http://www.latitude40maps.com/crested_butte.html
http://www.latitude40maps.com/moab_classic.html
Pels que encara no anem amb el GPS.
dimecres, d’octubre 13, 2010
Crested Butte i més.
http://www.latitude40maps.com/crested_butte.html
http://www.latitude40maps.com/moab_classic.html
Pels que encara no anem amb el GPS.
Sheep Mountain 100 Mile Bike Race!
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=658108
Sheep Mountain 100 Mile Bike Race!
You talked, we listened!
There was a lot of interest for a shorter race...so we will offer a 100 mile race for the Sheep Mountain Bike Race
Same start & finish time 39 hours
Qualifying entry is not as stringent--send in your application with your experience & we will contact you
Website will be updated soon.
Sheep Mountain 100 Mile Bike Race!
You talked, we listened!
There was a lot of interest for a shorter race...so we will offer a 100 mile race for the Sheep Mountain Bike Race
Same start & finish time 39 hours
Qualifying entry is not as stringent--send in your application with your experience & we will contact you
Website will be updated soon.
dimarts, d’octubre 12, 2010
Roc Marathon 2010.
El dia comença a dos quarts de set del matí. Esmorzo, llet i cafè, pa amb mantega i melmelada feta per la mare d'en DNL, també pa amb Nutela.
Després de l'esmorzar, carregar les bikes a la VW i d'aquí directes a la base nature, que és a uns 20 Km. d'on som nosaltres.
Arribada a la base nature, uns vint minuts abans de l'hora de sortida, la temperatura és molt bona, són tres quarts tocats de vuit i no fa gens de fred, però gens. Aquest cop a diferència dels altres anys, no m'abrigo mentre estic a la graella de sortida, vaig directament 100% d'estiu.
A l'espai on soc a la sortida, veig que la Vicious és l'única SS, no l'única 29", dues Niner com a mínim, una doble i una semi rígida, són a la sortida. Del meu voltant més proper, els comentaris d'estupefacció en veure la Vicious SS van en augment.
Comença la cursa, lentament vaig perdent posicions, pel fet de que són uns tres quilòmetres de pla, on la meva SS, no pot seguir el ritme de les 3x9, i encara hauria de fer teòricament tres quilòmetres més fins a les primeres pujades del Roc, però aquest any el circuit del Roc és diferent, i al quilòmetre tres ens hem d'aturar a un corriol de pendent inhumana, on tothom posa peu i d'aquesta manera puc reincorporar-me al grup.
Amics meus, a partir d'aquí comença per a mi el veritable Roc Marathon 2010, des d'aquest punt fins al termini del Roc, la meva Vicious, el meu Drac, va viure el seu primer vol de grans alçades.
Uns pujadors ara sí, ara també, per sobre del 25% que com us he anat exposant a les darreres setmanes ja intuïa que res tenen a veure amb els pujades que hem fet propers a casa. Tal com sona, ni els del darrera de casa tenen aquesta pendent, i aquest fet marca la diferència del que és una bona cursa a una cursa èpica.
Als baixadors, la meva sensació avui és d'haver assolit una fita, al moment de la cursa, sincerament la sensació la majoria de vegades va ser d'un lleuger temor. Temor per les nombroses intervencions dels bombers i la Creu Roja, a un recorregut marcat per les constants caigudes, algunes fins i tot de certa gravetat. Aquest fet, i entre d'ells la caiguda del biker que anava davant meu a una de les zones de baixada més emblemàtiques, va fer que a les primeres baixades poses peu, per després anar assolint, totes i cada una d'elles a sobre de la Vicious.
A les pendent més costerudes del Roc la Vicious amb el seu 26D-19t les va superar a excepció de dos colls.
A l'inici de cada tram de pujada èpica es repetia la mateixa escena, com és que en primer terme mentre ens hi acostàvem el ritme de la meva SS 29" era el mateix que el de les 3x9 26", però com més pendent tenia el darrer inici de la pujada, més gran era cada cop la diferència de canvi de ritme en favor de la SS. La sensació en aquests trams ha estat un present difícil d'oblidar, crec que fins i tot per més temps que passi serà una imatge motor de les properes aventures.
Dotzenes de bikers pujant a peu, pocs d'entre ells escalant a dalt de la bike, d'entre aquests pocs, jo i la meva Vicious SS 29".
A les baixades, i he de dir que algunes molt i molt llargues, el terreny castigat per les terribles i devastadores pluges a la zona del Roc dels darrers dies, em van imposar un sever castig, pel fet de que no hi havia cap descens marcat pel pas dels ciclistes, vull dir que sempre va ser un passar per sobre de pedres i més pedres semi enfonsades, això sí a un terreny tou, perfecte per la seva adherència, però exigent per aquestes pedres a unes pendents on la velocitat era el punt omnipresent.
Arribats a aquest punt, dues mancances importants en la meva Vicious, una ja la vaig esmentar quan aquesta va fer la seva primera entrada a casa, com és que havia llegit que les 29" amb discs de fre de 160 mm. es quedaven curtes a les baixades més exigents, pel que fa al meu cas amb els Magura Marta amb discs de 160 mm. va ser exactament així, i en repetides ocasions la inèrcia de la roda de 29" era molt difícil d'aturar a l'entrada dels revolts on per la forta pendent, la velocitat era elevada. Fet que fa que a la propera sortida ja aniré amb 180 mm. al davant i si no n'hi ha prou també al darrera. La segona mancança fa referència als punys del manillar, si bé aquests no giren sobre si mateixos a les pendents per la força de las mans, sí són insofribles per la duresa de la goma a les exigents baixades que us he esmentat, el que implicarà que o bé cerqui uns guants amb més coixí, o uns punys que millorin aquest aspecte.
Després de la primera pujada al quilòmetre tres, tota la cursa fins als darrers set quilòmetres del circuit, "la sensació" sempre va ser d'una dent de serra constant, fet que per a mi ha estat un present d'allò més ben rebut.
Amb aquest tipus de recorregut les diferències eren inexistents entre la meva SS i les 3x9 , i això va fer que les meves sensacions en cursa anessin millorant metre darrera metre.
Demanar pas a les pujades més exigents, bé perquè els bikers anaven a peu o bé perquè els que anaven a sobre de la bike anaven a un ritme inferior al que marca el 26D-19t és una sensació de feina ben feta als darrers mesos. Si bé és cert que no ha estat la millor preparació la d'aquestes prèvies al Roc, sí que és cert que ha estat suficient per afrontar un primer Roc amb la SS amb un objectiu clar, ser un Finisher a aquesta cursa, que com a primer pas per a mi, ja és tot un èxit.
A tots els punt d'assistència m'hi vaig aturar uns minuts, per mirar de relaxar la musculatura amb el canvi de pedalar a caminar, fet que penso va ser fonamental per evitar la temuda arribada de les rampes a les cames.
A partir del quilòmetre vint i reiteradament a partir del cinquanta en estabilitzar-se les posicions en cursa, les referències sempre d'elogi per part dels altres participats a la meva Vicious van ser constants, els aplaudiments per part del públic, entre molts els del Col du Bougnon, encoratjadors.
Un punt de la cursa va ser diferent, pel fet que ja deu fer uns deu anys que miro les imatges de l'arribada a la platja de Frejús, amb els centenars de participants empenyent les seves bikes per la sorra de la platja, una imatge per a mi mítica, però mítica com podria ser la carrera d'inici de les 24 Hours of Moab.
En aquesta edició, un moment únic poder ser-hi, i em podreu dir, "però si ja fa anys que hi vas", sí, és cert, i heu de pensar que si cada any l'arribada a la platja és molt emocionant, aquest any a diferència dels anteriors a sobre de la bike, el detall diferenciador respecte a les darreres edicions és que vaig fer tota la zona de sorra fina de la platja a sobre de la bike, tal com sona, anar amb una SS i 29" també té els seus punts positius, entre d'ells, aquest.
El meu somriure de satisfacció en superar de punta a punta de la platja a sobre de la bike, un premi inoblidable.
Els darrers quilòmetres del Roc, planers, sorprenentment positius, pel fet de que els 15-18 km. de velocitat de la SS van ser suficients per afrontar aquest tram i no ser superat de forma massiva pels bikers amb els 3x9, fins i tot em vaig permetre el luxe d'avançar-ne a alguns, no molts és cert.
L'entrada al recinte de la base nature diferent, pel fet d'arribar a les darreres posicions de la classificació, també és cert que no és exactament així, de 1.700 participats el 1.100, amb el detall significatiu de que l'edició del Roc Marathon del 2010 contarà amb el dubtós privilegi de presentar una xifra de 400 abandonaments!!!, tal com sona, fet que em fa pensar que deu haver estat una edició especialment exigent la d'aquest any.
L'entrevista amb l'espiker a l'arribada, també curiosa, SS, 29" i rígida, motiu d'admiració i generadora d'un fort i emotiu aplaudiment per part del públic, jo per la cursa, per la duresa de la mateixa un xic distret mentre es produïa l'entrevista.
Bon dorsal el d'aquest any.
Quina edició més dura, mentalment molt exigent, pel recorregut trencador, però amb un final positiu pel fet de ser a l'arribada passades vuit hores de gaudir i gaudir per un dels llocs referent del MTB actual a Europa.
Després del pas per l'arribada el descans dels genets i el seus Dracs.
Ara des de la distància penso puntualment en la cursa, com ara mentre escric la crònica i senzillament un mot repetitiu em ve al cap:
MTB, MTB, MTB.
Després de l'esmorzar, carregar les bikes a la VW i d'aquí directes a la base nature, que és a uns 20 Km. d'on som nosaltres.
Arribada a la base nature, uns vint minuts abans de l'hora de sortida, la temperatura és molt bona, són tres quarts tocats de vuit i no fa gens de fred, però gens. Aquest cop a diferència dels altres anys, no m'abrigo mentre estic a la graella de sortida, vaig directament 100% d'estiu.
A l'espai on soc a la sortida, veig que la Vicious és l'única SS, no l'única 29", dues Niner com a mínim, una doble i una semi rígida, són a la sortida. Del meu voltant més proper, els comentaris d'estupefacció en veure la Vicious SS van en augment.
Comença la cursa, lentament vaig perdent posicions, pel fet de que són uns tres quilòmetres de pla, on la meva SS, no pot seguir el ritme de les 3x9, i encara hauria de fer teòricament tres quilòmetres més fins a les primeres pujades del Roc, però aquest any el circuit del Roc és diferent, i al quilòmetre tres ens hem d'aturar a un corriol de pendent inhumana, on tothom posa peu i d'aquesta manera puc reincorporar-me al grup.
Amics meus, a partir d'aquí comença per a mi el veritable Roc Marathon 2010, des d'aquest punt fins al termini del Roc, la meva Vicious, el meu Drac, va viure el seu primer vol de grans alçades.
Uns pujadors ara sí, ara també, per sobre del 25% que com us he anat exposant a les darreres setmanes ja intuïa que res tenen a veure amb els pujades que hem fet propers a casa. Tal com sona, ni els del darrera de casa tenen aquesta pendent, i aquest fet marca la diferència del que és una bona cursa a una cursa èpica.
Als baixadors, la meva sensació avui és d'haver assolit una fita, al moment de la cursa, sincerament la sensació la majoria de vegades va ser d'un lleuger temor. Temor per les nombroses intervencions dels bombers i la Creu Roja, a un recorregut marcat per les constants caigudes, algunes fins i tot de certa gravetat. Aquest fet, i entre d'ells la caiguda del biker que anava davant meu a una de les zones de baixada més emblemàtiques, va fer que a les primeres baixades poses peu, per després anar assolint, totes i cada una d'elles a sobre de la Vicious.
A les pendent més costerudes del Roc la Vicious amb el seu 26D-19t les va superar a excepció de dos colls.
A l'inici de cada tram de pujada èpica es repetia la mateixa escena, com és que en primer terme mentre ens hi acostàvem el ritme de la meva SS 29" era el mateix que el de les 3x9 26", però com més pendent tenia el darrer inici de la pujada, més gran era cada cop la diferència de canvi de ritme en favor de la SS. La sensació en aquests trams ha estat un present difícil d'oblidar, crec que fins i tot per més temps que passi serà una imatge motor de les properes aventures.
Dotzenes de bikers pujant a peu, pocs d'entre ells escalant a dalt de la bike, d'entre aquests pocs, jo i la meva Vicious SS 29".
A les baixades, i he de dir que algunes molt i molt llargues, el terreny castigat per les terribles i devastadores pluges a la zona del Roc dels darrers dies, em van imposar un sever castig, pel fet de que no hi havia cap descens marcat pel pas dels ciclistes, vull dir que sempre va ser un passar per sobre de pedres i més pedres semi enfonsades, això sí a un terreny tou, perfecte per la seva adherència, però exigent per aquestes pedres a unes pendents on la velocitat era el punt omnipresent.
Arribats a aquest punt, dues mancances importants en la meva Vicious, una ja la vaig esmentar quan aquesta va fer la seva primera entrada a casa, com és que havia llegit que les 29" amb discs de fre de 160 mm. es quedaven curtes a les baixades més exigents, pel que fa al meu cas amb els Magura Marta amb discs de 160 mm. va ser exactament així, i en repetides ocasions la inèrcia de la roda de 29" era molt difícil d'aturar a l'entrada dels revolts on per la forta pendent, la velocitat era elevada. Fet que fa que a la propera sortida ja aniré amb 180 mm. al davant i si no n'hi ha prou també al darrera. La segona mancança fa referència als punys del manillar, si bé aquests no giren sobre si mateixos a les pendents per la força de las mans, sí són insofribles per la duresa de la goma a les exigents baixades que us he esmentat, el que implicarà que o bé cerqui uns guants amb més coixí, o uns punys que millorin aquest aspecte.
Després de la primera pujada al quilòmetre tres, tota la cursa fins als darrers set quilòmetres del circuit, "la sensació" sempre va ser d'una dent de serra constant, fet que per a mi ha estat un present d'allò més ben rebut.
Amb aquest tipus de recorregut les diferències eren inexistents entre la meva SS i les 3x9 , i això va fer que les meves sensacions en cursa anessin millorant metre darrera metre.
Demanar pas a les pujades més exigents, bé perquè els bikers anaven a peu o bé perquè els que anaven a sobre de la bike anaven a un ritme inferior al que marca el 26D-19t és una sensació de feina ben feta als darrers mesos. Si bé és cert que no ha estat la millor preparació la d'aquestes prèvies al Roc, sí que és cert que ha estat suficient per afrontar un primer Roc amb la SS amb un objectiu clar, ser un Finisher a aquesta cursa, que com a primer pas per a mi, ja és tot un èxit.
A tots els punt d'assistència m'hi vaig aturar uns minuts, per mirar de relaxar la musculatura amb el canvi de pedalar a caminar, fet que penso va ser fonamental per evitar la temuda arribada de les rampes a les cames.
A partir del quilòmetre vint i reiteradament a partir del cinquanta en estabilitzar-se les posicions en cursa, les referències sempre d'elogi per part dels altres participats a la meva Vicious van ser constants, els aplaudiments per part del públic, entre molts els del Col du Bougnon, encoratjadors.
Un punt de la cursa va ser diferent, pel fet que ja deu fer uns deu anys que miro les imatges de l'arribada a la platja de Frejús, amb els centenars de participants empenyent les seves bikes per la sorra de la platja, una imatge per a mi mítica, però mítica com podria ser la carrera d'inici de les 24 Hours of Moab.
En aquesta edició, un moment únic poder ser-hi, i em podreu dir, "però si ja fa anys que hi vas", sí, és cert, i heu de pensar que si cada any l'arribada a la platja és molt emocionant, aquest any a diferència dels anteriors a sobre de la bike, el detall diferenciador respecte a les darreres edicions és que vaig fer tota la zona de sorra fina de la platja a sobre de la bike, tal com sona, anar amb una SS i 29" també té els seus punts positius, entre d'ells, aquest.
El meu somriure de satisfacció en superar de punta a punta de la platja a sobre de la bike, un premi inoblidable.
Els darrers quilòmetres del Roc, planers, sorprenentment positius, pel fet de que els 15-18 km. de velocitat de la SS van ser suficients per afrontar aquest tram i no ser superat de forma massiva pels bikers amb els 3x9, fins i tot em vaig permetre el luxe d'avançar-ne a alguns, no molts és cert.
L'entrada al recinte de la base nature diferent, pel fet d'arribar a les darreres posicions de la classificació, també és cert que no és exactament així, de 1.700 participats el 1.100, amb el detall significatiu de que l'edició del Roc Marathon del 2010 contarà amb el dubtós privilegi de presentar una xifra de 400 abandonaments!!!, tal com sona, fet que em fa pensar que deu haver estat una edició especialment exigent la d'aquest any.
L'entrevista amb l'espiker a l'arribada, també curiosa, SS, 29" i rígida, motiu d'admiració i generadora d'un fort i emotiu aplaudiment per part del públic, jo per la cursa, per la duresa de la mateixa un xic distret mentre es produïa l'entrevista.
Bon dorsal el d'aquest any.
Quina edició més dura, mentalment molt exigent, pel recorregut trencador, però amb un final positiu pel fet de ser a l'arribada passades vuit hores de gaudir i gaudir per un dels llocs referent del MTB actual a Europa.
Després del pas per l'arribada el descans dels genets i el seus Dracs.
Ara des de la distància penso puntualment en la cursa, com ara mentre escric la crònica i senzillament un mot repetitiu em ve al cap:
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’octubre 11, 2010
diumenge, d’octubre 10, 2010
Sistema SI Cannondale a la Niner.
Mireu això, rar però rar, quin MIX.
Unes bieles amb un sistema que feia un soroll important a la meva Cannondale del 2003 i ara ho veig a la Niner del 2010. Anem bé, millor encara, molt i molt bé.
No vull dir que no pugui funcionar, però invertir en aquest camí els nostres diners...
Unes bieles amb un sistema que feia un soroll important a la meva Cannondale del 2003 i ara ho veig a la Niner del 2010. Anem bé, millor encara, molt i molt bé.
No vull dir que no pugui funcionar, però invertir en aquest camí els nostres diners...
Tot té el seu sentit.
És així, i per això som a on som.
Ja posaré més impressions i detalls d'aquesta intervenció.
Colorado, ha estat un impacte.
MTB, MTB, MTB.
Ja posaré més impressions i detalls d'aquesta intervenció.
Colorado, ha estat un impacte.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’octubre 09, 2010
Camera in HD
I found this interesting video made with a Hero HD, really the HD is the next step in cameras, just need to compare this helmet cam footage with others made with the previous cams.
From SC, Xavi Paricio
From SC, Xavi Paricio
divendres, d’octubre 08, 2010
Finishers.
És el que hem estat avui.
La meva primera cursa amb la SS.
Què puc dir, que ha estat una aventura, que sort que l'evolució del 32D-19t al 26D-19t ha estat perfecte, que al Km. 13 pensava que no sé pas com podria afrontar 70 km. més.
Jo no sé quina és l'escala de duresa per a d'altres bikes, però per a mi aquesta edició i la de l'any anterior han estat més que dures, duríssimes.
Però ara ja les tenim al sac, i jo he assolit un Roc Marathon amb una bike rígida, 29" i SS, que bé, que bé, que bé.
Per cert la Niner de 29", 3x9, no ha acabat la cursa, allò que us deia, del No Niner. També és cert que segurament el pilot i fa molt, però la realitat avui ha estat aquesta.
Moltes bikes, les Scott Spark, totes feien un soroll demencial, moltes Yetis, tots però de tots els models i colors, Santa Cruz poques, millor dit no n'he vist cap.
Jo amb la Vicious The Motivator SS, he estat tractat de forma sensacional. Exactament el que he escoltat, "cool", entrevistat, aplaudit per centenars de persones, animat, felicitat, pel repte assolit, per la bike en si, sí, sí, durant la cursa pels bikers, després de la cursa pels mateixos. És més, pel color, per la decoració de la bike, sí, sí, per la decoració. Ni una sola vegada he escoltat entre 1.700 participant uns sol mot diferent dels millors elogis.
La sensació per tant, d'allò més bona. No vaig poder gaudir del moment Ibis, sí però del moment Vicious.
La cursa mereix una crònica detallada, serà als propers dies, ara a descansar i descansar, demà serà dia de celebracions.
Inisistir, ha estat un dia Vicious, fet que m'ha fet reflexionar i molt.
MTB, MTB, MTB.
La meva primera cursa amb la SS.
Què puc dir, que ha estat una aventura, que sort que l'evolució del 32D-19t al 26D-19t ha estat perfecte, que al Km. 13 pensava que no sé pas com podria afrontar 70 km. més.
Jo no sé quina és l'escala de duresa per a d'altres bikes, però per a mi aquesta edició i la de l'any anterior han estat més que dures, duríssimes.
Però ara ja les tenim al sac, i jo he assolit un Roc Marathon amb una bike rígida, 29" i SS, que bé, que bé, que bé.
Per cert la Niner de 29", 3x9, no ha acabat la cursa, allò que us deia, del No Niner. També és cert que segurament el pilot i fa molt, però la realitat avui ha estat aquesta.
Moltes bikes, les Scott Spark, totes feien un soroll demencial, moltes Yetis, tots però de tots els models i colors, Santa Cruz poques, millor dit no n'he vist cap.
Jo amb la Vicious The Motivator SS, he estat tractat de forma sensacional. Exactament el que he escoltat, "cool", entrevistat, aplaudit per centenars de persones, animat, felicitat, pel repte assolit, per la bike en si, sí, sí, durant la cursa pels bikers, després de la cursa pels mateixos. És més, pel color, per la decoració de la bike, sí, sí, per la decoració. Ni una sola vegada he escoltat entre 1.700 participant uns sol mot diferent dels millors elogis.
La sensació per tant, d'allò més bona. No vaig poder gaudir del moment Ibis, sí però del moment Vicious.
La cursa mereix una crònica detallada, serà als propers dies, ara a descansar i descansar, demà serà dia de celebracions.
Inisistir, ha estat un dia Vicious, fet que m'ha fet reflexionar i molt.
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’octubre 07, 2010
Únic.
La doble de l'Hermida:
Aquí el seu nom, i si teniu dubtes també tinc la del darrera al detall, on posa el seu cognom:
Això és el que jo vull per a casa quan jo sigui gran:
La bike que m'ha agradat més de tot el Roc, d'una part és cert, ens falta encara la part més gran.
És senzillament una petita joia:
Un altre cop , per a mi el que ha de venir a casa:
Una bike lleugera aquesta Flash:
I per si no ho és prou, un xic encara més:
La cinta és per "apurar" encara més les cales dels Crank Brothers, jo he pensat una idea un xic millor que posaré a la pràctica un cop sigui a casa:
No ho puc evitar, quin plaer aquest ordre, això vull jo:
I això, també la pila de discs Hope:
Que bé poder tocar i mirar cada detall del Hope Pro III:
Aquesta és germana de la meva no?, SS:
Preciosa, crec recordar que 3,8 Kg el quadre:
La 29" de Scott, he de dir que en viu no m'agrada gens:
Una clàssica avui, sí, sí, una clàssica:
Aquest miraré de que vingui cap a casa:
Un detall dels Dugast:
A on anirem a parar?
Bikes de tot tipus:
Però totes impecables, clar que el bidó del darrera indica que no anem bé:
O sí:
Curiós:
Els 15 0 20 mm. ja són aquí i segur que es volen quedar definitivament, serà?:
M'agrada:
Prenc nota per l'any que ve?
I d'aquest també:
Ja la giraré:
Rodes lleugeres:
Una marca interessant:
Santa Cruz, què puc dir?:
Santa Cruz i més Santa Cruz:
On anirà a parar aquesta aquests dies?:
I totes aquestes?:
Un panzer:
De mentre ja tenim els dorsals posats a les bikes.
Avui a la tarda hem rodat uns 20 Km. amb un desnivell per sota dels 500 m. +.
Al mig dia hem anat a la Base Nature a recollir-los, i hem vist algunes curiositats.
El Roc és molt Roc.
Les sensacions bones tot el dia. L'entorn és 100% Roc, què podria dir, MTB, MTB, MTB.
Demà a un quart de nou inici de la cursa, penso que finalitzaré amb la SS passades unes ben bones 8 hores tocades, dues hores més que l'any passat amb la Superlight.
Fins demà.
MTB, MTB, MTB.
Aquí el seu nom, i si teniu dubtes també tinc la del darrera al detall, on posa el seu cognom:
Això és el que jo vull per a casa quan jo sigui gran:
La bike que m'ha agradat més de tot el Roc, d'una part és cert, ens falta encara la part més gran.
És senzillament una petita joia:
Un altre cop , per a mi el que ha de venir a casa:
Una bike lleugera aquesta Flash:
I per si no ho és prou, un xic encara més:
La cinta és per "apurar" encara més les cales dels Crank Brothers, jo he pensat una idea un xic millor que posaré a la pràctica un cop sigui a casa:
No ho puc evitar, quin plaer aquest ordre, això vull jo:
I això, també la pila de discs Hope:
Que bé poder tocar i mirar cada detall del Hope Pro III:
Aquesta és germana de la meva no?, SS:
Preciosa, crec recordar que 3,8 Kg el quadre:
La 29" de Scott, he de dir que en viu no m'agrada gens:
Una clàssica avui, sí, sí, una clàssica:
Aquest miraré de que vingui cap a casa:
Un detall dels Dugast:
A on anirem a parar?
Bikes de tot tipus:
Però totes impecables, clar que el bidó del darrera indica que no anem bé:
O sí:
Curiós:
Els 15 0 20 mm. ja són aquí i segur que es volen quedar definitivament, serà?:
M'agrada:
Prenc nota per l'any que ve?
I d'aquest també:
Ja la giraré:
Rodes lleugeres:
Una marca interessant:
Santa Cruz, què puc dir?:
Santa Cruz i més Santa Cruz:
On anirà a parar aquesta aquests dies?:
I totes aquestes?:
Un panzer:
De mentre ja tenim els dorsals posats a les bikes.
Avui a la tarda hem rodat uns 20 Km. amb un desnivell per sota dels 500 m. +.
Al mig dia hem anat a la Base Nature a recollir-los, i hem vist algunes curiositats.
El Roc és molt Roc.
Les sensacions bones tot el dia. L'entorn és 100% Roc, què podria dir, MTB, MTB, MTB.
Demà a un quart de nou inici de la cursa, penso que finalitzaré amb la SS passades unes ben bones 8 hores tocades, dues hores més que l'any passat amb la Superlight.
Fins demà.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’octubre 06, 2010
Good Luck Riders
Good Luck
Bona sort
ádh mór oraibh
May your legs be strong, May the spirits be good and may the trails bring happiness.
Roc On!!!
Bona sort
ádh mór oraibh
May your legs be strong, May the spirits be good and may the trails bring happiness.
Roc On!!!
Sorolls EBB.
Caldrà prendre nota.
El meu EBB no fa cap soroll, però mai se sap pot començar demà.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=656976
El meu EBB no fa cap soroll, però mai se sap pot començar demà.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=656976
Subscriure's a:
Missatges (Atom)