Springtime in Canberra

Lately it has been hard to find time for much cycling outside of the daily commute to and from work, especially to find time for Phil and I to ride together.

Phil cruises the lake

Ironically one of the things inhibiting us from doing rides together is the amount of time currently being spent organising our wedding. At least that event will take place on single track (watch this space for more details on our MTB friendly wedding venue)!

The world as seen from Sally the Fargo

Saturday afternoon finally saw an opportunity for us to get out though and the weather was a blissful 20 something with light winds.

Happiness is!

It was a combined trip of necessity to pick up some supplies for beer brewing and cake making (yes, the wedding cake) and an opportunity to enjoy the day on our Fargos and drop in to visit Ian and Julie for a quick beer.

A warm spring day

Riding towards Parliament House

The ride saw us do almost 40km of bike paths from home, over the lake and back again.

A water bike tackles a small incline ;)

It was a classic Canberra spring day with people out pedalling the paddle boats on the lake.

The international community of single spyders

It was an afternoon of simple pleasures on simple single speeds. A time to reflect on how good life is and how lucky we are to live in Canberra. A time to ponder the fact that we are but one part of a larger intertnational community of single speeders...who knows when the next opportunity will arrive for us to reunite under the SS banner?

I do know that it will be fun though!

Clar que yes!

6°C

És a on sóc, de ser la sortida, toquen els pantalons Pearl Izumi amb les bandes protectores, OMG. 

Avui de ser la sortida, el mallot Pearl Izumi nou entrarà en acció, perquè el primer ja va treballar ahir, ara li tocarà al segon. 

Si vull fer ara a primera hora ho veuré en menys de vint minuts, perquè de no ser ara ja no serà fins al mig dia. 

Pots llevar-te a les cinc tocades del matí per sortir a pedalar,  i no sortir? I tant, i tant equipat i tot puc desfer el tram, i tornar a dormir, com sona, com sona. 

Dies de Single Speed. 

Beer packaged for cyclists!

So we all know that single speeds and beer are natural partners. But, one of the problems of combining beer and bikes is carrying beer in glass bottles that are heavy and prone to breaking if you have a stack.

This in itself creates a new problem, how to find good quality beer in cans. We don't want to drink to get drunk, although that might happen sometimes. We want to drink because we love the flavour. So no, I don't really want to drink "Riders", even if the name is an appropriate one.

Luckily there are some brewers leading the way. Hats off to the American craft canners who are leading the way.

Today we salute Garage Project, a New Zealand mob who are producing ground breaking beer and they provide it in cyclist friendly cans!!

I know I'd much rather lug a couple of light empty cans home than a couple of empty bottles.

What is more, with flavour profiles like this, who wouldn't want to drink it?

Oh yeaaaaaaah!

Tocant l'espai

Avui la sortida com la darrera, memorable.

Quasi quatre hores de Single Speed, fa que les pensades siguin força denses, certament, certament. 

Perquè els Destructors de Murs ens han fet veure al meu Drac i a mi que les Fades de la foscor han acabat amb el cavallers de la llum, és per a mi un misteri, vides esperant coincidir.

I ara  de sobte els Destructors de Murs amb les seves gegantines pedres de granit marquen aquest estadi?

És evident, és un miratge, deixem passar dies, i de ben segur tornaran a ser protagonistes del Blog, segur, segur, he pensat mentre pedalava, sé que aquest pensament ja el tenia fa uns dies, però les falgueres màgiques del Montalt fan la seva feina, i no ho recordo clarament. 

Avui la sortida pel fet de ser de dia no ha anat agafat de la mà de cap ensurt, no sé massa bé perquè faig aquest comentari, però baixant cap a Caldetes per un tram en zic zac de corriol molt malmès per les pluges avui no he patit gens. 

Als darrers quilòmetres escalant direcció al Montalt des de la riera de Caldetes els bassons es feien sentir, res important, sí remarcable. 

Avui he coincidit amb un quants bikers, equipats d'hivern, normal perquè ls sensació de fred era important.

Al Santuari del Corredor he aprofitat per aturar-me uns vint minuts a fer un cafè gaudint de l'arribada puntual del sol, descansant al costat de la Vicious, prenent el cafè amb aquella escalfor, el pensament a volat molt, i de forma contundent. Vull dir sobre temes concrets i amb determinació clara sobre aquests. 

Ara passades les hores, no ho veig així, ho veig més com un paisatge de molta calma que no pas com ha anat realment. 

Pensant des de casa en la sortida d'avui, la sensació és d'haver passat moltes hores fora de casa, és pel fet d'haver gaudit tant, i dins de la limitació del temps, quatre hores han donat prou de si. 

L'equipament, avui la Fusion sí ha tapat les bosses de la Pearl Izumi, pel fet d'anar poc carregades, tota la resta de l'equipament a funcionat s la perfecció, inclús els guants Gore. He de millorar la definició de la franja d'utilització d'aquest equipament d'hivern, límit per sota, 5°C, per sota d'aquí patiré. Però pel que fa a avui, que bé no passar fred, OMG, OMG, OMG. 

Demà el pronòstic de la sensació de fred és de 7°C al Maresme i Vallès Oriental, bé està per sobre de 5°C, hi ha possibilitats d'aventura. 

La bike avui, un cop he baixat a 20 psi l'Ardent, de 10/10. Darrerament frena poc, no sé el motiu. 

El conjunt impecable, va molt bé la Vicious molt. Molta seguretat entre corriols. 

Ara cada cop que passo per certes masies el cap em dóna moltes voltes, moltes. 

Les darreres pensades a dalt de la bike han sigut model de prudència, veurem, veurem. 

Dies de molt de MTB, des del Mirador del Drac de SV, 

Cheers!

Inspired by last weekend's toast to the single speed family, here's a toast from Australia. Maple bacon flavoured beer from America with Australian cheeses.

We are thinking of you, our SS friends.

Here's to the next time we ride together and drink together!

CHEERS!

Valorant

Si agafar la bike o esperar, i qui espera desespera, certament, certament.

El dia pel pronòstic pinta molt bé, si parlem de sol, si parlo de temperatures, bé si m'enfilo  ara rodaré s 5°C.

Clar que  no sé massa bé, de sortir, per què no hauria d'esperar al mig dia, i fer-ho a 10°C?

Podent pedalar a 10°C per què fer-ho a 5?

Quantes preguntes que no necessiten ser, millor dit, que jo sí necessito fer-me, si vull gaudir a dalt de la bike mirant d'evitar la pesada i repetida sensació de pèrdua de tacte a les mans, i la pèrdua de mobilitat dels canells d'ara fa uns dies al Montseny. 

La bike és a punt, l'equipament per 5°C,  les botes Lake MX 140,  mitjons Endura perfectes,  la jaqueta Fusion AS de Gore, aquest tres equipaments fins a 2°C es defensen prou bé, pantalons d'hivern de Pearl Izumi, fins i tot pet sota dels 0°C, el gorret  Assos també, els guants  Soft Shell de Gore per sota dels 10°C no existeixen, com si anés sense guants, com sona, com sona. 

Moltes vegades si no escrius quelcom no aconsegueixes veure quin és el proper pas, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac de SV, toca ara cercar guants, tot i que després dels Gore em costarà fer més tests d'aquest equipament, mentre de ser, sortiré al mig dia, clar que yes.

Normalitat diferent

Perquè el dia desperta en sentit contrari a una aparent intenció de sortir a pedalar de donar-se les condicions de poder fer-ho.

Dia Trinxes.

De ser un clima més càlid sembla ser que sortiríem a fer Vols ara sí ara també, doncs bé, crec que tampoc seria, la WEMBO 2013 marca el ritme de l'aturada intermitent dels Vols de Drac.

La caiguda de bona part del darrers cavallers de la llum, cremats en un contradictori bany a la foscor, la marxa sobtada del les Fades de la foscor, motivades totes aquestes actuacions per l'arribada dels nostres aliats, els Destructors de Murs, ha obert la porta a aquesta arribada tan esperada, avui temuda, sí, sí temuda, de la Nau Insígnia, que no serà res més que,  fets molt petits sumant tots a l'hora, i de manera coordinada iniciarà aquesta nova ruta entre els icebergs més grans que mai hauríem pogut imaginar que existien, mai. Per això la construcció d'aquesta Nau Insígnia que ens ha de permetre navegar en clau amiga a tots els escenaris, i de no poder ser en clau amiga sí en clau transparent de no ser interessants per a previsibles impactes entre pics punxeguts perforadors de popes de bons propòsits.

Punxeguts. 

Sort que tenim els Destructors de Murs, sort. I si bé és cert que els guardes de la llum i la foscor, cavallers i Fades,  sembla que han caigut abatuts en la darrera arribada d'aquests, sempre m'agrada pensar que res més lluny de la realitat, pel fet que he de pensar que genets són únicament espectadors de cavallers i Fades, i així assumir que els Destructors únicament es van limitar a portar a terme una realitat, cavallers amb Fades, i genets amb Dracs.

Però l'aturada al ben mig del Montalt de la darrera sortida, mentre escalava sota una pluja perseverant, lleugera sí, respectuosa en no fer-me reviure un bany,  ara fred i gèlid, sí que contínuament em recordava aquest plugim que el temps no és infinit, que el soroll del vent amb els arbres, em recorda que la Nau arribarà, que aquest soroll del vent amb les fulles dels arbres serà el de la Nau Insígnia entre els ametllers de casa, i que un cop a casa, res serà com fins ara, les gegantines pedres de granit del Montalt en mans del Destructors de Murs, hi viuen entre elles, entre elles, no són agradables de veure-les volar des de la Nau volant directes a esclafar cavallers i Fades, però he de mirar d'entendre el motiu dels Destructors de Murs en fer-ho,  també de la submissió d'aquests als gents de Drac, el perquè de la seva vida entre les pedres del Montatlt, el perquè en el pas pels seus dominis de genet i Drac van decidir arrapar-se a nosaltres, avui no ho veig, certament, certament.

El Destructors de Murs cauran, no derrotats, els genets i els seus Dracs els hi són amics, i per tant el seus aliats en posar fi a la seva existència activa, serà així, tornaran al Montalt, a reposar cent-mil anys més, a esperar que la pau entre els genets i els seus Dracs, amb els cavallers de la llum, agafats del sentiment amb les Fades de la foscor, arribi.

Però ara els genets segueixen un sol recorregut, el que marqui la Nau Insígnia, saber si un genet amb el seu Drac tindrà el seu darrer Vol partint d'aquesta no és tasca de genets, i de ben segur que cada Drac sap quin serà el tram de vida de cada genet, segur, segur, però és aquesta contradicció la què fa que tot tingui el seu millor sentit.

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac de SV.

A una breu estona de gaudir d'un nou festival de dinar.

Avui sembla diferent

Perquè fent la foto no he notat el fred intens d'ahir.

La realitat, a casa fa un micro clima, i no podem equipar-nos un cop al carrer amb la sensació de fred de casa, a cinquanta metres ja fa sempre molt més fred. 

Ara el primer cafè ja ha sigut, el segon crec que avui no vindrà, i sí, i també crec que avui tampoc hi haurà Vol. 

Dies de MTB des del Mirador del Drac de SV. 

Curiós imatges germanes de les de fa un any, la diferència ara és que no hi ha Vols de primera hora del matí, i que després d'aquests ara per ara no estem refredats, ara per ara. 

Aquest cop després de les darreres 24 hores hem anat agafant la bike, sí, no ens hem aturat del tot, però no estem per la labor fora de dir-nos que hauríem de sortir en bike, hauríem, hauríem.

Fem un cafè?

Una tardor diferent

Molt diferent, a on els petits canvis marquen les gran diferències.

Estem molt aturats pel què fa a enfilar-nos a les bikes. 

El motiu és clar, la bajxada de temperatures. Ja veníem d'uns dies de pluja, però ara tot i ser dies de sol, el fred ens està frenant, de fet no és exactament així, ens frena la coseqüència que va tenir l'any passat ser a dalt de la bike a aquestes dates, els refredats, que de ben segur no els evitarem, segur que no, però en tot cas el fet és que fem el mínim, i fins i tot menys. 

Porta del darrera de casa, totes tancades.

Bé, de mentre tenim tancada la porta a sortir a pedalar, estic pensant en el proper tram, i aquest em té captivat, certament. 

Storm-Lo 2013.

El vídeo de la Chameleon de Santa Cruz, per a mi el pilar del 2012-2013 pel què fa a concepte de passar-ho bé a dalt de la bike. El tinc al cap, ara sí, ara també, les imatges des de fa mesos, de fet ja va ser protagonista del Blog, i ara després de Canberra el torno ha tenir molt present. 

120 mm. o en el seu defecte si és 29er. 80 mm. Hauria de parlar de les 27,5, és veritat, però no és a on sóc jo, entre les magnífiques 29er. i les contrastades 26. 

Hi ha un punt, o dos, que em frenen molt conceptualment, els colls cònics, i els eixos de 15 mm. que entenc el perquè però no coincideixo en la necessitat, i ara pipes i colls tots cònics, i eixos tots de 15 mm. I mira que els eixos de 15 mm. no pesen res, i a més posen punt i final a haver de verificar les febles tanques de 9 mm. Però és veritat que tot i així no ho veig. 

I ja no parlo de la pipa cònica, més rígida que la de fins ara, però com l'eix, perquè volem tanta rigidesa a mi em costa de veure. 

El vídeo, torno al vídeo de la Chameleon, gran aportació de Santa Cruz, no per la Chameleon, que també, si no pel què transmet, mtb, mtb, mtb, bones estones de MTB. I en el nostre cas repetir el tram darrers trams Single Speed, ara de ser a dalt de la Nau Insígnia. 

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac de SV. 

Demo Tour / Santa Cruz Bicycles

Diumenge, Desembre 8, 2013

10:00am - 3:00pm

Available Frames:

5010 1cBronson 1cTallboy 2cTallboy LT 1c

Greensville, SC

Paris Mountain state park
A driver's license is required to demo a bike.

Show on map

• 864-284-0040
• Website
• Chameleon

Com  m'agradaria ser-hi.

MTB, MTB, MTB.



Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Un temps divertit

Un vent intens a SV,  molt, que ja des de primera hora tot i unes temperatures acceptables, indica per a mi que no és matinada de pedalar. Un bon Vol semblaria que millor fer-lo agafat de la mà d'un bon vent, no ho és però d'interessant si aquest vent té aquesta força desproporcionada.

Aquesta matí.

Quines arrancades de matinada, per no ser de bike com les de juliol i agost són majestuoses. 

Amb vent, sensació divertida.

Ara esperar, i qui espera desespera, certament, certament. 

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac de SV. 

Segon cafè.

Fem un cafè?

Darrera sortida.

Quin vespre de bike el darrer, OMG, OMG, OMG. 

Quantes converses ahir, les darreres de bike, bike, i més bike. 

Propers a casa

A un carrer de darrera hi ha un món.

Certament, certament, i aquest ens ha sorprès, pel fet ser tan proper i per a mi desconegut. Ara ja no, ara ja no, i ho ha deixat de ser, oblidat, per la sortida d'ahir. 

Pronòstic de bike per demà?

Ara, avui ls porta d'entrada a Vols de Drac és tancada fins com a mínim demà.

MTB, MTB MTB. 

Moltes converses de bikes, sempre ara per ara Single Speed, i tant que sí, i tant que sí. 

El Drac ja és al Mirador

Perquè ahir en arribar de pedalar pel Montalt la Vicious va passar per la suau cortina d'aigua de rigor, no en faig mai una de més, sí una de menys. Acer i aigua no és un bon mix, però una sua cortina permet deixar la The Motivator perfecte per a la propera aventura. Això un secat amb draps de la mare, i una neteja i oliat acurat de la cadena.

També va quedar en càrrega la bateria del Powerled que va ser el motor del Vol d'ahir, i que no vaig esmentar. 

Avui de bon matí.

De sortir avui, que no ho sé, la baixada de 6°C d'aquest matí marca el no ho sé, portaré també el Karma al casc, perquè ahir m'hauria anat molt bé entre els corriols entregirats del Montalt, però vaig pensar encara en clau rodadora SV-Blanes. Cal pensar que feia mesos que no escalava per darrera de casa.

Els corriols propers a casa no són transitats per bikers, tampoc per caminaires, i de fet ahir després de mesos de no passar-hi estaven molt bruts de vegetació, de res més, les neteges fetes per en Bob els mantenen impecables, de fet no cal fer gaires passades per tenir-ho net. Les neteges més importants les vaig fer corrent entre torres cap al 2006 crec recordar, i ara amb una sortida amb bossa cada dos-tres anys ja ho deixa tot perfecte. Aquest any no tocarà, sí al 2014 cap a l'octubre, no abans. De fet també ho puc deixar pel 2015 i no passarà res. 

El fred marca la pauta. 

Avui una arrancada lenta de mati, no diré aquest cop, de matinada, si bé he obert els ulls cap a les sis tocades, els he tornat a tancar seguidament. 

Molt fred al Vallès Oriental, mai massa, però fred, certament. En Josep rodava aquesta matinada amb la seva Inbred Single Speed proper a Granollers,  veurem quan esmorzem quines sensacions té després d'aquesta pausa de bike motivada per les pluges dels darrers dies. 

Ara a preparar-nos per acabar de polir la Nau Insígnia, els darrers detalls d'aquesta. 

Són dies de molt Single Speed, de fet és el motor ara per ara de tot plegat, amb algunes coses més, certament, certament.

Sonen els tambors que anuncien que tindrem Vols de Drac, que els tenim a tocar, cal esperar que sí, cal pensar que serà així. 

MTB, MTB, MTB. 

De fet em costa recordar res concret de la sortida d'ahir, les falgueres han fet la seva feina, no tenen les de SV la força de les d'Olzinelles però com elles fan bé la seva tasca, i no recordo els detalls, mtb, mtb, mtb. 

Fi del Vol

Certament, certament, ja a casa, aturat per les bones sensacions entre corriols del Montalt. És evident que no puc repetir ara sí, ara també desnivells de més de 3.000 + als 100 Km. però per avui ha sigut memorable.

Direcció al Castell de l'Oliver des del Montalt.

Portava un sol llum, però no era dia de baixar, sí d'un mix de tot. 

Des de dalt del dipòsit del Montalt.

A dalt de tot del dipòsit una visió de somni, la foscor de les Fades amb qui he coincidit escalant des del Castell de l'Oliver, la de la lluna mateixa reina de la foscor, i per tant també de les Fades. 

Reina de les Fades. 

Una sortida d'entre moltes, aquesta d'avui de 10/10, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Veurem demà, veurem demà. Ara el meu Drac descansa, el terreny avui l'hem gaudit, senzillament impecable, res de fang, ni aigua, mentre plou, mentre érem a sota la pluja, mil pensaments, no ha sigut ni de bon tros un bany, en cap cas, tot i la pluja, tot i la pluja. Sí sensació de ser proper a poder rodar sota una pluja intensa que finalment no s'ha decidit a banyar-me. Per prudència, ha sigut per prudència. 

Equipat d'hivern, tot i que les temperatures eren altes, per sobre segur dels 12ºC.  Eines, cap. Menjar, cap,   beure, cap, coincidències, cap, incidències, cap. 

Dies de MTB, des del Mirador del Drac de SV. 

Retorn al Mirador

Entre Destructors de Murs.

Lentament, sense presses, amb pauses, agafat de la mà d'elles.

Baixant cap a la casa de pedra. 

Quina necessitat de pedalar, d'escalar i baixar pel Montalt, OMG, OMG, OMG.

Amarratge de la Nau Insígnia?

Són dies de molt de Single Speed, avui, aquest vespre he acaronat la proa de la Nau Insígnia, mtb, mtb, mtb, perquè estem propers a tocar-la definitivament, dies de Single Speed ara des del Montalt, d'aquí a una estona des del Mirador del Drac. 

Després de la pluja! !

Molt bona tarda per pedalar,  avui la muntanya esta perfecte per le MTB.....
Continuem amb la millor companyia posible.

Els cavallers entre fades

Entre genet i Drac, cavallers de la llum, i jo encara que amb pluja, hi sóc.

Pluja al Montalt. 

MTB, MTB, MTB, i no des del Mirador del Drac.

Oh yeaaaaaah.

Vespre de Fades

I tant que sí, i tant que sí. Jo ja no podia més, si hi ha bany hi haurà bany, però em calia arrancar el Vol amb el meu Drac, clar que yes.

Dies de molt de MTB. 

Una aturada puntual al ben mig del Montalt, no fa fred, l'aire és fred, una escalada pel Montalt en solitari, a on el vent ens porta a genet i a Drac a esperar el so de les falgueres màgiques, i que en tornar a casa per la seva màgia no recordaré d'on vinc, mtb, mtb, mtb.