![]() |
energia ) |
La d'una jornada de fa uns dies a on la caminada va ser extensa, quasi vint quilòmetres que està prou bé. De fet durant el període 2020 fins el juny del 2022 sempre les fèiem, repetint el mateix recorregut a cada població on decidíem anar, sempre les mateixes.
Ara passades unes setmanes des de la darrera anada ala ciuatat dels quatre rius, va tornar a ser, deixant com sempre el Gran Drac més esportiu a casa de les tietes, que nosaltres no hi tenim tietes a aquests indrets però un bon dia caminant ens va venir aquesta pensada, aquesta història que és com si hi anessim de visita i aparquéssim el Gran Drac davant de casa seva quan els hi fem una visita, i començant en aquesta ocasió un recorregut que va ser curiós doncs anava acompanyat d'un convidat, el convidat, i el primer també.
A totes aquestes caminades sempre amb una característica, i especialment marcada aquesta al Principat com ho és que era/és una anada fins a un punt, i una tornada desfent el camí fet, a on a aquesta tornada des del primer segon passa/va a ser de densa a molt densa pel fet d'haver de començar a refer el camí cap al primer Mirador o cap al segon. Vull exposar que no anem/anàvem a fer una gestió determinada, de cap tipus, ni a veure res en concret, la qüestió era sortir dels Miradors sí o sí, a diferència d'ara que hi anem perquè hi volem anar i prou, i he de dir que en aquest nou format els llocs són també en certa manera nous, els redescobrim una altra vegada amb uns altre ulls, a totes, totes, una situació molt diferent-positiva que va agafada de la má d'una percepció també extraordinàriament diferent-positiva.
El 1984 anava al Principat amb el meu Gran Drac de dues rodes passant per la Collada, el 1998 amb el Gran Drac GT pujava al Principat pel fet de sortir de les zones humides i fredes del meu dia a dia, jo ho veia/sentia així, el 2001-2002-2003 pujàvem al Principat amb el GT encara sortint a tocar del vespre un cop finalitzada la jornada, cercant espais diferents, i a partir d'un cert moment és que no recordo si el Viena ja hi era, si l'etapa Viena começa aquí o posteriorment, en tot cas de ser fèiem un Viena i seguidament tornàvem cap al Vallès, sense fer res més. Passats vint anys mateixa seqüència, mateix format ara però a partir d'un punt un cop a dins del Principat caminant, és a dir deixem el cotxe a un extrem d'aquest i anem i tornem a peu fins a l'altre extrem, vull dir que passen els anys i sembla que les formes es van mantenint, que segurament que no perquè així és com ho veig jo, i també segurament les formes que jo veig estan definides des del lloc des d'on ho miro, i en el meu cas des de cada Mirador el punt de visió sense ser molt diferent ho és, així doncs no sé quantificar-ho però em quedo amb que la percepció és de seguir fent amb el pas dels anys quelcom molt proper per concepte, i a l'hora per petits detalls diferents doncs entre ells un és que ara ho fem a propulsió, del noranta-vuit al dos-mil tres a tracció. L'arribada de la propulsió va implicar de fer una anada i una tornada que no té res a veure amb les portades a terme en el període d'inci de segle, després amb la Transportadora seguíem a tracció, però fins i tot amb aquesta únicament havíem fet ruta passant pel Principat amb els Dracs darrera fent ruta cap al Roc cercant per un RP23 els casquets específics per l'Element SC, i que no va poder ser, com? també amb aquesta havíem passat per totes i cada una de les botigues de bikes, una per una, i els seus derivats, tots, cercàvem, cercàvem, i cercàvem.
Poc a poc la propera campanya va agafant forma, i en principi és cap a on anem, poc a poc ))
MTB, MTB, MTB.
El primer 4C en blanc el vàrem poder veure físicament exposat a una d'aquestes anades al Principat, el segon a Girona, en aquesta segona ocasió en vermell al carrer, que ara es peatonal just a les arcades de l'establiment de la xocolata a la Plaça Catalunya, proper no n'he vist cap més, A110 sí al concessionari del Principat a aquesta darrera anada, blau concretament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada