Avui sí, avui he sortit a veure si he posat remei al fred a sobre de la bike.
El dia no ha començat així, en cap cas, he sortit de casa que el termòmetre marcava 12ºC.
Els primers quilòmetres els he fet amb el pensament de que portava dues setmanes apartat de la bike, però passats els deu primers quilòmetres ja m'he adonat que aquest descans ha fet que la meva forma a dalt de la bike sigui millor que la d'abans de l'aturada, quin ritme més bo escalant, quines sensacions més bones.
Després dels primers quilòmetres he començat a pujar de veritat i he de dir que el "gorro" Assos Stinger Hat amb la doble visera funciona a la perfecció, creia que seria un error, però la realitat és que la sensació és de que ni a la zona inicial on el fred no existia he tingut sensació de passar calor.
En conjunt l'equipament ha funcionat molt bé als primers quilòmetres, no perquè m'abrigués, 12ºC. no requereixen d'anar massa abrigat, si no a l'inrevés, que la sensació no ha estat de calor sufocant per anar massa abrigat, que diu molt en favor d'aquest equipament.
El dubte en veure això ha estat, "quan entri a la cara freda què passarà?".
I un cop he iniciat les grans pales, verticals de veritat i on poc a poc he deixat enrere les temperatures de dos dígits, per entrar a les properes als 5-7ºC, l'equip ha funcionat, no diré perfecte, sí, que ha funcionat.
El pantaló Pearl Izumi PRO Softshell Bibtights , els mitjons Endura Coolmax Stripe i les botes Lake MX140Waterproof, el conjunt ha funcionat de 10/10.
La bota va, va molt i molt bé, pujant la suor no s'acumula i això fa que baixant la sensació als peus sigui la millor, això mentre tinguis el cos calent.
El "gorro" una petita joia.
La jaqueta Mavic Espoir Jacket Winter, combinada amb la tèrmica Endura BaaBaa Merino de màniga llarga, si us hi fixeu la primera a la zona del pit no queda rapada, fet que provoca que a les zones fredes properes als 5ºC, al pit la sensació sigui de fredor, no dic d'extrema fredor, però si d'una Garolera es tractés a la barrera just per sobre dels 0ºC, els peus i mans penso que quedarien automàticament glaçats. Avui però ha estat un primer avís i prou.
Canviaré la tèrmica per una Pearl Izumi sintètica, amb una mica de coll i veurem si és la tèrmica o la jaqueta. O si bé caldrà una segona capa entre la tèrmica Endura i la jaqueta Mavic.
De guants portava uns Specialized d'estiu per pujar i uns Giordana d'hivern amb Wintex per baixar, però a la zona de menys fred, tenia fred als canells amb els guants d'estiu i he decidit rodar sempre amb els Giordana, que han anat sempre bé fins que he tingut la lleugera sensació de fred al pit i he tingut uns minuts després una també lleugera sensació de fred a les mans.
Faré el canvi de tèrmica i la resta seguiré amb el mateix equipament i tot seguit us en posaré les impressions.
He de dir però que les sensacions del conjunt han estat molt i molt positives. Sempre cal millorar aspectes, sempre, no serà aquesta una ocasió diferent, oi que no?
Menys de trenta quilòmetres, menys de 1.000 m. +.
Menjar, cap, aigua, mig bidó de 750 ml.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, amb càmera de 29" a la menuda bossa Pedro's de sota del seient.
Incidències amb la Vicious, importants cap, fora d'un tremolor puntual del fre del darrera i del soroll pedalant dret, de la roda del darrera.
Coincidència amb ciclistes pocs, dos o tres.
MTB, MTB, MTB.
