Avui no hem matinat, en cap cas.
A diferència de casa, a aquí pots començar a sortir quan ja plou, és que crec que sempre plou, per això ho fan així, i així ha estat.
Els murs entre barris catòlics i protestants són intimidadors,
"dues nacions un sol pais, mala tela al teler Xavi", com a casa però més bèstia.
Hem rodat per zones de parcs properes a Belfast, fins a escalar per darrera de Belfast i quedar exactament a sobre. Les vistes són, què més et puc dir, veus tres quarts de la circumferència de l'illa, el cel tèrbol, la visió la d'aquest país literalment espoliat pels d'UK,
"la meteo" com el seu futur,
"incert", i tant, fred, pluja, fang, moltes però moltes
"stones", més encara, i una vegetació sinònim d'una nació oprimida, que indica que hi haurà guerra, molta guerra, molt de temps fins que sigui tota la illa una Irlanda sola i independent.
Per en Josep Maria, ell després de rodar amb la SS, rígida i 29er, em va dir,
"no sé anar amb bike", avui nosaltres hem experimentat que no tenim ni idea d'anar amb bike, terreny ple d'arrels, pedres, fang, baixades tècniques, no en tenim ni idea de rodar per un terreny amb aquestes característiques, la sensació era de
"com pot ser?".
Però la part positiva és que passades les hores hi anàvem, i com hi anàvem, i tant que sí. A punt per a Ballyhoura.
Es respira, per com està organitzat tot què això passarà, aquesta gent és dura com la pedra, i van en màniga curta ara mateix amb pluja, inclús ara mateix al carrer hi ha menuts jugant al carrer vestits d'estiu, i no para d'escurnejar intermitentment.
En arribar a casa hem rentat les bikes amb una màquina específica per fer-ho que té el Michael, les bikes ara ja carregades a dalt de la VW T6 que hem llogat per anar a la SSWC Ireland 2011, és 5 places, amb la fila del darrera separada per a carregar les bikes.
Hem pedalat força, en David s'ha banyat quan ha relliscat al mig d'un riu a al zona més feréstega de la sortida, hi ha molts aiguamolls, zones verdes de més de bosc, arbres més propis de Robin Hood, i tant, i curiosament de mosquits que bé.
Si visquéssim aquí hauríem d'anar amb una bike semi-rígid amb 160 mm. i barra 36 mm. i tant, és perfecta per aquest terreny i tipus de circuit.
A on anem demà diu que està infestat de diminuts mosquits, diu que la visió d'aquests és tal que es veuen com un núvol, i que patirem unes picades diminutes, segueixo que anem a comprar al super.
Hem anat a comprar al super, el que més m'ha copsat, el color de les coses, intens, molt intens.
Hem carregat de tot per aquests propers tres dies, fruits secs, no salats, una bossa sencera de plàtan deshidratat, i no sé quants detalls més de la llarga llista que ha fet la Betty i la Marga, i que nosaltres en Michael, en David i jo també em mirat de que encara fos més llarga, i tant que sí, l'equivalent a dos-cents dòlars USA.
Quina inversió amb infraestructures públiques que ha fet aquest govern avalat pels de GB, bé així estan endeutats i depenents totalment d'UK.
Avui han obert la nova botiga a
Belfast els senyors de Chain Reaction, i tant que sí!!!
No hi anirem, a la botiga, demà marxem cap a la República d'Irlanda a les 9 del matí, i tenim unes 250 milles fins a Ballyhoura, avui hi havia el concurs entre Canada, Sudàfrica i Israel per acollir el SS WC 2012, i a la nit estem tots convidats a barbacoa i cervesa.
Un cop a Ballyhoura estarem a un B&B, i anirem a munt i avall amb la T6.
La cursa serà a les 3 de la tarda de dissabte.
Anem a sopar, segueixo després. Tinc moltes fotos i en David n'ha fet de sensacionals!!!
Com hem sopat, renoi, renoi, renoi, aquí mengen de veritat. Un sopar per a mi 5 estrelles.
Ja sopats.
En Michael em diu que la seu de la SS WC del 2012 l'ha guanyat Sudàfrica, si hi volem anar haurem d'anar-hi i si no quedarem a l'espera de qui guanya per ser la seu del 2013.
Tot i així nosaltres al 2012, aquest cop sí volem 24 Hour of Moab 2012.
En Michael està molt content, la seva germana viu a Sudàfrica, podem organitzar coses, i tant que sí.
Demà sortim, és a dir avui al matí, cap el que serà per a nosaltres ja l'entrada definitiva a la SS WC Ireland 2011.
Els vidres Oakley nous que he comprat a Chain, sí és veritat més de 70 euros fa pensar,
"potser hauria d'haver canviat les M-Frame per un model més actual d'Oakley", però avui a les zones més fosques, el Gold Iridium funciona i de quina manera, anirà bé amb el conjunt de llums Karma-Powerled a les nocturnes de casa?, els portaré a la SS WC?
Les M-Frame, per a mi avui encara les millors ulleres que he portat a data d'avui.
Hem pedalat, i ens hem testat a fons intermitentment, anem bé, podríem anar millor sí, però hem fet el què cal fer per ser-hi, i tant, mtb, mtb, mtb.
Escalant una pared.
M'ha agafat per aquí, aquest cartell m'emociona.
Un clàssic a casa, shoes!!!.
Imatge del Michael de la Vicious.
Shayla, The Dog.
MTB, MTB, MTB.
