Vistes agradables

Perquè sense cap mena de dubte tot és viu, tot camina, sempre camina tot.

La imatge és de fa dues nits, a on a les dues tocades de la matinada, crec que fins i tot les tres, vaig baixar a veure la bike.

I vaig estar-hi uns minuts, fins i tot més, segur.

Per què, per què a la matinada? pel fet que ets a un tram de moltes novetats, una SSEC, és un esdeveniment molt interessant. Els detalls us els exposaré a una propera intervenció, pel fet que la imatge que acompanyarà aquests detalls és germana per origen del moment, de la mateixa nit, però més pausada, més pausada.

Les pauses, breus o no, són necessàries.

Dies de Single Speed.

Fem una pausa?

Costa mantenir

La posició quan el sol entra amb aquesta força.

Però els bons monents tenen això, els esperes, i si venen aleshores l'espera sempre val la pena, sempre.

Fa uns minuts aquest sol estava per venir, ara ja és el Rei d'aquesta arrancada de setmana. De setmana no, de dia, podem dir, però no, no, vull dir, de setmana, a una setmana ben tocada de la SSEC2013 de Sant Gregori.

Inici novedós, som dimarts, no dilluns. Sembla com si el temps anés de pet a fer un salt per anar directes a la SSEC.

Segur que aquest, el temps és un Single Speed consagrat, segur que sí.

Dies de Single Speed.

Un bon dia

I un bon cafè, a on el pensament podria ser de doble sessió de bike, ara perquè ho tinc perfecte per equipar-me i fer una clàssica, i després passades les hores des de Girona fer sortida Single Speed.

Però el pensament mentre escric em porta a ser prudent, el diumenge, la sortida de diumenge, els freds desproporcionats per a mi de diumenge, fa que acostar-me a la possibilitat de repetir aquestes sensacions d'hivern no sigui l'opció.

Vindrà en Josep en bike des de Granollers, i segur que no serà la seva sensació coincident amb el meu pensament de fred, ho sé de ben segur, un cel parcialment tapat pot ser indicador de temperatures suaus, ho sé, però poder sortir cap a l'hora de dinar frena ara per ara la primera hora de bike, pel fet que és el què s'acosta més a les sortides de tres a cinc de la tarda, a on l'escalfor té el seu millor to.

Dies de Single Speed.

Esperant

I qui espera desespera.

Per sort el temps és qui decidirà com ha de venir marcada la jornada.

Després de la sortida d'ahir, avui o tenim bon temps per sortir o tenim bon temps per sortir.

Dies de molt de MTB.

Ara no toca perseguir agafar un bon refredat, o sí, i he de dir millor, no tocaria.

El fet és que avui encara hi ha més ganes de pedalar que les que ja teníem ahir, i això d'entrada és un bon símptoma, indica que no perseguir escalar Parpers ahir, per anar a pels 140 Km. i no pels 100 ben tocats, va ser una bona decisió, o no.

Dic "o no", pel fet que si bé, el desnivell no va ser significatiu, per més que ho compto 2.000 +, no els veig, crec que per a nosaltres, pel nostre perfil, millor rutes d'un desnivell important amb dent de serra que no pas rutes o bé de xifres de desnivell baixes o de xifres de desnivell elevades amb pendents molt llargues.

Pel fet que no se'ns dóna massa bé als primers 100 Km. rodar sense canvis posicionals a sobre de la bike, dic "als primers 100 Km." perquè passats aquests ja no cal preocupar-nos del tema posicional pel fet que després de les primeres vuit-deu hores, entra en funcionament el pilot automàtic, i sigui com sigui el recorregut, ja no té més importància.

Si més no a aquestes alçades, vull dir que tot just estem entrant al tram de Grans Rutes, a on primer abans de perseguir més quilòmetres, hem de mirar de digerir bé, primer la xifra, Grans Rutes de 100 Km. per seguidament sense pauses anar augmentant la càrrega de desnivell d'aquestes.

Primer objectiu abans d'entrar a la propera estació, desnivells de 300 m. + cada 10 Km. en les rutes per sobre dels 100 Km. En les sortides d'entre setmana inferiors a 40 Km. desnivells superiors als 350 m. + cada 10 Km. No a totes, no a totes, certament.

No parlo de Km/h, és veritat, "vesteix-me a poc a poc que tinc pressa", doncs això.

Sembla inicialment una xifra modesta, la de 300 m. + cada 10 Km., en cap cas, en cap cas per a nosaltres, per poder afrontar més quilòmetres, primer hem d'anar a aquest perfils de desnivell en els primers 100 Km.

Garolera caurà, Sant Marçal també, el Turó també, però no seran aquests els llocs a on forjarem les aliances per la propera aventura, en cap cas.

Canvis sense canvis.

Ahir va ser un, millor dit ahir el correctiu no va ser un imperatiu, aquests no m'agraden gens, no els correctius, si no els imperatius. Pel fet que la ruta tenia tres trams molt durs de cap, i van ser inexistents, per aquest motiu vàrem afluixar el ritme, esperant la seqüència periòdica cada minuts dels mini defalliments, aquests no van ser, curiosament, els esperàvem, els seguim esperant, perquè vindran, si no ahir, a la propera. Esperar-los, abraçar-los i fer-los els nostres aliats, l'objectiu, perquè si venen vol dir que som a on ens agrada ser a les Gran Rutes del MTB, però que caram ja puc dir des de fa tres anys, Grans Rutes del Single Speed.

He escrit MINI defalliments, no DEFALLIMENTS.

Ara decidint a on serà el proper dinar.

Dies de Single Speed.

Serà molt difícil avui

No sortir a pedalar.

Quina arrancada de dia, sense falgueres màgiques, amb els nostres Dracs a punt, MTB, MTB, MTB.

Dies de Single Speed.

És a on som

Dies 100% SSEC.

Per sort no fa bon temps avui, ja que no pedalo, que el temps no em recordi a cada minut que podria sortir. Sí ja ho sé, seria millor que el micro clima que tenim a casa es posés de manifest ara i únicament la pluja fes acte de presència a on visc, bé el temps és el temps.

Hi ha dies, setmanes per a tot. oi que si?

Molts cops per a poder fer les primeres passes, primer cal durant anys, sí, sí, anys construir els senders per on hauràs de passar, bé, això no ha de ser necessàriament així, hi ha d'altres opcions, caminar i ja decidiràs quin sender agafaràs, de fet poc o molt tots ho fem això, jo hi ha dies que surto i faig un recorregut concret, tenint clar que aquest és el què vaig a fer, d'altres que faig aquest mateix recorregut sense ni tan sols pensar-hi un segon, molts cops abans de sortir ja tinc clar que toca aventura diferent, com molts cops mentre sóc a trams de sempre,  l'entrada d'un corriol que sempre deixo per investigar, aquell dia es fa irresistible.

De fet els millors trams d'avui són fruit d'aquests darrers, tots i cada un dels de darrera de casa, i no és veritat, però sí que la sensació que els millors sender són els descoberts per a un mateix, i  pesen per a mi molt més que els que has conegut portat per altres bikers.

 

Avui seria, ara seria un bon moment per a enfilar-me a la bike, ara mateix surt el sol, no serà però, he de recuperar les bones sensacions, sense elles millor descansar.

Dies de MTB. 

No saps perquè

Cerques novetats que van des de bikes, a components, a cites de MTB, a notícies de curses de MTB, de CX, de sobte mentre veus unes fotos de bikes HM, veig un quadre JJ a la venda, per posar un exemple i sense pensar, per a mi, penses en com m'hauria agradat fer la comanda de dos quadres directament a en Jeff Jones quan hi vàrem coincidir a Irlanda, no va ser, o veus una Pereira i penso amb centenars de converses de bikes Single Speed, o quan veig any darrera anys les novetats dels mallots Pearl Izumi de la propera temporada, que no sé mai com reaccionar, pel fet que vingui com vingui tota aquesta informació, d'alguna manera la digeriré i seguidament, sense fer referència al temps, lentament aniran passan coses, de MTB, i de tot el què és el meu dia a dia.

Ahir mateix, vaig veure un quadre IF a la venda, Single Speed, size 17,5, TT crec recordar 23", del 2009 per estrenar, colors IF, i en cap moment vaig pensar, per a mi, senzillament era una situació interessant, ja no dic ni una proposta.

O, i la llista seria llarga, llarga, llarga.

Demà dia SSEC, de fet cada dia ho és però demà des del mig dia fins que toqui estarem concentrats en temes SSEC, i tant que sí, i tant que sí.

Les dues bikes a punt, els equipaments a punt, i nosaltres preparats.

Dies de molt de MTB.

D'aquí a un parell d'hores podem compartir un bon cafè, oi que si?

Un dia de MTB

Que no sé quan tindrà el tir de sortida.

MTB, MTB, MTB.

Una sortida Single Speed

Lenta, escaladora, de l'equivalent al 4.000 positius als 100.

A on per sobre de l'hora i per sota de les dues, la dinàmica de tornar cap a casa ha marcat des del primer metre fins al darrer.

Fa dies que el pedalar ha passat a un segon terme, sembla poc, però venint d'un tercer, quart, o cinquè lloc, el segon està prou bé. El primer lloc està clar per qui, o què, oi? SSEC2013.

Dies de molt de MTB.

La nostra terra

És plena de pilars.

De Fades de la nit.

De Dames d'aigua.

De destructors de murs.

De cavallers de la llum.

De conqueridors.

De creadors.

I tots, però tots sempre són a aquest espai que us exposa la imatge.

Dies de Single Speed.

Avui puntualment no hi ha falgueres màgiques, per això recordo, per això recordo.

Però primer

Fem un cafè?

Dies de molt de MTB.

Tot serà segurament

Però ara mateix crec que no.

Fa un dia de MTB, sí, sí, la imatge no ho indica així, és veritat, però és una jornada de les de bon Single Speed.

La bike a punt, els equipaments, després d'un bon esmorzar vindrà d'entrada el sortir a pedalar.

Dies de molt MTB.

No sé si va ser ahir

Però ha de ser al Blog, perquè per això el tenim.

La intervenció d'en Xavi d'avui, les del Michael, les del Miki, totes han de ser-hi, per això el tenim el Blog, per poder compartir bikes, pensades, aventures, i mentre les falgueres fan la seva feina, poc més perquè no recordem.

Dies de MTB.

Després d'aquesta aportació tornem a avui, i tant que sí, però aquesta havia de ser-hi, i tant que sí, per això el tenim el Blog, per això el tenim.

Com pinta per demà?

No ho sé, les sensacions avui, diferents, fa que tingui dubtes.

Pel fet que no sé si em cal descansar, un descans actiu.

Ganes avui, totes, demà com avui, i tant que sí, però en pensar, i a la sortids complerta?

Dema ho veuré, ho veurem.

Dies de MTB.

Ahir ja em va costar

L'anada de Granollers a Vallromanes.

No perquè anés fatigat, no, si no perquè com avui em costava gaudir de la sortida.

No sé si cal perseverar, sí sé que no tinc alternativa.

Rodar, rodar, i rodar, condició a aquesta primavera, a la SSEC2013 de Sant Gregori, no hi pedalaré com a participant, però tot i així hi aniré de vint-i-un botons.

Dies de Single Speed.

A ritme de passar temps

Vull dir que pel tipus de bike, les reaccions són molt directes, i això fa que el ritme lent costa de mantenir.

La tendència sempre és de rodar a més velocitat.

Avui m'ha costat molt que no em costi pedalar, les ganes de pedalar abans de decidir que sortiria a primera hora del matí, no han coincidit amb les sensacions a dalt de la bike.

Un cap donant voltes, és un estat de molta concentració, i jo amb aquest sentit rodo bé físicament, però a diferència d'abans d'agafar la bike a on les ganes manen, és evident que si a quarts de set ja estava fent el primer cafè és perquè les ganes hi són, després a dalt de la bike, el cap no pensa únicament MTB, MTB, MTB.

Res més, perquè els pensaments que tinc tot i no animar-me a rodar, són tots d'una magnífica bellesa, vull dir molt interessants tots, atractius, emocionants tots, no per anar vestits d'acció si no pel contingut dels mateixos que els fa molt atractius per a mi, és per aquesta dimensió, pel fet de ser tot sensacionals que em costa concentrar-me en temes únicament de MTB.

Passarà, o no, hi mi adaptaré, segur. O pedalaré menys i gaudiré d'aquests pensaments, i tant que sí.

Dies de molt de Single Speed.

Escalfant motors

Veurem si d'aquí a minuts aquests fan els primers metres o si ho deixo per l'hora de dinar.

És que ara a 7ºC em pesa pensar que al mig dia podré rodar a 18ºC.

Està clar oi?

Veurem, veurem, però està bé poder decidir.

Dies de MTB.

Un primer dia de primavera

Dies per pensar, molt.

Avui qui no pensa, és que vol un final com el de Thelma & Louise, i si a sobre llegeixes això i no penses, millor et dic que les dues fan un vol definitiu, sí,  catastròfic, també.

Pensar no et garanteix poder fer un bon camí, és veritat, no pensar sí que et garanteix, et garanteix un camí ple de fracassos i molts i molt mals entesos. Clar que si vols garanties i prou, sense ser important que siguin l'aval d'un fracàs monumental, aleshores no pensis, si no, millor reflexionar, millor pensar.  

A casa no tenim relació amb aquests tipus de manera de fer, els vols de la T&L no ens van gens des de fa una pila d'anys, més o menys des que vàrem abandonar l'adolescència.  

Vull dir que a un dia com avui la decisió de bike a primera hora ja no inclou el tram del darrer dia.

MTB, MTB, MTB.

Avui, fins després de dinar si més no, les bikes resten aturades. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Plou, no amb molta intensitat.

Dia de MTB? a les 8 sortirà el sol.

Dies de Single Speed.

Demà a primera hora

Com cada dia des de fa una pila d'anys.

Un bon cafè.

I per què us ho proposo ara? és el què em ve al cap, després d'una jornada diferent, un matí dels que costen de passar. Un mig dia de 10/10, una tarda com el mig dia, de molta feina SSEC.

Una tornada llarga, Salt ja sempre és molt lluny de casa, i ara ja a punt de deixar caure les persianes, penso, demà estarà bé prendre el cafè de primera hora, sempre, sempre des dels crec recordar 6 anys, que hem faig dos.

Casa de sostres molt alts, casa l'àvia a Granollers, sis anys els que tenia com a molt, les bosses d'aigua calenta als peus, un petó de l'àvia i uns llençols amorosos, molt, i en un obrir i tancar d'ulls, després d'un somni sempre molt intens, l'aroma del cafè entran entre les portes estretes i per a mi altes com gegants.

Dies de molt de MTB.