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
diumenge, de desembre 26, 2010
dissabte, de desembre 25, 2010
Happy Christmas from Ireland
2010 Has been a great year. Some of the highlights have been biking in Barcelona. Meeting new Amigos and fellow Bikers.
This morning at 7:30am I set off from my parents house. Snow, ice and -12oC The roads were deserted and it was a beautiful morning for a ride. I rode mainly on roads for about 45mins till I arrived at lough fea. Pictured below the lough has froozen solid. As I was on my own I didnt venture too far out on the ice. I pedalled on to a local forest were we have some single track trails. The forest roads had 1 ft of snow. I have never pedalled in as much snow. It was really hard to push through this type of snow. The trails were a lot easier to pedal on due to the trees sheltering the snow. A few jumps and then back onto the roads for a pedal home. The trees had so much snow the branches were hanging very low. I noticed my head getting colder but only when I got home did I realise why. The snow from the trees had packed into the air vents.
3 Hour Ride on christmas morning. I love Mountain Biking!!!!
It was cold just check out the icicles on the helmet.
Merry Christmas Everyone
Cheers!!!
This morning at 7:30am I set off from my parents house. Snow, ice and -12oC The roads were deserted and it was a beautiful morning for a ride. I rode mainly on roads for about 45mins till I arrived at lough fea. Pictured below the lough has froozen solid. As I was on my own I didnt venture too far out on the ice. I pedalled on to a local forest were we have some single track trails. The forest roads had 1 ft of snow. I have never pedalled in as much snow. It was really hard to push through this type of snow. The trails were a lot easier to pedal on due to the trees sheltering the snow. A few jumps and then back onto the roads for a pedal home. The trees had so much snow the branches were hanging very low. I noticed my head getting colder but only when I got home did I realise why. The snow from the trees had packed into the air vents.
3 Hour Ride on christmas morning. I love Mountain Biking!!!!
It was cold just check out the icicles on the helmet.
Merry Christmas Everyone
Cheers!!!
divendres, de desembre 24, 2010
Quan el gris és blau cel.
Un dia com avui, amb el cel sense cel, on mires al terra i el terra és moll, sempre el primer pensament que penso és, que bé, si plou poc a poc és perfecte pel nostre entorn, perquè una pluja suau però constant no fa estralls als nostres entorns més propers i sí fa que la muntanya tingui temps de pair bé l'arribada de la pluja.
Avui és un dia dels que un cop obres els ulls el pensament sempre sigui el que ha de ser, que no vol dir que el lloc sigui el lloc, si no que tinguis clar quin, no si és, miro al meu entorn i aquest és diferent, estaré deixant enrere el 2010?, i tot seguit penso, mai podré deixar enrere el 2010, mai.
El 2009 i 2010, són dos anys que tindré sempre molt presents, per tot, per més, per molt més.
Han estat anys, perquè han estat anys, concretament tretze, on canviar de vida ha requerit canviar d'hàbits com molt bé em deia sempre el pare al cel sigui, i a fe de Deu, que encara avui hi poso voluntat perquè això sigui així, un però no l'he pogut modificar, com és el del perfil creador, m'agrada fer, m'agrada fer i també i molt fer per als altres, molt, més encara, molt més fins i tot del que jo puc valorar, però és una manera de ser, aquests darrers anys el que si que he modificat és el sender per anar-hi, la velocitat de creuer, el primer més recta però menys vistós, el segon tret, la velocitat, jo dirira que com els núvols, si fa vent anem depressa i si no, també.
Els núvols normalment són, i rarament es parla d'ells, és a on sóc jo, voltant pel món sense fer als darrers anys, els temuts estralls, que també està bé.
Aquest anys el pas a la Vicious The Motivator SS, és el pas, què voldrà dir, és encara una incògnita però el 2010, ha estat el canvi, i sembla que ser que al 2011 seguiré en aquest sender que carena la cresta del penyassegat i que fa que la visió sigui per a mi única, però jo encara no sé amb certesa quin significat té el que veig, sí que sé que serà la clau que ha d'obrir la porta a un nou sender, un dels millors, de ben segur, voleu venir a descobrir el que està per descobrir?
MTB, MTB, MTB.
Deixant passar dies.
I pensant molt, o més, millor dit.
Ara després de tornar de Belfast, a casa entre el fred i la pluja, les bikes són a on són, descansant i nosaltres que normalment anem bé de temps, també hi anem ara, encara més, pel fet de que la feina és, i al no agafar les bikes , aquest temps de bike resta per pensar encara més.
Que si la propera bikes de la Betty, que si les millores de la VW, que si la zona on faig el manteniment de les bikes, que darrerament ha millorat molt, però que ara encara ho tindré millor, que si, i la llista és infinita.
Per sort sempre ho visc com una aventura entranyable, no com una muntanya de tasques per fer, en cap cas, en cap cas.
Molts els pensament, molts, pel fet que els darrers mesos, he fet moltes coses diferents, ara les darreres setmanes més encara.
De fet l'anada a Ireland, ha estat una fita que no l'he viscut així, si no que l'he gaudit com una sortida més de bike i intueixo que no ha estat el mateix, si no al contrari, vull dir que el fet és que des de fa uns mesos, pocs, molt pocs, tot pot passar, tot pot canviar, sempre per millorar, sempre, si no, no té cap sentit per a mi canviar.
Un canvi, per petit que sigui, si és per millorar, perfecte. De fet els canvis sempre en primer terme, em porta ha haver de fer més feina per després poder anar molt millor que abans d'aquests.
Dies de tancament d'any, per a mi des d'octubre ja amb la vista pendent del proper any, perquè la feina del 2010, és feta des de fa tres mesos, les collites ja són entregades, no són ni a casa, fet que fa que pensi amb assegurar, rematar millor encara el tancament del 2010, i com a prioritat enfocar al detall el com volem arribar al tercer trimestre del 2011, com sona, el del 2011.
Pensant així, amb aquesta manera de fer, avui mentre estava fent una tasca entranyable amb el meu germà, he pensat, "a aquesta velocitat no cal canviar més coses, ni pensar en com fer-ho, perquè enfilat a la via on estic, els canvis d'agulla venen quan han de venir, a on em portarà això?, em preguntava".
I la veritat és que no ho sé, pel fet que des de fa uns anys, la via on sóc, és la via, fet que fa que si no veig massa clar a on va, minoro la marxa i gaudeixo encara més del recorregut.
És que decidir la independència quan ets auto suficient té aquestes possibilitats, de fet tots ho som d'auto suficients, uns més, uns menys, però tots ho som, oi que sí?
Crec que després de la pluja vindrà el fred, serà el moment de fer volar el meu Drac, sento les seves ales, ell és al Mirador, el Mirador del Drac, no he de precipitar-me, tenim diferents propostes de sortides en bike, pel 25, pel 26, per cada dia de la setmana del 24 al 30, pel dia 1, no, però és que el dia 1 fem Turó, o ho intentem cada any, pel 2 sí tenim proposta.
El 2, del 2011, és sensacional, un any més, sí, un any més, si tinc la sort de cara podré gaudir de l'entrada a un nou any.
Moltes novetats aquest darrer mes del 2010, totes millors cada dia que passa, la més determinant és a la cantonada?
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de desembre 22, 2010
L'hivern després de Chain.
Des d'ahir ja tenim els equips a casa.
L'objectiu és millorar l'equipament d'hivern.
En primer terme el de la zona del pit, amb una bona tèrmica i una bona jaqueta, perquè pensem que el problema d'agafar fred comença aquí.
És a dir, el cervell les zones que primer protegeix si fa fred és el cor i el cap, i si no anem ben abrigats d'aquestes dues zones, el cervell dóna l'ordre de concentrar la sang a aquestes dues parts del cos i per fer-ho ha de retirar aquesta de les terminacions, com són mans i peus.
Amb aquest criteri, seguint aquest patró després del cap i el pit, hem de millorar l'equipament de les cames, i en darrer terme de les terminacions, vull dir mans i peus, però primer el pit i el cap.
Per aquest motiu, el de millorar l'equipament d'hivern, tota aquesta aventura d'anar primer a Barcelona i després a Irlanda, concretament a Chain Raaction Cycles.
Primera part del primer pas, el cap, perdem molta escalfor pel cap, per tant mirarem de millorar aquest aspecte amb el protector que més bé hem vist. Vàrem comparar amb l'Endura i ens va semblar que l'Assos era molt més càlid.
El primer és el de la Betty, que és el que ha de ser.
Aquest que és el meu, l'haurem de canviar, no és el mateix que el de la Betty, el meu no tapa les orelles, i amb aquesta mena de visera no podré posar-me el casc.
Segona part del primer pas, les jaquetes perseguint rodar amb una doble capa, és a dir la primera capa la tèrmica i la segona ja la jaqueta de la imatge.
La jaqueta de la Betty d'hivern per a 0ºC a 10ºC, és model ja 2011 i és una evolució notable de la meva.
La meva és 2010 i vers la de la Betty, la diferència és que la meva té un tacte exterior més sintètic, és també un pel però un pel i prou més rígida, més freda. Interiorment similars.
La cremallera torta de la jaqueta de la Betty a les pujades si l'ha d'obrir no serà un inconvenient?
La petita butxaca del pit, per a mi el millor lloc al braç, però caldrà provar aquesta variant.
Tres bosses darrera, llargues i primes, potser massa, per evitar que pugui sortir en marxa el que hi portes a dins.
Mateix format que la jaqueta de la Betty, punys però i cremalleres dels braços per ventilar, diferents, la meva no les porta, i els punys són més llargs els meus.
Les tres bosses del darrera, mateix format, un pel més amples, d'entrada perfectes, veurem.
Les dues jaquetes amb una mica de faldó, una mica únicament, però crec que molt funcional per protegir-te del fang i l'aigua que expulsa el pneumàtic.
Una segona opció de jaqueta per la Betty, no tenim el grau tèrmic. Curiós l'acabat dels punys.
La bossa del darrera, a dins hi ha tres compartiments per fixar el que hi portes.
Tèrmiques Endura de Merino, tancament de l'apartat de l'equipament del pit.
Tacte més càlid que les sintètiques, però amb un xic menys de capacitat d'evacuació de la suor, haurem de veure com aniran.
De tèrmiques jo en portaré una segona sense mànigues, per canviar-me si hem cal, aprofitant si anem a esmorzar.
El motiu és que la tèrmica de primera hora no és la millor per un cop deixem enrere les vuit del matí. No vol dir que la utilitzi, la segona tèrmica, però ocupa res i és una assegurança per si la temperatura ha pujat molt passades les dues primeres hores. Ve a ser el mateix que fèiem fa uns anys quan portàvem la segona samarreta de cotó per no agafar fred a l'hora d'esmorzar, però ara amb una tèrmica d'última generació en lloc de la clàssica samarreta de cotó.
Tercer pas, el pantaló d'hivern, hivern, hivern, no tinc grau tèrmic, porta una panels de protecció pel vent, té la part del genolls un tacte diferent, més fred, caldrà veure com va, la sensació però molt i molt bona.
La badana, la 3D PRO, més gruixuda que les 3D PRO que he portat fins a data d'avui.
El pantaló Endura de la Betty, com el meu amb proteccions contra el vent, amb uns acabats de 10/10.
Reflectants important per l'hivern al matí a primera hora i a la nit.
La badana, diferent.
El detall de la flor, romàntic.
Detalls i més detalls, el tacte com amb el meu pantaló Pearl Izumi, molt càlid.
Quart pas, millorar l'equipament de peus i mans.
El mitjons, els millors en molt de temps, quin tacte més sensacional.
