Valorant estava de si fer venir la sisesa Super Armadura de Gala, com sona, com sona, cercar la imperfecció més propera a la perfecció que un porta de cap comporta d'haver de fer i desfer moltes vegades, i mentre això passa totes les variables fan això, ser-ho, com amb la darrera tota negra que vaig demanar dues talles diferents a dos proveidors diferents i en vaig tornar una després de mirar-les ara sí ara també durant setmanes, segurament ara també podria demanar-la i veure durant trenta o seixanta dies mentre la miro veure quina sensació tinc per de donar-se les circumstàncies tornar-la finalment si no n'estic convençut, amb el punt a favor que ja fa mesos que rodo amb una d’idèntica, vull dir ara seria únicament valorar el color, res més.
I poc a poc per una trucada guapa que he recepcionat quasi que estava per fer venir la 6a Super Armadura, veurem, sempre amb l'opció de poder-la tornar però ))
Ja no està disponible, de fet era idèntica a la que ja tinc, únicament que el color era més el que a mi m'agrada, en aquest cas negra amb un detalls vermells que quasi que no voldria.
MTB, MTB, MTB.
Mentre rellegia aquesta intervenció m’he enfundat cafa una de les tres Super Armadures, sense presses, poc a poc, una darrera de l’altra, els tres suits, novels de dues peces, i són literalment impressionants, cada una a la seva manera, renoi, renoi, renoi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada