Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, d’abril 01, 2013

Esperant

I qui espera desespera.

Per sort el temps és qui decidirà com ha de venir marcada la jornada.

Després de la sortida d'ahir, avui o tenim bon temps per sortir o tenim bon temps per sortir.

Dies de molt de MTB.

Ara no toca perseguir agafar un bon refredat, o sí, i he de dir millor, no tocaria.

El fet és que avui encara hi ha més ganes de pedalar que les que ja teníem ahir, i això d'entrada és un bon símptoma, indica que no perseguir escalar Parpers ahir, per anar a pels 140 Km. i no pels 100 ben tocats, va ser una bona decisió, o no.

Dic "o no", pel fet que si bé, el desnivell no va ser significatiu, per més que ho compto 2.000 +, no els veig, crec que per a nosaltres, pel nostre perfil, millor rutes d'un desnivell important amb dent de serra que no pas rutes o bé de xifres de desnivell baixes o de xifres de desnivell elevades amb pendents molt llargues.

Pel fet que no se'ns dóna massa bé als primers 100 Km. rodar sense canvis posicionals a sobre de la bike, dic "als primers 100 Km." perquè passats aquests ja no cal preocupar-nos del tema posicional pel fet que després de les primeres vuit-deu hores, entra en funcionament el pilot automàtic, i sigui com sigui el recorregut, ja no té més importància.

Si més no a aquestes alçades, vull dir que tot just estem entrant al tram de Grans Rutes, a on primer abans de perseguir més quilòmetres, hem de mirar de digerir bé, primer la xifra, Grans Rutes de 100 Km. per seguidament sense pauses anar augmentant la càrrega de desnivell d'aquestes.

Primer objectiu abans d'entrar a la propera estació, desnivells de 300 m. + cada 10 Km. en les rutes per sobre dels 100 Km. En les sortides d'entre setmana inferiors a 40 Km. desnivells superiors als 350 m. + cada 10 Km. No a totes, no a totes, certament.

No parlo de Km/h, és veritat, "vesteix-me a poc a poc que tinc pressa", doncs això.

Sembla inicialment una xifra modesta, la de 300 m. + cada 10 Km., en cap cas, en cap cas per a nosaltres, per poder afrontar més quilòmetres, primer hem d'anar a aquest perfils de desnivell en els primers 100 Km.

Garolera caurà, Sant Marçal també, el Turó també, però no seran aquests els llocs a on forjarem les aliances per la propera aventura, en cap cas.

Canvis sense canvis.

Ahir va ser un, millor dit ahir el correctiu no va ser un imperatiu, aquests no m'agraden gens, no els correctius, si no els imperatius. Pel fet que la ruta tenia tres trams molt durs de cap, i van ser inexistents, per aquest motiu vàrem afluixar el ritme, esperant la seqüència periòdica cada minuts dels mini defalliments, aquests no van ser, curiosament, els esperàvem, els seguim esperant, perquè vindran, si no ahir, a la propera. Esperar-los, abraçar-los i fer-los els nostres aliats, l'objectiu, perquè si venen vol dir que som a on ens agrada ser a les Gran Rutes del MTB, però que caram ja puc dir des de fa tres anys, Grans Rutes del Single Speed.

He escrit MINI defalliments, no DEFALLIMENTS.

Ara decidint a on serà el proper dinar.

Dies de Single Speed.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada