Aconseguir-ho,
en aquestes condicions no és difícil,
i tant que no, mtb, mtb, mtb.
Les prèvies a la SSWC molt i molt emocionants.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’agost 31, 2011
SSWC 2011: Passar-ho bé, l'objectiu.
Aconseguir-ho,
en aquestes condicions no és difícil,
i tant que no, mtb, mtb, mtb.
Les prèvies a la SSWC molt i molt emocionants.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Voodoo.
El color UK no pot ser res més que un color verd, el color UK?, no, no, és el color Ireland, a partir d'avui no hi ha més bikes UK a aquest espai, hi ha bikes Irish Free State, IFS, no hi ha més, perquè després del que he vist, les bikes d'aquesta modalitat són IFS.
Direm, "què té aquesta bike", la contesta, "personalitat".
Què té aquest logo, "història".
I aquesta decisió, "aventura".
Molta aventura, mtb, mtb, mtb.
Direm, "què té aquesta bike", la contesta, "personalitat".
Què té aquest logo, "història".
I aquesta decisió, "aventura".
Molta aventura, mtb, mtb, mtb.
dimarts, d’agost 30, 2011
SSWC 2011: El gris torna, i tant que sí.
Una bike la Ibis Bow Ti, i la seva companya de ruta entre corriols irlandesos. Veure-les juntes, córrer en cursa i coincidir ara sí, ara també amb elles, és un rar privilegi.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: JJ i les Mavic d'en Colorado.
Les JJ, sí, però i les Fury d'en Colorado? curioses, molt còmodes, poc caminadores, i molt resistents a tot, amb una capacitat d'evacuació del fang deu vegades millor que les de les meves Bont, i tant. I que això sigui així als peus d'en Colorado és sinònim de garantia de bon funcionament, no ho sé la Betty ens ho pot dir demà si són còmodes, si es decideix a posar-hi les cales CB i sortir-hi a rodar.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Salsa.
L'única marca que aquest cop no m'ha fet el pes, i mira que al Roc és de les bikes que cada any amb les Surly m'agraden més, però aquest cop no ha estat així.
Les del darrera, sí, sincerament sí.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Hem anat de boda.
Senzillament sensacional, entranyable, únic, divertit, emocionant, a on hem d'anar si volem repetir? a la SSWC 2012, a Sudàfrica!!!
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Strong Frames.
Amb la The Motivator, aquesta joia, el color un altre cop aquí, mtb, mtb, mtb.
SSWC 2011: Vicious Cycles The Motivator x2.
Dues Vicious, mateix model. difícil de que sigui, també de que si han de coincidir això sigui a la SSWC.
MTB, MTB, MTB.
Segons el propietari d'aquesta The Motivator, Vicious Cycles ha tancat definitivament, no ho sé, però no és una bona noticia, en cap cas.
SSWC 2011: Colors amb colors=més colors.
Segur que en mans d'ella la Vicious també hauria fet un bon camí, queda clar, oi?
MTB, MTB, MTB
SSWC 2011: 36".
Una bike excepcionall, no pel seu funcionament, sí per les seves rodes de 36".
Un biker de Colorado que té 29" i 36", i de cada deu sortides, sis les fa amb la 36", així que ja podem anar pensant què fer.
El seient el vaig tenir a les mans a Chain, i no em vaig decidir.
MTB, MTB, MTB.
Com dibuixa el tub tija el perfil de la roda 36", i que just que va el pas de roda pel coll de la forquilla.
Un biker que pedalava de valent a la cursa, i tant. El jersei únic. En Jeff Jones i ell, per la seva marcada personalitat a l'hora d'equipar-se, per a mi els dos bikers més rellevants de la SSWC, pel que fa referència a equipaments i bikes.
SSWC 2011: The Best.
Quines bikes, IF, i no una, Jeff Jones Diamond Frame Ti, una parada obligada per admirar aquestes joies.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Una llengua una nació.
Iniciativa.
Color. color. i més color.
Mai havia tingut la oportunitat de representar al meu país, a Irlanda, a la República d'Irlanda això ha estat possible, gràcies a una cursa de MTB.
A casa la prudència mana sempre, com deia el pare en pau descansi, "som hereus de la por de la postguerra", i la por sempre planeja quan parlem del nostre país. No sé perquè avui no és així, però avui, a Kilfinane, tampoc, certament.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011 Ireland The Movie
What a weekend. Amazing race, Amazing people and Amazing memories. SS!
The SSWC Crew!
dilluns, d’agost 29, 2011
SSWC 2011: El gris el millor color.
Perquè si vas a Northern Ireland, o a la República, has de tenir clar a on vas, i a aquesta estació vas a cercar un escenari humit, molt humit, a on la pluja i el fred són els protagonistes. Podrem dir, "home no hi feia tant fred", la contesta podria ser, "home pels mediterranis, nosaltres, feia molt fred", ens podrien dir, "home no és el propi d'aquesta època, és rar que sigui així", ho accepto, però això no canvia que a la nit del divendres al dissabte feia un fred d'hivern, que no et deixava poder estar al carrer, fred que a mi m'agrada, i que em fa veure que en Michael és un home amb un temperament d'acer i una duresa propia i diferenciada dels irlandesos, per a gaudir com ho fa ell d'aquest clima cal tenir una fusta especial, ell la té.
Un temps com aquest et permet, a en Colorado, poder captar una imatge com aquesta, oi que sí?
Dies de MTB, dies del més sensacional MTB.
Un temps com aquest et permet, a en Colorado, poder captar una imatge com aquesta, oi que sí?
Dies de MTB, dies del més sensacional MTB.
SSWC 2011: Quan l'escenari és únic.
A la imatge que us poso ara, cada racó, cada detall de la mateixa té allò que ha de tenir per mostrar a on érem, i no vull dir geogràficament al mapa, si no entre qui i quines bikes.
La IF amb els colors clàssics de la marca o John Deere, és per a mi avui un altre cop, una de les millors opcions, cromo, slooping correcte, possibilitat de ser específica SS, i una geometria de 10/10.
I un detall important, la propietària d'aquesta joia té clar què vol fer amb ella, perquè si amplieu la imatge podreu veure que ha no ha dubtat ha seccionar el quadre per posar els ràcords específics per a poder plegar els dos triangles en un de sol. És més encara la zona modificada per a tal fi encara no ha estat pintada.
La forquilla Maverick SC32 té el punt de diferenciació suficient sense caure en el sender de la confusió de la Lefty que surt a la pàgina d'IF quan fa referència a les MTB de titani. El funcionament però un dubte, la rigidesa lateral sense el pont també, però ajuda a pensar-hi l'eix de 24 mm. que requereix d'una boixa específica. Són les DUC forquilles actives que requereixen de ser bloquejades pujant, i el mecanisme per desfer-ho és impossible d'activar en marxa si no és pujant, i pujant si no saps quin és el circuit no saps que l'hauràs de desbloquejar per la baixada que no saps que vindrà. Però fer un útil específic per poder fer-ho des del manillar estaria a les nostres mans, oi que sí? A BO això no seria un problema, en cap cas.
El detall de "llanta" blanca darrera com els tirants, i negra la davantera, no l'havia vist mai, però he de dir que té el seu punt, i tant que sí, agosarat sí, però el té.
Hi ha més bikes a la imatge, moltes, i de molt curioses, però ja les aniré posant una per una, perquè de la majoria en tenim foto de detall.
MTB, MTB, MTB.
Com que no tenim cap pressa, però cap, i la què tinc requereix de no tenir-ne, gaudim d'aquest degoteig d'imatges, una sí, dues també, sense presses, i amb moltes pauses.
La IF amb els colors clàssics de la marca o John Deere, és per a mi avui un altre cop, una de les millors opcions, cromo, slooping correcte, possibilitat de ser específica SS, i una geometria de 10/10.
I un detall important, la propietària d'aquesta joia té clar què vol fer amb ella, perquè si amplieu la imatge podreu veure que ha no ha dubtat ha seccionar el quadre per posar els ràcords específics per a poder plegar els dos triangles en un de sol. És més encara la zona modificada per a tal fi encara no ha estat pintada.
La forquilla Maverick SC32 té el punt de diferenciació suficient sense caure en el sender de la confusió de la Lefty que surt a la pàgina d'IF quan fa referència a les MTB de titani. El funcionament però un dubte, la rigidesa lateral sense el pont també, però ajuda a pensar-hi l'eix de 24 mm. que requereix d'una boixa específica. Són les DUC forquilles actives que requereixen de ser bloquejades pujant, i el mecanisme per desfer-ho és impossible d'activar en marxa si no és pujant, i pujant si no saps quin és el circuit no saps que l'hauràs de desbloquejar per la baixada que no saps que vindrà. Però fer un útil específic per poder fer-ho des del manillar estaria a les nostres mans, oi que sí? A BO això no seria un problema, en cap cas.
El detall de "llanta" blanca darrera com els tirants, i negra la davantera, no l'havia vist mai, però he de dir que té el seu punt, i tant que sí, agosarat sí, però el té.
Hi ha més bikes a la imatge, moltes, i de molt curioses, però ja les aniré posant una per una, perquè de la majoria en tenim foto de detall.
MTB, MTB, MTB.
Com que no tenim cap pressa, però cap, i la què tinc requereix de no tenir-ne, gaudim d'aquest degoteig d'imatges, una sí, dues també, sense presses, i amb moltes pauses.
SSWC 2011: Color no sempre és claror, sí emoció.
Una volta per la zona a on acampaven els participants de la SSWC que havien decidit o bé dormir amb tenda o bé amb furgo.
Nosaltres mentre hi érem molt encuriosits, cercant sempre de veure bikes, bikes i més bikes.
A aquest espai hi varem veure el millor grup de bikes de tot l'esdeveniment, i tant, IF, no una, i Jeff Jones, però la Diamond Frame en titani, no de cromo. Nosaltres però no anàvem malt calçats, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: El retorn dels genets.
Ja som a casa, el vol perfecte. Una puntualitat extrema. Hem patit, pel fet de que la bossa amb les dues bikes anant superava per molt els 30 Kg. i tornant no superava per molt els 30 Kg. no, però sí per poc els 40 Kg. La companyia aèria no tenia límit de pes per a les bikes, però 42 Kg. ens ha dit que la bossa no pujaria a l'avió, "anem bé, he pensat jo", i seguidament després de pesar la caixa amb la bike d'en Colorado, de 19,5 Kg. hem traspassat 12-13Kg. de la primera a la segona, i ens ha sortit bé, perquè al final la primera ha pesat 29-30 Kg. i la segona 32,2 Kg. El noi ens ha esmentat una norma interna de que per sobre dels 32 Kg. no les podríem pujar.
Superat aquest primer tram, hem fet dues pendents més de menor exigència i de pet a l'avió.
Mentre volàvem hem passat les imatges de la SSWC que en Colorado ha fet, i també les meves, hem canviat "cromos" i miraré durant al dia d'avui de posar-les al Blog.
Niner a la SSWC 2011, i tant que sí. A aquesta imatge en Colorado era al ben mig de no sé a on, cercant una alternativa per tornar i mirar de que el noi alemany no perdés els papers. Un moments genials, de certa tensió, ja se sap, "si no vols pols no vagis a l'era".
De passar fred, però fred, a passar calor, però calor. Si puc decidir per quina versió climàtica decantar-me, seria entre la màxima d'Irlanda i la mínima de casa, cap dels dos, definitivament, però seria aquesta la meva elecció, sempre entre 18-25ºC. Sí ja ho sé, tot no pot ser, així que a casa s'hi està molt bé, mtb, mtb, mtb.
Entrar per la porta de casa, i pensar que d'aquí a molt poques setmanes ja sortirem directes cap al Roc d'Azur 2012, i també com ahir a la nit, també he pensat que vull partcipar a una fita interessant abans del Roc, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
He de fer la crònica de la cursa, al cap la vaig perfilant, he de proposar també quines millores vull fer a la bike tot seguit després d'aquesta SSWC de dissabte, perquè a Kilfinane he après moltes coses, vist moltes possibilitats de millora de la bike, una en concret no però, com és la dels pneumàtics Tubeless, ho dic perquè crec que de 29er en Colorado i jo érem els que portàvem Tubeless, la resta ja no diré tubelitzats únicament, si no també amb càmera.
Vull mirar de posar crònica de la bike de la 29er que ha d'entrar per la porta de casa i que després de parlar amb el sr. Jeff Jones cal exposar a on som.
I en darrer terme, si ho tinc clar vull exposar una idea que he tingut, mentre, després de la cursa i ara, idea que ja va sortir a la Tramunbike quan us vaig dir que, "era una cursa on a cada tram superat eres un millor biker", però ja maduraré l'exposició a fer, i si me'n surto tot seguit la posaré al Blog.
Superat aquest primer tram, hem fet dues pendents més de menor exigència i de pet a l'avió.
Mentre volàvem hem passat les imatges de la SSWC que en Colorado ha fet, i també les meves, hem canviat "cromos" i miraré durant al dia d'avui de posar-les al Blog.
Niner a la SSWC 2011, i tant que sí. A aquesta imatge en Colorado era al ben mig de no sé a on, cercant una alternativa per tornar i mirar de que el noi alemany no perdés els papers. Un moments genials, de certa tensió, ja se sap, "si no vols pols no vagis a l'era".
De passar fred, però fred, a passar calor, però calor. Si puc decidir per quina versió climàtica decantar-me, seria entre la màxima d'Irlanda i la mínima de casa, cap dels dos, definitivament, però seria aquesta la meva elecció, sempre entre 18-25ºC. Sí ja ho sé, tot no pot ser, així que a casa s'hi està molt bé, mtb, mtb, mtb.
Entrar per la porta de casa, i pensar que d'aquí a molt poques setmanes ja sortirem directes cap al Roc d'Azur 2012, i també com ahir a la nit, també he pensat que vull partcipar a una fita interessant abans del Roc, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
He de fer la crònica de la cursa, al cap la vaig perfilant, he de proposar també quines millores vull fer a la bike tot seguit després d'aquesta SSWC de dissabte, perquè a Kilfinane he après moltes coses, vist moltes possibilitats de millora de la bike, una en concret no però, com és la dels pneumàtics Tubeless, ho dic perquè crec que de 29er en Colorado i jo érem els que portàvem Tubeless, la resta ja no diré tubelitzats únicament, si no també amb càmera.
Vull mirar de posar crònica de la bike de la 29er que ha d'entrar per la porta de casa i que després de parlar amb el sr. Jeff Jones cal exposar a on som.
I en darrer terme, si ho tinc clar vull exposar una idea que he tingut, mentre, després de la cursa i ara, idea que ja va sortir a la Tramunbike quan us vaig dir que, "era una cursa on a cada tram superat eres un millor biker", però ja maduraré l'exposició a fer, i si me'n surto tot seguit la posaré al Blog.
diumenge, d’agost 28, 2011
SSWC 2011: Color i farbalans.
Lligat amb els dos pensaments a les zones més humides dels boscos de la SSWC, i que també gràcies a aquests dos, colors i aquestes bikes tan ben engalanades penses, "que bé, que bé, que bé".
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Yeti 29er, no Yeti.
Unas 29er que no sé molt bé, i ja ho vaig exposar al seu dia al Blog, a on vol anar a parar.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Anem a pedalar.
És que la imatge provoca un únic pensament.
Anem a pedalar!!!.
MTB, MTB, MTB.
Anem a pedalar!!!.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Caletti Cycles.
La bike del darrera, una de les bikes més interessants de la SSWC 2011.
Una biker alta, amb una bike sensacional.
El detall interessant, la boixa també, les dues I9 del color de la bike, una bike molt, i molt maca.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Jeff Jones Spaceframe x2.
Perquè així va ser, i així a la cursa va ser, durant els 32 primers quilometres entre elles dues la d'en JJ i el seu company, una torre que feia por.
Evolució bieles JJ?
No ho crec, les JJ sempre són JJ.
Els meus Ardent però no exactament en 2.25, no exactament.
MTB, MTB, MTB.
Evolució bieles JJ?
No ho crec, les JJ sempre són JJ.
Els meus Ardent però no exactament en 2.25, no exactament.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Germany.
No va ser un rodar dolç el de la jornada prèvia a la cursa, ni tranquil.la, un biker singular el que ens va acompanyar.
Té cinc bikes, i quatre, dues i dues idèntiques les parelles, una amb SS i una amb marxes, les SS un 36-16 com sona, i és amb el que va per participar a les curses.
Un detall, el veieu assentat oi?, sempre va així, no va mai dret.
Tots drets, ell no, mtb, mtb, mtb.
La gorra la de l'Eroica, i tant, in xic per sota que hi ha? un somriure.
MTB, MTB, MTB.
Té cinc bikes, i quatre, dues i dues idèntiques les parelles, una amb SS i una amb marxes, les SS un 36-16 com sona, i és amb el que va per participar a les curses.
Un detall, el veieu assentat oi?, sempre va així, no va mai dret.
Tots drets, ell no, mtb, mtb, mtb.
La gorra la de l'Eroica, i tant, in xic per sota que hi ha? un somriure.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Epidèmia a IF?
No pot ser res més, epidèmia de bikes sensacionals, i d'uns bidons extrems i poc interessants, gens interessants.
Un pinyó únic, una puntera clàssica IF.
Diferents marques de bikes, mateix manillat JJ.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: IF alcohòlica.
Entenem aquesta IF quina forquilla porta i quina roda porta?
Queda clar que 2.0 no és el què ha de ser, oi que no?
Les de casa ja no seran més, a falta de confirmar que Vicious Cycles ha baixat la persiana.
No sé a on anirem a parar.
No diré MTB, MTB, MTB, sí, IF, IF, IF!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)