Aplec ) 14+

El que tenim al quart Mirador, doncs les protagonistes d'ahir avui passades les hores sense cap mena de dubte van ser les Fades de la Foscor, OMG, envoltades dels Gegants, sí per la seva presència, sí perquè va ser en plural més d'un i més de dos, dels Destructors de Murs, de les Falgueres Màgiques, lògicament de la seva Poció Màgica, de les Corones de Granit, i això sí d'una sola Nau Insignia, en darrer terme els Dracs, i els Grans Dracs, crec que que puc posar com a mot que defineix la jornada el que presideix l'apertura d'aquesta intervenció. 

I les protagonistes ho van ser perquè l’aventura va ser a la nit dins de la misteriosa foscor d’aquesta, quan tot pot passar amb la tendra i carinyosa complicitat dels protagonistes esmentats.

Ahir una jornada literalment de podi, per tot, si li cerqués un punt a sumar a la llarga llista de pensades portades a terme generadores totes i cada una d'elles de bones sensacions, convidant sempre per el to a tenir-ne més i segurament també encara millors, en tot cas de totes elles únicament em va faltar fer un pas que ja esmentaré a l'apartat dels Grans Vols, un cop segellada la dels Vols amb el MTB, MTB, MTB.

Un Vol equipats sense jaquetes, en aquesta ocasió amb els mallots 7Mesh, de color  negre jo i de color blau turquesa ella, amb els culots llargs Pearl izumi i Gore la betty, en detriment dels recuperats pirates, tots termo, resistents a la pluja i paravents, amb els  guants d'estiu, ara penso que hauríem anat millor amb els culots termo 3/4, però la prudència com sempre va manar, com a nota rellevant podria esmentar que jo ahir vaig sortir amb els guants Hirzl blancs, fent conjunt amb el casc Synthe també blanc, la Reina amb l'Aether blau, i els seus renovats Hirzl negres, de fet ara tots els seus guants ho són, vull dir Hirzl renovats i tots negres, renoi quin palmell de pell més funcional que presenten, quin tacte a aquesta zona, vas literalment soldat al manillar de titani, calçats com sempre des de fa tres anys amb les S-Phyre, les blaves la betty i jo les negres, els dos també amb els mitjons negres Shimano, quasi negres, amb les tèrmiques sintètiques de màniga curta de 150, en necessitem dues més cada ú, amb els gorrets Gore Tex negres, i en darrer terme les funcionals ulleres fotocromàtiques, que bé que van aquestes darreres, i crec que no em deixo res.

 https://www.hirzl.one/en/bike-en/grippp-tour-ff-2-en

Vàrem anar a cercar el pla on l'aigua brolla de sota dels nostres peus, mentre hi passem en Vol lent però a l’hora rasant amb els Dracs, tot i que darrerament hi rodem molt suaument, sense un to XC vull dir, doncs l'objectiu d'aquestes dues setmanes és ser-hi, res més, i que ja és mol, les sensacions són precioses, un Vol amb un lleueger bany per aquesta aspersió de dos pams del terra. curiós doncs és una percepció, també fa que la sensació sigui aquesta el coincidir rodar de costat per un torrent natural prou ample per notar la frescor de la enorme massa d'aigua que hi circula, de fet minuts abans vàrem haver de refer el recorregut perquè aquest doll d'aigua ha tallat la pista, no un estret corriol si no un pas d'una amplada notable per el que sempre creuem aquest torrent totalment sec durant els darrers tres anys, vull dir no havíem tingut en aquest temps unes condicions com aquestes, i que benvingudes siguin.  

De fet a aquesta octava revisió la Reina ja és a la sessió amb la fisioterapeuta, a l'anterior va tornar descomposada literalment, esperem que tot evolucioni bé, doncs una estona abans havíem fet el quart Vol des de la darrera visita a aquest especialista, a veure, a veure. Un quart Vol avui dilluns amb Sol a 18ºC, de podi per ajudar a aquesta contractura a les prèvies a la sessió esmentada, que bé, que bé, he mirat de fer un recorregut sense càrrega tot i que finalment no ha sigut del tot així, renoi, renoi, renoi. 

És molt guapo notar les espurnes d’aigua arrossegades a quedar en suspensió a l'aire per l'efecte succió de les ales dels nostres Dracs fregant lleugerament les espigues, i de fet passats els primers minuts les S-Phyre ja havien patit-gaudit d’un rentat de cara, i aprofito per esmentar que quin rendiment que presenten aquestes sabatilles de MTB, si no has de posar peu, és s dir si és un Vol sense necessitat de caminar. En tot cas ara passats uns dies des d'aquesta sortida segurament el proper Vol repetirà recorregut per aquest mateix tram, i també segurament anirem a veure si podem creuar el torrent, i que segurament no podrem )) Aquest petits dubtes segurament també són els que ho fan tan emocionant per mi, oi?

M’agrada poder escriure MTB, quasi que és un mot que haurem de mirar de recuperar-mantenir-preservar-protegir que no caldrà doncs ja tenim l'IMBA, espero, però quien nos ha visto y quien nos ve, no sé quin rol deu haver agafat els darrers anys el gurú del MTB, vull dir de la que va arribar a ser un disciplina popular per coneguda a l'hora d'un cert nivell doncs els bikers vs els de carretera els primers estaven considerat com a aficionats que no els hi era una barrera invertir en la seva afició a diferència dels de carretera que en aquest aspecte eren més espartans, i que ara restem a una saleta petita i apartada de l'elenc de les diferents disciplines de les dues rodes, mira que definir arribar a escoltar referit també a la nostra disciplina com la pulmonar, mare meva, tot evoluciona, és cert i nosaltres hem de mirar de poder seguir aquest fil actual, o no i ens quedem a on som, jo vaig bé doncs pensant que la meva bike ideal avui seria una Moots UNO en 26" )) 

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/search/label/Moots%20UNO%2026%22?m=0

https://www.imba.com/

En tot cas el pas rodant pel pla amb les muntanyes nevades de fons enviant-nos canonades de frescor va fer que haver decidit allargar el Vol i dirigir-nos a aquest petit paradís de l'aigua ens va fer gaudir encara més de la sortida, i a on els Dracs van presentar un planejar impecable, que per cert vaig haver de parar tres vegades per treure pressió dels meus Ikon, després de la darrera revisió de segellant, pnenumàtics i llantes a on els vaig inflar molt per assentar bé els llavis d'aquests a la llanta sobretot el del nou Maxxis posterior, tot i que passats uns minuts vaig baixar aquesta pressió doncs el Vol va començar tot seguit, el que està clar és no ho vaig fer prou vull dir baixar la pressió, i es veu que a l'anterior Vol entenc que per el terreny menys pedregós no ho vaig notar tant, però a aquesta darrera sortida notava els dos Ikons durs però durs, pas aquest de baixar la pressió que em va aportar la recuperació d'un rodar molt rodó, molt, quin gaudir anant amb les TR a a una pressió més amiga-baixa, que bé. 

https://www.maxxis.com/int/tire/ikon/ 

Sense el radar posterior al darrer quart de la sortida, del meu Drac únicament, no així el de la Reina que va aguantar-funcionar perfectament. Avui però els conjunts 520-Varia ja estan totalment carregats esperant las proposta d'un nou Vol, a veure, a veure, quina emoció, oi?

https://www.garmin.com/es-ES/p/623539/

https://www.garmin.com/es-ES/p/698001/pn/010-02375-00/

Finalment un cop al Mirador després d’un Vol de dues hores, una exposició recuperadora a l'hora que breu al Sol, breu per la intermitència d'aquest, poca estona doncs per mirar d’evitar la sensació de fredor amb aquesta recuperació activa de la contractura que pateix la Reina, motiu que també em frenava i que finalment no va ser suficient per mirar d’evitar de rodar a una zona tan humida com la d’ahir, i que tot sembla indicar que avui passades les hores no ha tingut més que conseqüències positives, fins el punt que la betty avui de bon matí que no de matinada proposava com a objectiu avui un Santuari com a ruta ideal. Ara per ara però de moment la primera cafetera ja ha caigut, anirem a per la segona, i després ja veurem, de mantenir-se la tendència de poder gaudir de la companyia d’aquest Sol no diré que un Santuari avui no tingui possibilitats, ho escric i ho veig massa agoserat, en cap cas penso incloure un Vol com aquest a la pauta marcada per la fisioterapeuta de mantenir una moderada recuperació activa, però com que som SOLO, tot pot passar quan parlem de Vols, oi?

Ho rellegeixo ara i m’agafa una mica com de por, que he de pensar que ve vestida de prudència i que per aquest moyiu ens ha portat a fer un Vol fa una estona, a l'hora de dinar de diumenge, una sortida de menys de dues hores mirant de no acumular desnivell, ni d'exposar-nos massa estona a la fredor per rodar sense Sol i a 11ºC de màxima. 

La segona cafetera ja és un fet, i l'aportació de l'experiència del Gran Vol d'ahir amb les Fades de la Foscor també, ara incorporaré quina hauria sigut la cirereta del pastís per tancar una jornada encara més de podi del que ja va ser, quina xulada-cloenda haver-ho fet, tot i que ara mirant quina és la normativa d'accessos sembla que tampoc hauria pogut portar-ho a terme al 100%, doncs hi ha zones restringides per a residents  ))

MTB, MTB, MTB.

Ahir Gran Vol de dues rodes a on l'aventura va començar després de dinar, i va finalitzar a tocar de les onze de la nit, o millor dit a les deu de la nit ben tocades, com sona, com sona, i a on com més va manar la foscor-frescor curiosament més càlida va ser la sensació, curiosament també la Selva va ser la zona més freda amb diferència, renoi, i com més proper a la zona francesa millor sensació vaig tenir, renoi, de fet fins i tot perquè així ho vaig notar, passada la Selva però no abans, doncs de tenir una sensació lleugerament de fred a les mans mentre passava per la Selva de tornada al Mirador, a notar a cada minut que deixava enrera aquesta comarca el gaudir d'una recuperació de les mans significativa, molt. I crec que m'impressiona aquest moment perquè dins dels Vols la fredor de les mans més o menys intensa però sempre va de menys a més, com més estona passem exposats a la fredor més ho notem a les mans, salvo raras excepciones, així ahir aquesta recuperació de mans va ser un petit premi més a l'emocionant aventura. 

El més rellevant d'aquest darrer Gran Vol és que de fa tres sortides cap aquí la nit ha passat a ser un més dels trams per gaudir, també un dels més preciosos, sense cap mena de dubte, renoi quin redescobriment dins d'aquest recuperat vell tram dels Gran Dracs, vull dir ja ho és de preciós haver retornat a aquesta vella disciplina, que ara amb l'arribada dels Grans Vols nocturs tot torna a agafar un gaudi que no recordava, ja no et dic res quan les temperatures siguin una mica més amigues, un punt i prou no pas més, tot i que ahir per sota dels 10ºC, que entenc jo que és la temperatura que hi havia, fora del tram de la Selva que la sensació semblava no sé si inferior en graus però sí molt més freda, amb aquesta darrera fredor la sensació era d'anar un xic encarcarat de mans, tampoc molt en cap cas, i a la resta de recorregut la fredor va ser una teràpia refrescant que sumava atributs positius a l'experiència, no pas en restava, en cap cas, en cap cas. 

De nit, amb aquest clima fred però amic per viu, i el fet de dispoar d'una llum davantera que ajuda i molt a gaudir dels detalls necessaris per poder pilotar amb precisió, ara quan hi penso mentre fem temps per el Vol del migdia prenent el Sol abrigadets revisant aquesta intervenció la percepció és que hi haurà més nocturnes amb el Gran Drac de dues rodes ))

Equipat amb el suit negre amb detalls blancs al braç i prou en foma de sanefa, mitja i prou per la part exterior, dues concretament d'un centímetre d'amplada com a molt. Amb la mateixa roba interior d'hivern de fa dues sortides, que no la darrera que anava d'estiu, ara amb mitjons Gore alts, just per sota dels genolls, molt gruixuts, culot 3/4 d'Asics, aquest equipament l'he de millorar, en vull un amb les característiques tècniques de la tèrmica d'Assos o específic per la disciplina, amb la tèrmica de Gore d'estiu de màniga curta com a primera capa, com a segona capa la tèrmica d'Assos 3/3 amb el super punt del balaclava cosit per la part del clatell, ho he d e dir aquesta tèrmica d'Assos és ES-PEC-TA-CU-LÀ, els sotaguants, i protector de coll, i en darrer terme com a tercera capa l'equipament exterior el suit d'hivern no perforat com el calçat, aquest darrer Gore Tex, un protector de columna germà d’un T-Rex, el meu casc blanc, aquest darrer amb la tranquilitat que em dóna pel fet d'estar fabricat al Japó, a mà, i de ser el més reputat o un dels més quan parlem de seguretat en cas d'impacte i/o lliscament, i guants d'un fabricant que únicament fa això guants, també dels més reputats, de canell llarg sense ser termo però sí de Gore Tex. 

https://www.bike24.com/p2379534.html

Alerta que és Slim Fit, vull dir jo vaig fer venir una S que seria la meva talla, i em va bé, però la segona tèrmica d'aquest model que vaig fer venir va ser una M, no sé perquè, la S em va perfecte, la M no ho puc encara valorar perquè he sortit tres vegades amb la S i prou, coses. Ara mateix estan venint dues XS, ja comentarem el perquè, que quasi que no caldria, oi?

I el punt esmentat pendent de la cirereta del pastís que podria haver rematat la jornada d'ahir és haver entrat a la capital amb el meu Gran Drac amb tot el grup esmentat de protectors, proper a la mitjanit, que com ús esmentava-compartia a una anterior intervenció no recordo d'haver-ho fet dels del 1983 amb el lebrel del diapasón, en aquesta ocasió d’ahir ara passats més de quaranta anys un altre cop enfilat a un Gran Drac de dues rodes, equipat amb la Super Armadura de Gala, a plena nit, hauria sigut aquest crec que un pas en silenci, certament, un primer pas discret pel fet ser en la foscor de la nit, un de més, i m'hauria agradat fer-ho circulant i prou com esmento sense aturades, doncs no estic encara preparat per ser vist-detectat amb el Gegant, que podrem dir no és visible a primer cop d'ull, cert, cert però sempre hi ha una ombra que l'insinua, amb el dos Destructors de Murs el mateix, i amb aquests el sol fet d'un apropament no entès implicaria d'una acció contundent d'aquests, i que jo no sé si seria atemps d'aturar, el meu Gran Drac que a un entorn tan dens no hi ha estat mai, i amb una Super Armadura de Gala, aquesta darrera diria que és la que em seria més amiga, vull dir protectora en absolut silenci, i emn darrer terme amb les Fades de la Foscor, un mot les defineix per devotes a l'hora imprevisibles, com sona, diria que aquestes darreres són les que fa que no entri amb un sequit d'aquestes característiques, de fet ara veig a la 14+ que hi ha molts motius per esperar, en tot cas el dissabte no va ser el moment, que ho era, tot i que la pensada en forma de guspira per breu va ser present, com esmento un instant i prou, cert, cert, i he de dir que ho escric i penso que hauria sigut un moment ideal, sota la protecció en primer terme de les Fades de la Foscor, que bé, que bé, que bé a l'hora que per ser un entorn menys rural aquestes darreres no sé jo si no voldrien actuar sí o sí sota la més mínima oportunitat que es presentés, cal veure que els ànims estan en el seu punt més tranquil, que l'actitut ha estat cultivada per mantenir la màxima estabilitat, que el treball de deixar de fer per afavorir la calma. Així la tranquil·litat, l'estabilitat i la calma és un mix que en segons quines circumstàncies poden arribar a implosionar per aquest ambient propi de les zones urbanes que podrien generar sobtàdament un pressió externa sobtada, que penso que no és el cas, penso, però millor esperar i mirar de veure quan es donaran les millors condicions per poder portar a terme un Gran Vol de dues rodes, donc això, doncs això. 

