Des d'aquí noto una corrent d'aire, aire amb olor a matolls cremats, i penso, "no poden ser els meus del dijous, vaig deixar com una bassa la zona de cremar, com pot arribar amb aquesta intensitat l'olor fins aquí a on sóc jo?, i en mirar entre la porta escletxada veig el meu Drac fent un moviment suau de batiment de les seves majestuoses ales, un batiment constant, però molt i molt suau.
Un genet de Drac ha de saber quan el seu Drac ha de sortir a volar, com el meu Drac ha de cuidar de que la ruta sigui la que ha de ser segons vegi l'estat del seu genet.
El meu Drac avui ha gaudit d'una intensa sessió de fotos, dotzenes de fotos de la Vicious The Motivator SS, encara ara amb el dorsal posat, de fet la tinc exactament com va acabar la cursa, pendent de la sessió de fotos d'avui, amb la intenció de posar una crònica complerta del meu Drac, de cada detall, i a on vull exposar el perquè de com està muntada per a l'ocasió, el motiu dels propers components a millorar, en resum tot allò que fa referència a la bike que ha fet el Roc Marathon 2010.
Aquesta corrent d'aire fa olor a ruta per demà, hauré de posar a punt el meu Drac, preparar l'equipament, i avui ja sí, fer una sessió intensa d'estiraments, i pensar que tot és definitivament al seu lloc.
Avui he llegit un article que deia que el manillar que sigui de carboni és una gran millora vers el d'alumini, exposava que és molt important a fi i efecte de millorar la comoditat de la bike per a rutes maratonianes, i això ho diuen per bikes UK amb forquilles de 120-140 mm. així que
directament EDGE podrà ser
l'alternativa.
Santa Fe, demà tindrem una bona ruta i un millor esmorzar, de ben segur.
MTB, MTB, MTB.
