Més Montnegre.

És el que hem fet aquesta tarda cap a les set.

Una pujada lenta, pautada per un punt primordial, rodar.


El paratge de somni, una caiguda del dia per no oblidar.


Una escalada que s'ha fet curta, deu quilòmetres de pujada constant que no sé massa bé el motiu, però que la digerim d'allò més bé. Fet que fa, el gaudir d'aquest espai, que rodi dia sí, dia també.

Un vent refrescant a partir de les primeres pujades. Les vistes del Turó de l'Home, úniques. El Montnegre et trasllada a un espai desconegut, ansiat però desconegut, certament, on cada visió et dóna mostres de que rodar per un lloc com aquest és un instant per gaudir, per recordar.


La posta de sol, màgica, però màgica, amb el Turó com a testimoni d'aquesta amb nosaltres com a espectadors, mentre rodem el dia dóna pas a la nit, mentre hi som les sensacions prenen més protagonisme que no pas el rodar per aquests paratges de somni. És que el Montnegre és molt Montnegre, en aquest cas no per la seva duresa, que la té, però no en aquest tram concret, si no per la fusió de petites carenes, les unes sobre les altres i on cada cop que ataquem una pujada, amb la vista d'una recta infinita, veiem com encara ens queda una carena més per coronar.


Can Ginesta marca l'inici del que serà el principi del retorn, Can Ginesta Nou, ens diu que hem agafat un camí alternatiu per començar la tornada, aquesta variant és sensacional, perquè té moltes alternatives dins d'ella mateixa, encara ahir la sensació de pèrdua va "ser" durant uns minuts, i on el pensament és " tants anys rodant per aquí i en un minut ja no sé el camí", passats aquests instants anem a on cercàvem anar, i el retorn passa a ser una anècdota més.


Eines, càmera i manxa, aigua, menys d'un bidó de 750 ml., menjar, cap.

Incidències, els dos frens de la Vicous, una vibració molesta, ara els dos frens no únicament el posterior, tindrà joc la roda davantera?.

Equipats d'estiu.

Llums, Cateye darrera i el Powerled.

Menys de trenta quilòmetres, menys de 700 m. de desnivell +.

El ritme suau, per sota de les 145 pulsacions.


Com em costa escalar amb aquest 32-19, molt, si a finals de setmana no millora i molt aquesta sensació el plat de 29 serà el proper pas.

La ferida del braç a les baixades, em molesta notablement. La resta de dolors, espatlla, genoll, han desaparegut totalment.

Ara a per la propera.

MTB, MTB, MTB.

Montnegre.

Pujada interessant, pausada, per sota de les 163 pulsacions, a ritme tranquil. Inici ruta a quarts de vuit de la tarda.

Ni un sol ciclista ni pujant ni baixant.

La pista de pujada se m'ha fet curta i no ho és, o sí i fa uns anys era per a mi una sortida de les exigents i ara no tant.

He escalat sempre a diferència de fa dos dies, per l'interior de tots els revolts.

No he pensat gaires coses diferents, sí de concretes, pendent de les pulsacions, pel fet que a les dues darreres sortides el nivell d'exigència pel que fa referència a les pulsacions ha estat elevat. Avui no era dia per seguir en aquesta tendència, en cap cas.

Les sensacions després de la caiguda d'ahir, les podria definir com a curioses, espatlla dreta endolorida, clatell i braç dret amb dolor, lleuger això sí, i moltes ganes de sortir a pedalar, moltes.

A les baixades el colze encetat em fa força dolor, però el gaudir de la mateixa baixada és superior a les molesties, fins al punt d'oblidar-me de tot, fins i tot del fre del darrera amb aquesta vibració tan molesta.

Quin entorn el Montnegre, quina falta que em fa sortir pel Baix Montseny.

A dalt de la bike he barrinat alguns aspecte en concret, sobre els motius de les darreres dues caigudes, i he arribat a la conclusió que una pressió baixa del pneumàtic ha estat el que ha motivat les dues caigudes.

Molta estona dret a dalt de la bike, m'ha fet pensar que he de cercar ja el plat de 29 dents o 30, cercar un King de 21D no té cap sentit, no el tindré mai.

No sé si posar el 180 mm. davanter, jo diria que sí, però també em fa pensar que amb un disc de 180 mm. el pneumàtic encara patirà més flexió.

Eines, càmera i manxa, res més, menjar cap, aigua, un bidó de 750 ml.

Distància, per sota dels 25 Km., desnivell per sota dels 700 m. +.

Incidències amb la SS, la vibració del fre del darrera, res més. Abans de sortir setanta cinc manxades amb la Crank Brothers.

Baixant amb llums, Cateye intermitent del darrera i Powerled davanter.

Deixar la bike i una bona dutxa, rentar bé la ferida del colze, cura i a esperar a demà, a repetir sortida no recorregut.