Passades les hores el Sol era qui marcava el ritme de la jornada, i curiosament vàrem iniciar un altre cop el Vol, ara amb equips nous, metre els del matí encara estaven xops de dalt a baix, ara sí fent una breu volta però aquest cop complerta.
La sensació bona, perquè després de la pluja la frescor era una companyia ideal, sense una calor intensa es roda bé, molt bé, i aquest era un síntoma que millor estava per venir, i així va ser, i així va ser.
Passades les hores semblava que no sortiríem, la pluja del dia anterior, el Vol de després semblava indicar que no hi hauria Vol, però finalment el diumenge al migdia tornàvem a rodar, i durant els primers vuitanta quilòmetres molt bé, no després, a on durant els més de cinquanta quilòmetres restants únicament pensavem en arribar al Mirador.
Una menció especial, a Sant Feliu de Buixalleu, a on una gasosa, dos gelats d'aigua, i un mel i mató, van ser les delicies del moment, i tant.
D'aquí no diré agonitzant, però en cap cas tampoc perfectes, tampoc malament, fins a casa, poc a poc, molt, sense rodar còmodes, sota la pensada constant que ni portant els doble de quilòmetres hauríem de tenir aquestes sensacions.
Un cop a casa, bé sense masses ganes de fer res més, no per res, també perquè ja era el vespre, i pesaven les pensades denses durant la tornada en bike, segur, segur.
Les bikes, bé, no molt bé, bé, els equips bé, també molt bé, quatre bidons d'aigua per beure de 750 ml. més la gasosa de 500 ml, dues barretes energètiques, un platan, les gelats d'aigua, i el mel i mató. Sense passar gana, sense passar calor, crec, i sense gaudir les darreres quatre hores, renoi, renoi.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada