Primer Santuari )

Creia que anava a fer un Vol moderat, i el Vol el vaig fer, la dimensió d’aquest va prendre però un to singular en cap cas proper a la moderació, i menys a la prudència, certament.

Hi ha dies per tot, deia a l'anterior intervenció que fa temps que no faig sortides de molta exigència, abans ho escric, doncs en aquesta darrera aventura sense voler he fet la primera d'aquest tipus. Havia previst tornar en un parell d’hores un altre cop al Mirador,  i quasi he tocat les cinc hores. Curiosament la The Motivator que porta un plat gran, per sobre de quaranta dents, i un pinyó moderat proper a les vint, ha sigut la prota avui, primer he afegit segellant a les dues Rambler doncs feia mesos que la Vicious no sortia, esmentar que encara n'hi havia del darrer Vol, també no sé molt bé el motiu un llum Powerled de la darrera generació, així com una bateria de les grans del Buster, penso que fa tants anys que anem amb els llums que ja forma part de l'equip bàsic, i per aquest mateix motiu la bossa del TT de la meva Lynskey també ha vingut, així en darrer terme un segon portabidó, curiosament no tenia cap més objectiu que sortir a rodar planer, i com esmento en ment portava que el Vol rondés sempre per sota de les dues hores, no pas més, he de dir que els Rambler segur que han convidat també a que això no fos així, i que és evident que el meu cap en portava una de cap, ho dic perquè els preparatius així ho indiquen.

He sortit a les dues, havent previst tornar a ser al Mirador a les quatre, no sé massa bé com he arribat a les set. A partir de la primera hora he patit com una mena de lleuger cop de calor, i mentre això passava he anat pujant amb aquest plat i pinyó pensat per fer pla, fet que ha provocat una pujada fent la serp tota l’estona, i quasi que ni així, puntualment el bessó esquerre m’ha avisat, i per aquest motiu no he pujat pel dret, mantenint el format en S, poc èpic però portable. 

Beure, dos bidons sencers de 750 ml. el primer i part del segon per pujar, i la resta d’aquest darrer per arribar al Mirador, per menjar, dos mini-plàtans, un primer passades dues hores, i el segon a la quarta hora, coincidències una amb tres ciclistes de carretera de baixada ells, incidències varies, com la d’un fre del darrera que vibra intermitentment, un R1, la d'un 520 que passats els primers minuts ja marcava bateria baixa, i sorprenentment ha tardat molt a morir tot just a mitja hora d’arribar al Mirador, i en darrer terme motivat per aquests 35°C per arribar a la base del Santuari, aquest lleuger cop de calor, on m’he anat recuperant molt lentament fins arribar a dalt a 19°C. 

De fet si no és per aquest malestar-desordre orgànic jo hauria anat i tornat a la base del Santuari i prou, el no coordinar correctament les sensacions seguint un criteri més que dubtós ha fet que ho gestionés tot plegat a l'inrevés i prengués la decisió de seguir tot i les males sensacions, en aquesta ocasió ha sortit bé, cert, a data d'ara, però des de la distància diria, no calia. Fins el quilòmetre quinze que és a on hauria d'haver girat cua, he vist que em quedaven divuit quilòmetres, he sumat que amb trenta-quatre estaria a dalt, i no sé massa bé com vaig anar sumant, amb una breu aturada per aquest lleuger-intens malestar a on a una breu aturada em vaig treure el casc i la gorra, i curiosamente aquesta darrera estava molt freda motiu per el que me la vaig tornar a posar tot seguit, el cas lògicament també, i a partir d'aquí vaig seguir sumant quilòmetres, mentre ho feia vaig anar capturant imatges a cada indicador que hi havia per poder venir en una propera ocasió per camins i no per carretera, poc a poc, com la del vídeo que he incorporat, on a cada vegada que em va semblar que podia escalar sense haver de fer S va ser una mica frustrant doncs les sensacions tot i que de més a menys no eren les més bones en segons, així finalment des del quilòmetre vint fins el seixanta-cinc no vaig poder atacar cap pujada seriosa que no ho fes en S, en tot cas des dels dotze-tretze anys del meu primer Turó que aquesta tècnica m'ha salvat en moments de certa dificultat de pujada, únicament en asfalt certament, i en aquesta ocasió no va ser menys, que bé, també he de dir que crec recordar que feia dècades que no la utilitzava del 2003 a la Transpi. Un cop a dalt passats uns minuts per inciar la baixada a 20ºC em vaig equipar amb el paravent, però minuts després me´l vaig treure doncs tenia com un estadi de calor un altre cop, i així ja fins els mateix Mirador, a on la temperatura sempre va ser afortunadament una aliada doncs ja no va acostar-se mai un altre cop a aquests 35ºC de l'anada. 

Blau i groc )

Equipat de blau, de conjunt amb la Vicious sense la intenció de fer-ho, una coincidència molt xula, de Gore 100%, S-Phyre, i sense el  Merit, així que amb el Synthe. 

MTB, MTB, MTB.