La Betty no es va decidir amb el tema botes, les trobava incòmodes, poc portables, jo les meves, no diré que són còmodes, sí necessàries, vull evitar deixar res obert a passar fred, vull dir, equipar-me d'hivern cuidant tots els detalls.
La sola jo diria que bé, de fet les he agafat, les botes, més per no deixar un aspecte que penso que pot ser important per evitar de passar fred, però certament no sé massa bé si són massa botes, en el sentit de que com amb la jaqueta Mavic Inferno per a temperatures de -15ºC. a 6ºC. aquestes botes no siguin del mateix grau tèrmic i pel fet de que si fos aquest el cas, em preocupa que la suor es refredi a dins de la bota i passi encara més fred.
Manca el tema guants d'hivern que anirem amb els Gore que tenim, pel fet de que pensem que agafem fred a les mans i als peus perquè no anàvem fins ara prou ben equipats del pit.
Pel que referència a les mans, no hem aconseguit uns guants millors que els que ja tenim, mirarem de millorar aquest apartat tornant a una manera de fer de fa anys enrere, com és el de portar dos tipus de guants, d'hivern, hivern, els Gore i uns de més prims per a les pujades de després de primera hora, pel fet de que els meus Gore no els puc aguantar pujant de la calor que agafo als canells, i baixant entre d'altres motius, per aquesta suor acumulada als canells, em queden les mans glaçades.
A partir d'aquí, el que hem comprat a Chain ja és per després de l'hivern.
Un jersei retro, de Pearl Izumi, per a mi un apetita joia, ho té tot, a excepció d'un cremallera de les que no sé si baixarà bé i pujarà bé, però que puc obrir-la fins a baix, que és el que ha de ser, amb una mica de coll.
Les tres bosses del darrera, quasi perfectes, un pel baixes, característica d'aquesta marca. Una petita joia.
Els manegots, també retros, què puc dir, per uns manegots com aquests ja hauria anat a Ireland, sonarà poc rendible, "però al meu ritme el que importa és que el camí sigui bell, no importa tant que sigui vell".
Guants amb tancament del canell amb goma, sense Velcro, amb la tovallola al dit gros per la suor, i hagués estat bé per millorar els que tinc ara, dos d'iguals, que no tenen coixí al palmell.
Amb una mica de coixí al palmell tindria garantit que no es repetís l'experiència de les 24Ore, on la pell de la ma d'aquesta zona s'enganxava al guant, per la manca del coixí esmentat.
Als dits de fre, de fet jo freno amb un de sol, amb la silicona per una millor adherència.
La sensació als dits, no massa bona, espero que millori amb l'ús i es donin una mica, poc però una mica sí. Em pressiona un xic massa, no molt però hauré de veure si Dakine val el que el seu nom arrossega, com és ser una marca també de guants de molt de nivell. La bossa de viatge que tenim d'aquesta mateixa marca, és per a mi de 10/10.
El mateix pel que fa al jersei de la Betty.
Deu meu quin jersei, quina petita meravella. I no té l'error de la meva cremallera, pel tipus vull dir, aquesta baixarà i pujarà bé.
Supera el meu amb diferència. Tres bosses un pel més altes, com ha de ser perquè siguin funcionals.
Els millors guants de la Betty fins avui?.
Un detall per la Vicious o la propera 29" i SS de la Betty, però un detall, espero que la tanca Pedros funcioni, perquè a les més grans de la mateixa marca aquest tipus de tanca no fa la seva funció i la bossa cau, com va dir en Colorado, "aquesta bossa pesarà molt menys i funcionarà".
MTB, MTB, MTB.
L'objectiu és millorar l'equipament d'hivern.
En primer terme el de la zona del pit, amb una bona tèrmica i una bona jaqueta, perquè pensem que el problema d'agafar fred comença aquí.
És a dir, el cervell les zones que primer protegeix si fa fred és el cor i el cap, i si no anem ben abrigats d'aquestes dues zones, el cervell dóna l'ordre de concentrar la sang a aquestes dues parts del cos i per fer-ho ha de retirar aquesta de les terminacions, com són mans i peus.
Amb aquest criteri, seguint aquest patró després del cap i el pit, hem de millorar l'equipament de les cames, i en darrer terme de les terminacions, vull dir mans i peus, però primer el pit i el cap.
Per aquest motiu, el de millorar l'equipament d'hivern, tota aquesta aventura d'anar primer a Barcelona i després a Irlanda, concretament a Chain Raaction Cycles.
Primera part del primer pas, el cap, perdem molta escalfor pel cap, per tant mirarem de millorar aquest aspecte amb el protector que més bé hem vist. Vàrem comparar amb l'Endura i ens va semblar que l'Assos era molt més càlid.
El primer és el de la Betty, que és el que ha de ser.
Aquest que és el meu, l'haurem de canviar, no és el mateix que el de la Betty, el meu no tapa les orelles, i amb aquesta mena de visera no podré posar-me el casc.
Segona part del primer pas, les jaquetes perseguint rodar amb una doble capa, és a dir la primera capa la tèrmica i la segona ja la jaqueta de la imatge.
La jaqueta de la Betty d'hivern per a 0ºC a 10ºC, és model ja 2011 i és una evolució notable de la meva.
La meva és 2010 i vers la de la Betty, la diferència és que la meva té un tacte exterior més sintètic, és també un pel però un pel i prou més rígida, més freda. Interiorment similars.
La cremallera torta de la jaqueta de la Betty a les pujades si l'ha d'obrir no serà un inconvenient?
La petita butxaca del pit, per a mi el millor lloc al braç, però caldrà provar aquesta variant.
Tres bosses darrera, llargues i primes, potser massa, per evitar que pugui sortir en marxa el que hi portes a dins.
Mateix format que la jaqueta de la Betty, punys però i cremalleres dels braços per ventilar, diferents, la meva no les porta, i els punys són més llargs els meus.
Les tres bosses del darrera, mateix format, un pel més amples, d'entrada perfectes, veurem.
Les dues jaquetes amb una mica de faldó, una mica únicament, però crec que molt funcional per protegir-te del fang i l'aigua que expulsa el pneumàtic.
Una segona opció de jaqueta per la Betty, no tenim el grau tèrmic. Curiós l'acabat dels punys.
La bossa del darrera, a dins hi ha tres compartiments per fixar el que hi portes.
Tèrmiques Endura de Merino, tancament de l'apartat de l'equipament del pit.
Tacte més càlid que les sintètiques, però amb un xic menys de capacitat d'evacuació de la suor, haurem de veure com aniran.
De tèrmiques jo en portaré una segona sense mànigues, per canviar-me si hem cal, aprofitant si anem a esmorzar.
El motiu és que la tèrmica de primera hora no és la millor per un cop deixem enrere les vuit del matí. No vol dir que la utilitzi, la segona tèrmica, però ocupa res i és una assegurança per si la temperatura ha pujat molt passades les dues primeres hores. Ve a ser el mateix que fèiem fa uns anys quan portàvem la segona samarreta de cotó per no agafar fred a l'hora d'esmorzar, però ara amb una tèrmica d'última generació en lloc de la clàssica samarreta de cotó.
Tercer pas, el pantaló d'hivern, hivern, hivern, no tinc grau tèrmic, porta una panels de protecció pel vent, té la part del genolls un tacte diferent, més fred, caldrà veure com va, la sensació però molt i molt bona.
La badana, la 3D PRO, més gruixuda que les 3D PRO que he portat fins a data d'avui.
El pantaló Endura de la Betty, com el meu amb proteccions contra el vent, amb uns acabats de 10/10.
Reflectants important per l'hivern al matí a primera hora i a la nit.
La badana, diferent.
El detall de la flor, romàntic.
Detalls i més detalls, el tacte com amb el meu pantaló Pearl Izumi, molt càlid.
Quart pas, millorar l'equipament de peus i mans.
El mitjons, els millors en molt de temps, quin tacte més sensacional.
La Betty no es va decidir amb el tema botes, les trobava incòmodes, poc portables, jo les meves, no diré que són còmodes, sí necessàries, vull evitar deixar res obert a passar fred, vull dir, equipar-me d'hivern cuidant tots els detalls.
La sola jo diria que bé, de fet les he agafat, les botes, més per no deixar un aspecte que penso que pot ser important per evitar de passar fred, però certament no sé massa bé si són massa botes, en el sentit de que com amb la jaqueta Mavic Inferno per a temperatures de -15ºC. a 6ºC. aquestes botes no siguin del mateix grau tèrmic i pel fet de que si fos aquest el cas, em preocupa que la suor es refredi a dins de la bota i passi encara més fred.
Manca el tema guants d'hivern que anirem amb els Gore que tenim, pel fet de que pensem que agafem fred a les mans i als peus perquè no anàvem fins ara prou ben equipats del pit.
Pel que referència a les mans, no hem aconseguit uns guants millors que els que ja tenim, mirarem de millorar aquest apartat tornant a una manera de fer de fa anys enrere, com és el de portar dos tipus de guants, d'hivern, hivern, els Gore i uns de més prims per a les pujades de després de primera hora, pel fet de que els meus Gore no els puc aguantar pujant de la calor que agafo als canells, i baixant entre d'altres motius, per aquesta suor acumulada als canells, em queden les mans glaçades.
A partir d'aquí, el que hem comprat a Chain ja és per després de l'hivern.
Un jersei retro, de Pearl Izumi, per a mi un apetita joia, ho té tot, a excepció d'un cremallera de les que no sé si baixarà bé i pujarà bé, però que puc obrir-la fins a baix, que és el que ha de ser, amb una mica de coll.
Les tres bosses del darrera, quasi perfectes, un pel baixes, característica d'aquesta marca. Una petita joia.
Els manegots, també retros, què puc dir, per uns manegots com aquests ja hauria anat a Ireland, sonarà poc rendible, "però al meu ritme el que importa és que el camí sigui bell, no importa tant que sigui vell".
Guants amb tancament del canell amb goma, sense Velcro, amb la tovallola al dit gros per la suor, i hagués estat bé per millorar els que tinc ara, dos d'iguals, que no tenen coixí al palmell.
Amb una mica de coixí al palmell tindria garantit que no es repetís l'experiència de les 24Ore, on la pell de la ma d'aquesta zona s'enganxava al guant, per la manca del coixí esmentat.
Als dits de fre, de fet jo freno amb un de sol, amb la silicona per una millor adherència.
La sensació als dits, no massa bona, espero que millori amb l'ús i es donin una mica, poc però una mica sí. Em pressiona un xic massa, no molt però hauré de veure si Dakine val el que el seu nom arrossega, com és ser una marca també de guants de molt de nivell. La bossa de viatge que tenim d'aquesta mateixa marca, és per a mi de 10/10.
El mateix pel que fa al jersei de la Betty.
Deu meu quin jersei, quina petita meravella. I no té l'error de la meva cremallera, pel tipus vull dir, aquesta baixarà i pujarà bé.
Supera el meu amb diferència. Tres bosses un pel més altes, com ha de ser perquè siguin funcionals.
Els millors guants de la Betty fins avui?.
Un detall per la Vicious o la propera 29" i SS de la Betty, però un detall, espero que la tanca Pedros funcioni, perquè a les més grans de la mateixa marca aquest tipus de tanca no fa la seva funció i la bossa cau, com va dir en Colorado, "aquesta bossa pesarà molt menys i funcionarà".
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de desembre 21, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)