Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de setembre 28, 2010

Preparant els Dracs.

La tarda d'avui preparant els Dracs pel Roc.

Pedals Crank Brothers Egg Beater 4 ti, desmuntats, canvi de coixinets, anelles de plàstic¿?, i protectors de goma, per un conjunt nou original.


Transmissió nova també per a la Betty.



XAMG els preus de la transmissió Shimano XTR 2007, fa un any ara ja, molt bons, la vaig adquirir a Fizzbikes a un preu molt bo per ser Shimano original. Així com el despiece del CB 4 Ti a preu de mercat a Chain.

Cables i fundes de l'ASR, nous.


He posat l'element a cada una de les dues bikes, indicador de que hi anirem i hi anirem de veritat.


Us poso unes imatges del pedal desmuntat.






També de les bikes acabades pendents de l'arribada dels pneumàtics.



La Vicious, bé, poca cosa a fer-hi. Posar com a l'ASR, la Septempunctata.



He agafat les bombones d'aire comprimit, i un esprai per si durant la cursa el pneumàtic Tubelees patis un desperfecte important, poder mirar de tapar la pèrdua que el líquid segellador no tapés, tapar-l'ho amb l'esprai, i amb les bombones per mirar d'evitar de manxar les 125 vegades cada cop.




Les he muntat amb el suport específic a la tija de cada bike. Així com també portarem la càmera, la clau multi ús i els recanvis a la bossa a sota del seient. D'aquesta manera únicament portarem a l'esquena, la manxa, l'esprai esmentat i el mini pot de l'oli, aquest darrer, cada any ens ha evitat les "xupades" de cadena clàssiques a aquest tipus de curses, on la pols fa de les seves.



MTB, MTB, MTB.

dilluns, de setembre 27, 2010

Del rosa al roig.


La sortida d'avui, el 26D-19t escalant per les pendents de darrera de casa.


Avui he tingut les primeres impressions del que serà el Roc 2010. Ja tinc dorsal, i és un número sensacional, pel fet de que és correlatiu. Dic les primeres impressions perquè amb el 26D-19t, puc escalar les pendents de darrera de casa amb certa calma, no sempre, és cert, però sí la majoria de trams.


La Vicious The Motivator SS serà al Roc 2010, si Deu vol.

La preparació de la sortida ha començat avui a la una de la tarda, on he iniciat la posta a punt de la bike de la Betty. Fundes i cables de canvi-desviador nous, frens a punt, pedals engreixinats, substitució de la transmissió, són el meu primer objectiu, pneumàtics nous serà una segona fase.


No he substituït pastilles de fre perquè estan en el seu primer 25%, discs, perfectes. Els pinyons 11-34, plats i cadena Shimano XTR, han de donar pas a pinyons Sram PG990 11-34 pink, cadena Shimano HG53, i plats 22-32 Shimano XTR.


El problema és que un dels torniols del plat petit no l'he pogut treure i ara el conjunt, de bieles i aquest plat, són al taller, demà podria ser que ja estes solucionat, o no.

Esperant i qui espera desespera, oi?, aleshores el què hem fet ha estat tornar a casa i la Betty ha agafat la Yeti ARC i jo la SS i a rodar.

Arrancada fins al Montalt, tancat, queda clar.


I amb alteració dels cartells indicatius de la diputació, també queda clar, oi?.


Sortida corriolera, i també pista ampla, on de baixada i ja de nit la Betty ha patit una caiguda, a una zona on ha passat la màquina a eixamplar el camí. Una zona de sorra, i la roda davantera ha fet de les seves. Caiguda sense conseqüències serioses, fora del punt d'honor malmès. Fins a la caiguda havíem fet totes les zones tècniques amb una nota de 8/10.


Demà seguiré amb la posta a punt de l'ASR-SL de la Betty.

I venint des de França i des d'Eire, estan el Maxxis Monorail 2.1 LUST devanter, el TT Larsen 2.0 Tubeless posterior ja és a casa, els Python 29" Tubeless Ready per la Vicious venint de França, els punys Answer per la SS d'Eire, i també han d'arribar les pastilles de fre pels Magura Marta, no per la cursa, però sí per portar-ne un joc de recanvi a sobre.

Els pneumàtics seran tots dos jocs, nous, és una decisió presa avui, els posaré tan bon punt arribin i seran amb els que correrem la cursa.

Ja som a les portes del Roc 2010, ara ja poc hi podem fer per millorar la forma, o sí, però el que sí que podem i hem de fer és rematar els detalls, que no oblidem són els que marquen la diferència sempre.

Equipats d'estiu, la Betty però amb armilla i manegots.

Km. per sota de 20, desnivell per sota de 600m. +.

Aigua, menys d'un bidó de 750 ml. menjar, cap.

Coincidència amb bikers, cap.

Dies de molts canvis, de mirar a l'horitzó i reproduir metre a metre el circuit del Roc. Quan ho faig, em motivo, The Motivator, i simplifico per poder veure els millors trams, i m'adono que serà dur, molt dur, 100% rígida, i que el ritme ha de ser un, SS, i també veig clar que serà una volta llarga, 29".

La sortida ha estat tècnica, en cap cas amb les vistes de la darrera sortida, en cap cas, la zona de Coll Formic pensada segon a segon, és.


MTB, MTB, MTB.

diumenge, de setembre 26, 2010

Trail Formic.


És que la ruta de Sant Celoni, Palautordera, Santa Margarida, La Costa, Can Riera de Ciuret, Santa Margarida, Palautordera, Sant Celoni, és mereixedora d'aquest qualificatiu.

Ahir bona sortida, a la tarda, perquè el matí va ser per descansar.

Aquest cop amb llum, el Sigma Karma al casc. He de dir que la visió amb aquest és més que satisfactòria a negre nit. També és cert que el conjunt Powerled-Karma és el conjunt per a mi perfecte per rodar més ràpid de nit que de dia. Però si he d'agafar-ne un, el Karma al casc és perfecte. Únicament cal anar alerta amb les branques per evitar el fer-te mal si el Karma s'hi enganxés.


El primer tram direcció a Palautordera camí perfecte per posar en marxa els motors, el segon tram direcció a Santa Margarida, corriol de dos pams, amb una trialera que poder fer-la ens exigirà cada dia una mica més de nivell, de fet jo ahir la vaig fer tota a sobre de la bike, però fent trípode al mig de la mateixa. Ja posaré fotos el proper dia que hi passem.


El tram Santa Margarida-La Costa del Montseny, dur molt dur. Aquí, ahir a aquest tram va estar tenyit de risc. Un gos acompanyat d'uns senyors grans va sortir directe a per nosaltres, aquest tram té un enllaç d'uns tres quilòmetres per carretera, sense adonar-nos de res, amb dècimes de segon els dos per evitar la mossegada del gos, vàrem posar-nos al carril contrari, amb el detall que venia un cotxe de cara, l'ensurt va ser majúscul. Els senyors dels gos per fer-nos callar ens van exposar que la carretera és pels cotxes i pels gossos!!!, però no per les bicicletes. Bé no cal dir res, oi que no, l'ensurt per a nosaltres, pel fet de que ens hi va anar la vida, i per l'auto que venia de cara jo diria que va ser tot puntualment traumàtic.

Travessat el Tordera escalem direcció La Costa, això puja i molt, 26% de pendent, sempre molt constant, a aquest tram la foscor ja comença a fer acte de presència.


Una pujada dura, exigent on els pensaments del darrer incident encara són una llosa.


Però la pendent continuada fan que cada cop pensem més en pedalar.


L'arribada a La Costa, coincideix amb l'esvaïment d'aquests mals pensaments.



A aquest punt ens aturem uns instants. Congelar aquesta imatge de llum de foc, de pensament de goix vers el que els nostres ulls admiren, fa que tot quedi aturat.



Un cel rogenc, una caiguda del sol repetidament única, un ser a on érem gaudint de l'instant de poder veure aquesta composició del color i la foscor d'una nit, que ens indica que cal obrir els ulls i també els llums.



Seguim direcció a Can Riera de Ciuret, a aquest punt ja portem 25 Km. els darrers deu de lenta i progressiva escalada. Abans d'arribar-hi, agafem un sender que ens porta en vol vertical de baixada, directes a Santa Margarida, previ creuament pel Tordera, que per les darreres pluges ens deixa els peus ben fresquets.

En aquest tram el ritme és notable, per la forta pendent de baixada, sense dificultat tècnica, però exigent pel fet de ser negra nit.

D'aquí a casa per la drecera de Palau a Sant Celoni.

Arribada al punt de sortida a quarts de deu de la nit.

Per sota dels 50 Km. per sota dels 1.000 m. de desnivell +.

Eines, les de sempre, sense càmera de 29", menjar cap, aigua, un bidó de 750 ml.

Equipats d'estiu, amb armilla els dos, i manegots la Betty. Jo amb una samarreta de cotó, per haver-me deixat el jersei a casa, fet que m'ha provocat entre això i els peus molls, arribar amb les mans gelades, sense dolor, però gelades, ni a la dutxa m'he recuperat.

Coincidència amb d'altres ciclistes, cap.

Sensacions bones, de menys a més.

Un vol de Drac amb precedents, però sensacional.

MTB, MTB, MTB.

Si vull fer el Roc en la SS amb unes certes possiblitats d'èxit, haurà de ser amb el 26D-19t, que és un 23% més escalador que el 32D-19t, i per tant un 23% menys rodador. Puc fer al pla puntes de 20-25Km/h, i escalant el patiment és gaudiment, no és exactament així, però venint del 32D-19t, puc dir-ho així.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de setembre 25, 2010

An interesting Jacket....but expensive

Raresa o funcionalitat extrema.


http://www.probikeshop.fr/ritchey-cintre-wcs-carbon-ud-tom-bar-10/18057.html

Una excentricitat de Ritchey o una joia de la funcionalitat?.

Dubtant estic de si fer venir aquesta petita joia cap a casa.

MTB, MTB, MTB.

Tune King/Kong-Sapin-ZTR Race.

http://www.probikeshop.fr/tune-paire-de-roues-ztr-race-rayons-sapim-1240g/61194.html

Les rodes perfectes per les Betty's, si no són betty's no cal, però si sí, perfectes per sota dels 1.350 g. úniques, fiables?, Tune per a pesos inferiors a 65 Kg. funciona normalment, per a pesos inferiors a 60 Kg. quasi sempre, per a pesos inferiors a 50 Kg. perfectes.

El preu jo diria com amb la Forquilla DT XRC, dels millors.

MTB, MTB, MTB.

DT XRC 100 mm. 2009.

http://www.probikeshop.fr/dt-swiss-fourche-xrc-100mm-2009/23234.html

Lleugera, amb un bon tacte, els primers mesos si més no, estèticament perfecta. Per a bikers disposats a gaudir d'una forquilla que requereix d'estar-hi a sobre amb el manteniment.

Exclusiva, i el preu, que us puc dir del preu, una oportunitat per a accedir a l'èlit de les forquilles per un preu significativament inferior.

Per a mi seria amb 29" digne de ser la candidata a la Terralogic de Fox Kashima 2011.

Això sí, "flexa", barres de 28,6 no 32 mm. i repeteixo, necessita d'un manteniment important.

Maxxis Monorail LUST.

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=31269

El millor pneumàtic pel nostre terreny, no ho diries mai pel seu aspecte. Fina ara en pagàvem 45€, ara d'oferta tant a Probike Shop com a Chain Reaction.

Millor que el Larsen TT LUST, més rodador, millor adherència i millor evacuació del fang, del poc que tenim aquí, cap d'aquests pneumàtics és per a una zona de fang de veritat.

Per a mi el millor pneumàtic per la meva zona i pel meu ús.

Per quan un Monorail LUST 29"?.

No poso imatges perquè el sistema no m'ho permet, miraré de posar-hi remei.

Talla Cadenes.

És el millor que he trobat, relació preu qualitat. Per a mi molt important que es pugui agafar bé, el que tinc ara he de posar-me guants del mal que em fa quan he de collar per fer retrocedir el pin.

És el que he escollit per a mi, fa anys que ho faig amb un Topeak difícil d'utilitzar de veritat, i ahir modificant la relació de transmissió de la Vicious, vaig decidir posar-hi remei.

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=23259

Maxxis Rendez, LUST.

