És el que hem estat avui.
La meva primera cursa amb la SS.
Què puc dir, que ha estat una aventura, que sort que l'evolució del 32D-19t al 26D-19t ha estat perfecte, que al Km. 13 pensava que no sé pas com podria afrontar 70 km. més.
Jo no sé quina és l'escala de duresa per a d'altres bikes, però per a mi aquesta edició i la de l'any anterior han estat més que dures, duríssimes.
Però ara ja les tenim al sac, i jo he assolit un Roc Marathon amb una bike rígida, 29" i SS, que bé, que bé, que bé.
Per cert la Niner de 29", 3x9, no ha acabat la cursa, allò que us deia, del No Niner. També és cert que segurament el pilot i fa molt, però la realitat avui ha estat aquesta.
Moltes bikes, les Scott Spark, totes feien un soroll demencial, moltes Yetis, tots però de tots els models i colors, Santa Cruz poques, millor dit no n'he vist cap.
Jo amb la Vicious The Motivator SS, he estat tractat de forma sensacional. Exactament el que he escoltat, "cool", entrevistat, aplaudit per centenars de persones, animat, felicitat, pel repte assolit, per la bike en si, sí, sí, durant la cursa pels bikers, després de la cursa pels mateixos. És més, pel color, per la decoració de la bike, sí, sí, per la decoració. Ni una sola vegada he escoltat entre 1.700 participant uns sol mot diferent dels millors elogis.
La sensació per tant, d'allò més bona. No vaig poder gaudir del moment Ibis, sí però del moment Vicious.
La cursa mereix una crònica detallada, serà als propers dies, ara a descansar i descansar, demà serà dia de celebracions.
Inisistir, ha estat un dia Vicious, fet que m'ha fet reflexionar i molt.
MTB, MTB, MTB.