dilluns, de maig 31, 2010
Pendents.
Són temes que tinc a sobre de la taula, o a sota, però que hi són, des del sostre fins la base de casa, tots són a dins:
dissabte, de maig 29, 2010
Mil.lenàris: MTB, MTB, MTB.
És el que és, centenari el que es va trencar a casa, i centenària la que nosaltres després del Roc d'Azur de fa uns anys vàrem iniciar. Que no és res més, que és molt, però molt, que sense presses, però sense pauses anem compartint entre els genets, cada un en té un, tots surten del mateix lloc dels vidriers Artigas d'Arenys de Munt que també són bikers, Santa Fe i ells també tenen un tàndem.
Un bon vi de taula i un bon vi dolç per tancar la festa, sempre seleccionat pel mateix sommelier i que després d'una bona èpica, "la èpica" al finalitzar la festa amb un bon sopar, tanquem amb uns bons postres i un bon vi dolç dins del porró.
Al porró sempre els dos escuts oposat, un el del genet que l'envia i el segon l'escut del genet a qui va dirigit el porró.
Entre els dos, al centre l'arribada més esperada d'un biker, podent alçar amb els braços la bike en arribar a destí.
No és una quimera, és una realitat, som genets de Drac, som bikers de terres mil.lenàries, siguem d'on siguem, ho som. Nosaltres des d'aquí fem sempre costat, sempre. I quina millor forma de compartir una fi de jornada, que compartint un bon porró de vi amb aquests distintius, orígens i una mateixa passió.
Qui serà el proper a rebre'l?.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de maig 28, 2010
Detalls II: Els petits detalls.
"Hi ha més detalls a tenir present, però aquests són per a mi els principals."
Va ser la darrera frase de la meva darrera intervenció.
Ara esmentaré els petits detalls de la bike, que no puc deixar de mantenir, bike darrera bike i que amb el pas del temps cada dia són més nombrosos, pel fet de que cada dia aprenc, cada dia tinc noves referències útils per a millorar cada concepte ja establert, o bé per aportar-ne de nous fins a la data desconeguts.
Detalls, els petits que són, la seva suma, motiu de moltes alegries, "aquí i a la Xina", que diu en Carod.
Poder participar fins avui de principi a fi als 100 Km. Camins de les Guilleries, sense una sola incidència mecànica, et permet fer-les concentrat en d'altres detalls que res tenen a veure amb la posta a punt de la bike.
Els punys, que siguin còmodes i en segon lloc que siguin del tamany de les teves mans, vull dir que segons el tipus de material i la quantitat de material seran o no funcionals, en aquest cas jo porto els Pedros, perquè són no molt gruixuts, però sí amb una goma molt tendra que fa que quan agafo el manillar sigui com posar-me les Sidi Dragon als peus, però a les mans, molt còmodes, molt ben fixades, és a dir formant un sol conjunt mà-manillar. Important, que si plou no girin, podria ser un veritable perill, si ho fan en marxa, poden arribar a sortir, oi que sí?. Els meus punys estan pendents de rebre l'aprovat en moll, ara en sec, crec que per la força que haig de fer, que el puny gira, molt lentament però gira, què passarà en moll?. Si observeu la imatge, on posa Pedros està a l'inrevés, és perquè dècima a dècima amb el pas dels quilòmetres els he anat fent girar, si intento fer-lo girar en parat no puc, però amb el pas de les hores fent força, ara sí, ara també, sí que gira.
El Manillar, com i el perquè d'aquest manillar de 700 mm. i 10º de retrocés, senzill, no el porto per tenir un millor control baixant. Amb aquesta amplada no cal que per on passo jo vingui cap jardiner a tallar els matolls alts, si no perquè pugui fer força amb els braços a les pujades, quina diferència entre els 600 mm. del FSA SLK 6º pla (menys de 130 g.), els 610 mm. del Monkey Lite SL 8º doble alçada 4º (menys de 140 g.), els 670 mm. del Race Face Evolve XC 5º, doble alçada 4º(menys de 270 g.), respecte el que porto ara, el Truvativ Stylo WC SS 10º, pla de 700 mm.( menys 230 g.). és cert però que aquesta amplada és impensable amb la Superlight, però quan vas justet de força per escalar com jo amb la SS, sacrifiques alguns aspectes, en aquest cas l'agilitat d'un manillar més estret a les zones túnel de dos pams, on la vegetació et pot jugar una mala passada amb l'amplada del manillar.
Els tres, el més proper és el Race Face Evolve XC de 670 mm., el muntat és el Truvativ Estylo WC SS de 700 mm., i el de sobre amb la potència Syntace, el Easton Monkey Lite de 610 mm.
La potència Thomson 4x 100 mm. 0º. feta a partir d'un sol bloc, té el seu lloc per la seva qualitat de construcció, decidir-te per ella, amb un pes inferior als 170 g. és pel fet de que si bé la potencia Syntace és més lleugera, menys de 120 g. aquest pes el dóna amb diàmetre 25,4 mm. i 105 mm., amb 31,8 mm. ja no queda tant lluny de la 4x i és, per a mi un segell de feina ben feta aquesta darrera. L'opció de 0º amb la Thomson és definitiva vers els 6º de la Syntace.
La tija, aquí amb la Thomson Elite 27,2 mm. i 350 mm. de menys de 230 g., perdem un munt de grams vers la Newultimate 27,2 mm. i 350 mm. de menys de 140 g. És un dubte, perquè aquí sí que la tija Newultimate també té el seu estil molt marcat, que fa que per la seva lleugeresa i a més pel fet de que poca força faig a sobre del seient, aquesta pugui ser una candidata, de fet la tinc a casa. La darrera opció, que no tinc a casa, és la tija Thomson en versió Marterpiece, que amb 27,2 mm. i 350 mm. marca un pes inferior als 190 g.
El seient, amb aquest aspecte no hi ha norma, és personal i intransferible. Amb la 29" i SS, pots posar "rails" de carboni, tant és que la tija sigui de guillotina, no tindrà oportunitat de segar el carboni perquè rar és l'instant que el seient aguanta el meu pes. Això sí, clau posicionar el seient per no perdre ni un sol CV, perquè si es presenta l'ocasió de pedalar assentats, encara que puntualment, ho pugui fer en condicions òptimes de rendiment, imprescindible. També valorar que la punta d'aquest no tingui una forma rara i tingui tendència a enganxar la badana. En aquest cas el Fizik Arione CX Carbon, és un bon seient, no sé si l'Antares Braided 00, serà també una bona opció, no ho sé. Avui l'Arione és un 10.
Els frens el mateix, no hi ha norma, per a mi a millorar vers els Magura Marta, és el recorregut de la maneta, vull dir que en tingui més per mirar d'evitar les temudes sobre càrregues a les mans i als braços baixant. No ho tinc clar, Marta clàssics inferiors als 770 g. amb els discs Shimano XTR 2007, o Hope en la seva versió més lleugera, menys de 650 g., o Shimano XTR 2007 de menys de 800 g.?.
Sí, ja ho sé Colorado i no és que m'oblidi d'ells, els Formula R1, inferiors als 600 g. no hi són, ara per ara no.
Les tanques de les rodes, vaig fer referència a les Carbon Ti, són lleugeres, inferiors a 70 g. i tanquen molt bé, cada cop que verifico que estiguin ben tancades, estan sempre fent la seva feina.
La direcció, Cane Creek 110, o la S-2, o la Chris King Sotto Voce, són per a mi bones referències, jo no poso la Sotto Voce negra de la Superlight, perquè estic segur que si trec la 110 de la pipa de la Vicious, saltarà la pintura de la mateixa, "segur que no" em podreu dir, però això si ha de ser, no serà fins a "gripar" la 110.
