Dies de Single Speed.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maresme.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maresme.. Mostrar tots els missatges
dimecres, de juliol 10, 2013
Red
El color del moment d'avui. Per això restem aturats.
Està l'escenari a punt per sortir a pedalar un altre cop.
Quant deixí de ser vermell i passi a verd sortirem.
Dies de Single Speed.
Mitja nit tocada
Ja som a casa. A la sortida de quatre hores d'aquesta matinada, cal sumar-hi aquesta de la tarda de tres hores i mitja.
Avui hem recuperat camí, a cinc-cents metres de fer els 100 quilòmetres. Demà sembla que hi ha descans de bike pel matí.
Avui hem recuperat camí, a cinc-cents metres de fer els 100 quilòmetres. Demà sembla que hi ha descans de bike pel matí.
Dies de Single Speed.
És una imatge d'aquesta nit.
Demà tinc tantes aportacions per fer que caldrà evitar d'entrar a la zona del colapsament.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de juliol 09, 2013
Una anada
I una tornada lenta, no massa però a on a cada hora consumida no tens clar el com, ritme, quin és el ritme, però sí el què, fer camí, fer camí, i fer camí.
Tot i ser de tornada al despatx a quarts de nou, la sensació ara és, no de fatiga, però sí de xafament puntual.
Quina arrancada avui, de nit, en la foscor, i no saps com, lentament deixa de ser de nit, i la jornada desperta sense cap contemplació. Un sol radiant ens ha pres la mida tot just al punt més alt de la carena.
Després, a la tornada, com a l'anada una sensació de frescor intensa m'ha acompanyat fins a Llavaneres. Sí, sí, frescor no pas calor. Sembla impossible, però la frescor a excepció d'un tram d'escalada després de Teià, ha sigut la protagonista, per la seva excepcionalitat.
No m'ha anat malament, pel fet que la jornada, les jornades venen marcades per una calor significativa, però no és la sensació que creia que viuria avui, en cap cas.
Anava tan distret amb el meus pensaments, que no recordo el tram, és veritat, però sí l'olor de la fragància intensa de l'eucaliptus. Uns instants màgics, únics, a on de sobte ara des de la feina, sense haver deixat ni un instat de recordar-lo, he de fer per tornar a ser-hi.
Ara ja un cop esmorzat, un cop dins de la roda del dia a dia del despatx les imatges d'aquesta matinada em van passant pel cap, que bé, que bé, que bé.
Sense deixar de pensar, cal seguir la roda que marca el tram d'ara. Dos dies i tornem a ser dijous, aquest que està per venir obrirà oficialment la temporada d'estiu a casa.
La potència Syntace F99 de 120 mm. a 6° negatius, avui ha funcionat bé, caldrà deixar passar dies per confirnar-la al seu lloc.
Després de rodar aquesta matinada, la sensació passades les hores és de cert xafament, però fora d'aquest crec que estic prou bé.
La nova tensió de la cadena de la Vicious és excessiva, caldrà rectificar-la a la baixa. De la Spot Brand, perfecte. Un petit ajust del PM als primers dos quilòmetres i oli en un llum.
Cap incidència avui.
Equipats 100% d'estiu, rodant a quarts de cinc de la matinada, vull dir què tot i la fresca, equipats d'estiu, eines totes, llums, Cateye-Sigma Karma.
Coincidències cap.
Aturada tornant, a Llavaneres, com ja ve siguent la tradició, mitja coca i tres panets petits d'anous, una reducció significativa respecte ahir.
Quina sensació rodant per Mataró, a peu de platja, és del tot cert que som d'aquí, d'aquests entorns, perquè les percepcions centenàries pesen com eixos gegantins.
Ara ja després de la intervenció del mig dia de rigor, anant a dinar us aporto aquesta, no cal proposar-la a la nit, no cal, del forn a la taula.
He d'anar proposant les diferents novetats d'aquests darrers dies, i en tindrem més, perquè en venen més cap a casa.
Els guants Giro, els meus, com els Specialized del seu dia, van camí de morir de no donar-los un respir, i per tant venen nous guants, veurem, nova marca, a casa pel què fa a guants avui.
No són POC, sí Answer.
Avui al matí no he anat d'estrena, per prudència el nou equipament Pearl Izumi s'ha quedat a casa, per no fer coincidir el canvi de potència amb equipament nou.
Vinga que són dies de molt de MTB, de molt de Single Speed.
dilluns, de juliol 08, 2013
diumenge, de juliol 07, 2013
Preparatius
És què esperar no vol dir preparar.
El més calent és a l'aigüera.
I cal tenir-ho tot a punt perquè si no com ahir ens tocarà tornar a passar per la botiga de bicicletes a cercar el què ens haguem deixat. Avui podem, les botigues són obertes.
Quina calor que fa, quina calor que fa.
Dies de MTB.
Ara per ara
No sortir a pedalar a les hores de més calor sembla que ens funciona prou bé.
Costa, si no estàs molt fatigat, no sortir a pedalar al matí. Però una volta de més de cinquanta quilòmetres no la puc fer sense acostar-me a les hores a on la calor és més intensa.
Ahir va ser una sortida curiosa, per un mal de cap intens, que va requerir del pas per la farmàcia de Sant Pol, una aturada poc encertada a una ANTI-Pizzeria, i un retorn cap a casa molt silenciós.
També a Calella vàrem haver de cercar una botiga de bicicletes, per comprar un llum del darrera, els nostres es varen quedar a casa, un CATEYE, el nou company de ruta.
Avui, el pensament és el mateix, esperar pacientment la caiguda del sol, veurem si la paciència ens ho deixa portar a terme, o no podrem esperar a sortir.
Dies de Single Speed.
dissabte, de juliol 06, 2013
divendres, de juliol 05, 2013
Perseguint els 1.600 Km
D'aquest mes.
Dies de MTB.
Ja a casa, dutxa i a descansar, que demà podria tocar un intensiu dels de veritat.
De ser serà
Un cop els cavallers de la llum decideixin retirar-se, no abans.
Fa 24 hores que per a mi és divendres.
Ahir tot el dia va ser divendres, tots els que piquem pedra tenim clar què vol dir, ser divendres.
 |
| Astre Rei. |
El sol des de fa una temporada ja no és sempre amic.
Sempre havia pedalat bé amb temperatures elevades, sempre, i val a dir què puc dir sempre perquè rodar trenta sis anys bé amb sol, crec que em permet poder afirmar que sempre havia rodat bé en condicions de calor intensa.
Puc dir què com vaig fer un salt, a la baixa, pel què fa a rendiment explosiu als 38 anys, a aquella escalada a La Ferradura des de la casa del Montalt, als 48 anys, l'any passat a la zona Nord, vaig fer un segon salt, també a la baixa, pel què fa a rendiment a altes temperatures.
Lentament, deu anys, el sender es va fent més estret, lentament. El proper salt d'aquí a 10 anys més?
Dies de Single Speed.
És que veig aquest pronòstic i penso, jo al mig dia no hi seré, vull dir a dalt de la bike, en cap cas.
Avui, podria, seria interessant, fins i tot crec poder dir, tinc ganes de passar una bona estona de bike amb una transició de Pizza-cervesa a Arenys de Munt, o sense transició, però aventura de bike.
dimecres, de juliol 03, 2013
Entre xarxes?
Sí, però de protecció.
El cafè, no cafès, fet desde primera hora.
Anem a cercar l'arribada dels cavallers de la llum.
Dies de Single Speed.
dilluns, de juliol 01, 2013
Dies de MTB
Avui la pressió de MTB, és.
Ja us els presentaré un cop a casa. L'import per sota dels 62€.
Xavi, el mallot.
Uli, Javi, Enrico, gràcies, gràcies, per gaudir a dalt de la bike.
Finale-Finale-Finale.
Fa uns minuts he decidit fer venir un equipament mallot-culot Pearl Izumi cap a casa, el culot Sportful per a Marathon quedarà reservat, no sé per a quines sortides, però reservat, massa gruixut, i el mallot Castelli que va morir fa una mesos, dóna pas a un nou mallot Pearl Izumi.
Ja us els presentaré un cop a casa. L'import per sota dels 62€.
És que veient en Xavi a Colorado amb el mallot, impossible no animar-se a fer-los venir.
Dies de Single Speed.
dissabte, de juny 29, 2013
dijous, de juny 27, 2013
Quin terreny
Més exigent.
Des de Finale que la prudència impera més encara a casa pel què fa a sortides de bike.
La sensació que de sortir, no anirà bé, implica prudència, molta.
A dalt de la bike rodo força bé, sempre dins de les meves limitades possibiilitats, això sempre, però he de fer una revisió a fons de la part dels controls nervi-sensitius.
Avui hi mirem de posar remei urgent, per demà mateix. Perquè amb repòs i prou no n'hi haurà prou, avui ha quedat clar.
Em costa molt sentir-me bé amb el comportament lògic de la bike, tant amb la 26", com amb la 69er, i el mateix amb la 29er.
Escalant, rodant pel pla, bé, dins de la normalitat venint de la carniceria de Finale, baixant pel què fa a seguretat, justet però bé, altra cosa les sensacions dels cops secs que noto al cos a cada tram, i aquesta sensació va començar a Finale després de la cinquena hora, i no ha marxat.
De fet avui tornant cap a casa, a partir de la cinquena hora, ha sigut repetitiva la percepció al meu cos de cada detall del terreny superat per la bike.
Ja us ho exposaré, o millor dit us ho aniré exposant amb calma, ara però a concretar visita a l'Andreu, per a la reconstrucció d'aquest control nervi-sensitiu, hem de "ressetejar-los" tots urgentment.
Dies de Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)