 |
| SSWC 2011. |
De mentre tot això que tinc.
MTB, MTB, MTB.
I no és una bike que m'agradi especialment, sí que és una bike que penso és a la llista de bikes úniques.
dimarts, de febrer 21, 2012
Ibis Bow Ti.
De mentre tot això que tinc.
MTB, MTB, MTB.
I no és una bike que m'agradi especialment, sí que és una bike que penso és a la llista de bikes úniques.
dilluns, de febrer 20, 2012
Quins records!
Un diumenge de fa tres o quatre anys vàrem pedalar per aquesta meravellosa zona, pero sense saber el perquè...se'ns va fer de nit.
A les 23.30h arribàvem a Bagà després de pedalar des de primera hora del matí, sense menjar, ni aigua.
En fi, una "batalleta" més per explicar als nets.
La sortida va consistir en pujar des de Bagà fins al Pas dels Gosolans, seguir l´itinerari dels Cavalls del Vent (passant per damunt del túnel del Cadí), refugi Sant Jordi i finalment...Bagà.
Link
A les 23.30h arribàvem a Bagà després de pedalar des de primera hora del matí, sense menjar, ni aigua.
En fi, una "batalleta" més per explicar als nets.
La sortida va consistir en pujar des de Bagà fins al Pas dels Gosolans, seguir l´itinerari dels Cavalls del Vent (passant per damunt del túnel del Cadí), refugi Sant Jordi i finalment...Bagà.
Link
Circuit Montalt.
Dies de MTB, a on sortir és una necessitat, enfilar-me a la bike em dóna aquell punt i seguit a la jornada més interessant.
Dies de MTB, i tant, pel sol fet que poder decidir a quines cites seré present són, a on valorar cada pro i cada contra és el què fa que seleccionar cada participació tingui el seu valor.
Dies de calendari de bike, normal, amb el bon temps les propostes són una pila que implica valorar, aquesta sí, aquesta no, aquesta no ho sé, i totes elles més que interessants, i tant que sí.
Per què totes elles són interessants? fàcil, perquè ja fa temps que hem separat el blat de la palla, i ara a taula únicament hi ha els temes més interessants i d'entre tots ells selecciono els que tenen tots els ingredients, tots, tots menys un no són tots.
Entre aquesta selecció, de mentre seguim pedalant, sempre ara per ara pel circuit Montalt, a on ara per ara a cada sortida hem fet un nou tram, sí, sí com sona, portem tres sortides a on a cada una d'elles hem fet un tram inèdit, pel fet que els Xurribikers han perfilat, millorat algunes zones del circuit que estic dibuixant amb els Ardent de la meva Single Speed.
Molt dinàmics aquest bikers de casa, molt actius, han tardat res a millorar la meva proposta inicial, i de quina manera, nous corriols, nous senders, que sumen als ja existents i fa que la sortida de darrera de casa ara tingui un 15-20% més duració sense haver d'augmentar el radi d'acció.
MTB, MTB, MTB.
Dies de MTB, i tant, pel sol fet que poder decidir a quines cites seré present són, a on valorar cada pro i cada contra és el què fa que seleccionar cada participació tingui el seu valor.
Dies de calendari de bike, normal, amb el bon temps les propostes són una pila que implica valorar, aquesta sí, aquesta no, aquesta no ho sé, i totes elles més que interessants, i tant que sí.
Per què totes elles són interessants? fàcil, perquè ja fa temps que hem separat el blat de la palla, i ara a taula únicament hi ha els temes més interessants i d'entre tots ells selecciono els que tenen tots els ingredients, tots, tots menys un no són tots.
Entre aquesta selecció, de mentre seguim pedalant, sempre ara per ara pel circuit Montalt, a on ara per ara a cada sortida hem fet un nou tram, sí, sí com sona, portem tres sortides a on a cada una d'elles hem fet un tram inèdit, pel fet que els Xurribikers han perfilat, millorat algunes zones del circuit que estic dibuixant amb els Ardent de la meva Single Speed.
Molt dinàmics aquest bikers de casa, molt actius, han tardat res a millorar la meva proposta inicial, i de quina manera, nous corriols, nous senders, que sumen als ja existents i fa que la sortida de darrera de casa ara tingui un 15-20% més duració sense haver d'augmentar el radi d'acció.
MTB, MTB, MTB.
Pre-crònica Montalt.
He fet les tres cròniques, la de divendres, la de dissabte, i la de diumenge.
Tinc previst, la primera aquesta nit, d'aquí a uns minuts, la segona demà a la nit, i la tercera demà passat a la nit.
Les tres em donen molt bones sensacions, les millors, Circuit Montalt, de 10/10.
Per les bikes, pels equipaments que portem, per les recuperades Sidi Dragon 2.
I demà dimarts podria haver-hi una sortida puntual, a les cinc de la tarda, de cinc a set, una volta tocada al Circuit Montalt.
He parlat amb en Miki una bona estona, quatre temes interessants, Montgrinada, SSEC 2012, i dos més que són unes fites per a mi importants, molt, crec, i que les exposaré properament al Blog.
MTB, MTB, MTB.
Tinc previst, la primera aquesta nit, d'aquí a uns minuts, la segona demà a la nit, i la tercera demà passat a la nit.