Els porta bidons, us podrà semblar un detall poc important, però quantes vegades no he vist com a la pista o al corriol, tant a les Guilleries, en menor grau, com al Roc d'Azur moltíssimes vegades, que els bidons no són a la bike si no a peu de camí. En el meu cas això no m'ha passat mai, King assegura aquesta funció i ho fa molt bé. Per això a casa King, King i King.
El bidó, de rosca per a mi, dels que tanquen a pressió ho tinc prohibit, després de portar un bidó Tune impossible anar amb un bidó tancat a pressió, quants cops no he xafat el llavi d'encaix del Tune, quin mal de cap, perdent aigua o pitjor les sals, que per una banda té la seva importància per poder provocar una severa deshidratació i en segon terme en clau d'humor, o no, les sals dissoltes amb aigua quant cauen a sobre del quadre, amb la pols del terreny, fan una pasta que no m'agrada, està dit.
No poso sals al bidó d'aigua sola i els bidons de les sals requereixen d'un assecat molt més acurat que el de l'aigua sola.
Si no seguim aquesta darrera indicació, treieu la càmera de vídeo i en unes hores, dies, podreu veure com el bidó de les sals camina sol i si és un bidó apreciat, tanqueu la porta perquè caminarà sol a cercar la llum. Si voleu evitar de tirar un sobrant de sals dissoltes en aigua, de pet a la nevera, tampoc masses dies, però com a remei funciona. Si porto un sol bidó amb aigua tant li fa a on va, si en porto un d'aigua i un de sals, el de sals al tub vertical, sempre. Sempre oloro el bidó buit abans de posar-hi aigua o sals, que aquest no faci olor a florit, important, no entraré tampoc amb els detalls del perquè, o sí, nooooooooooooo.
Pneumàtics, jo sempre rodo amb pneumàtics de sec, rodadors i Tubeless amb el líquid a dins per evitar les punxades i les pèrdues d'aire clàssiques dels Tubeless. I dic sempre perquè tant a l'hivern com a l'estiu els pneumàtics són els mateixos. La millor goma per a mi avui és la dels Maxxis Monorail Tubeless. Són rodadors i també una lapa quan la zona tant de baixada com de pujada es complica, amb la 26" els duia tot l'any. Ara amb la 29" no tinc aquesta opció, tampoc avui puc disposar d'un pneumàtic 100% Tubeless, per això rodo els Python Tubeless Ready de Hutchinson, que no són com els Monorail pel que fa a la relació rodadors-adherència, però que es defensen dignament entre aquestes dues característiques que jo tant valoro. He perdut també comoditat, proporcionalment, pel fet que si bé la roda 29" em dóna un plus de comoditat, aquesta s'esvaeix parcialment pel fet de que el Tubeless Ready implica haver de rodar amb pressions més elevades que el Tubeless, condicionat aquest fet per ser els Ready menys gruixuts dels laterals que els segons. I aquest detall fa que per sota dels 25 Psi amb el meus encara 70 Kg. tocats les carcasses presentin una flexió excessiva. Darrera saps perfectament que vas baix de pressió perquè la pols del terreny marca l'ombra de l'inici del que serà el tall. Quan passa això procedeixo a inflar tot seguit, davant ho sé per la sensació de flexió als girs, siguin obert o tancats.
MTB, MTB, MTB.
Va ser la darrera frase de la meva darrera intervenció.
Ara esmentaré els petits detalls de la bike, que no puc deixar de mantenir, bike darrera bike i que amb el pas del temps cada dia són més nombrosos, pel fet de que cada dia aprenc, cada dia tinc noves referències útils per a millorar cada concepte ja establert, o bé per aportar-ne de nous fins a la data desconeguts.
Detalls, els petits que són, la seva suma, motiu de moltes alegries, "aquí i a la Xina", que diu en Carod.
Poder participar fins avui de principi a fi als 100 Km. Camins de les Guilleries, sense una sola incidència mecànica, et permet fer-les concentrat en d'altres detalls que res tenen a veure amb la posta a punt de la bike.
Els punys, que siguin còmodes i en segon lloc que siguin del tamany de les teves mans, vull dir que segons el tipus de material i la quantitat de material seran o no funcionals, en aquest cas jo porto els Pedros, perquè són no molt gruixuts, però sí amb una goma molt tendra que fa que quan agafo el manillar sigui com posar-me les Sidi Dragon als peus, però a les mans, molt còmodes, molt ben fixades, és a dir formant un sol conjunt mà-manillar. Important, que si plou no girin, podria ser un veritable perill, si ho fan en marxa, poden arribar a sortir, oi que sí?. Els meus punys estan pendents de rebre l'aprovat en moll, ara en sec, crec que per la força que haig de fer, que el puny gira, molt lentament però gira, què passarà en moll?. Si observeu la imatge, on posa Pedros està a l'inrevés, és perquè dècima a dècima amb el pas dels quilòmetres els he anat fent girar, si intento fer-lo girar en parat no puc, però amb el pas de les hores fent força, ara sí, ara també, sí que gira.
El Manillar, com i el perquè d'aquest manillar de 700 mm. i 10º de retrocés, senzill, no el porto per tenir un millor control baixant. Amb aquesta amplada no cal que per on passo jo vingui cap jardiner a tallar els matolls alts, si no perquè pugui fer força amb els braços a les pujades, quina diferència entre els 600 mm. del FSA SLK 6º pla (menys de 130 g.), els 610 mm. del Monkey Lite SL 8º doble alçada 4º (menys de 140 g.), els 670 mm. del Race Face Evolve XC 5º, doble alçada 4º(menys de 270 g.), respecte el que porto ara, el Truvativ Stylo WC SS 10º, pla de 700 mm.( menys 230 g.). és cert però que aquesta amplada és impensable amb la Superlight, però quan vas justet de força per escalar com jo amb la SS, sacrifiques alguns aspectes, en aquest cas l'agilitat d'un manillar més estret a les zones túnel de dos pams, on la vegetació et pot jugar una mala passada amb l'amplada del manillar.
Els tres, el més proper és el Race Face Evolve XC de 670 mm., el muntat és el Truvativ Estylo WC SS de 700 mm., i el de sobre amb la potència Syntace, el Easton Monkey Lite de 610 mm.
La potència Thomson 4x 100 mm. 0º. feta a partir d'un sol bloc, té el seu lloc per la seva qualitat de construcció, decidir-te per ella, amb un pes inferior als 170 g. és pel fet de que si bé la potencia Syntace és més lleugera, menys de 120 g. aquest pes el dóna amb diàmetre 25,4 mm. i 105 mm., amb 31,8 mm. ja no queda tant lluny de la 4x i és, per a mi un segell de feina ben feta aquesta darrera. L'opció de 0º amb la Thomson és definitiva vers els 6º de la Syntace.
La tija, aquí amb la Thomson Elite 27,2 mm. i 350 mm. de menys de 230 g., perdem un munt de grams vers la Newultimate 27,2 mm. i 350 mm. de menys de 140 g. És un dubte, perquè aquí sí que la tija Newultimate també té el seu estil molt marcat, que fa que per la seva lleugeresa i a més pel fet de que poca força faig a sobre del seient, aquesta pugui ser una candidata, de fet la tinc a casa. La darrera opció, que no tinc a casa, és la tija Thomson en versió Marterpiece, que amb 27,2 mm. i 350 mm. marca un pes inferior als 190 g.
El seient, amb aquest aspecte no hi ha norma, és personal i intransferible. Amb la 29" i SS, pots posar "rails" de carboni, tant és que la tija sigui de guillotina, no tindrà oportunitat de segar el carboni perquè rar és l'instant que el seient aguanta el meu pes. Això sí, clau posicionar el seient per no perdre ni un sol CV, perquè si es presenta l'ocasió de pedalar assentats, encara que puntualment, ho pugui fer en condicions òptimes de rendiment, imprescindible. També valorar que la punta d'aquest no tingui una forma rara i tingui tendència a enganxar la badana. En aquest cas el Fizik Arione CX Carbon, és un bon seient, no sé si l'Antares Braided 00, serà també una bona opció, no ho sé. Avui l'Arione és un 10.
Els frens el mateix, no hi ha norma, per a mi a millorar vers els Magura Marta, és el recorregut de la maneta, vull dir que en tingui més per mirar d'evitar les temudes sobre càrregues a les mans i als braços baixant. No ho tinc clar, Marta clàssics inferiors als 770 g. amb els discs Shimano XTR 2007, o Hope en la seva versió més lleugera, menys de 650 g., o Shimano XTR 2007 de menys de 800 g.?.
Sí, ja ho sé Colorado i no és que m'oblidi d'ells, els Formula R1, inferiors als 600 g. no hi són, ara per ara no.
Les tanques de les rodes, vaig fer referència a les Carbon Ti, són lleugeres, inferiors a 70 g. i tanquen molt bé, cada cop que verifico que estiguin ben tancades, estan sempre fent la seva feina.
La direcció, Cane Creek 110, o la S-2, o la Chris King Sotto Voce, són per a mi bones referències, jo no poso la Sotto Voce negra de la Superlight, perquè estic segur que si trec la 110 de la pipa de la Vicious, saltarà la pintura de la mateixa, "segur que no" em podreu dir, però això si ha de ser, no serà fins a "gripar" la 110.
Els porta bidons, us podrà semblar un detall poc important, però quantes vegades no he vist com a la pista o al corriol, tant a les Guilleries, en menor grau, com al Roc d'Azur moltíssimes vegades, que els bidons no són a la bike si no a peu de camí. En el meu cas això no m'ha passat mai, King assegura aquesta funció i ho fa molt bé. Per això a casa King, King i King.
El bidó, de rosca per a mi, dels que tanquen a pressió ho tinc prohibit, després de portar un bidó Tune impossible anar amb un bidó tancat a pressió, quants cops no he xafat el llavi d'encaix del Tune, quin mal de cap, perdent aigua o pitjor les sals, que per una banda té la seva importància per poder provocar una severa deshidratació i en segon terme en clau d'humor, o no, les sals dissoltes amb aigua quant cauen a sobre del quadre, amb la pols del terreny, fan una pasta que no m'agrada, està dit.
No poso sals al bidó d'aigua sola i els bidons de les sals requereixen d'un assecat molt més acurat que el de l'aigua sola.
Si no seguim aquesta darrera indicació, treieu la càmera de vídeo i en unes hores, dies, podreu veure com el bidó de les sals camina sol i si és un bidó apreciat, tanqueu la porta perquè caminarà sol a cercar la llum. Si voleu evitar de tirar un sobrant de sals dissoltes en aigua, de pet a la nevera, tampoc masses dies, però com a remei funciona. Si porto un sol bidó amb aigua tant li fa a on va, si en porto un d'aigua i un de sals, el de sals al tub vertical, sempre. Sempre oloro el bidó buit abans de posar-hi aigua o sals, que aquest no faci olor a florit, important, no entraré tampoc amb els detalls del perquè, o sí, nooooooooooooo.
