La zona única, per a nosaltres i concretament per en Colorado el paradís del MTB, sí ho sé a conjunt amb Collserola.
L'anada fins a Martinet genuïna, la coca farcida de xocolata com a inici de l'aventura deliciosa, els deu primers quilòmetres de pujada dolços, els vint-i-cinc darrers senzillament complexes, però també perfectes.
L'esmorzar el que ha de ser, organitzat per en Colorado, sense catering és cert, però no era necessari i sort que no estava encarregat perquè en finalitzar sobtadament la ruta, aquest s'hauria fet malbé.
L'Iphone d'en Colorado providencial, fet que ens va permetre poder finalitzar la ruta amb un bon esmorzar.
Una conclusió que en cap cas va ser una sorpresa, no tenim pneumàtics de 29" per sortir, en Colorado va literalment destruir el ja malmès Python Tubeless Ready posterior. I avui per avui no veiem la llum.
XAMG les ales dels American Classic estan donant problemes en forma de trencament de radis.
Tot el que llegeixo del tema pneumàtics sense càmera és que van entre 28 i 32 psi.
La Moots Rigomootis de 26" va molt i molt bé.
M'agradaria tenir-ne una demà i tinc clar el muntatge des del primer moment.
La Vicious The Motivator SS és també una molt bona bike, diferent de la Moots, vers la Vicious aquesta primera molt més polivalent.
La Fox Terralogic de la Moots va molt i molt bé.
El manillar de la Moots és de MotoGP, quina por, però tampoc és menys cert que fa dos dies jo anava amb un encara més estret, així que tot és qüestió de amb què vas cada dia.
L'equipament que portava jo sensacional, no sé com però he de ser un xic menys previsor i portar menys carregades les tres butxaques posteriors, perquè si no el jersei passarà a ser una sotana.
Avui, rodant amb la Vicious m'adono que una evolució passaria per una 1x10, el que dèiem amb la Willits Trail King. un 40/36, per començar. Però no hi ha Willits, hi ha SS.
En Colorado és la joia de la corona, cal cuidar-lo, que és el que mirem de fer.
El dissabte anàvem no bé, no, si no que molt i molt elegants, és que si no ens ho diem nosaltres. També he de dir que mirant les fotos de la darrera aventura a la Cerdanya tots sense excepció anàvem de vint-i-un botons. Aquest any si no millor, del mateix nivell, jo diria que més fins i tot.
La Yeti-Betty és senzillament un conjunt fora d'escala.
Quin tacte que té, després de la darrera millora de les regulacions, la Fox RLC 2008, i que encertat que ha estat muntar el manillar Easton Monkey Lite SL.
Eines, les de sempre.
Equipament de primavera, ja no d'estiu.
Menjar i aigua, anecdòtics.
Incidències, el pneumàtic Hutchinson Python Tubeless Ready esmicolat.
Simulacre de dutxa a la mateixa font, tornada sense presses però sense pauses.
Un dia perfecte per pedalar, un altre dia serà.
MTB, MTB, MTB.