Les tres em donen molt bones sensacions, les millors, Circuit Montalt, de 10/10.
Per les bikes, pels equipaments que portem, per les recuperades Sidi Dragon 2.
I demà dimarts podria haver-hi una sortida puntual, a les cinc de la tarda, de cinc a set, una volta tocada al Circuit Montalt.
He parlat amb en Miki una bona estona, quatre temes interessants, Montgrinada, SSEC 2012, i dos més que són unes fites per a mi importants, molt, crec, i que les exposaré properament al Blog.
MTB, MTB, MTB.
Moots+Forquilla Action Tec.
http://lacemine29.blogspot.com/2012/01/up.html
En Colorado em va enviar aquesta imatge de la forquilla, però a mi el que m'agrada és aquesta imatge, la forquilla, no et diré que no, però a mi m'agrada aquesta imatge, la visió des del darrera, sensacional.
MTB, MTB, MTB.
La Llei Colorado, Colorado hauràs de comunicar amb ells, clar que si ho fas no tindrem aquestes magnífiques imatges.
Intense factory.
http://www.pinkbike.com/news/intense-factory-tour-2012.html
Interessant, la primera fàbrica de bikes que funciona dels USA, és la primera que us puc dir, "sí senyor".
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2012.
http://www.sswc2012.co.za/DisplayLink.aspx?group=SSWC2012&name=The%20RIDING
MTB, MTB, MTB.
Per favor, per favor, per favor, quina imatge, quina imatge, quina imatge.
És difícil deixar passar la SSWC 2012, és difícil, molt, mtb, mtb, mtb.
Amazing simply amazing
http://uk.reuters.com/article/2012/02/17/uk-cycling-hour-idUKTRE81G16G20120217
(Reuters) - Frenchman Robert Marchand entered the cycling record books in the one-hour event on Friday, three months after celebrating his 100th birthday.
Marchand rode 24.251 kilometres around an indoor track to establish the first-ever hour performance in the 100-years-plus category.
"I could have gone faster but I didn't want to," Marchand, who was given clearance by his cardiologist in France before making the attempt, told reporters at the International Cycling Union (UCI) track in Aigle where he spent a week preparing.
"I'm not playing at being a champion," he said. "I just wanted to do something for my 100th birthday."
The UCI had already said it would recognise the record, meaning that Marchand had to undergo a doping test after completing the event.
An amateur road racer, Marchand competed in the Bordeaux-Paris race at the age of 90 when he completed the 600 kms in 36 hours.
In the last few years, he has eased off, restricting himself to rides of less than 100 kilometres in a day.
Marchand said his biggest challenge was getting used to riding on a track, something he last did in 1937.
(Reporting by Brian Homewood, Editing by Clare Fallon)
(Reuters) - Frenchman Robert Marchand entered the cycling record books in the one-hour event on Friday, three months after celebrating his 100th birthday.
Marchand rode 24.251 kilometres around an indoor track to establish the first-ever hour performance in the 100-years-plus category.
"I could have gone faster but I didn't want to," Marchand, who was given clearance by his cardiologist in France before making the attempt, told reporters at the International Cycling Union (UCI) track in Aigle where he spent a week preparing.
"I'm not playing at being a champion," he said. "I just wanted to do something for my 100th birthday."
The UCI had already said it would recognise the record, meaning that Marchand had to undergo a doping test after completing the event.
An amateur road racer, Marchand competed in the Bordeaux-Paris race at the age of 90 when he completed the 600 kms in 36 hours.
In the last few years, he has eased off, restricting himself to rides of less than 100 kilometres in a day.
Marchand said his biggest challenge was getting used to riding on a track, something he last did in 1937.
(Reporting by Brian Homewood, Editing by Clare Fallon)
Aquest matí.
Avui, a aquest matí, el dia, encara tindrem un xic de fred, sí. Seguirem equipats d'hivern.
A mitja setmana podria encarrilar el temps cap a bo, vull dir, sembla ser que tindrem temperatures ja més properes a la primavera.
Per de cara al dimecres jugar fort i anar dijous a BO equipat de primavera amb una alternativa d'estiu.
És que al dijous passat quina calor, quina calor, mare meva encara ara tinc la sensació de tot i haver-me equipat de tardor-primavera, hagués pogut sortir encara menys abrigat.
Avui al matí però, per dir quelcom, a les sis del matí, res de temperatures primaverals.
A casa al pati aquest matí a 4ºC, i la platja a 5ºC, dies que cada cop caminen cap a una activitat interessant a dalt de la bike, i tant que sí.
Avui els 3ºC a l'interior, vull dir passat el túnel de Parpers direcció a Granollers encara hi són presents.
El dia desperta cada cop més d'hora, i la nit s'adorm i arriba cada dia un xic més tard, un xic.
Cavallers de la llum que cada dia van més d'hora, fades de la nit que cada dia giren un revolt més enllà.
MTB, MTB, MTB.
El proper cap de setmana festival entre festivals. La primera Montgrinada, falta una setmana i jo avui al matí, ja penso, "cap de setmana de mtb, mtb, mtb".