Pneumàtics, jo sempre rodo amb pneumàtics de sec, rodadors i Tubeless amb el líquid a dins per evitar les punxades i les pèrdues d'aire clàssiques dels Tubeless. I dic sempre perquè tant a l'hivern com a l'estiu els pneumàtics són els mateixos. La millor goma per a mi avui és la dels Maxxis Monorail Tubeless. Són rodadors i també una lapa quan la zona tant de baixada com de pujada es complica, amb la 26" els duia tot l'any. Ara amb la 29" no tinc aquesta opció, tampoc avui puc disposar d'un pneumàtic 100% Tubeless, per això rodo els Python Tubeless Ready de Hutchinson, que no són com els Monorail pel que fa a la relació rodadors-adherència, però que es defensen dignament entre aquestes dues característiques que jo tant valoro. He perdut també comoditat, proporcionalment, pel fet que si bé la roda 29" em dóna un plus de comoditat, aquesta s'esvaeix parcialment pel fet de que el Tubeless Ready implica haver de rodar amb pressions més elevades que el Tubeless, condicionat aquest fet per ser els Ready menys gruixuts dels laterals que els segons. I aquest detall fa que per sota dels 25 Psi amb el meus encara 70 Kg. tocats les carcasses presentin una flexió excessiva. Darrera saps perfectament que vas baix de pressió perquè la pols del terreny marca l'ombra de l'inici del que serà el tall. Quan passa això procedeixo a inflar tot seguit, davant ho sé per la sensació de flexió als girs, siguin obert o tancats.
MTB, MTB, MTB.
Trek Top Secret testing grounds
Trek top secret testing grounds from Tony Gamberutti on Vimeo.
Riding with the Trek R&D suspention guys Jose Gonzalez and Greg Buhl.
dijous, de maig 27, 2010
Detalls.
Tirants i baines minimalistes, punteres ratllant la inexistència, Top Tube de diàmetre reduït i curt per la talla que toca, inferior a 58 cm., tub tija de 27,2 mm. amb un angle superior a 73º, inferior a 46 cm. entre centre caixa i brida, pipa de direcció curta, 10 cm., molt curta, caixa de "pedalier" a 30 cm. amb excèntrica i forquilla rígida de secció inferior al del triangle principal i superior al del posterior, cònica, de 470 ó 440 mm., no amb el pont angulat a 90º, tipus Sycip o Pace, mai.
De la forquilla de la Vicious un sol detall a millorar, com és que el suport del fre el preferiria mecanitzat, vull dir que ara la peça és massissa, jo la mecanitzaria buidant tot el que no sigui el propi tirant de suport del fre i seria una presentació menys densa que l'actual.
El quadre Vicious, res a dir, tot perfecte, senzillament sensacional. No tinc ni una sol detall que no pensi que ronda la perfecció, a millorar el tema de manillar pla amb potència de 0º i 110 mm. o bé 6º i fins i tot 120 mm. que implica que la maneta de fre toca amb el Tob Tube, fet que pot derivar amb una marca clàssica a aquest tub.
Condicions imprescindibles pel que fa a components, que les rodes siguin 100% Tubeless, "llantes" i pneumàtics. Aquest és un pas difícil de fer. Ara WTB ja té un pneumàtic 100% Tubeless, però "llantes" únicament Shimano i Mavic són accessibles, vull dir per preu i possibilitat de poder accedir-hi de forma fàcil. Jo ara porto les rodes Shimano XT i pneumàtics els Hutchinson Python Tubeless Ready que per a mi, per sobre dels 25 Psi em funcionen més que bé, per sota d'aquesta pressió el risc de tall al lateral és sempre present, això darrera, davant la flexió per sota d'aquesta pressió és notable.
La roda XT té un punt positiu si la volem evolucionar, la pots millorar inicialment posant els eixos de titani de les XTR, que fins avui s'han mostrat indestructibles i això baixa i molt el seu de per si ja magnífic pes, jo diria que fins i tot per sobre dels 125 g. podria ser que 150 g., això deixaria el pes un xic per sobre dels 1.600 g.. El punt fort d'aquestes rodes és la seva "llanta" 100% Tubeless i fiable, molt i molt fiable. Ara pensant en com modificar l'anoditzat de la llanta, amb això estic, per retirar els "logos" blancs de les mateixes i que quedin negres mate, en cap cas brillants.