En tot cas estic segur i si tinc la fortuna ho podré veure de com compartíem a una darrera intervenció amb les Armadures de Gala nostres, vull dir les del no club, que ara són per discretes per moderades per tècniques, les vestimentes oficials de la ciutat referides a que l'ús d'una Armadura de Gala a aquesta capital s'ha normalitzat d’allò més, fins el punt de gaudir de l'única botiga a tot el món de la casa Castelli, segurament passarà el mateix amb les Super Armadures de  Gala, és a dir que estarem a cada espai d'aquest indret amb elles quedant fusionats armoniosament amb l'entorn, de fet nosaltres també serem part d’aquest entorn, que bé, que bé, que bé, bé això no serà demà, ho sé, ho sé, però per anar fent perquè sigui una realitat a cada dia que passa a veure quin dia apareixen els genets amb aquestes Super Armadures i uns Grans Dracs de dues rodes al portal d'un dels diferents Miradors i tot seguit proposar de portar a terme una ruta sense destí, lògicament, no el necessitem, el que podríem voler de donar-se les circumstàncies és compartir ruta, que ara rellegint crec que són circumstàncies molt difícils de donar-se, les presses no ajuden, i menys quan parlem d'un Mirador on l'única velocitat és la del vent quan es fa present.

Ahir mentre em dirigia cap al Baix Montseny a l'alçada d'Hostalric direcció a Sant Celoni el Sol era l'únic que podia veure, no veia res més, i no és metafòric, intuïa la recta per coneguda, són molts anys fent la recta d'Hostalric, quasi infinita perquè únicament veia el resplendor encegador del Sol, i la visió era com d'una portalada gegantina a creuar, i mentre això passava en temps real, vaig pensar que en aquests Grans Vols per travessar aquest portal hauria de pilotar un Gran Drac de dues rodes molt més dens, però molt més, hauria de quasi duplicar triplicar o fins i cuadruplicar el pes actual per millorar l'aplom del conjunt, de l'experiència del moment, important aquesta característica dinàmica per mi, vull dir en rutes més llargues la lleugeresa pot no ser la millor credencial per un Gran Drac de dues rodes, de fet no ho és, passa el mateix amb els Dracs, geometries més relaxades, una mica més de pes, força més fins i tot, i una posició menys exigent també són garantia de poder afavorir hores i més hores a dins del Vol, amb els Grans Vols de dues rodes passa el mateix, idèntic, o quasi, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció, o dins d'una propera revisió d'aquesta. Puc dir que rodar amb un Drac amb una potència de 0º o de 6º+ marca la diferència passades les primeres hores, ja no et dic res si anem a -6º o a 6º+, amb aquestes mateixes de 60 mm. de 90 mm. o de 120 mm. i amb els ulls tancats jo no pensaria que vaig amb el mateix Drac, doncs amb el Gran Drac de dues rodes per el cas que esmento necessito més volum, més pes, i una posició a dalt com la que ja disposo ara segurament, i segurament també imprescindible disposar de la possibilitat d'entrar a la velocitat d'hiperespai sense haver-ho de requerir ))

Per entrar per un portal d’accés a d’altres dimensions necessito, que no necessitem, és que jo no us vull convidar a fer, sí a ser-hi a través d’aquest espai per poder experimentar la sensació sense haver de pensar massa en idees ni en conceptes de cada ú, de fet ho podeu fer des de casa, i/o fent un cafè al ben mig d'una agitada jornada, en tot cas necessito com esmento d’un Gran Drac de concepció interestel·lar, i aquest per concepte no té una dimensió moderada, comparant amb l'actual no amb d'altres Gran Dracs per travessar portals doncs aquests darrers tots tenen unes dimensions germanes, en cap cas considerades gegants si no les necessàries i prou, res més, no seria prudent creuar aquest portal sense aquesta Nau quasi que Insígnia sense ser-ho tot i que ara que ho escric crec que el Gran Drac d'enormes dimensions no deu ser tal en concepte, he d'haver arribat sense adonar-me'n a que per entrar a aquests portals únicament ho puc fer amb una Nau Insígnia així de fer-ho ara des del Mirador actual únicament es veu un recorregut de no retorn, travessar aquest portal geganti requereix d'aquesta unitat de Vol i tenint clar que el concepte és el d'una anada i prou, sense tornada, com tampoc per poder arribar a aquest punt-tram dins d’aquest espai de The Great Escape MTB i no ho sabíem al seu moment, mentre passava vull dir, que no ho podíem fer sota la protecció d’un sol Mirador, n’han calgut quatre i no tots de cop si no un darrera de l'altre, arribant escalonadament, sense en cap cas buscar-los a excepció del primer, del segon, del tercer i del quart, així mentre això passava ens han anat aportant cada un d'ells poder disposar-sumar de la perspectiva diferent-necessària, crec. 

No em queda tampoc del tot clar com una de les Corones de Granit engrana amb l'altra, com ho poden fer entre elles perquè les veig totalment sincronitzades, la primera Corona de Granit funcionant en perfecte sincronia amb la segona Corona que reposa a l'altra banda del portal, quines coses, engranades entre elles estant cada una a diferents bandes del portal, curiós, interessant, molt oi?

He de ser prudent a l'hora de valorar si creuar aquest portal o no, fer-ho molt em temo, o millor dit l'experiència em diu que implica de fer un salt, i aquest aspecte podria anar lligat a diferents recorreguts per nous, i certament que aquest darrer aspecte tinc que deixar-lo reposar, segurament per aquest motiu el pastís finalment no portava la cirereta, per prudència. 

L'últim cop que vaig fer un breu test d'un Gran Drac de dues rodes sota el paraigües del mot moderat quasi que em trenca l'esquena amb l'acceleració experimentada en una corba de radi obert, mare meva i m'ho va recomanar el meu millor amic, vull dir que era un consell amb la millor de les intencions, i això tornava a ser a aquest indret, a aquesta capital en aquesta ocasió proper a l'aeroport, concretament tornant d'aquest darrer cap a la segona, anant no ho vaig experimentar. 

En tot cas l'objectiu passa per una anada-pas per la capital amb el Gran Drac de dues rodes, on hi haurà una primera ocasió després ja no podrà tornar a ser, vull dir que la primera vegada és això l'única que vesteix aquest dorsal, així ja estic ansiós per la propera anada al Baix Montseny per repetir hora cercant l'instant precís d'entrada a aquesta porta gegant. I ara el que he de veure és si ho repetiré amb el Gran Drac actual, o serà amb aquesta nova Nau Insígnia, de ser aquesta darrera m'hauré de moure, vull dir si entra una Nau ha de sortir el Gran Drac esportiu, per concepte, i sobretot també per espai, en darrer terme per pressupost, aquest darrer punt no el tinc tan clar, doncs la sortida de l'esportiu la contemplo de disposar d'un nou Mirador a una capital, és a dir ben comunicats, si no no, així si mantenim els Miradors actuals aquesta nova Nau de venir vindrà sense marxar cap Gran Drac de dues rodes, com tampoc l'esportiu, crec, crec. 

Però el que em motiva molt ara és aquest instant on al davant únicament veig l'entrada al portal, OMG, és que aquest darrer Gran Vol de dues rodes poc a poc em vaig adonant que és molt probable que sigui sense poder evitar-ho ni voler el moment previ del que està per venir, moment que un cop fet present no sé molt bé què implicarà, certament, certament per aquest motiu segurament en aquests moments impera puntualment un cert impàs, una certa calma, pausa que ve donada en part per l'exigència dels tres darrers Grans Vols de dues rodes on de menys a més la nit ha anat agafant més protagonisme, a l'hora que aquesta exigència s'ha vist compensada per una arribada preciosa d'un doll de bones sensacions. Cal veure que mentre el Sol amb la seva caiguda creava aquest túnel d'entrada cap al seu interior moment que la percepció va ser realment única, per imprevista, per colpidora, i en darrer terme per breu, tot seguit va arribar sense pauses però també sense presses la preciosa foscor, i un cop aquesta es va assentar la nit va començar, i amb ella també vaig iniciar una aventura diferent, molt, renoi, renoi, renoi, sí és cert no hi va haver cirereta del pastís però és que segurament no tocava, sense ja vaig quedar absolutament meravellat, tant que caldrà de dies per refer-me les bones sensacions en una sola jornada.  