Ara un dels temes "estrella", com ens haurem d'equipar per diumenge, no és que sigui més o menys important, que sí que ho és, però sembla que pels anys que fa que pedalem ja hauria de ser una assignatura que no genera dubtes, i la realitat el què em diu és que és un dels temes de més actualitat cada cop que hem d'agafar la bike, i tant que sí
 |
| Arxiu. |
 |
| Arxiu. |
És que al dijous passat quina calor, quina calor, mare meva encara ara tinc la sensació de tot i haver-me equipat de tardor-primavera, hagués pogut sortir encara menys abrigat.
Avui al matí però, per dir quelcom, a les sis del matí, res de temperatures primaverals.
A casa al pati aquest matí a 4ºC, i la platja a 5ºC, dies que cada cop caminen cap a una activitat interessant a dalt de la bike, i tant que sí.
Avui els 3ºC a l'interior, vull dir passat el túnel de Parpers direcció a Granollers encara hi són presents.
El dia desperta cada cop més d'hora, i la nit s'adorm i arriba cada dia un xic més tard, un xic.
Cavallers de la llum que cada dia van més d'hora, fades de la nit que cada dia giren un revolt més enllà.
MTB, MTB, MTB.
El proper cap de setmana festival entre festivals. La primera Montgrinada, falta una setmana i jo avui al matí, ja penso, "cap de setmana de mtb, mtb, mtb".
Ara un dels temes "estrella", com ens haurem d'equipar per diumenge, no és que sigui més o menys important, que sí que ho és, però sembla que pels anys que fa que pedalem ja hauria de ser una assignatura que no genera dubtes, i la realitat el què em diu és que és un dels temes de més actualitat cada cop que hem d'agafar la bike, i tant que sí
Circuit Montalt.
Sí ja ho sé, com pot sonar això mentre pedalo pel circuit, bé la història és llarga, però miro de ser fidel a la música que sona mentre el faig.
http://www.youtube.com/watch?v=ofT4B2jN2mE
Una setmana curiosa, MTB dimarts, MTB dijous, MTB divendres, MTB dissabte i MTB diumenge, mtb, mtb, mtb.
Bé, crec que el Blog darrerament ja indica que el vol fa dies que és, el ritme d'aquest espai no és més que el ritme que un genet de Drac té cada dia, i darrerament, és evident que deixar anar pes m'ha permès volar un xic més alt, no molt més, em mancaria aire, sí més alt, i la visió des d'on sóc és interessant, deixo anar més pes i enlairo encara més el vol?
http://www.youtube.com/watch?v=ofT4B2jN2mE
Una setmana curiosa, MTB dimarts, MTB dijous, MTB divendres, MTB dissabte i MTB diumenge, mtb, mtb, mtb.
Bé, crec que el Blog darrerament ja indica que el vol fa dies que és, el ritme d'aquest espai no és més que el ritme que un genet de Drac té cada dia, i darrerament, és evident que deixar anar pes m'ha permès volar un xic més alt, no molt més, em mancaria aire, sí més alt, i la visió des d'on sóc és interessant, deixo anar més pes i enlairo encara més el vol?
Caletti Artic White.
http://2012.handmadebicycleshow.com/2012-bikes/2011/10/13/caletti-29er-in-arctic-white/
Una bike que ha deixat empremta a casa, per la Mandy a la SSWC 2011.
 |
| SSWC 2011. |
MTB, MTB, MTB.
Castellano: New Life for an Old Bow Ti.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZznUJWFXVpOp14jBJrQFmL07E_5h9gu-N7Z72VKiJOyF0UI-pHGOcTWuekKRahyubJDmXFwMkpxQILfKjPU-xcqbm95lUX-O774WK7dv0yno7aCdIsrjUNTm_W3z_rWevsIBeLxqNhBE/s1600-h/DSC02165.JPG
Tornem a reflexionar, reflexionar, i reflexionar, perquè d'aquests rarament en veurem fabricar cap més.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de febrer 19, 2012
2012 Rocker Ti : A new standard.
http://spotbrand.com/buzz/?section=3
Les punteres, no les patilles es poden millorar i molt, molt.
MTB, MTB, MTB.
Espero que no passi com el Belt Drive i el Belt Drive CT, vull dir què fem amb els problemes d'alineació dels vells models de BD?
Han canviat la longitud centre caixa a punteres vers a la Longboard?
Ara les corretges sí queden centrades per poder tensar si cal, i no massa curtes o massa llargues com a la Longboard?
És que portem ja setmanes mirant d'aconseguir el Bel Drive i no hi ha manera, no hi ha manera, avui per avui un fracàs absolut. Tenim el quadre, la bike muntada, i no tenim el Belt Drive CT, i clar qui espera desepera, mtb, mtb, mtb.
Recuperació Sidi Dragon 2.
Ahir al matí abans de sortir a pedalar, vaig decidir muntar les soles noves d'aquestes.
Per qui no té Sidi, les games més altes, tenen la possibilitat de substituir les soles, millor dit els tacs que fan de sola quan es gasten, i es gasten en funció del que caminis.
Cal estar alerta, hi ha Dragons de diferents anys, i no porten les mateixes soles, ho dic per si les heu de demanar.
Sempre, sempre, sempre porto tacs, els dos frontals vull dir, perquè jo camino, i a les pujades, pel fet de que aquestes Sidi, cap d'elles, són per caminar, sí, i molt per pedalar sense fred, tenen un model pel fred, un i prou, fet que ja indica que Sidi pensa en el sol, no amb el gel, el què us deia, per pujar caminant pendents verticals, els dos tacs van, i van molt bé.
Aquests tacs en primer terme són massa llargs, després amb el pas del temps, caminant es gasten i queden a una mida perfecte.
Ara, després de sortir a pedalar dos dies seguits amb les Dragon 2, la sensació és molt bona, i tant que sí.
Posar-se unes Bont, vinguen d'unes Sidi, és molt i molt difícil, fer-hi sí, mantenir les Bont complicat.
Les Sidi Dragon són tant o més rígides que les Bont, i sense ser un guant com les Mavic Fury, són molt còmodes, si les comparo amb les Bont.
Què tenen les Bont millor que les Sidi, no ho sé, la novetat, segurament.
MTB, MTB, MTB.
La sortida d'ahir i la d'avui amb aquestes Sidi, diferents, respecte a les Bont, d'entrada puc calar amb més facilitat que ja és un punt fort.
A les zones més tècniques jo baixo calat sempre, no sé anar "descalat" baixant, així que si m'he d'aturar puntualment i tornar a calar amb les Bont, per la sola de carboni fan impossible calar ràpidament, pujant em passa el mateix, a molts llocs ja no miro de reiniciar la pujada si m'he parat, perquè no puc calar amb seguretat amb les Bont, amb les Sidi això passa en menor grau, també passa però molt menys, el tacte de la sola és més tou, menys metàl.lic que a les Bont, vull dir que el pedal quan has de calar amb el pedal a les Bont llisca per sobre de la sola de carboni com si llisqués un metall amb un altre, amb les Sidi és més enganxós aquest contacte i la cala i el pedal enganxen amb més facilitat, el que em dóna més seguretat per a afrontar un tram tècnic de baixada, pel fet que no he de pensar amb calar, i pujant a l'hora d'arrancar a una pendent important no he de pensar amb res més que amb pujar, no en calar i a sobre haver de dubtar si podré calar, ja és prou difícil arrancar a un lloc amb molta pendent com per estar pendent de no marcar-te la cama amb un pedal que passa lliscant per sobre de la cala.
Per qui no té Sidi, les games més altes, tenen la possibilitat de substituir les soles, millor dit els tacs que fan de sola quan es gasten, i es gasten en funció del que caminis.
Cal estar alerta, hi ha Dragons de diferents anys, i no porten les mateixes soles, ho dic per si les heu de demanar.
Sempre, sempre, sempre porto tacs, els dos frontals vull dir, perquè jo camino, i a les pujades, pel fet de que aquestes Sidi, cap d'elles, són per caminar, sí, i molt per pedalar sense fred, tenen un model pel fred, un i prou, fet que ja indica que Sidi pensa en el sol, no amb el gel, el què us deia, per pujar caminant pendents verticals, els dos tacs van, i van molt bé.
Aquests tacs en primer terme són massa llargs, després amb el pas del temps, caminant es gasten i queden a una mida perfecte.
Ara, després de sortir a pedalar dos dies seguits amb les Dragon 2, la sensació és molt bona, i tant que sí.
Posar-se unes Bont, vinguen d'unes Sidi, és molt i molt difícil, fer-hi sí, mantenir les Bont complicat.
Les Sidi Dragon són tant o més rígides que les Bont, i sense ser un guant com les Mavic Fury, són molt còmodes, si les comparo amb les Bont.
Què tenen les Bont millor que les Sidi, no ho sé, la novetat, segurament.
MTB, MTB, MTB.
La sortida d'ahir i la d'avui amb aquestes Sidi, diferents, respecte a les Bont, d'entrada puc calar amb més facilitat que ja és un punt fort.
A les zones més tècniques jo baixo calat sempre, no sé anar "descalat" baixant, així que si m'he d'aturar puntualment i tornar a calar amb les Bont, per la sola de carboni fan impossible calar ràpidament, pujant em passa el mateix, a molts llocs ja no miro de reiniciar la pujada si m'he parat, perquè no puc calar amb seguretat amb les Bont, amb les Sidi això passa en menor grau, també passa però molt menys, el tacte de la sola és més tou, menys metàl.lic que a les Bont, vull dir que el pedal quan has de calar amb el pedal a les Bont llisca per sobre de la sola de carboni com si llisqués un metall amb un altre, amb les Sidi és més enganxós aquest contacte i la cala i el pedal enganxen amb més facilitat, el que em dóna més seguretat per a afrontar un tram tècnic de baixada, pel fet que no he de pensar amb calar, i pujant a l'hora d'arrancar a una pendent important no he de pensar amb res més que amb pujar, no en calar i a sobre haver de dubtar si podré calar, ja és prou difícil arrancar a un lloc amb molta pendent com per estar pendent de no marcar-te la cama amb un pedal que passa lliscant per sobre de la cala.
Pearl Izumi Gloves.
http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/gloves/product/review-pearl-izumi-barrier-gloves-11-44458
No ho sé Colorado, el dia d'avui, marca un dia després, quin fred al Brull, quin fred.
