Ara a primera hora, ni a trenc d'alba, ni de matinada, ni de bon matí del dimecres d'aquesta 42, la meva reflexió que no sé si es mantindrà, però la intenció és de baixar la temperatura del suflé evitant però lògicament que es desinfli, que en el nostre cas seria reforçar el gaudi a dins dels Vols, i allunyar-nos una mica de l'exigència massiva de l'objectiu d'un SOLO, que és literalment d'un nivell estratosfèric, mantenint però de fons el propòsit de ser a dins d´unes 24 H.
I no ho dic perquè nosaltres ho visquem així, vull dir com una fita molt extrema, és evident que si fos així segurament no practicaríem ni aquesta disciplina ni aquest tipus d'objectiu esportiu, però distanciar-nos de moment una mica d'unes 24 H sí que ens podria ajudar a sumar aspectes que ens diverteixin més i ens exigeixin mentalment menys a l'hora que mantinguem viu i fins i tot augmentem el nivell d'exigència física a dalt de la bike, però alleugerint la tensió-pressió mental de fons que ens podria estar provocant la persecució d'un nou SOLO, que ho escric i renoi únicament penso en establir-concretar una data d'unes properes 24 H SOLO WEMBO ))
En tot cas crec que ens aniria bé en tots els àmbits prendre l'actitut que esmento, més gaudi i menys exigència, i en aquesta direcció crec que aquesta setmana concretament entre la 41 i la 42 he pres una mesura molt guapa com ho és tornar a les pressions baixes, així porto tres Vols a on abans de sortit a cada un d'ells he baixat lleugerament les pressions dels pneumàtics dels dos Dracs.
Avui de ser serà el quart dia i crec que a la darrera sortida doncs ja estàvem en el punt quasi que ideal, a on m'indica, m'orienta si és així que en els trams d'enllaç fent asfalt als revolts de baixada tenim a cada dia que passa un flameig una mica més marcat, quasi que perillós si no disminueixes la velocitat, com en tot oi?
Podrem valorar que el lloc per veure si portem les pressions adequades d'una MTB ha de ser a la muntanya, certament, però en el meu cas no regulo les pressions segons el comportament practicant MTB, vull dir jo a dalt del Drac tinc un punt a on els pneumàtics em funcionen, un i prou per a cada ús, que no és mai el mateix exactament.
Vull dir si crec que el percentage més alt de la ruta serà per muntanya vaig amb pressions baixes, si penso que els trams d'enllaç asfaltats manaran poso pressions més altes, quant de més altes he de dir que depenent del ritme que volguem portar i de la duració prevista del Vol, si els trams de MTB seran més breus però molt tècnics aleshores prioritzo portar pressions més baixes, si seran pistes fàcils rodadores mantinc el criteri de les pressions altes.
Rodar a pressions més altes em permet rodar més ràpid o fatigar-me menys anant al mateix ritme que a pressions molt baixes, si augmento el ritme també acabo entrant en fatiga, i a l'hora que amb pressions més altes a la muntanya rebem molt més els impactes, vull dir és tot un fràgil equilibri, no hi ha una resposta única concreta però sí una orientació general.
Vull dir quan reviso les pressions abans de sortir valoro el Vol en conjunt, com ara que estem rodant sense desnivells apreciables ajusto al tacte la pressió del pneumàtic, coincideix ara que estic baixant les pressions aleshores no he fer córrer la bomba d'aire de mà, cert, però de caldra no llegeixo el que indica l'agulla de la bomba d'aire, sí ho sé, i per què no? doncs perquè jo actualment no relaciono una xifra amb un comportament, sí un tacte quan amb els dits pressiono-pinço els lateral del pneumàtic que m'indica que aquella és la pressió d'avui, coses.
Hi ha molts dies que dins del Vol ens diem que no portem les pressions adequades, motivat perquè em decidit a dins del Vol fer una ruta diferent, aquest seria els millor dels casos, doncs a la majoria cada ú ho pensa però ja no ens ho diem.
Normalment a més distància aniríem amb un punt més de pressió dels pneumàtics, ho dic en condiconal perquè fa temps que no les portem a terme, i si ho hem fet circumstancialment com que no ha sigut premeditat no s'ajusta el que finalment anàvem a fer amb la sortida llarga que hem fet, sí que molts dies darrerament agafem el segon bidó cert, també que ara cada ú porta quatre barretes i dos gels, cert, i que aquest rebost a dalt de la bike, dóna per molt, cert però també ho és que rares vegades optem per la via llarga, fet que fa que ens resignem a mantenir les presions amb les que hem sortit d'origen, coses, sí, coses ))
Ara estem a un tram dolç, sense ritmes alts i sense pressions altes, referida aquesta darrera a que rodem fa quatre dies en el moment d'aquesta revisió amb pressions molt baixes, perfectes per muntanya, ideal perquè no fem trams tècnics, ni lents ni ràpits, i en els trams d'enllaç asfaltats evitem ara la velocitat.
Cal veure que baixant amb els Dracs de fer un Santuari no diria que normalment ens ho prenem amb calma, ara no el fem un Santuari però de fer-ne un ara el miraríem d'assolir a pressions baixes, també a l'hora a ritme lent sostingut, i el desferíem baixant més que lents, molt poc a poc, i segurament ara ens embolicaríem, o hi hauria ja un primer dia on el recorregut més tècnic-divertit ens cridaria a cada entrada d'un corriol que sonés a interessant, i a on segurament la nit acabaria sent la protagonista, segur, segur.
De fet a a aquesta 42 que ja portem un 3/3 ja ha sonat la frase el proper dia el fem, i ara no ho portem encara a terme perquè la Reina ha d'acabar de recuperar-se de la seva sobrecàrrega, però de fons sonen els tambors, que bé, oi?
![]() |
| Pneumàtic nou d'avui ) |
Aquest aspecte de baixar les pressions ha implicat passades les hores després del quart Vol portat a terme a pressions baixes de substituir els gastadets pneumàtics Ikon posteriors de les dues Lynskeys perquè ja presentaven fa dies un comportament amb una debilitat molt marcada referida a la flexió de les parets laterals del pneumàtic, que es manifesta amb aquesta ball desagradable fins i tot que es veu accentuat desproporcionadament en baixar les pressions, i que sobresurt encara més quan frenes amb el fre davanter a dins dels revolts, i no és ha de ser necessàriament una conseqüència directa si el pneumàtic està en perfecte estat.
![]() |
| L'últim pneumàtic nou que disposem )) |
Vull dir hem de poder baixar les pressions, per aixó anem amb TR, i a l'hora poder mantenir un comportament digne per asfalt de les parets laterals dels Maxxis, dic digne perquè primer que el pneumàtic no està pensat per sortir de la muntanya, en cap cas, i en segon terme i principal també perquè no tenim cap mena d'interès en que les reaccions fora de la muntanya siguin bones quasi que ni acceptables, però si no ho són tampoc d'acceptables ja és un clar indicador per valorar si el pneumàtic pot estar en el seu tram final o senzillament que està fora del seu hàbitat i prou i que el seu funcionament és el propi d'estar fora del medi on ha de ser, quines coses.
Cal ser molt precís amb aquestes observacions, valorant en primer terme els temps del pneumàtic anys de fabricació o com a mínim de compra, quants quilòmetres porta, i el tipus d'ús referit a si està rodant i prou o estem fem trams molt castigadors per el pneumàtic, i en darrer terme i per mi el número ú la pressió d'aquest, doncs totes aquestes reaccions, comportaments es poden arribar a corregir mitigar parcialment o fins i tot totalment modificant les pressions.
Així si ets un ciclista expert segurament amb el tacte dels dits ja concretes abans de sortir en segons si la pressió és l'adequada per el tipus de sortida que tens pensat portar a terme, si no tens aquesta experiència doncs et toca tirar de manòmetre i poder així anar agafant aquesta experiència per poder acostar-te a treure el rendiment del pneumàtic, dic mínim perquè els extrems en la nostra disciplina mai són bons, sempre que parlem d'un entorn d'aficionats com és en el nostre cas.
