Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

divendres, de setembre 02, 2011

The Single Speed World Championships
By Mickey Regan

When you think of a world championship cycling event you may picture finely tuned athletes with one goal in mind, to win the gold medal. This event was so different and in so many ways. There still was the odd finely tuned athlete amongst the crowd and the very odd person that seemed to be taken it seriously. Even the eventual winner Niall Davis was so laid back he only converted the bike to single speed the day of the event. The biggest difference was the overall winner didn’t receive a Gold Medal they got a Tattoo. The one rule of this competition is “If you don’t want a tattoo, don’t win”

So what is it all about? I would describe it as a festival of one geared bikes. The event started for Ireland last year by winning the right to host this year’s event back in New Zealand. The proceedings started on Thursday night in the Locke bar in Limerick where the competition would take place to host next year’s event. Drinking games, hula hoops even a rendition of Riverdance was used to pick next year’s hosts. South Africa took the honours with an outstanding display on the night. I think judging by the remarks the organisers may have had to remind them the next day of their win. Sore heads all round and next up Kilfinnane Village for the event HQ.

With most competitors arriving in Kilfinnane on the Friday the town was electric. The local football pitch was used as a campsite with additional camping and dorm accommodation at the Kilfinnane Outdoor Education Centre. The village was small and I think this added to the atmosphere. Some riders took the Friday afternoon to go out the 7km to Ballyhoura trail centre to check out the course, others went straight to the nearest pub. Friday night there was a festival on the town street with traditional music, Irish dancing and singing.

I don’t normally ride single speed but with this event on my doorstep and having tried single speed in Catalunya during the summer I couldn’t say no. With my knowledge of single speed conversions limited I asked event sponsor Chris Butcher of Revolution Cycles formerly Unicycles for some advice. Chris told me that I could convert my bike to single speed but if I wanted I could take one of his shop bikes a Niner S.I.R.9 The offer was too good to refuse and I arranged to meet Chris at the event registration. When we arrived to register there was already a line of bikes sitting with Chris and his staff. Conversions, servicing and last minute mechanical issues were in full swing. With the lads doing a great job on the bikes and the fast turnaround time word spread and they were kept busy right up until the race briefing. I don’t think there was a problem to big or too small for the lads with everyone leaving happy. Great bike servicing and advice from a biker who just happens to own the shop is always invaluable.

Saturday was race day with the briefing at the Marquee at 13:30 I think the late briefing and 15:00 start time was to let the party on the Friday night continue into the early hours. There were definitely no complaints from anyone for the later start. The town was packed with colourful bikers. No not lycra clad cyclists, fancy dressed cyclists. With only a few cyclists in cycling gear they almost looked like the odd ones out. Scooby Doo, Storm Troopers, Leprechauns, a full wedding party including priest, Badgers (Yes 6 big Badgers – or to be more precise www.trailbadger.com) The atmosphere was amazing with photos being taken of the outfits and pleasantries exchanged. The race briefing told us we would all travel by Garda (Police) escort from the village to the Ballyhoura trail centre. The bikes were to be left upside down along the fire road and we should make our way back down the hill to the car park.

The briefing finished and everyone got on their bikes to pedal through Kilfinnane. Locals lined the streets cheering and clapping with more enthusiasm than a Tour De France town. The ride out was full of banter and excitement. Seeing different costumes and listening to stories from the previous night. The journey out was a laugh a minute. People drinking beer out of there water bottles, nearly crashing into walls, costumes falling apart. 7km done and already people were talking about their next beer. We reached the forest and bikes were left upside down as instructed and the beer tent filled up. With a DJ pumping out the tunes the atmosphere really lifted. The dancing started and this looked more like a music festival than anything bike related. A few last minute words from the organisers and it was time to start.

The starting arch lead us out through the car park were we would run up the fire road to the bikes. The race hadn’t started two seconds until complete madness started. Most competitors turned right and ran up the banked hill to take a short cut to the bikes. This was to the spectator’s amusement as they watched some serious competitor’s head of firstly away from the direction of the bikes on the actual fire road. It didn’t seem to matter though because unbeknown to us while we were at the start the bikes were being moved, hidden and stacked in piles. As I arrived to the bikes the same shouts were ringing out “where the f… is my bike” “That’s my bike at the bottom of that pile can you move yours” The laughter got louder as people stumbled over bikes and tried to get through the crowd. I was very lucky as mine hadn’t moved to far if any. As it wasn’t my bike I had a hard enough time trying to find it let alone it being moved. The race would be two 17km laps of a circuit that consisted of fire roads single track and northshore/board walk. The start was always going to be madness with the single track getting bottle necked but I don’t think anyone worried too much. We could see more locals at different junctions on the course cheering us on and shouting encouragement. The trails were brilliant and with people in such good mood riding together everyone seemed to have a smile on their faces.

The winner Irishman Niall Davis of biking.ie blasted the course with last year’s winner not far behind. In the female category American Heather Holmes took the victory. Both went straight to the tattooist who was brought in especially for the event. What a great memory of your world championship win.

The weekend turned out to be brilliant. The locals really made it and the other competitors just made it one big laugh from start to finish. Well done to everyone from the organisers to the locals to the competitors. A weekend to remember.

I later Spoke to Chris Butcher about the event and about his plans for opening a new shop Revolution Cycles. Chris ran Unicycles but with his contract expired he has decided to set up a new shop. Chris told me "I first got into bikes as my parents were always cyclists, when I was only a few months old they went on a cycle tour around Asia with me on the back of the bike!" So how did you get into singlespeed? "Singlespeed I kind of fell into, I wanted a low maintenance bike to cycle to work so I converted an old beat up Trek to singlespeed and rode it to work. I loved it so much that I started using it on the group rides and then went and bought myself a Kona Unit singlespeed and my love of singlepseeds grew from there. Right now out of my 8 bikes only one has gears!" What did you think of the event? "The event was awesome, great event, loads of characters and I'd love to see something happen like that again.

Chris hopes to open the doors of the new shop mid September. If you are ever in the area call in and say hello. Keep up to date on the new shop at the facebook page linked in the logo above.


dijous, de setembre 01, 2011

SSWC 2011: Crònica de la cursa.

Coming Soon.

Crec que d'aquí a res tindré tots els ingredients per poder cuinar la crònica de la cursa. Hi ha un tram, el d'estira-i-arronsa amb el Jeff Jones, i el del seu company, els dos amb les magnífiques Espaceframes,  que té tots els ingredients per ser història del mtb.


M'agrada construir la crònica mentalment i un cop agafa la forma trabocar-la al Blog directament, estic a un punt de ser a aquest escenari.

MTB, MTB, MTB.

Eurobike Photos

Good selection of photos from euro bike.

https://picasaweb.google.com/103764120176209923234

Ibis Ripley 29 ... the new 29"




I just found this info on the Ibis website....


A new toy to consider...

From SC, Xavi Paricio

dimecres, d’agost 31, 2011

SSWC 2011: Passar-ho bé, l'objectiu.


Aconseguir-ho,


en aquestes condicions no és difícil,


i tant que no, mtb, mtb, mtb.


Les prèvies a la SSWC molt i molt emocionants.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Voodoo.

El color UK no pot ser res més que un color verd, el color UK?, no, no, és el color Ireland, a partir d'avui no hi ha més bikes UK a aquest espai, hi ha bikes Irish Free State, IFS, no hi ha més, perquè després del que he vist, les bikes d'aquesta modalitat són IFS.


Direm, "què té aquesta bike", la contesta, "personalitat".


Què té aquest logo, "història".


I aquesta decisió, "aventura".


Molta aventura, mtb, mtb, mtb.

dimarts, d’agost 30, 2011

SSWC 2011: El gris torna, i tant que sí.


Una bike la Ibis Bow Ti, i la seva companya de ruta entre corriols irlandesos. Veure-les juntes, córrer en cursa i coincidir ara sí, ara també amb elles, és un rar privilegi.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: JJ i les Mavic d'en Colorado.


Les JJ, sí, però i les Fury d'en Colorado? curioses, molt còmodes, poc caminadores, i molt resistents a tot, amb una capacitat d'evacuació del fang deu vegades millor que les de les meves Bont, i tant. I que això sigui així als peus d'en Colorado és sinònim de garantia de bon funcionament, no ho sé la Betty ens ho pot dir demà si són còmodes, si es decideix a posar-hi les cales CB i sortir-hi a rodar.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Salsa.


L'única marca que aquest cop no m'ha fet el pes, i mira que al Roc és de les bikes que cada any amb les Surly m'agraden més, però aquest cop no ha estat així.

Les del darrera, sí, sincerament sí.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Hem anat de boda.


Senzillament sensacional, entranyable, únic, divertit, emocionant, a on hem d'anar si volem repetir? a la SSWC 2012,  a Sudàfrica!!!

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Strong Frames.


Amb la The Motivator, aquesta joia, el color un altre cop aquí, mtb, mtb, mtb.

SSWC 2011: Vicious Cycles The Motivator x2.


Dues Vicious, mateix model. difícil de que sigui, també de que si han de coincidir això sigui a la SSWC.

MTB, MTB, MTB.


Segons el propietari d'aquesta The Motivator, Vicious Cycles ha tancat definitivament, no ho sé, però no és una bona noticia, en cap cas.

SSWC 2011: Colors amb colors=més colors.


Segur que en mans d'ella la Vicious també hauria fet un bon camí,  queda clar, oi?

MTB, MTB, MTB

SSWC 2011: 36".


Una bike excepcionall, no pel seu funcionament, sí per les seves rodes de 36".

Un biker de Colorado que té 29" i 36", i de cada deu sortides, sis les fa amb la 36", així que ja podem anar pensant què fer.

El seient el vaig tenir a les mans a Chain, i no em vaig decidir.

MTB, MTB, MTB.

Com dibuixa el tub tija el perfil de la roda 36", i que just que va el pas de roda pel coll de la forquilla.


Un biker que pedalava de valent a la cursa, i tant. El jersei únic. En Jeff Jones i ell, per la seva marcada personalitat a l'hora d'equipar-se,  per a mi els dos bikers més rellevants de la SSWC, pel que fa referència a equipaments i bikes.

SSWC 2011: The Best.


Quines bikes, IF, i no una,  Jeff Jones Diamond Frame Ti, una parada obligada per admirar aquestes joies.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Plain and simple.


Un color que no sé perquè passarà per casa, segur.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Una llengua una nació.


Iniciativa.


Color. color. i més color.


Mai havia tingut la oportunitat de representar al meu país, a Irlanda, a la República d'Irlanda això ha estat possible, gràcies a una cursa de MTB.

A casa la prudència mana sempre, com deia el pare en pau descansi, "som hereus de la por de la postguerra", i la por sempre planeja quan parlem del nostre país. No sé perquè avui no és així, però avui, a Kilfinane, tampoc, certament.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011 Ireland The Movie




What a weekend. Amazing race, Amazing people and Amazing memories. SS!The SSWC Crew!

dilluns, d’agost 29, 2011

SSWC 2011: El gris el millor color.

Perquè si vas a Northern Ireland, o a la República, has de tenir clar a on vas, i a aquesta estació vas a cercar un escenari humit, molt humit, a on la pluja i el fred són els protagonistes. Podrem dir, "home no hi feia tant fred", la contesta podria ser, "home pels mediterranis, nosaltres, feia molt fred", ens podrien dir, "home no és el propi d'aquesta època, és rar que sigui així", ho accepto, però això no canvia que a la nit del divendres al dissabte feia un fred d'hivern, que no et deixava poder estar al carrer, fred que a mi m'agrada, i que em fa veure que en Michael és un home amb un temperament d'acer i una duresa propia i diferenciada dels irlandesos, per a gaudir com ho fa ell d'aquest clima cal tenir una fusta especial, ell la té.

Un temps com aquest et permet, a en Colorado,  poder captar una imatge com aquesta, oi que sí?


Dies de MTB, dies del més sensacional MTB.

SSWC 2011: Quan l'escenari és únic.

A la imatge que us poso ara,  cada racó, cada detall de la mateixa té allò que ha de tenir per mostrar a on érem, i no vull dir geogràficament al mapa, si no entre qui i quines bikes.


La IF amb els colors clàssics de la marca o John Deere, és per a mi avui un altre cop, una de les millors opcions, cromo, slooping correcte, possibilitat de ser específica SS, i una geometria de 10/10.

I un detall important, la propietària d'aquesta joia té clar què vol fer amb ella, perquè si amplieu la imatge podreu veure que ha no ha dubtat ha seccionar el quadre per posar els ràcords específics per a poder plegar els dos triangles en un de sol. És més encara la zona modificada per a tal fi encara no ha estat pintada.

La forquilla Maverick SC32 té el punt de diferenciació suficient sense caure en el sender de la confusió de la Lefty que surt a la pàgina d'IF quan fa referència a les MTB de titani. El funcionament però un dubte, la rigidesa lateral sense el pont també, però ajuda a pensar-hi l'eix de 24 mm. que requereix d'una boixa específica. Són les DUC forquilles actives que requereixen de ser bloquejades pujant, i el mecanisme per desfer-ho és impossible d'activar en marxa si no és pujant, i pujant si no saps quin és el circuit no saps que l'hauràs  de desbloquejar per la baixada que no saps que vindrà. Però fer un útil específic per poder fer-ho des del manillar estaria a les nostres mans, oi que sí? A BO això no seria un problema, en cap cas.

El detall de "llanta" blanca darrera com els tirants,  i negra la davantera, no l'havia vist mai, però he de dir que té el seu punt, i tant que sí, agosarat sí,  però el té.

Hi ha més bikes a la imatge, moltes, i de molt curioses, però ja les aniré posant una per una, perquè de la majoria en tenim foto de detall.

MTB, MTB, MTB.

Com que no tenim cap pressa,  però cap, i la què tinc requereix de no tenir-ne, gaudim d'aquest degoteig d'imatges, una sí, dues també, sense presses, i amb moltes pauses.

SSWC 2011: Color no sempre és claror, sí emoció.


Una volta per la zona a on acampaven els participants de la SSWC  que havien decidit o bé dormir amb tenda o bé amb furgo.

Nosaltres mentre hi érem molt encuriosits, cercant sempre de veure bikes, bikes i més bikes.

A aquest espai hi varem veure el millor grup de bikes de tot l'esdeveniment, i tant, IF, no una, i Jeff Jones, però la Diamond Frame en titani, no de cromo. Nosaltres però no anàvem malt calçats, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: El retorn dels genets.

Ja som a casa, el vol perfecte. Una puntualitat extrema. Hem patit, pel fet de que la bossa amb les dues bikes anant superava per molt els 30 Kg. i tornant no superava per molt els 30 Kg. no, però sí per poc els 40 Kg. La companyia aèria no tenia límit de pes per a les bikes, però 42 Kg. ens ha dit que la bossa no pujaria a l'avió, "anem bé, he pensat jo", i seguidament després de pesar la caixa amb la bike d'en Colorado, de 19,5 Kg. hem traspassat 12-13Kg. de la primera a la segona, i ens ha sortit bé, perquè al final la primera ha pesat 29-30 Kg. i la segona 32,2 Kg. El noi ens ha esmentat una norma interna de que per sobre dels 32 Kg. no les podríem pujar.

Superat aquest primer tram, hem fet dues pendents més de menor exigència i de pet a l'avió.

Mentre volàvem hem passat les imatges de la SSWC que en Colorado ha fet, i també les meves, hem canviat "cromos" i miraré durant al dia d'avui de posar-les al Blog.

Niner a la SSWC 2011, i tant que sí. A aquesta imatge en Colorado era al ben mig de no sé a on, cercant una alternativa per tornar i  mirar de que el noi alemany no perdés els papers.  Un moments genials, de certa tensió, ja se sap, "si no vols pols no vagis a l'era".

 

De passar fred, però fred, a passar calor, però calor. Si puc decidir per quina versió climàtica decantar-me, seria entre la màxima d'Irlanda i la mínima de casa, cap dels dos,  definitivament, però seria aquesta la meva elecció, sempre entre 18-25ºC. Sí ja ho sé, tot no pot ser, així que a casa s'hi està molt bé, mtb, mtb, mtb.

Entrar per la porta de casa, i pensar que d'aquí a molt poques setmanes ja sortirem directes cap al Roc d'Azur 2012, i també com ahir  a la nit, també he pensat que vull partcipar a una fita interessant abans del Roc, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

He de fer la crònica de la cursa, al cap la vaig perfilant, he de proposar també quines millores vull fer  a la bike tot seguit després d'aquesta SSWC de dissabte, perquè a Kilfinane he après moltes coses, vist moltes possibilitats de millora de la bike, una en concret no però, com  és la dels pneumàtics Tubeless, ho dic perquè crec que de 29er en Colorado i jo érem els que portàvem Tubeless, la resta ja no diré tubelitzats únicament, si no també amb càmera.


Vull mirar de posar crònica de la bike de la 29er que ha d'entrar per la porta de casa i que després de parlar amb el sr. Jeff Jones cal exposar a on som.


I en darrer terme, si ho tinc clar  vull exposar una idea que he tingut, mentre, després de la cursa i ara, idea que ja va sortir a la Tramunbike quan us vaig dir que,  "era una cursa on a cada tram superat eres un millor biker",  però ja maduraré l'exposició a fer, i si me'n surto tot seguit la posaré al Blog.

diumenge, d’agost 28, 2011

SSWC 2011: Color i farbalans.

Lligat amb els dos pensaments a les zones més humides dels boscos de la SSWC, i que també gràcies a aquests dos, colors i  aquestes bikes tan ben engalanades penses, "que bé, que bé, que bé".


MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Yeti 29er, no Yeti.

Unas 29er que no sé molt bé, i ja ho vaig exposar al seu dia al Blog, a on vol anar a parar.


MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Anem a pedalar.

És que la imatge provoca un únic pensament.


Anem a pedalar!!!.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Caletti Cycles.


La bike del darrera,  una de les bikes més interessants de la SSWC 2011.


Una biker alta, amb una bike sensacional.


El detall interessant, la boixa també, les dues I9 del color de la bike, una bike molt, i molt maca.

MTB, MTB, MTB.

SSWC 2011: Jeff Jones Spaceframe x2.

Perquè així va ser, i així a la cursa va ser, durant els 32 primers quilometres entre elles dues la d'en JJ i el seu company, una torre que feia por.


Evolució bieles JJ?


No ho crec, les JJ sempre són JJ.


Els meus Ardent però no exactament en 2.25, no exactament.

MTB, MTB, MTB.