XTR ) 6+

Ja les vàrem comentar-aportar fa uns dies, ara les torno a veure i em ve la idea de compartir aquesta possibilitat-opció )

https://www.bike24.com/p2908522.html

Són de 28 radis, i pot estar bé recordar que no són HG, ni se les espera doncs entenc que les HG podria ser una tecnologia ja desfasada, en favor del Micro Spline. Presenta un interior de llanda de 30 mm. per pneumàtics d'entre 2.30 i 2.60, i esmenten un sistema dels clics del nucli el Direct Engagement, en detriment del Pawl.

Un punt que no em queda clar és si relament són UST, és a dir en le seu origen Michelin i Shimano crec recordar estaven compartien la tecnologia UST, així la llanda Tubeless el seu ús requeria d'una patent autoritzada, per exmeple DT no la disposava i per aquest motiu les seves llantes no segellaven de manera òptima, nosaltrers baixant de Collsacreu per zones rocoses si anàvem a la pressió d'un Tubeless amb la llanta DT perdíem l'aire fins el punt d'haver d'aturar-nos, amb la Mavic i la Shimano no passava perquè disposaven del llavi específic per a pneumàtics UST que feia que aquest darrer segellés bé l'aire. Vull dir no sé si ara que els pneumàtics són TR segueixen utilitzant aquesta tecnologia UST, de fet NoTubes estava i crec que està com DT és a dir tampoc han utilitzat mai la patent UST, bé és la meva pensada, doncs no la tinc tampoc contrastada, i dic tampoc perquè certament que totes i cada una de les aportacions d'aquest espai referida a informació tècnica o a sensacions no té una base prou contrastada, coses, oi?  

https://bike.shimano.com/technologies/details/direct-engagement.html

Interessant la imatge on ara sí puc veure el despiece de la boixa, per el tema dels inexistents cons que us esmentava, entenc:

https://www.bike24.com/p2908493.html

I com que va de rodar, Vol avui dijous a l’hora de dinar molt prudent, molt, rodant a una temperatura de 18°C, així primer dia de curt, recuperat el mallot Shimano paravent i resistent a la pluja, no termo, i la tèrmica de màniga curta d’estiu, que bé. 

Un fons de blanc intens, mare meva quina visió més extrema, més magnificent, quin horitzó més extens, i l’hem vist tres vegades perquè per fer planer i prou hem repetit recorregut ara sí ara també, per ajudar a la Reina a recuperar-se de la contracció, sortida tipus seguint les pautes de la terapeuta, així els propers tres dies mirarem de ser a dalt dels Dracs en mode ser-hi a mínims però ser-hi, a veure, a veure.  

A dalt dels Dracs som una altres a millor, referit a les bones sensacions un cop a dalt dels Dracs , renoi, renoi, renoi, estem a dues setmanes del control amb el nutricionista, i hi anem sense haver rodat el previst, el motiu és molt planer-clar, fa uns mesos, dos, que no estem del tot fins, això sí dins dels Vols les sensacions costen d’acceptar per bones. És que des del primer gir de pedal ja tenim una extraordinaria percepció, a veure que indicaran els plecs quan passem el test )) 

