Una bonica història d´amor

Aquesta història va començar el juliol del ´98, aquell any jo ja tenia una Voodoo D-Jab de titani comprada a un bon amic meu que vivia a Bouler (Colorado) y una Cannondale Super-V amb un amortidor Fox de molla i una forquilla Rock Shox de doble pletina amb 110mm de recorregut.
Vaig estar donant la tabarra a un dels meus millor amics perquè m´acompanyés en aquest viatge.No té sentit fer un viatge com aquest tot sol!
Comprem els bitllets, empaquetem les bicis i cap a Colorado!
Ens presentem a l´aeroport de Denver amb dues caixes de cartró Cannondale (heu de saber que les caixes de cartró més resistents son les de Cannondale).A l´interior, una Super-V de color taronja i la meva de color negre anoditzat amb basculant verdós (a dia d´avui no entenc perque me la vaig vendre,en fi...).
Taxi i arribem a casa del meu amic Matt a Boulder.

Vaig conèixer al Matt un dia al enllaç de l´estació de Metro de Diagonal.Jo tornava de l´escola cap a casa i veig de lluny un paio amb una caçadora negra de pell amb un logo gegant de Rock Shox.Inmediatament vaig pensar que havia de ser un "guiri", sinó...d´on havia tret aquella jaqueta?
El metro està apunt de tancar les portes i entrem tots dos corrents.Jo portava a la mà un exemplar de la revista espanyola Bike.El Matt em mira, em pren la revista de les mans i em diu: "Mira, la Julie Furtado! Viu al costat de casa meva." "Conec molt al Ned Overend" "Cada dijous dino amb la Susan Demattei"...
El Matt estava a Bareclona estudiant medicina i castellà.Creia que era molt important saber parlar castellà i més tractant-se d´un futur metge com era el seu cas!
Després d´acabar els seus estudis va tornar a Colorado i es va posar a treballar com a fotògraf de la més prestigiosa revista de MTB...MTB Action...la Bíblia!!!

Arribem doncs a casa del Matt tard, molt tard (son les 00.00h).La porta està oberta.Entrem sense fer soroll.Ens ha preparat el nostre sofà llit.El primer que em sorprèn es lo gran que es el menjador I EL RETROPROJECTOR QUE TÉ!  70"!!!
A les 6.00h sentim soroll.El Matt s´aixeca per anar a treballar.Avui té una sessió de fotos per a la revista.Ens dona algunes indicacions d´on estan les coses de la casa i se´n va.
El millor de tot bé quan li demano les claus de la casa i em diu que no cal, "a Boulder les cases sempre estan obertes...ah, i no us espanteu si veieu esquirols corrents per la terrassa!"
Aquella mateixa nit el Matt torna a casa i ens demana les nostres dades.Ell juntament amb uns quants amics han organitzat una cursa "Mercury Tour" (una mena de Transpyr o TransRockies) per Colorado.Hi participen tots els profesionles americans del moment: Tinker Juarez, Alison Dunlap,etc...
Paral·lelament hi ha una marxa d´un sol dia tipus Cabrerés amb avituallaments, samarreta...però tot a lo gran!
Miro el full d´inscripció i veig que el Matt ha marcat una casella que hi diu "Advanced".És a dir, farem la marxa amb el grup dels "advanced"...QUINA POR!!!
El Matt ens ajuda a fer la ruta per Colorado.Tenim 12 dies abans de tornar a casa!

Però alguna cosa va canviar el dia que estàvem a Aspen...
Decidim pujar al punt més alt de l´estació pedalant (en aquells anys les estacions d´esquíde Colorado funcionaven com a bike-parks els mesos d´estiu, de manera que podies carregar la bici en un dels telecadira i passar-te tot el dia baixant).
Hores més tard ens trobem a un senyor que pedala acompanyat del seu gos.Porta una bici de titani "rara".El quadre porta una enganxina de Moots i al darrera porta una mena de suspensió. Aprofitem per descansar una tona al costat d´aquest senyor i continuem.
Anem visitant més llocs i cada vegada veiem més bici "rares" com les del senyor.

Arribem a Vail.Hi ha una cursa de la Norba de rally i descens.Veiem al Tomac fent "rodillo".Parlem amb ell i ens convida a visitar l´interior del seu mobile home. El seu mecànic i la seva dona ens ho ensenyen tot...TOT!!! (En aquell moment el Tomac era el millor corredor de descens en el "MON MUNDIAL").

Durango.Arribem a Durango.Quantes vegades haviem vist fotos del tren a vapor de Durango? A Durango hi viu el Tomac, Overend,etc...
Visitem la botiga que el Ned Overend té a Durango.Una botiga-museu amb totes les bicis Specialized amb las que ha guanyat curses i totes les GT de la Julie Furtado.
Com a curiositat us diré que en una de les curses que es fan a Durango, l´itinerari de la cursa travessa l´interior de la botiga.
Anem a dinar al típic bar americà i està tot ple de fotos del Ned Overend i d´altres estrelles del MTB.

Arribem a Crested Butte i prenem algo a la terrassa de un bar.Són les 17.00h.
Veiem a un paio amb una Kona Hei-Hei i un camelback a l´esquena, era ell, era el Xavi Fané, el nostre ídol, la persona més envejada per a mi, llegia una i una altre vegada els seus articles del Solo Bici...m´encantava!
Cridem, atura la bici i diu. "Sou catalans?"No he vist mai a cap persona alegrar-se tant.Ell tornava (a les 17.00h de la tarda) de fer una de les seves "sortides" amb bici.
Ens explica que des de fa un parell de mesos viu a Crested Butte el David Fillat, ex-provador de la revista Solo Bici.
Hores més tard el Xavi ens acompanya a casa del David Fillat.No s´ho podia creure.Uns catalans a casa seva!
En dos mesos el David ja s´havia casat amb la Lisa (ex-parella del mític Willits).
Sopem i riem plegats.
Al matí següent sortida de MTB per Crested Butte amb la millor companyia possible: Xavi Fané, David Fillat, Lisa...no hi ha paraules!Pedalar al costat d´una persona com el Xavi es una experiència única.
A Crested Butte començo a veure que aquelles bicis "rares" comencen a ser normals.
El Xavi ens porta a visitar el petit taller del West Williams (Willit´s).Per primera vegada provo una 29er.Ell té clar que es el futur.Ha convertit una forquilla Manitou e 26" en una 29er...un paio friki...molt molt friki!

El Xavi em comenta que el taller de Moots està a Steamboat Springs, justament on es fas la nostre cursa.
Gent, molta gent i bicis "rares"...moltes bicis "rares"!
Tanta gent no pot estar equivocada,oi?


Com diu la gent de Moots:
"Our goal is to build each customer the best-fitting, finest-riding bike they will ever own"

Després de 31 bicis puc assegurar que això es cert!

Amb ella he anat per Collserola, el Collsacabra, la Cerdanya...inclús Argentina.

 Així va començar aquesta bonica història d´amor que desitjo que no s'acabi mai!

Espai d'evolució.

Portes d'entrada obertes a nous caudals de idees, d'opinions constructives que no necessàriament coincidents, ni tampoc positives, sí crítiques, no sistemàtiques, sí argumentades, sí perseverants, noves, velles, totes elles a aquest espai de constructors de realitats a partir de bells somnis.

Escriptura, imatge i so de mtb,  agafats de la mà, què més podem demanar, bé sí, poder seguir en aquesta línia dia sí dia també.

En la trajectòria iniciada ara fa uns anys, en aquest sender, en aquest corriol, on els sectors són costeruts, planers, baixadors, tècnics, rodadors, hem anat sumant aportacions, moltes i sempre millorant aquestes amb noves/velles idees, nous/vells conceptes, però fins avui els bikers hem anat siguent els mateixos, amb més presència d'uns, amb menys d'altres.

Per aquest motiu i amb la intenció de seguir en la línia de millora d'aquest espai, en la línia d'evolució,  i pel fet que els contribuïdors que per diferents circumstàncies no estan en la línia d'aportar, i que d'altres que no ho són en tenen per aportar, en funció d'aquestes possibilitats, he anat donant de baixa els contribuïdors que o bé no han fet cap intervenció, o que fa temps que no en fan cap.

Queda la porta oberta  a tornar com a contribuïdors i per aquest motiu penso que si més endavant volen fer aportacions, via els comentaris en primer terme i via intervencions un cop reincorporats com a  contribuïdors, ho podran tornar a fer amb tota normalitat.

I els nous contribuïdors prenen el relleu  dels que ja no hi són, d'aquesta manera donem sentit al paper del contribuïdor i el diferenciem clarament dels seguidors.

M'anima molt poder tractar aquest aspecte, i també m'anima el fet de que la decisió de donar d'alta i de baixa els diferents contribuïdors estigui feta des de la base de les aportacions, vull dir que si no hi ha aportacions, té la seva lògica deixar el paper de contribuïdor a un genet, perquè genets ho podem ser tots, però els contribuïdors són genets, que estigui animat a aportar amb les seves intervencions.

Així doncs , Habitant,  El Santo, Tr@il, MRG, els vaig donar de baixa ara fa unes setmanes com a contribuïdors i avui també he donat de baixa l'esjesj,  i he donat d'alta a en jackdan1961, també he donat de baixa les notificacions via mail de cada comentari nou d'aquests contribuïdors donats de baixa, pel fet de que si no intervenen amb comentaris ni intervencions directes penso que com que aquests tipus de notificació via mail té un topall de deu adreces, millor les adreço cap a genets que estan fent aportacions o bé via comentaris o bé amb intervencions.

Són criteris, que poden ser compartits, o no, però que són perquè persegueixen que aquest espai enriqueixi sense aturades cada dia més a qui el segueix, perquè aquest espai té un objectiu clar, mirar de ser enriquidor, aquest és l'objectiu, aportar dades, opinions, sensacions, informació del món del mtb planer, on sortir amb els nostres Dracs, és l'essència de tota aportació. 

Les properes baixes i altes ja no les comentaré, pel fet de que el criteri seguit ja queda exposat amb aquesta intervenció.

MTB, MTB, MTB.

Yeti 575.

Colorado serà la teva propera bike?

http://reviews.mtbr.com/interbike/page/3/

Dades pedals.

http://www.speedplay.com/index.cfm?fuseaction=home.mtbcompare

Una marca que no és a casa però és.

http://reviews.mtbr.com/interbike/

Després d´això ja em puc morir!

Link

29" on the MTB World Cahmpionships podium

Lagranevasio, this is for you

2010 Mountain Bike World Championships from Victor Lucas on Vimeo.

From SC, Xavi Paricio

Fall Colors 2nd part...no words !!!!

La millor doble de 29"? segurament.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=665969

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=660191

Però sempre hi ha d'altres opcions:
 
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7482114&postcount=16

Amer 2010.

Un dia difícil de descriure, una ruta que té molt de pes a la meva memòria pel fet de que ara fa uns mesos, la vàrem iniciar i haver d'aturar a mig camí, pel que hauria de ser el principi d'un tram que és llei de vida però no d'acceptació voluntària.

Hem tingut sort a l'arribada a Amer 8º C.  justos, el límit per sortir seguint la Llei Colorado per la tardor-hivern 2010-2011. 

Inici de la ruta amb una pujada de nou quilòmetres per carretera, perquè ens agrada que sigui així, amb un sol càlid, amb ganes de fer-nos veure que estaria tota la jornada amb nosaltres, per a nosaltres.

El vermell de la Septem amb el vermell del Por de pluja, què més podem demanar.

Bé sí que la jornada passi sense incidents, amb llum, amb color, amb escalades sòlides, amb vols de baixada plens de bones sensacions.

Color, color i color, mtb, mtb, mtb, Vicious, Vicious, Vicious, em manca la jaqueta-jersei Vicious, sí, però no el més important, tinc el Drac, la resta ja vindrà, o no.

Cercant però el corriol perfecte per pujar per senders, no per asfalt. Si no l'anada per la seva pendent, sí la possible i difícil tornada, via el descens previ pel santuari.

 Caldrà anar-hi amb temps i fer aquest corriol que baixa fins a Amer.

Cartells indicatius, volem fer La volta al Mont?

Nosaltres cercavem gresca.

Per una vegada la meva ombra remant a favor, que ja està bé, oi?.

Dur de llegir, sincer, una realitat del que són, del que passa als nostres vells, bells racons d'aquest país petit.

Deu ser un biker o ja no, qui cuida d'aquest entorn?

Després d'aquests primers quilòmetres inici del tram de muntanya, on les zones pedregoses, tant de baixada com de pujada han estat el terreny de la resta de la jornada.

Llocs de llum, llocs d'ombra.

Quines vistes.

Quines escalades entre cingleres.

Hem baixat per on mai ho havíem fet, hem pujat per on mai ho havíem ni intentat, així de planer, així de senzill.

Les pujades dures de veritat, exigents, llargues, les zones obagues, fredes de veritat, les arribades a les zones assolellades agraïdes.

El fred crec que era intens, perquè el mal de cap que hem patit a aquesta zona, ha estat important, tant la Betty com lagranevasio.

Tot i que no ens ho hem dit fins que ja tornavem cap a casa, a aquest punt de la pujada pel fred, quin mal de cap que hem passat.

També per la tensió de sentir-nos "perseguits" per un grup de 4x4 que anaven d'aventura com si fossin al pati de casa seva. Tot i així a aquest punt ells ja havien  quedat enganxats a una zona feréstega i profunda al punt més baix de la vall. Portaven una moto que els hi indicava a les zones més tècniques a on posar les rodes, i pel soroll jo diria que el problema l'han tingut i greu, perquè a quilòmetres sentíem el soroll dels motors girant en el buit, quina por.

Després de la foscor de les fades, la claror dels cavallers de la llum.

Al cel un somriure, a la plana rocallosa un alè, el primer de veure'l, el segon de venir d'ella i poder dir, "que m'agrada escalar amb la Vicious The Motivator SS", mtb, mtb, mtb.

No he sabut què pensar en veure les cingleres, quan hi era i ara a casa, em passa el mateix, "jo vull viure entre elles", què haurem de fer?

Sé que el meu Drac vol ser entre elles, volar per sobre d'elles, fregar-les amb la seva panxa per fer un picat en superar el vèrtex més alt i acariciar la paret vertical mentre ens enfonsem a la part més fonda de la vall.

Amb aquest color qui pot pensar en ser a un altre espai que no sigui a on hem estat a les darreres hores.

Com, quan, quant i de quina manera he patit la vall del fons, llegendària, a on els escurçons, families senceres prenen el sol a peu de la carretera, jo les he vits, sí, sí, i a on aquests es resisteixen a sortir amb el mateix coratge que les Mantis religioses.

A aquest tram veníem de coronar un pujador terrible, el més dur de tota la sortida, el més dur del que seria la resta de la sortida.

Aturada a Rupit, dos entrepans, una cola, cafè i cafè amb llet.

Dos bidons d'un bon color, la SS amb el millor color, el de les flors, el d'un blau que sempre porta el bon temps.

Baixada nova, improvisada, veníem de Rupit i hem assolit un tram de senders i corriols de somni, que repetirem i que previ pas per una masia singular, per la seva pedra blanca indicadora del dia de la seva construcció, idèntica per tipus a la de casa, ens ha deixat propers a Amer.

Una població amb una bella  llegenda, una població amb una història de somnis, d'una manera de ser, d'una manera de viure el dia a dia, i a on jo hi seria feliç, si fos cert que viuen així, si fos cert.

Una sèrie de masies molt apartades que per aquest motiu no són el lloc, però sí per la zona feréstega per l'entorn, no, per un accés impossible. La imatge diu a on érem no a on som, mtb, mtb, mtb.

«	S'explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna.	»

El que inicialment era una malnom ha estat reconvertit pels propis santfeliuencs com a icona popular tal com es pot llegir a l'escultura del pescallunes:

«	Des d'aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen "PESCALLUNES": gent amb il·lusions, somnis i molts projectes. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_Pallerols

MTB, MTB, MTB.

Per sota dels setanta quilòmetres, per sota dels mil cinc-cents metres positius.

Aigua, dos bidons de 750 ml. cafè amb llet, mitja cola, menjar, una trena de pa, tableta de xocolata amb ametlles,  mig entrepà de llonganissa, mig de formatge, i mitja barreta de 200 Kcal.

Incidències cap, el soroll de la Vicious, res més.

Equipats de tardor, amb pirates, amb manegots, amb armilla, no sempre i dos paravents que hem portat a partir de la darrera baixada cap a Amer, per cert una baixada d'uns trenta quilòmetres, sí, sí tal com sona.

Per quan la propera?

MTB Travel

There is a good article in this months online Magazine about Mountain bike travel. Panniers not included!!! Proper MTB travel.


http://www.imbikemag.com/issue8/