MTB, MTB, MTB.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grans fites del MTB.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grans fites del MTB.. Mostrar tots els missatges
diumenge, d’agost 28, 2011
SSWC 2011: Yeti 29er, no Yeti.
Unas 29er que no sé molt bé, i ja ho vaig exposar al seu dia al Blog, a on vol anar a parar.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Anem a pedalar.
És que la imatge provoca un únic pensament.
Anem a pedalar!!!.
MTB, MTB, MTB.
Anem a pedalar!!!.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Caletti Cycles.
La bike del darrera, una de les bikes més interessants de la SSWC 2011.
Una biker alta, amb una bike sensacional.
El detall interessant, la boixa també, les dues I9 del color de la bike, una bike molt, i molt maca.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Jeff Jones Spaceframe x2.
Perquè així va ser, i així a la cursa va ser, durant els 32 primers quilometres entre elles dues la d'en JJ i el seu company, una torre que feia por.
Evolució bieles JJ?
No ho crec, les JJ sempre són JJ.
Els meus Ardent però no exactament en 2.25, no exactament.
MTB, MTB, MTB.
Evolució bieles JJ?
No ho crec, les JJ sempre són JJ.
Els meus Ardent però no exactament en 2.25, no exactament.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Germany.
No va ser un rodar dolç el de la jornada prèvia a la cursa, ni tranquil.la, un biker singular el que ens va acompanyar.
Té cinc bikes, i quatre, dues i dues idèntiques les parelles, una amb SS i una amb marxes, les SS un 36-16 com sona, i és amb el que va per participar a les curses.
Un detall, el veieu assentat oi?, sempre va així, no va mai dret.
Tots drets, ell no, mtb, mtb, mtb.
La gorra la de l'Eroica, i tant, in xic per sota que hi ha? un somriure.
MTB, MTB, MTB.
Té cinc bikes, i quatre, dues i dues idèntiques les parelles, una amb SS i una amb marxes, les SS un 36-16 com sona, i és amb el que va per participar a les curses.
Un detall, el veieu assentat oi?, sempre va així, no va mai dret.
Tots drets, ell no, mtb, mtb, mtb.
La gorra la de l'Eroica, i tant, in xic per sota que hi ha? un somriure.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Epidèmia a IF?
No pot ser res més, epidèmia de bikes sensacionals, i d'uns bidons extrems i poc interessants, gens interessants.
Un pinyó únic, una puntera clàssica IF.
Diferents marques de bikes, mateix manillat JJ.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: IF alcohòlica.
Entenem aquesta IF quina forquilla porta i quina roda porta?
Queda clar que 2.0 no és el què ha de ser, oi que no?
Les de casa ja no seran més, a falta de confirmar que Vicious Cycles ha baixat la persiana.
No sé a on anirem a parar.
No diré MTB, MTB, MTB, sí, IF, IF, IF!!!
SSWC 2011: La bike d'en Colorado.
És que li va agradar molt, a mi també, tant?, no tant no.
Una bike per mirar-la al detall, perquè el detall més important va trencar, i tant.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Bronto MTB Co.
Poc hi puc pas afegir, senzillament úniques.
Diferents colors.
Quina més maca.
Aquesta per a mi.
Aquests bikers venen de lluny, i tant, i tenen un blog crec recordar.
Singulars.
La primera King integrada que veig.
El color, el gran detall d'aquesta aventura del 2011.
Que m'agrada aquest bike i aquest color.
MTB, MTB, MTB.
Diferents colors.
Quina més maca.
Aquesta per a mi.
Aquests bikers venen de lluny, i tant, i tenen un blog crec recordar.
Singulars.
La primera King integrada que veig.
El color, el gran detall d'aquesta aventura del 2011.
Que m'agrada aquest bike i aquest color.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: VW.
Si hem d'anar-hi no en parlem més hi anem, com, ja és una història diferent, i en funció d'aquesta decisió tot agafa un to diferent.
Un impacte de petites dimensions, però en definitiva, un impacte.
Renoi, renoi, renoi, mtb, mtb, mtb.
Un impacte de petites dimensions, però en definitiva, un impacte.
Renoi, renoi, renoi, mtb, mtb, mtb.
SSWC 2011: RING-RING.
Les marietes no han rodat a la SSWC 2011, és un fet, també ho és que moltes bikes en portaven, no de marietes, no però sí de similars.
La noia volava a dalt de la bike, i tant.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Raresa de titani.
Vinga ja podem pensar, "què és això?", si ja ho sé, però és, i qui la portava és qui la fabrica.
Punteres curioses, diferents, molt denses, sí és veritat.
Detall de la puntera.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Veritables campions del MTB.
Com a les 24 Ore de Finale, amb les Kona, a la SSWC 2011 hi ha sempre bikers que et trenquen els esquemes, ni T6 ni res similar, així de planer, així de senzill, mtb, mtb, mtb.
SSWC 2011: Moment SS, moments Spaceframe?
Sempre cal començar bé, oi que sí?
La Betty, i en Jeff Jones, crec que fa uns dies vaig exposar que podria haver-hi aquesta possibilitat.
La presa de contacte, la primera.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’agost 27, 2011
Part I de VII, Catalunya a la SSWC 2011 Ireland.
Avui ja som WC, com sona, ja som SSWC.
Ara quan ens llevem demá al matí ja som mundialistes, i tant. Per a moltes persones un detall més, per a nosaltres també, però un detall molt i molt gran, i tant.
Hi ha dies per a tot, també és veritat, però el dia d'avui serà un dia gravat amb lletres d'or, pel fet de que tres catalans i un irlandès hem participat a la República d'Irlanda a la SSWC, un dia especial, sincerament, molt especial.
Com em comentava el meu amic "dolç", per la seva feina ho dic, "les sensacions", és el que és important, i tant, i aquestes després de córrer, la SSWC 2011, són les millors, podria escriure sobre molts aspectes, que també ho faré, però avui si quelcom us puc exposar és que les sensacions a diferència de les Guilleries 2011, que van ser, però que les de molta intensitat varen venir passats els mesos, a aquí a la SSWC, les sensacions ja són avui.
Som persones dins d'una societat, som part d'aquesta, i ser SSWC ens dóna un esperit molt, i molt, i molt especial, no hi podem fer res.
En Colorado, fa referència a això, la Betty també, i jo ja ho tenia clar abans de fer-la, ahir pensava, "demà després de la SSWC em sentiré molt bé, l'acabi o no l'acabi".
Són aquí les deu de la nit, hem sopat, hem fet un vol curt pel poble, però la conversa sempre ha estat envoltada d'un, "que bé, que bé, que bé".
He tingut un pensament intens a la zona més feréstega de la cursa, però molt i molt intens, dues imatges m'han vingut al cap, a la zona més encisadora, a on les M-Frame amb el vidre d'Iridi m'han dit, "alerta que aquí no t'ajudaré", pel fet de que era de nit a ple dia.
També he pensat que la JJ no serà, en cap cas, fer la bike de la Betty són tres mesos, i no per fer-la personalitzada, si no d'estricte serie, i no podem ni treure els passacables dels canvis, així que no serà, en cap cas.
Una cursa de quaranta quilòmetres és una cursa diferent per a nosaltres, per sota dels cent quilòmetres està clar que no hi pintem res, però avui això no ha estat així.
A la cursa he intercanviat posicions una dotzena de vegades amb en Jeff Jones, no sé com ho veiu, entre Spaceframe, entre Black Sheeps, entre Independents Fabrications, entre Surlys, entre Bronto, entre molts bikes de diferents pasos, jo me les he tingut tota la cursa amb el company del Jeff Jones, i un biker de New Zealand, pujant sempre jo més ràpid que ells, baixant ells molt més ràpids que jo.
De fet tota la cursa ha estat així per a mi, escalant, "aquest cop escalant he volat, i baixant he fet el que he pogut".
Una cursa a un terreny tan diferent que avui he seguit pensant que em queda molt camí per fer i no sé si tant temps per fer-lo, perquè no sé si és possible millorar notablement quna la diferència entre fer-ho bé ai aon sóc jo és assumible, perquè millorant i prou no anirem enlloc.
Demà continuaré des de l'Irlanda del Nord, crec que aquesta crònica ha de tenir dues parts, la d'ara, en calent i la de demà, i tant que sí.
Estarà bé perquè a partir de res podré posar moltes imatges, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Ara quan ens llevem demá al matí ja som mundialistes, i tant. Per a moltes persones un detall més, per a nosaltres també, però un detall molt i molt gran, i tant.
Hi ha dies per a tot, també és veritat, però el dia d'avui serà un dia gravat amb lletres d'or, pel fet de que tres catalans i un irlandès hem participat a la República d'Irlanda a la SSWC, un dia especial, sincerament, molt especial.
Com em comentava el meu amic "dolç", per la seva feina ho dic, "les sensacions", és el que és important, i tant, i aquestes després de córrer, la SSWC 2011, són les millors, podria escriure sobre molts aspectes, que també ho faré, però avui si quelcom us puc exposar és que les sensacions a diferència de les Guilleries 2011, que van ser, però que les de molta intensitat varen venir passats els mesos, a aquí a la SSWC, les sensacions ja són avui.
Som persones dins d'una societat, som part d'aquesta, i ser SSWC ens dóna un esperit molt, i molt, i molt especial, no hi podem fer res.
En Colorado, fa referència a això, la Betty també, i jo ja ho tenia clar abans de fer-la, ahir pensava, "demà després de la SSWC em sentiré molt bé, l'acabi o no l'acabi".
Són aquí les deu de la nit, hem sopat, hem fet un vol curt pel poble, però la conversa sempre ha estat envoltada d'un, "que bé, que bé, que bé".
He tingut un pensament intens a la zona més feréstega de la cursa, però molt i molt intens, dues imatges m'han vingut al cap, a la zona més encisadora, a on les M-Frame amb el vidre d'Iridi m'han dit, "alerta que aquí no t'ajudaré", pel fet de que era de nit a ple dia.
També he pensat que la JJ no serà, en cap cas, fer la bike de la Betty són tres mesos, i no per fer-la personalitzada, si no d'estricte serie, i no podem ni treure els passacables dels canvis, així que no serà, en cap cas.
Una cursa de quaranta quilòmetres és una cursa diferent per a nosaltres, per sota dels cent quilòmetres està clar que no hi pintem res, però avui això no ha estat així.
A la cursa he intercanviat posicions una dotzena de vegades amb en Jeff Jones, no sé com ho veiu, entre Spaceframe, entre Black Sheeps, entre Independents Fabrications, entre Surlys, entre Bronto, entre molts bikes de diferents pasos, jo me les he tingut tota la cursa amb el company del Jeff Jones, i un biker de New Zealand, pujant sempre jo més ràpid que ells, baixant ells molt més ràpids que jo.
De fet tota la cursa ha estat així per a mi, escalant, "aquest cop escalant he volat, i baixant he fet el que he pogut".
Una cursa a un terreny tan diferent que avui he seguit pensant que em queda molt camí per fer i no sé si tant temps per fer-lo, perquè no sé si és possible millorar notablement quna la diferència entre fer-ho bé ai aon sóc jo és assumible, perquè millorant i prou no anirem enlloc.
Demà continuaré des de l'Irlanda del Nord, crec que aquesta crònica ha de tenir dues parts, la d'ara, en calent i la de demà, i tant que sí.
Estarà bé perquè a partir de res podré posar moltes imatges, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’agost 24, 2011
Cinc tocades del matí: Part I de la primera aventura.
Perquè estem organitzant que siguin dues aventures no una. Però avui comença la primera part de la primera aventura, i tant.
Ja són les sis, fa una hora que escric, per diferents motius, mtb, mtb, mtb.
Molta emoció, pocs nervis, és veritat, i d'aquí a res o una mica més de res, els nervis aniran augmentant i l'emoció també, tinc una primícia, o millor dit la té en Xavi Paricio, JJ, no us puc dir res més.
Dies de MTB del més genuí, a on ser-hi és un privilegi, i tant que sí.
Persegueix que el teu dia a dia tingui aquest color i el teu dia a dia tindrà possibilitats de ser així.
Ahir vaig encarregar el segon manillar de 600 mm. CB Cobalt, així com el segon pneumàtic per ales millores que estic fent a la bike del meu germà. Vaig aprofitar també per encarregar pastilles de fre Shimano XTR 2003-2004, i cales pels CB, de tot això estem a zero, però a zero.
Sobre això un cop estigui tot el material a casa us exposaré una curiositat pel que fa a servei de les botigues per Internet, una curiositat que afecta al petit racó a on visc dins d'aquest pais petit.
Tot a punt, mtb, mtb, mtb.
Ens recolliran a les set, d'aquí a menys d'una hora, i tant que sí.
En Colorado ja té des d'ahir a la tarda la seva bike, tota la tarda cercant una caixa perquè la que va arribar estava esmicolada, mtb, mtb, mtb.
Ja són les sis, fa una hora que escric, per diferents motius, mtb, mtb, mtb.
Molta emoció, pocs nervis, és veritat, i d'aquí a res o una mica més de res, els nervis aniran augmentant i l'emoció també, tinc una primícia, o millor dit la té en Xavi Paricio, JJ, no us puc dir res més.
Dies de MTB del més genuí, a on ser-hi és un privilegi, i tant que sí.
Persegueix que el teu dia a dia tingui aquest color i el teu dia a dia tindrà possibilitats de ser així.
Ahir vaig encarregar el segon manillar de 600 mm. CB Cobalt, així com el segon pneumàtic per ales millores que estic fent a la bike del meu germà. Vaig aprofitar també per encarregar pastilles de fre Shimano XTR 2003-2004, i cales pels CB, de tot això estem a zero, però a zero.
Sobre això un cop estigui tot el material a casa us exposaré una curiositat pel que fa a servei de les botigues per Internet, una curiositat que afecta al petit racó a on visc dins d'aquest pais petit.
Tot a punt, mtb, mtb, mtb.
Ens recolliran a les set, d'aquí a menys d'una hora, i tant que sí.
En Colorado ja té des d'ahir a la tarda la seva bike, tota la tarda cercant una caixa perquè la que va arribar estava esmicolada, mtb, mtb, mtb.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)