I he de dir un mot que defineix aquest to, SENSACIONAL.
Portem una pila i mitja de dies exprimint conceptes, sempre a The Great Escape MTB, pel què fa al Blog, intentant perfilar en la línia del MTB, dic intentant perquè mai hi ha una línia perfectament definida que separi el món Single Speed, del dia a dia de casa. Clar que, costa per a mi marcar una separació contundent, la meva bike molts dies reposa al costat de la Vicious, i aquesta ho fa al seu Mirador, coincidentment des de la meva taula de treball, veig les dues joies, costa separar, costa.
Moltes propostes d'equipaments als darrers anys, no masses, per decidir hi ha vegades que a la primera ho tens clar, d'altres necessites de veure més opcions, Assos, Sportful, Endura, Gore, entre moltes, i ara per ara Pearl Izumi va fent el camí més ferm, no absolut, sí predominant.
 |
| Avui. |
Les sensacions a dalt de la bike, bé, inicialment les mateixes de les darreres sortides, abans d'aquesta breu aturada d'una setmana, molt bones, i sempre des de la darrera millora a la bike, que hauria de baixar una, o dues, o tres dents del pinyó que ara porto, però hi ho dic en contundència, no serà, no serà pel fet què no és no és ara el moment adequat, i per què no?
Les dues bikes han de posar fil a l'agulla a, líquid NoTubes segellant a les rodes per precaució, i les pastilles de fre de la Spot Brand s'han de revisar, perquè de ser necessari un canvi, aquest sí serà, revisar també l'estat dels discs, perquè si cal substituir, ara és el moment, de la meva, les pastilles són noves, metàl·liques, i fan una fressa quan freno baixant que fins i tot de fer una ruta llarga, el mal de cap seria qui vindria a fer acte de presència tot seguit, per aquest motiu he de desmuntar pastilles, netejar-les i fer el mateix amb els discs, l'estat dels meus discs correcte, no diré perfectes, però quasi.
Pneumàtics lluny de quedar esmicolats, però visiblement desgastats, això és bo, això és bo.
Pedals, els de la meva bike han de passar pel túnel de greix, ja se sap són uns Crank Brothers, si vols respectar els eixos, cal fer sovint aquest manteniment, els Ti de la Longboard fa res que han passat per un sever manteniment, i ara van de 10/10, la propera revisió ja serà de Kit complert de juntes i coixinets, penso si anar a per eixos de titani nous, veurem.
Els Shimano XTR queden aturats, van venir fa uns mesos, i són a on han de ser, al racó per si de cas.
La resta quedarà com està, des del Roc 2012 que havia de passar a ONZA 29er, però aquest pas es va quedar a la YBB. Ara ja quedarà per a properes propostes, no dins d'un futur proper, en cap cas.
Els equipaments Freedom comencen a treure fum, molt, són com bé diu el meu amic de Sant Celoni, com gossos de caça, que han de sortir cada setmana, els nostres no han rodat des d'Itàlia crec recordar des de la SSIT2012, així que hi ha neguit, hi ha neguit, abans però han de passar per la secció de remodelació, pel fet que són uns equipaments d'un període, d'una etapa, i com tot aquest, aquesta també és viu, viva, que evoluciona cada dia, i per tant han de fer el mateix, el mateix. Demà hi posarem també fil a l'agulla, tenim molt fil, i tenim suficients agulles.
Els cascs nous, els Terron de Cratoni, ja fa unes setmanes que roden, fa uns mesos, crec recordar que van venir a casa, i ara des de fa unes setmanes són qui guarden les nostres idees mentre rodem.
Culots, ja d'estiu, manegots, també, guants també, mitjons d'estiu, tèrmiques el mateix, d'aquestes Rapha qui més sender fa amb mi, i les Lite perquè han de ser-hi, tot i que van, no sé si faran.
Bé, deu ser que avui el tema repàs és l'assignatura a fer, de ben segur, de ben segur, després d'aquest vaig a preparar la crònica de la SSEC de demà matí.
Dies de SOLO.
