Dies de SSEC.
A on tot camina segons els plans de cada any, o quasi.
Per diferents motius, crec que d'aquí a mesos, si tot va com ha d'anar, els USA, i Austràlia, ja no seran terres a visitar, si no visitades.
Però avui són llocs a on les nostres bikes hi han de rodar, no llocs a on hi han rodat.
Normalment, els pronòstics van agafats del sender de les realitats, dic normalment. no és veritat, però millor la prudència sempre, que l'exposició de bons resultats
Els USA, dues propostes en dues setmanes, Austràlia, una, en una setmana, i ens queda el Vell Continent, que ens ha sobrepassat en propostes de bike Single Speed.
Diria, no ens ho podem permetre, ho diria perquè ho penso, però crec que no estaria siguent fidel a la realitat, pel fet que després d'abandonar les poques cites del pais on anàvem, crec que podrem substituir-les per les continentals, i les transcontinentals, crec. I més si la VW resta com restarà, definitivament aturada a casa.
Tenim un pla, un bon pla. És pragmàtic, sí, i també aparentment valent, rar sí, rar, però és que si bé podria semblar-ho, que és un pla valent, la realitat és que no, és pel fet de ser calculat i programat des de fa anys, com tot, que sembla valent a la distància.
I ara en veure com tot va caminant, a la distància sembla difícil, en cap cas, en cap cas. No faig res difícil, ho pot semblar a la distància, però res més lluny de la realitat.
Mirarem de coincidir amb l'Andy a Escòcia, i tant, i tant, altra cosa el tema de les nostres dues nacions, aquesta ja serà motiu d'un tram de vida, crec que molt lluny d'un tram de crònica, crec. O en cas de ser-ho, vull dir, motiu d'una crònica a The Great Escape MTB, aquest, el Blog, ja serà si és donés el cas un espai obert, limitat però a uns pocs bikers Single Speed, de fet aquest darrer punt ja us vaig esmentar fa uns mesos que aniria venint.
Doncs això, va venint.
OMG, OMG, OMG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada