És el que va ser la sortida d'ahir.
Quatre genets, Betty, Santa Fe el meu GMA, i lagranevasio.
Quatre bikes, tres dobles, dues mono pivots i una amb pivot virtual, i la meva SS.
Equipats de tardor en Santa Fe i el GMA, i nosaltres dos d'estiu, amb armilla i manegots, els de la Betty d'hivern.
Ruta escaladora, sí, però no matadora, sí exigent, però no de pujades del 25%, sí del 15-20%, això sí.
Baixant les sensacions rares, pel fet de que tinc sensació de que cauré, el terreny torna a estar rar, fins i tot a una pujada he impactat amb una paret engrunada, amb el braç, al relliscar la roda del darrera, he quedat recolzat, dret, però l'ensurt ha estat.
Pocs quilòmetres, per sota dels 20, poc desnivell per sota dels 500 m. +, molt però molt fred, més encara, sí, més encara. I això no és res, tot just som a les portes de l'arribada d'aquest.
Com deia en Colorado a Manresa, no hi hem d'anar mai més, vull dir que ganes de passar fred cap, però cap.
Les bikes perfectes, com que no hem fet grans baixades, les que hem fet han estat llargues, en cap cas amb pendents pronunciades, la frenada sempre ha estat bona.
Però ha estat una sortida memorable, feia mesos que no coincidíem amb en Santa Fe i el meu GMA a la vegada.
Eines, les de sempre, més l'esprai per les punxades, menjar, cap, aigua, menys de mig bidó de 750 ml.
El ritme festiu, lent però constant, com ens agrada darrerament.
Moltes converses de bikes, de SS, de 29", de 26", de la Blur XC d'alumini, de bikes de ferro, de forquilles rígides de cromo còniques i rectes.
Que bé que va la Vicious, que bé que va la SS.
MTB, MTB, MTB.
Dissabte, si el temps acompanya tenim proposta Colorado, zona Cabrerès o zona Cerdanya, tot el dia, ja penso en, esmorzar, ja penso en dinar, ja penso, en el sopar, pedalar?, que és aquest mot, al Cabrerès o a la Cerdanya no hi ha pendents, concretament a la Cerdanya si hi són, són curtes i de poca pendent, i al Cabrerès és tipus recta Hostalric, així que serà una sortida de zero metres de desnivell, de ben segur, oi?.
Els nervis ja són a casa, avui, ahir, hem parlat amb en Colorado, però sempre de bikes que han de venir, que estan a punt de ser, i no hem concretat res de la sortida, però la proposta sola ja fa que els nervis siguin a casa, segur que demà, i la nit de divendres ja tindrem problemes per dormir.
És que som així, l'emoció la nit abans, és com la nit de reis de fa quaranta anys, recordeu la nit de reis, jo com si fós ahir, no podia tancar els ulls, i a trenc d'alba mirava de tancar-los per esperar a que el pare, al cel sigui, fes el primer moviment.
Una sortida Colorado té aquesta component, amb l'arribada de la tarda de divendres l'emoció ja no em deixa pensar amb tranquil·litat, he de deixar les bikes impecables, seleccionar l'equipament del més pur MTB, i a trenc d'alba jo ja no puc dormir, esperant que sigui l'hora, i tan bon punt veig que falten minuts perquè soni el despertador ja estic dret, i...comença l'aventura!!!.
Ara mateix ja penso que quan estigui lliure la sala de reunions, serà el moment de posar les bikes en solfa.
MTB, MTB, MTB.