Un pneumàtic TR en perfectes condicions et permet rodar a baixes pressions sense perdre aquest bon comportament de les parets laterals.
Hi ha altres factors que afecten aquest comportament de les parets laterals del pneumàtic, a part del bon estat d'aquest i de la pressió que decideixis portar, com ho són el tipus d'ús importantíssim, l'amplada interior de la llanta també, o si utilitzes una HT o una full suspension, ja no et dic res si com en el nostre cas ho fas en rígides a on tot es simplifica molt, doncs hi ha menys variables indirectes a controlar, directes aparentment en tenim més però tampoc és evident, en cap cas.
Però jo esmentaria l'amplada interior de la llanda, i diferenciaria dos grups primer, com ho són un primer tipus amb pneumàtics de 2.0 a 2.25, i un segon tipus amb pneumàtics de 2.35 a 2.40. El primer grup jo crec que amb llandes de 19 mm. fins a 23,5 mm. de paret interior, fins i tot 25 mm., doncs l'amplada de la llanda afecta al comportament del pneumàtic, aquesta amplada de la llanda afecta per excés i per defecte.
Sempre relacionades aquestes amplades amb la pressió del pneumàtics, vull dir una amplada de pneumàtic proprcionada a una amplada de l'interior de la llanda et permetra optmitzar una pressió per cada tipus d'ús treient de l'equació la interferència d'aquests flancs que flexen en excés per una base massa estreta dels llavis del pneumàtic amb la unió amb la llanda, i a l'inrevés és a dir una base massa ampla de l'interior de la llanda com esmentava no sé quin efecte pot arribar a provocar, ho desconec, vull dir no m'imagino que els llavis del pneumàtic que segellen amb la llanta estiguin sobresortint més que l'amplada del propi pneumàtic.
En principi per defecte a mi actualment anant amb 19 mm. i un 2.35 de pneumàtic em transmet un excés de flexió de les parets, requerint per evitar aquest efecte de treballar a pressions més altes.
Un excés d'amplada com he esmentat no sé quin efecte real tindrà perquè no hi he anat mai, coses, Ja ho compartirem si mai rodo amb les ENVE de 40 mm. d'interior.
Amb les Notubes de 29 mm. d'interior de llanda i amb els Maxxis de 2.35 el funcionament és òptim referit a que el pneumàtic i la llanda semblen treballar de manera més consistent tot i anar a baixes pressions.
Amb les Notubes de 23,5 mm. d'interior de llanda i amb els Maxxis de 2.35 també funciona bé, fins avui el conjunt més equilibrat per mi.
Amb les Notubes de 19 mm. d'interior de llanda i amb les Maxxis de 2.35 ja no ho recordo com funcionen, el fet és que lentament hem anat augmentant l'amplada de l'interior de la llanda, sense adonar-nos que seguíem aquest procés.
Amb el pneumàtic Maxxis de 2.0 i la llanda d'interior de 19 mm. mai havíem pensat amb llandes més amples, és més és que ni teníem idea d'amplades de llanda, sobretot perquè amb les UST no les TR el conjunt era més robust, molt més, i que amb 2.0 UST no hi havia la més mínima insinuació de cap tipus de flexió de les parets laterals comparat amb les TR.
Això si parlem de Maxxis, perquè amb Hutchinson, o amb les Continental, o amb les Schwalbe dels models més orientats a XC ja donaven simptomes preocupants de debilitat dels seus flancs de nou en nou, però també presentaven aquest comportament perquè eren molt més lleugeres que les Maxxis, vull dir intervenien també d'altres factors.
No feu massa cas si són de 23,5 mm. o de 25 mm. o de 19 mm. o de 21 mm. sí que propers a aquestes amplades els comportaments han sigut els esmentats.