Condicions necessàries però no imprescindibles, pedals minimalistes Crank Brothers Egg Beater SL, o millors però amb eix de cromo.
Potencia i tija Thomson, la potencia per qüestions d'estètica podria ser de 25,4 mm. Syntace, el manillar si és de doble alçada implicarà amb la Syntace anar a -6º, si és 31,8 mm. bé per a mi Thomson 4X 0º entre 90 i 120 mm.i si és manillar pla, no ho sé, però amb 0º vas més que bé, això sí amb la forquilla de 438 mm. amb la de 470 mm. segur que has d'anar amb -6º.
Coixinets de pedalier roscats per fora, bieles, sincerament les Race Face Deus XC SS, són "tremendes", però fent camí Jeff Jones també estaria bé, més que bé, unes bieles Shimano XTR 2003 polides i ja que hi som un detall no hi hauria de faltar, oi que no?, jo tinc les bieles, faltaria polir-les.
He de dir que el mecanitzat de les Race Face, amb el plat de la marca mecanitzat també, és impecable, fet que em fa pensar amb una alternativa de millora d'aquestes. Seient no cal dir res de res, frens tampoc.
Pinyó i cadena, Chris King i Shimano respectivament, crec que perfectes són el 32-19 ó 32-20, un dels dos, per a mi el 20 perfecte, la direcció blindada, o bé Cane Creek 110 o Chris King Sotto Voce, una S-2, també perfecte.
Les tanques de les rodes Carbon Ti, per a mi les millors entre les tanques de factura light.
Els porta bidons Chris King de titani, són "el clàssic".
Hi ha més detalls a tenir present, però aquests són per a mi els principals.
MTB, MTB, MTB.
Entre el Vallés i el Bages
Després d'un cap de setmana de bricolatge intens a Cadaqués, preparant la temporada d'estiu, vaig poder gaudir d'un dilluns festiu (la segona Pascua) i escapar-me a la muntanya sol amb la renovada Ibis Green Nuclear Pesto. Eren les 8:30 i ja esmorçat, vaig sortir com un llamp.
Em feia il.lusió provar-la amb la calma i llibertat que et dona el fet d'anar sense colla, amb un temps esplèndit, ni fret ni calor i amb un terreny perfecte, sense fang ni entrebancs i amb la cámara a punt per recollir alguna imatge de tant en tant.
Vaig decidir fer una clásica, que la majoria ja coneixeu: Terrassa-Rellinars pel Camí Ral i tornada per l'Ubach . La pujada fins els 900mts d'alçada del Pou de Glaç la vaig fer per la vía més directe i en bona part per trialeres i corriols de dificultat mitjana.
La continuació pels camins de dos pams del cim, les trialeres al bord de l'abism i la baixada gloriosa fins a Rellinars despres dels Hostalets de'n Davi, no es poden explicar: s'han de viure en directe. Les vistes, impresionants, d'una banda El Vallés i Montserrat, de l'altre el Bages i encara la neu als cims de fons del Pirineu.
La tornada, sense ensurts, s'em va fer dura per les fortes pujades fins a la casa de l'Ubach, per després gaudir de les darreres baixades tècniques dels Caus i arrivar a casa just al punt de la 1:30 del mitgdía, cansat però content. En total van ser 45Km i 1450m. d'alçada acumulada, perfecte per dinar amb gana i fer una bona siesta, després de la neteja acurada de la Ibis.
El Camel Bach el vaig buidar d'aigua dues vegades, la sequetat de l'ambient era acusada i l'aire fresquet no et deixaba la suor al cos.
Encara no ting el cos acostumat a la calor i la pèrdua de sals o la deshidratació em van jugar una mala passada en forma de rampes a les cames després de la siesta. Caldrá prendre mesures preventives a les properes sortides.
Salut i MTB!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)