VICE-REX (Sicília)

Casa Sicília propera parada?

MTB, MTB, MTB. 

Des d'Irlanda

Esperant per embarcar, emocionats, un pas més dins d'aquest tram Single Speed. 

Ara gaudint de centenars d'imatges d'instants inoblidables, mtb, mtb, mtb. 

Lluny del Mirador del Drac, però de retorn cap a SV, puc definir l'aventura, OMG, OMG, OMG. 

RELAXAMENT

Són dels millors instants.

Un cop tot preparat, un cop tot a punt, calia d'uns instants tranquils.

Ahir després d'una jornada intensa, posar fil a l'agulla als darrers detalls pendents van ser les prèvies a l'imatge.

Ara són dos quarts de sis de la matinada, i el primer cafè és a punt de caure, després del segon, el proper ja no serà un cafè català.

OMG, OMG, OMG. 

Protecció

Sense haver de passar massa estona.

MTB, MTB, MTB.

Així com ahir amb la Vicious va ser fins la matinada, ara la Spot Brand ja està  preparada per volar. 

Des del Mirador del Drac, dies de converses Single Speed.

Tot la feina feta, ara ja a esperar, clar que yes.

Gran rutera

No és exactament la proposta de com aniré, però sí molt semblant.

La Transpirenenca del 2003 va ser un bon indicador de com viatjar sense poder descansar, per aquest motiu, el de no descansar part de l'equipament va tornar cap a casa a partir de la tercera etapa.

Ara, deu anys després crec que hem millorat els punts febles d'aquella proposta, i sé que tampoc descansarem, mtb, mtb, mtb. Ho dic en part, perquè un bon matalàs per a mi és clau per dormir bé, amb la June en  portem un de sensacional, perquè disposem d'espai, ara portem els famosos auto-inflables que  a mi no em semblen res funcionals, perfectes per evitar de perdre temperatura pel terra això sí,  no descanso jo amb aquesta proposta tan minimalista, però ara més de deu anys després els tornem a proposar, això sí valen el que no ens podem permetre, i més, OMG.

Portar un porta-paquets darrera si has de pedalar molt, fatal, però per a mi, molt millor que les alforges, aquestes darreres per fer travesses de MTB, sense comentaris, pel què fa al porta-paquets baixar de la bike pel TT, quan vas fatigat, un calvari, crec que va durar unes vuit etapes, cinc més que el matalàs. 

Tema tenda de campanya, auto-portant per favor, i tot i així a la tercera etapa ja no venia amb nosaltres, ara passats els anys portem una altre cop la casa a sobre, ara no és auto-portant, això sí més gran, més lleugera, sis vegades més cara, evidentment fora del nostre inexistent pressupost, però aquest cop com a Cogne, imprescindible. Com la primera, doble capa, mirant d'evitar les molestes condensacions, però que van agafades de la mà d'una tècnica de ventilació que no dominem.

Els sacs de dormir, de 550, és una dada que defineix el tipus de ploma, si va pelada o no, els nostres van fins a 3°C els que tenim, i no abriguen res, de res, però un roba d'abrigar de quan érem runers, molt minimalista miraran d'ajudar a no passar fred a les nits.

MTB, MTB, MTB., seguiré aquesta propera matinada, des del Mirador del Drac a hores de pedalar des d'Irlanda, omg, omg, omg.

EMOCIÓ

Que bé que es viu des d'on som, mirant.

Cogne, Itàlia va organitzar la SSWC2013, ara Sicília vol la SSEC2015, els eslovens també la volen, mtb, mtb, mtb. 

Nosaltres tenim un petit deute sentimental amb els nostre amic sicilià, certament, i per altra banda entenem que Eslovènia persegueixi la SSEEC2015. A casa hem decidit per les dues parts, som dos oi?

Des del Mirador del Drac gaudint de la pluja, molt, que bé, que bé, que bé, dies de molt Single Speed, ara sense Vols de Drac. 

Els nostres preparatius

I els de totes les famílies Single Speed d'Europa.

MTB, MTB, MTB. 

Darrers preparatius

Les dues bikes encara requeriran d'unes lleugeres millores, no moltes més, certament.

Bé d'entrada la Spot Brand passarà a mode Belt Drive, crec, crec, dubto per les cites dels propers mesos.

MTB, MTB, MTB.

Els motors aturats dels genets, dels Dracs, en marxa el motor dels preparatius, OMG.

Ara descansant, perquè des del matí concentrat en els preparatius, molt i molt emocionant, més encara, quina tensió, quin neguit. 

Dies de molt Single Speed des del Mirador del Drac, omg, omg, omg. 

Una aventura silenciosa

Pel fons, pel fons, perquè una sensació de ser-hi sense ser-hi és la què ha imposat les sensacions de la jornada a dalt de la bike.

Un primer pas pel Maresme, una entrada al Vallès Oriental, La Selva, i un retorn final per un dels l'extrems de la nostra comarca marquen el recorregut de la jornada.

Volíem esmorzar a Vallromanes, no va ser, volíem dinar a Sant Celoni, no va ser, i el què sí que va ser, va ser el sopar a SV, i tant que sí.

Rodar sense ritme, també té el seu grau d'exigència, pel fet de ser difícil anar fent quilòmetres sense més, tot i que un hivern a  dalt de la bike ajuda molt a pedalar sense ritme. 

Ahir va ser una jornada diferent, de fet porto part de març, i quasi tot el que portem d'abril marcat per un to de més dificultat pel què fa a mantenir la constància eels Vols, certament, certàment, idèntic procés al del 2013, vull dir a la primavera de l'any passat.

Això sí, la recerca dels millors instants sempre hi és, oi que sí? mtb, mtb, mtb.

Un aire fred a les zones d'ombra, i calor a les zones obertes, i ho indica un consum d'aigua al primer tram de tres hores de 1.000 ml. Un aire fred que al segon tram amb la caiguda del sol va comportar d'utilitzar tots els recursos per protegir-nos del fred.

Però mentre això no va passar els instants van ser memorables i de molta calidesa ambiental, curiosa aquesta zona de temperatura dels 18-15°C, perquè cau el sol, el vent tot i marcant 15°C de temperatura, tens una sensació força desagradable.

Després amb la marxa d'aquest vent les millors sensacions, això sí rodant ja ben abrigats.

Les bikes, de 10/10. El meu  pneumàtic del darrera però comença avisar que no està ja en seu millor moment.

Ni una coincidència remarcable, cap incidència, eines, totes, Cateye-Powerled protagonistes de la nit, a partir del quilòmetre vuitanta, no abans, menjar, pa amb tomàquet, truita d'espàrrecs, coca de poma, gelat mini, galetes, per veure, aigua, dues coles senceres, i un cafè llarg.

Una pujada exigent per Milans, la d'aquesta fi de jornada, a on les millors sensacions quedaven enrere, i les ganes de posar punt i final a la sortida van fer que no perseguíssim una xifra de quilòmetres interessant, però tot i així satisfets de la jornada. 

Avui però passades les hores, entre d'altres motius, preparatius de la propera aventura que ens han portat a Celrà, per l'emoció, per la intensitat, estàvem esgotats de cap. Pa i un cervesa eslovena hi han posat tranquil.litat.

Ara esperant, una visió va marcar la jornada d'ahir, propers a Hostalric, la mateixa que la d'avui, i per tant he de tenir clar que no és cap confusió, també que tot i tenir-ho clar res està prou confirmar fins que els fets ja són, i tot i així molts cops costa de veure que hi ets en present, i que és una realitat que estàs visquen.

Venen noranta dies plens d'emocionants aventures, molt intensos, pels que ens hem preparat a consciència, mai prou però, ho sé, ho sé, fins i tot perquè no siguin, ho he anat exposant al Blog, sembla que la primera cita tindrà lloc, ara un cop els detalls més importants d'aquesta estan agafant forma, em venen al cap la llista de detalls  per portar a terme la segona cita, OMG.

Des del Mirador del Drac, descansant, veient cada fotograma un a un, omg, omg, omg.

Fent un cafè

I preparant-la.

MTB, MTB, MTB.

Aliança Catalunya-Ireland

Ferms amb els propòsits, protectors de les paraules, perseguidors de somnis, caçadors de promeses, conqueridors de bones sensacions, a on compartir, fer costat és una forma de fer sender, entre moltes opcions, aquesta la millor.

MTB, MTB, MTB.