No he pedalat mai amb amplades de llandes davanteres superiors a 29 mm., ni tampoc mai amb amplades superiors a 23,5 mm. posteriors, coses. I com esmento hem normalitzat les Notubes Arch davant i darrera. En un altre moment verificaré que siguin aquestes les mides interiors, curiós són de 26 mm. les Arch MK3, no 23,5 mm, doncs això així corregeixo darrera com a màxim he portat 26 mm. d'interior de llanda ))
![]() |
| Alp-X PRO 2in1 )) |
Finalment hi ha hagut quart Vol, i després de la darrera aportació el gel ja ha sortit ubicat al seu nou lloc de transport.
![]() |
| Com queda la vista des de d'alt )) |
MTB, MTB, MTB.
A les vuit del vespre Gran Vol de dues rodes, el 195, a on l’objectiu ha sigut posar en pràctica el darrer curs de diumenge, i certament que ha sigut força sorprenent, no he tingut les millors sensacions, ni de lluny, però hi ha hagut una millora tangible que es diluirà poc a poc amb el pas de les setmanes, ara encara no, així he de dir que l’experiència d’avui em torna a deixar sorprès gratament.
A primer cop d'ull la lectura del revolt diria que fins i tot està un xic distorsionada, té certa lògica doncs després d'una jornada tan tècnica com la diumenge a on des del primer segon que ets proper a les instal·lacions on s'imparteixen els cursos tot està estudiat per proporcionar la millor de les experiències, i aquesta intenció es respira com esmento des del primer instant, un cop ja a dins del recinte quedes gràtament impressionat per la qualitat de cada detall, és que no hi veig un aspecte negatiu per comentar, un cop ets a l'aula el curs la part tècnica-teòrica és molt clara, transparent, directa, i un cop passes a la part tècnica-pràctica tot està planificat per quasi sense fer-te un propòsit d'una manera no sé si dir poc agressiva, perquè en aquesta edició si bé sols hi va haver una caiguda un punt extrema jo he tingut sensacions contradictòries sense ser-ho, com ho són que hi va haver uns instants que la meva percepció era d'estar fent unes pràctiques d'un disciplina molt violenta, molt, després van anar passant les hores no moltes perquè aquesta sensació em va arribar proper a haver executat el 75% del curs, però passats aquests instants rars per el to d'aquesta sensació que vaig experimentar aquesta part pràctica va seguir ordenadament el seu curs.
I tenint present que en aquesta ocasió per primera vagada vaig anar i tornar amb el meu Gran Drac de dues rodes, aquesta tornada em va indicar que el curs havia anat molt bé doncs vaig seguir fent ruta un cop va finalitzar aquesta nova edició, i va anar prou bé doncs al final l'anar i el tornar va rondar les quatre hores de desplaçaments ben tocats, i en total vaig ser fora del Mirador una mica més del què vaig esmentar rondant les dotze hores. Així que un cop a dalt del Gran Drac de dues rodes tres dies després d'aquesta experiència de formació no s'ha manifestat en una primera capa més exterior, sí com esmentava a un nivell de més profunditat, una calma dins del Gran Vol de dues rodes difícil de percebre a primer cop d'ull, sí que ha consolidat puntualment de forma immediata.
Ara sí tinc la capacitat de treballar aquesta millora podria fins i tot establir-la de manera constant, fet que diria és un pas important per la meva millora pilotant, la calma, UF )
De fet seguint el fil de mirar de treure interferències, i redundàncies aquest factor per mi nou com ho és el de la calma dins del Gran Vol de dues rodes és un catalitzador per afavorir aconseguir millorar en aquests dos apartats.
![]() |
| Cafè sense xoco )) |
Ahir vaig fer visita a la capital del nord, avui no, i demà podria ser, ahir no vaig fer gelat, tampoc vaig fer xocolata, sí un cafè, breu per haver d'atendre diferents converses referides a Grans Dracs, i totes interessants.