MTB, MTB, MTB.
El tema fred, un bon equipament del cos i cap és vital, si equipes bé el cos i el cap el fred a les mans i peus passa a no ser.
Vull dir que si la zona del pit, cor, va calenta, i al cap hi portes un "gorret" que eviti d'agafar fred, entre aquesta bona decisió d'equipar-te bé pit-cap, que vol dir que aquest equipament t'evita de passar massa calor pujant i també de passar fred baixant, que no és fàcil, si t'equipes molt, a les pujades suaràs molt, i si sues molt la tèrmica i la jaqueta no podran evacuar aquesta suor, en la mesura que això passa més o menys tens més o menys fred al pit i cap.
Decidir bé l'equipament de pit i cap, és per a mi clau per passar fred o no a peus i mans.
MTB, MTB, MTB.
I cal pensar que agafar fred a les mans i peus no depend de què notem que tenim fred a cap i pit, perquè el cervell ordena retirar la sang parcialment de peus i mans per mantenir calent cap i cor, vull dir que en el moment que comences a notar fred a mans i peus no notes normalment fred al pit i al cap, és normal que sigui així, tens fred a mans i peus perquè estàs concentrant la sang o millor dit la circulació d'aquesta als punts vitals pit i cap.
Un art equipar-se bé, un art. En funció de fer-ho bé, en segon terme decidir guants és un aspecte també important, molt, però primer cap i pit, mtb, mtb, mtb.
Dupont Forest: Brevard NC
Raining in SC, perfect day to spend time surfing ... and when you surf, sometimes you find pictures like this one, from one of my favorites places to ride, Dupont Forest.
The bikes, a Mojo SL-R and a Santa Cruz Blur TRC
Courtesy of Bike Magazine
From SC, Xavi Paricio
Spot Brand: Job Opening; Mechanic.
http://spotbrand.com/job-opening-mechanic/
MTB, MTB, MTB.
El què us deia de la botiga en venda, els temes de movilitat tenen això, si et mous oportunitats pel món, no sé si bones o no, aquesta ja és una segona conversa, mtb, mtb, mtb.
WE LOVE MERINO.
Rapha m'envia aquesta informació.
És una proposta d'equipament de samarretes de llana Merino.
Jo tinc la tèrmica sense mànigues, i molt i molt bé pel que fa a escalfar ara, aquests dies, no el dia del Pla de La Calma, sí la resta propers a casa, a on equipat de tardor i a on aquesta tèrmica amb la jaqueta Intermediate i el culot F1, i punteres d'Assos, són el grup estrella per rodar amb el fred i no tenir sensació ós "iogui".
MTB, MTB, MTB
Ara fan una proposta de tres tèrmiques de llana Merino per 120 €, et frena la talla, que jo ja no recordo i no sé veure a la que ja tinc, quina talla és.
La proposta és interessant, molt, dues de màniga llarga i una amb màniga curta podrien ser, o dues de màniga llarga i una sense mànigues com la que ja tinc.
Un problema si les vols portar també per a tot ús, el logo de sota del coll passades les primeres rentades és mig desintegra, fet que si portes aquesta tèrmica únicament per pedalar no passa res, però si tens pensat que les de màniga llarga et poden fer ús pel dia a dia, no podràs després de les primeres rentades a la Hyundai.
Restauració Sidi Dragon 2.
També tinc les imatges d'arxiu de com estaven les meves Sidi Dragon blanques, les soles, i les imatges d'ahir a on vaig canviar-les, les soles, per unes de noves, ja un en posaré cinc cèntims d'on era i a on són, d'on eren i a on sóc.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
A pedalar.
Tinc en ment la crònica de divendres, i la d'ahir.
Les dues pel Circuit Montalt.
Les dues de 10/10.
En tinc imatges, més de la del divendres que de la d'ahir.
Coming Soon.
MTB, MTB, MTB.
Primer a pedalar i després entrada al Blog.
Ara a mar, un sol de somni, i a muntanya una negror que et deixa el cor encongit.
Una visió quan mires a muntanya, una magnífica llar de foc, una segona visió quan mires a mar, un primer bany a la platja.
Una tercera visió, la que serà d'aquí a una estona, rodant entre corriols del Montalt.
Les dues pel Circuit Montalt.
Les dues de 10/10.
En tinc imatges, més de la del divendres que de la d'ahir.
Coming Soon.
MTB, MTB, MTB.
Primer a pedalar i després entrada al Blog.
Ara a mar, un sol de somni, i a muntanya una negror que et deixa el cor encongit.
Una visió quan mires a muntanya, una magnífica llar de foc, una segona visió quan mires a mar, un primer bany a la platja.
Una tercera visió, la que serà d'aquí a una estona, rodant entre corriols del Montalt.
Sensacions pedalant.
Vaig a preparar una intervenció d'on sóc i a on vaig pel què fa referència a sensacions rodant per una banda, sempre parlant de MTB, i en un segon estadi d'on són per una banda aquestes sensacions a nivell de forma, i a nivell de tècnica, aquest darrer punt tant pujant com baixant, que des de que he coincidit amb en Mateu i l'Andreu que la tècnica ara també la necessito i molt, escalant, no dic pujant perquè aquests dos bikers no fan pujades, escalen parets verticals.
MTB, MTB, MTB.
Coming Soon.
 |
| Cerdanya. |
MTB, MTB, MTB.
Coming Soon.
OMG.
Llevar-me i escoltar aquesta música em genera una molt bona sensació, una no, moltes, pel fet que l'escolto, penso en el circuit Montalt, i seguidament, una segona onada de pensaments em venen al cap.
Posar la música del Circuit Montalt, implica una clara intenció de compartir, en aquesta ocasió i des de fa uns dies, penso que pocs, ja no unes paraules passades a lletres, exactament pensaments, experiències, vivències a dalt de la bike, ara fetes, transformades a una melodia, una sensació feta música, perquè aquestes cançons impliquen per a mi una pedalada.
Hi ha dies que als trams del circuit amb alguna d'aquestes músiques he hagut d'aturar-me, perquè entre el tram, ja de per si magnífic i la música que sona, "si la música sona bé...", gaudeixo d'un segons d'aturada, pocs, sí, però gratificants.
Avui a primera hora, no hi havia la música, ha estat a segona hora a dos quarts de vuit no a dos quarts de set, vaig pensar que a dies com avui, no ens llevem tan i tan d'hora, oi que no?, i si és que sí, no passa res, la podreu escoltar després de la pedalada, i tant que sí.
Ara comença a sortir el sol, fins ara no, cal esperar per sortir a pedalar a que ell banyi tots els senders, i si pots per a tot, a que surti el sol, sense ell, cal canviar la programació de la jornada, amb ell, amb la seva llum tot es cuina molt millor, mtb, mtb, mtb.
Amb sol, a casa, al terreny al matí, en primer terme humit, i després d'una estona de sol, molt i molt enganxós, és un present que ajuda a poder gaudir de cada baixada vertical, pel fet de que la velocitat es transforma de baixada desenfrenada a baixada controlada, mtb, mtb, mtb.
OMG, OMG, OMG.
Avui és el dia que m'adono més conscientment de què la pensada de posar al Blog les músiques del Circuit Montalt és per a mi, una molt bona pensada.
Des del primer dia que ho vaig pensar així, sí, però avui agafa un significat amb molta més força, podria no ser així, sí, però llevar-te i escoltar aquest present, o això és el que intenta ser, és per a mi tota una fita portada a terme.
MTB, MTB, MTB.
Posar la música del Circuit Montalt, implica una clara intenció de compartir, en aquesta ocasió i des de fa uns dies, penso que pocs, ja no unes paraules passades a lletres, exactament pensaments, experiències, vivències a dalt de la bike, ara fetes, transformades a una melodia, una sensació feta música, perquè aquestes cançons impliquen per a mi una pedalada.
 |
| El Mirador. |
Avui a primera hora, no hi havia la música, ha estat a segona hora a dos quarts de vuit no a dos quarts de set, vaig pensar que a dies com avui, no ens llevem tan i tan d'hora, oi que no?, i si és que sí, no passa res, la podreu escoltar després de la pedalada, i tant que sí.
Ara comença a sortir el sol, fins ara no, cal esperar per sortir a pedalar a que ell banyi tots els senders, i si pots per a tot, a que surti el sol, sense ell, cal canviar la programació de la jornada, amb ell, amb la seva llum tot es cuina molt millor, mtb, mtb, mtb.
Amb sol, a casa, al terreny al matí, en primer terme humit, i després d'una estona de sol, molt i molt enganxós, és un present que ajuda a poder gaudir de cada baixada vertical, pel fet de que la velocitat es transforma de baixada desenfrenada a baixada controlada, mtb, mtb, mtb.
OMG, OMG, OMG.
Avui és el dia que m'adono més conscientment de què la pensada de posar al Blog les músiques del Circuit Montalt és per a mi, una molt bona pensada.
Des del primer dia que ho vaig pensar així, sí, però avui agafa un significat amb molta més força, podria no ser així, sí, però llevar-te i escoltar aquest present, o això és el que intenta ser, és per a mi tota una fita portada a terme.
MTB, MTB, MTB.
Bronto 650b bis.
http://forums.mtbr.com/8987641-post2826.html
Aquesta Bronto, té quelcom que em recorda a la meva Vicious, de lluny, i tant, però sí.
Quantes en volem? a la SSWC era una de les bikes de referència, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Moots.
http://2012.handmadebicycleshow.com/2012-bikes/2012/02/13/handbuilt-in-the-rockies-since-1981/
Entre moltes aquesta ens diu a on són, que no és a on som, sí propers a on anem, mtb, mtb, mtb.
Si coincidirem a, o no, és com tot, cal estar atents, receptius i si és, sensacional, i si no, que bo el què hauria pogut ser, mtb, mtb, mtb.
dissabte, de febrer 18, 2012
Un dia BO, un dia BO: Vicious fork 470 mm. vs Vicious fork 438 mm.
És que ja fa prop d'un any que rodo els dijous a BO, a Salt.
Un any, renoi, renoi, renoi.
I és que ahir a dalt de la bike vaig patir molt.
Moltes pujades pedregoses, llargues, amb una pendent exigent, mai massa, sí exigent.
Trams que penses, "renoi que bé que vaig", per passat uns segons veure que tota la força i l'energia que uns segons abans semblava infinita, deixa d'existir i únicament penso en seguir la roda del biker que tens a uns metres.
A les sortides amb els BO, des de fa uns quants dijous i amb més cura des de la primera caiguda ara fa unes setmanes, que sempre rodo entre cinc i deu segons més enrederit, què vull dir, que agafo la referència de qui porto davant i si no porto ningú enganxat darrera aixeco el pedal fins que no deixo el biker entre aquests cinc i deu segons. Si porto un grup de bikers darrera molts propers els deixo passar, per ressituar-me i fer el mateix amb ells.
Això si puc, vull dir que en d'altres ocasions senzillament els veig marxar, pel fet de que el grau d'exigència que em requereix seguir-los és tan alt que penso que no seria prudent per la meva salut.
És un pensament, un fet ja consolidat, el d'escalar seguint aquesta pauta.
Baixant, el tema és també pràctic, si tinc un biker davant meu miro de situar-me entre aquest cinc segons, deu ja no perquè aleshores perdo tota referència, i em costa mantenir el ritme constant baixant si no tinc una referència visual.
Un altre aspecte que miro de respectar a aquests dies de més fred, que no em va funcionar dijous, com ho és el fet de no omplir del tot el bidó de 750 ml, dic que no em va funcionar, perquè a Salt podria haver sortit d'estiu, i tant, aleshores ahir per la calor escalant, vaig quedar curt d'aigua.
L'equipament a les sortides BO, tinc clar que sempre ha de ser un punt per sota de la sensació de fred que pugui tenir una estona abans d'iniciar la pedalada.
Dijous no va ser diferent, i l'elecció de l'equipament va ser la més prudent, no en la direcció d'abrigar-me si no a l'inrevés, i l'elecció va ser de 10/10.
La sortida BO va ser i encara no sé com 90% escaladora, segurament va ser molt exigent per a mi escalar i molt menys la baixada, no perquè no baixessim tant com pujades varem escalar.
Una novetat interessant, el test de la forquilla rígida Vicious que ara amb 470 mm. hauria d'haver estat un conjunt amb el quadre The Motivator encara més còmode, no ho va ser, les reaccions d'aquest nou conjunt seran, segur, però em caldrà de més dies per adaptar-me.
Les reaccions baixant descompassades, la bike no reaccionava als impactes com jo creia que reaccionaria i això em donava una sensació de cert descontrol.
Pujant un xic menys escaladora, tres centímetres més d'alçada produeixen un canvi de graus d'atac, no grau no, graus.
Al pla-pujada gaudir de la mateixa sensació que a la pujada al Puigmal amb la MootoX 29er. i l'ARC 26", el d'una bike molt ràpida, molt més que la meva Vicious amb la forquilla de 438 mm.
Curiós perquè la tècnica Mateu de dibuixar el terreny mentalment mentre la bike ho fa, millor dit la tècnica de físicament i mentalment coordinar els moviments per a dibuixar el terreny com ho fa la bike, ahir amb la forquilla de 470 mm. era més difícil que amb la forquilla de 438 mm.
Sé segur que això millorarà, segur, i per tant tinc clar que funcionarà millor, i si passats els dies no és així, fàcil torno a 438 mm.
Ja us aniré exposant les sensacions.
Ara, dijous després de rodar a la tarda després d'un magnífic dinar a una perfecta terrassa, la potència al canviar la forquilla, ha pujat un xic, i per compensar-ho ha passat de +6º a -6º, que no m'agrada estèticament però que mira de compensar aquests 3 cm. més d'alçada que ara té la bike al tren davanter.
Un dia BO, a on a la tarda un grup privilegiat de bikers ha posat en marxa aquell projecte de ja fa uns anys, del mallot Freedom Catalonia, ahir un pas més que ens acosta a aquest sender que tan bones sensacions ens ha de donar com ho és el fet de posar en marxa el pensament de nació dins d'un projecte com el de la SSEC.
Una sensació predomina sobre totes, que bé que pedalen aquest grup de bikers de BO, que complerts que són, sí, sí, sempre hi ha millors grups i tant que sí, sempre n'hi ha de més ràpids, sí, però darrera si mires darrera, quan rodes amb els grup de BO, sempre hi ha més bikers que no pas davant, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Jordi, una proposta la que m'has fet avui que m'ha alegrat encara més si podia ser, el matí. Ho comentem a casa i concretem què fem. Però decidim el què decidim, m'ha satisfet i molt la teva proposta, ja d'entrada el meu agraïment per anticipat, fem el què fem.
Si no camina serà per un motiu clar, poder correspondre amb una resposta equivalent i la teva no és fàcil de correspondre, mirarem de fer-ho i si podem fer-ho, correspondre't serà, i si no quedarà pel dia que puguem, mtb, mtb, mtb.
Un any, renoi, renoi, renoi.
I és que ahir a dalt de la bike vaig patir molt.
Moltes pujades pedregoses, llargues, amb una pendent exigent, mai massa, sí exigent.
Trams que penses, "renoi que bé que vaig", per passat uns segons veure que tota la força i l'energia que uns segons abans semblava infinita, deixa d'existir i únicament penso en seguir la roda del biker que tens a uns metres.
A les sortides amb els BO, des de fa uns quants dijous i amb més cura des de la primera caiguda ara fa unes setmanes, que sempre rodo entre cinc i deu segons més enrederit, què vull dir, que agafo la referència de qui porto davant i si no porto ningú enganxat darrera aixeco el pedal fins que no deixo el biker entre aquests cinc i deu segons. Si porto un grup de bikers darrera molts propers els deixo passar, per ressituar-me i fer el mateix amb ells.
Això si puc, vull dir que en d'altres ocasions senzillament els veig marxar, pel fet de que el grau d'exigència que em requereix seguir-los és tan alt que penso que no seria prudent per la meva salut.
És un pensament, un fet ja consolidat, el d'escalar seguint aquesta pauta.
Baixant, el tema és també pràctic, si tinc un biker davant meu miro de situar-me entre aquest cinc segons, deu ja no perquè aleshores perdo tota referència, i em costa mantenir el ritme constant baixant si no tinc una referència visual.
Un altre aspecte que miro de respectar a aquests dies de més fred, que no em va funcionar dijous, com ho és el fet de no omplir del tot el bidó de 750 ml, dic que no em va funcionar, perquè a Salt podria haver sortit d'estiu, i tant, aleshores ahir per la calor escalant, vaig quedar curt d'aigua.
L'equipament a les sortides BO, tinc clar que sempre ha de ser un punt per sota de la sensació de fred que pugui tenir una estona abans d'iniciar la pedalada.
Dijous no va ser diferent, i l'elecció de l'equipament va ser la més prudent, no en la direcció d'abrigar-me si no a l'inrevés, i l'elecció va ser de 10/10.
La sortida BO va ser i encara no sé com 90% escaladora, segurament va ser molt exigent per a mi escalar i molt menys la baixada, no perquè no baixessim tant com pujades varem escalar.
Una novetat interessant, el test de la forquilla rígida Vicious que ara amb 470 mm. hauria d'haver estat un conjunt amb el quadre The Motivator encara més còmode, no ho va ser, les reaccions d'aquest nou conjunt seran, segur, però em caldrà de més dies per adaptar-me.
Les reaccions baixant descompassades, la bike no reaccionava als impactes com jo creia que reaccionaria i això em donava una sensació de cert descontrol.
Pujant un xic menys escaladora, tres centímetres més d'alçada produeixen un canvi de graus d'atac, no grau no, graus.
Al pla-pujada gaudir de la mateixa sensació que a la pujada al Puigmal amb la MootoX 29er. i l'ARC 26", el d'una bike molt ràpida, molt més que la meva Vicious amb la forquilla de 438 mm.
Curiós perquè la tècnica Mateu de dibuixar el terreny mentalment mentre la bike ho fa, millor dit la tècnica de físicament i mentalment coordinar els moviments per a dibuixar el terreny com ho fa la bike, ahir amb la forquilla de 470 mm. era més difícil que amb la forquilla de 438 mm.
Sé segur que això millorarà, segur, i per tant tinc clar que funcionarà millor, i si passats els dies no és així, fàcil torno a 438 mm.
Ja us aniré exposant les sensacions.
Ara, dijous després de rodar a la tarda després d'un magnífic dinar a una perfecta terrassa, la potència al canviar la forquilla, ha pujat un xic, i per compensar-ho ha passat de +6º a -6º, que no m'agrada estèticament però que mira de compensar aquests 3 cm. més d'alçada que ara té la bike al tren davanter.
Un dia BO, a on a la tarda un grup privilegiat de bikers ha posat en marxa aquell projecte de ja fa uns anys, del mallot Freedom Catalonia, ahir un pas més que ens acosta a aquest sender que tan bones sensacions ens ha de donar com ho és el fet de posar en marxa el pensament de nació dins d'un projecte com el de la SSEC.
Una sensació predomina sobre totes, que bé que pedalen aquest grup de bikers de BO, que complerts que són, sí, sí, sempre hi ha millors grups i tant que sí, sempre n'hi ha de més ràpids, sí, però darrera si mires darrera, quan rodes amb els grup de BO, sempre hi ha més bikers que no pas davant, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Jordi, una proposta la que m'has fet avui que m'ha alegrat encara més si podia ser, el matí. Ho comentem a casa i concretem què fem. Però decidim el què decidim, m'ha satisfet i molt la teva proposta, ja d'entrada el meu agraïment per anticipat, fem el què fem.
Si no camina serà per un motiu clar, poder correspondre amb una resposta equivalent i la teva no és fàcil de correspondre, mirarem de fer-ho i si podem fer-ho, correspondre't serà, i si no quedarà pel dia que puguem, mtb, mtb, mtb.
Brothers.
http://2012.handmadebicycleshow.com/exhibitor/groovy-cycleworks/
És que podria enfilar-me a aquesta bike i les sensacions serien de 10/10 pel què fa referència a la meva The Motivator, per això queda descartada avui.
MTB, MTB, MTB.
Amb més calma ja exposaré el, "per això queda descartada avui", mtb, mtb, mtb.
IF-Phil Wood
http://www.culturecycles.com/category/nahbs/
Una creació entre moltes, úniques, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)