Un inici a 21ºC a les sis del matí a la riera de Llavaneres, la temperatura més baixa d'aquest estiu per a nosaltres, i un final a uns 23ºC a tocar de les deu de la nit crec recordar.
Un despertar sota la refrescant música de la pluja, lleugera aquesta, si més no d'inici, i fins a Blanes a on ja no va ser lleugera si no intensa. En tot cas no ens va fer dubtar de fer el Vol veure que aquest podria ser amb aquesta climatologia, de fet el dia abans ja rodàvem en les mateixes condicions fent un Drac en la seva versió menor. A casa la pluja si no va lligada a les baixes temperatures, ens és amiga, queden lluny les rutes per Sant Elies sota tempestes de primavera a on els corriols deixaven de ser-ho per passar a ser torrents, ara passats els anys aquest és un aspecte que es manté, vull dir no com la calor extrema que ara no podem rodar quan ella imposa el decorat del Vol.
Un esmorzar breu de minuts amb panets de Viena, a Blanes, a la plaça, sota d'un arbre, xops però sense fred.
Per prudència portàvem les armilles, les Lites, que no hauríem d'utilitzar durant tota l'aventura, ni quan a Blanes al punt més extrem del port la pluja en forma de ruixat intents ens va mirar de proposar una aturada que no va ser acceptada. A aquest mateix lloc tornant del port ens vàrem aturar a comprar l'esmorzar que us esmento, sis panets, dels que tres ens van servir d'energia per a la resta de la ruta, també mig plàtan, més una cola i una mica més a SC, així com formatge i unes galetes salades a aquesta mateixa aturada.
Entre Blanes i Tordera, una aturada d'emergència germana petita de la viscuda amb en Xavi a la Cerdanya, aquest cop moitivada per una nit anterior vestida de muesli amb xocolata, fet aquest que va marcar les rares sensacions des d'aquesta aturada fins arribar a Vallromanes, és a dir unes cinc hores diferents.
De tota la ruta, únicament exposats al Sol, i de manera intermitent des de Llinars fins a Vilanova del Vallès, perquè abans la tempesta, en temps real i com a avís de poder ser sense ser a la majoria d'estona, va ser la protagonista sempre, no a aquest tram de Sol intermitent a on no rodàvem bé, de fet hem quedat lleugerament torrats, cal tenir present que aquesta exposició al Sol tot i ser intermitent és la primera que fem aquest any, i espero que la darrera, espero, aquest és l'objectiu.
A Vallromanes, aturada llarga, perquè la tempesta ja feia estona que havia donat pas a un dia brillant, i per tant molt calorós, fet que ens va marcar que esperaríem a la darrera hora de llum per refer la ruta fins a casa, pa amb tomàquet, una llesca, embotits, un Frigo-pie, una mica més de mitja cervesa, una cola, i un bon cafè els amics energètics d'aquesta aturada. Inclosa una dormida profunda esperant'arribada del vespre, que va arribar a quarts de vuit les vuit, i aquest va ser el moment d'inciar la tornada cap a casa.
Una tornada ràpida, a on vèiem a l'horitzó un cel de tempesta a SV, que va ser realitat per una lleugera pluja, molt lleugera als darrers quilòmetres.
Un inici de ruta amb llums, Cateye-Sigma, i un final idèntic, per beure, tres bidons d'aigua de poc més de 500 ml. no ho sé exacte perquè són nous, els vàrem fer venir per ser de 750 ml. però no ho són, com? com sona, com sona, amb eines, amb manxa, sense incidències, fora del soroll del BB, que ara sí crec poder afirmar que és ell el responsable del molest soroll, sense coincidències, amb un mar amb la mosca al nas.
Dur el darrer pujador fins a casa, no per fatiga que també, si no per les conseqüències de la breu i intermitent exposició al Sol, el fet és que una primera baixada seguida del darrer pujador fins a casa ens va provocar d'un refredament baixant, i un escalfament sobtat començant a pujar, i OMG quin sensació més dolenta, de breus minuts, certament, de dos o tres però aquests van ser els únics en tota l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
Ara esperant el proper Vol, que no sé si serà avui, o ja quedarà per demà, un canell esquerra ressentit, lleugerament però en definitiva resentit poden fer que tot quedi posposat per demà.