El Rendez, interessant pel davant, evacua un xic pitjor el fanc, en condicions normals del nostre país, vull dir res del fanc de veritat del nord, que els Monorail. S'agafa més lateralment, també lastra un xic més. Pesos similars.


http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=54826


Alerta amb els 70a.

Una evolució-involució del Monorail?.

Líquid sellador Tubeless.

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=44634

Caducitat, dos anys, pots passar el líquid d'un pneumàtic a un altre, fa falta més càrrega que amb el No Tubes, 120 ml. crec recordar. El preu però és competitiu, per la duració d'aquest, perquè el No Tubes requereix cada "x" dies tornar a carregar pel fet de que s'asseca.

Jo ja hi he rodat fa uns dos anys, amb el Hutchinson, és la propera compra.

Al Roc anirem encara amb No Tubes, després passarem a Hutchinson.

Cog 21T.

http://autobus.cyclingnews.com/photos/2008/tech/shows/interbike08/index.php?id=/photos/2008/tech/shows/interbike08/interbike082/Chris_King_cogs

divendres, de setembre 24, 2010

Mourne Mountain Ride

Date:Friday 24th Sept
Location: Mourne Mountains (Ireland)
Elevation Gain: 2,789ft (850m)

Slieve Donard is the Highest Mountain in the North of Ireland. It stands at 2,789ft (850m) It is the 5th Highest in Ireland. Today I climbed to the top with my bike. Why because I had not climbed it before and these days my bike goes everywhere with me. The photo below is looking towards the Summit of Slieve Donard. You can see the Mourne Wall that leads to the top in this photo.

The photo Below shows the path I took on my way to the Top. "The Brandy Pad"
The Path I travelled through the mountains is called the Brandy Pad. "The Brandy Pad" a track created by the boots of smugglers and the hooves of heavily laden ponies, particularly during the 18th and 19th centuries. Illicit cargoes of tobacco, wine, spirits, leather, silk and spices would be spirited through the mountains from the east coast to be distributed inland. So popular was the trade that by 1835 in the village of Hilltown, almost half the houses were pubs.
Above is some of the Mourne Mountain Range and Mountain Sheep Grazing.
The view from the summit of the Mountain
Above is the mourne wall at the top of Slieve Donard.

The photo above is Slieve Bearnagh. This is another mountain in the Mourne Range and a really nice mountain it is. The Mourne Wall is again visable in this photo as many others. The Wall which was constructed to enclose a reservoir's catchment area in the Mourne Mountains, Northern Ireland. It was built between 1904 and 1922 by the Belfast Water Commissioners to enclose the water catchment in the Mournes.
The wall was crafted from natural granite stone using traditional dry stone walling techniques. On average the wall is about 1.5 metres high and 0.8 to 0.9 metres thick. It is 22 miles (35 km) long and passes over fifteen mountains. The wall took eighteen years to complete.
The photos above and below show one of the reservoirs inside the wall. This is Ben Crom Reservoir.
The Valleys all collect water that is processed for drinking mainly for the Belfast area.


There is more photos in the album listed here: Mourne Mountain Photos I did not want to fill the Blog with the photos.

Tardor, sigues benvinguda!

La tardor és, personalment, una de les estacions de l'any més bonica i més romàntica per viure-la, per pedalar-la.

Són petites coses, potser insignificants que per molts passen desapercebudes, però són les que també ens fan sentir bé. Canvi d'estació, recarreguem il.lusions.

Baixen les temperatures, pluja dia sí dia també, inici de llargues nits i dies curts, fulles groguenques als arbres, estores de fulles seques per terra, fruits de la natura; les móres de l'esbarzer i les cireres d'arboç, les figues, les castanyes i els bolets. Arrels molles, camins escarbats pel senglar, manegots, armilla i jaqueta ara sí, ens acompanyaran a totes les sortides, com també el llum del darrera i un dels sigma del davant.


Benvinguda, malenconia de la tardor, benvinguda.

Cal aprofitar els moments que ens ofereix el recorregut de la vida. La tardor, no pot durar per sempre, ahir vàrem donar-li la benvinguda, ara tenim uns mesos per gaudir-ne, abans d'entrar de ple a l'hivern, que també té el seu encant, però això serà d'aquí a uns mesos.

Pedalem, que només falten catorze dies!!!!