Perseguint quilòmetres i desnivell

Són jornades de molt de MTB, precisament ara, juliol, i agost són mesos on avancem molt, i en aquest tram la bike no en queda de banda, vulll dir, són mesos que també van agafats de la mà d'intenses jornades de MTB.

Darrerament entre una cosa i una altra que les matinades es van repetint a dalt de la bike, oi que sí?

Ens va costar refer-nos de Finale, sí, però un cop fet les jornades de MTB han anat ocupant cada cop més matinades entre setmana, i ja no et dic res del cap de setmana, de fet segurament encara no estem recuperats del tot, segurament, però dia que passa, dia que pedalem més i amb millors sensacions.

Les darreres sortides, les del cap de setmana, són les que han fet que els motors es posessin en marxa, perquè els Vols de matinada han arrancat fa poc, no així els del cap de setmana que no s'han aturat. He de pensar que per cultura fem distàncies llargues, i que en segon terme fem les distàncies curtes, però de triar, sempre les llargues, mtb, mtb, mtb. 

Ahir la sortida va començar molt bé, frescor, un cel amb núvols, i ja érem a Blanes que el sol encara no ens havia caçat. Després direcció a Hostalric ja no vàrem ser tan afortunats, i finalment l'arribada a Sant Celoni ja va ser la d'un clàssic d'estiu al mig dia ben tocat, una calor intensa ens va indicar que seria fins acabar la jornada el plat a degustar. La sort com tots els dies d'aquest estiu és que a les zones d'ombra l'aire sempre ha sigut amb un toc de frescor, i això fa que les sortides tot i rondar sempre entre els 30-35ºC compensin molt.

Anavem equipats d'estiu, el meu culot Pearl Izumi Elite nou ahir un xic millor, i no va ser passat el quilòmetre vuitanta que es va deixar notar, coincidim amb en Miki uns quilòmetres abans d'arribar a Calella, cap incidència, per mirar que això fos així vaig canviar les pastilles de fre del darrera de la Vicious, i va ser una bona pensada, amb llums sempre apagats, aigua, tres bidons de 500 ml. tres refrescs, un cafè, menjar, pa amb tomàquet, tonyina, i formatge, un flam, galetes, i tres gelats d'aigua minis, dos de taronja i un de llimona.

Les bikes un 10, sentíem des de fa dies un soroll sec a la Long Board, ahir hi varem poder posar remei, eren les eines dins de la bossa sota seient que picaven amb la tija Moots, dos minuts i tornava el silenci, que bé, que bé, que bé. La roda del darrera de la Vicious indica clàrament que està al seu tram final, no el pneumàtic, sí la roda XT. Ara un cop canviades les pastilles de fre els hi tocarà als discs, que estan també al seu tram final. Les cadenes a una estirada més i també mortes, pinyons i plats no sé si aguantaran una arribada més d'una nova cadena, els de la Longboard crec que sí, de la Vicious, a la darrera cadena nova ja li va costar molt engranar, veurem, veurem.

Sóc al pou més fosc d'aquest refredat-alèrgic, avui tocava descans, millor perquè tampoc hauria pogut sortir a pedalar, en cap cas. Demà visita al CAP, la llista de desperfectes és tan llarga que hi hauré d'anar amb passant.

Després de Sant Celoni, una anada sense aturades a Vallromanes, dinar i després d'un breu descans, vaig fins i tot dormir durant uns minuts, el Vol va dirigir-se cap a casa, a on  als primers vint minuts  no anava massa bé a dalt de la bike, per després oli en un llum, tot rodó, una arribada a casa calurosa, molt i molt calurosa, propera al bany de l'estiu, omg, omg, omg. De fet anàvem xops, però xops. 

Des del Mirador del Drac, gaudint de les hores posteriors a aquesta aventura d'estiu, esperant a demà per posar fil a l'agulla a finalitzar amb aquest refredat-alergia que ara sí que és força pesat, fins i tot jo diria molest.

MTB, MTB, MTB. 

Mentre escric una tempesta de llamps ens envolta, fem un cafè?