, així és, i així miraré de que sigui en el futur més proper, mtb, mtb, mtb.
Un biker amable, és el resum de la imatge.
Dit això, les millors sensacions per la proposta inicial de BO, millors encara un cop anem agafats d'en Jordi Pallí, i de somni un cop entrem a l'univers d'en Carles, aquestes tres coincidències fa que avui sigui el dia de l'exposició de la crònica i no ahir, ni demà, bé podria ser que demà sí, dependrà de com em senti ara passades les hores del tancament definitiu de la crònica de la Montgrinada.
Si havia de ser d'alguna manera aquesta retrobada amb en Carles, que bé que hagi estat agafat de la mà d'aquest biker, en Jordi, i tant que sí. Aquest somriure és el de passar-ho bé, tan a la imatge de dalt com a la de baix, amb això ja fem el què hem de fer.
MTB, MTB, MTB.
Oriol de quin refredat venies i com vas pedalar.
Jordi Bosch, el premi al biker més pacient, més atent de la jornada, que va sempre cuidar, amb d'altres sí, però la teva funció agrupadora, de 10/10, pel que des de The Great Escape MTB, aquesta difícil tasca de rodar el vuitanta per cent del temps darrera evitant que cap biker del grup es perdi,
mereix una puntuació repeteixo de 10/10.
Mentre pedalàvem dos reporters sensacionals, en Narcís i en Moli, el primer via imatges, el segon també, però també de vídeo, i tant que sí, a tots dos premi als reporters de la jornada, és un bé preuat poder disposar d'imatges com les que ens heu proporcionat de la Montgrinada, de 10/10.
Al biker més elegant, premi al biker més elegant de la Montgrinada per en Jordi Pallí, i mira que jo no sóc d'equipaments tipus Team, ni d'equipaments marcats per la publicitat, ni pels dels clubs ciclistes, però el conjunt equipament biker-bike format per en Jordi i la seva inseparable Pivot, és un referent, sí, sí un referent.
"Menció" especial als mitjons d'en Narcís.
També a tots els esquena pelats, a tots de 10/10.
Quin espai per dutxar-nos després de la sortida, de 10/10.
Com les converses, entre rialles, i mes rialles, i més rialles.
Els cotxes a un recinte privat, tancats i vigilats per a poder dinar sense patiments per les bikes, i com a cloenda, com a cloenda, un dinar, pel lloc, amb exquisida selecció del lloc, pel menú, amb una acurada tria dels plats, per la companyia, que fa que després d'una bona pedalada, tingui com a resultat final de la jornada un dinar d'excepció, d'excepció, senzillament impecable, ho tornaré a dir, senzillament impecable.
Post sortida, després d'una bona dutxa la sensació també sempre és molt bona.
Dies del millor MTB.