Segellant a les dues rodes del meu Drac, ja era hora, finalment amb l’Ikon del darrera nou també, i que bé que els dos pneumàtics han pujat perfectes amb la bomba d'aire de mà, no recordo la darrera vegada que he muntat un pneumàtic nou, entre ara i el 2017 no crec que més de cinc, i menys encara per deteriorament i/o per desgast de la carcassa. He revisat i he netejat també llantes i pneumàtics dels dos Dracs abans de sortir, únicament però la neteja l'he fet d'aquests dos elements, i els pneumàtics únicament amb la zona d'unió a la llanta, cal veure que fa res de la darrera neteja exterior general en sec amb diferents raspalls, però remarcable remarcable és que la neteja ara la porto a terme en sec amb especial atenció al BB, les boixes, i la direcció, i la transmissió completa. La neteja de les llantes i els laterals del pneumàtic l'he fet sota la sortida directa a pressió de l'aixeta d'aigua aprofitant que surt amb certa força i a aspersió, fet aquesta darrera la de l'aspersió que ho facilita-agilitza molt a l'hora de netejar poc a poc la llanda, vull dir sense fer ús de la manguera corresponent, i he de dir que aquest sistema ha funcionat d'allò més bé, poc consum d'aigua i molt eficient, o això penso. 

Dubto a l'hora que m'emociono de la proximitat de la decissió de fer venir per una banda els nous dos Dracs, renoi, i també perquè de ser aquest el moment aleshores tots els components seleccionats des del 2018 fins avui prendran el seu màxim protagonisme, vull dir ja el tenen avui, però encara en tindran més quan haguem decidit fer venir els nous Dracs, i segur que molts no podran formar part finalment de la construcció, però de tot s'aprèn oi?  o de quasi tot, o d'algunes coses, cal ser positius )) 

També estic mirant de revisar els equipaments dels genets, perquè tota necessitat d'ara anirà encarada a Gore, Gore, i Gore, no per devoció sí per fer-li un acomidament a la marca a aquest seu darrer 2026, si consolida la seva finalització referida a fabricar els seus propis equipaments, doncs seguirant sembla ser proporcionant serveis a les diferents marques d'equipaments que utilitzin les seves patents, crec haver entès, és que ara ho escric i em sona a mi mateix rar, molt rar que Gore deixi de comercialitzar la seva propia gamma d'equipaments. 

Divendres o sigui avui per evitar rodar sota la pluja a 13ºC amb la Reina que està en plena recuperació, no hi haurà Vol, i mira que he prioritzat aquest objectiu el de sortir seguit, però ara a l'hora de dinar de divendres tot sembla indicar que dinarem i al vespre tindrem anada a la capital, és que hi ha una exposició que finalitza d'aquí a res i la intenció és repetir-la avui, com sona, com sona. Per sort podrem fer-la un cop finalitzada la jornada perquè l'horari de visita és extens, no té cost però curiosament has de reservar entrada, coses, visita que si plou en principi no portarem a terme tampoc doncs l'efecte podria ser també contraproduent referrit a la recuperació d'aquesta contractura de la Reina. El fet però és que aquesta darrera setmana 7 hi ha hagut dues anades a la capital, com sona, una a principis de setmana a on les sensacions van caminar molt bé, i una segona ahir, sempre sota la pluja, i a on una segona visita a l'exposició esmentada i després una xocolata a un no lloc per fer-ne una, va omplir de sensacions diferents una tarda-vespre plujosa de divendres, i ja portem més de tres anys, anem a per els quatre, explorant un altre cop aquests entorns sense treure'n unes conclusions consolidades, fet que em fa pensar després d'una dècada que ja no les treuré, més coses.  

Si no vingués d'una contracció, avui seria el dia ideal per estrenar la nova Isadore, la jaqueta per pluja, per fred i per vent, amb el culot pirata que ja disposa de fa temps de la mateixa casa amb les mateixes propietats excepte la referida a la protecció de la pluja doncs el culot és resitent a aquesta i prou, en tot cas no serà el cas, o això sembla. 

MTB, MTB, MTB.

Gran Vol de dues rodes seguidament després del Vol, i a on he confirmat les bones sensacions de la darrera sortida, és a dir després de tres anys he entrat a un territori d’aventures sense les dificultats pròpies des de l’inici d’aquest retorn. Ara passades les primeres hores ja dins de l'inici del doble premi pel fet de ser divendres el divendres, super premi, OMG, pensava quan ahir vinguent de França direcció a Barcelona per la general a una parada de bus a pocs quilòmetres del quart Mirador vaig haver de posar peu el dia que vaig estrenar aquest Gran Drac de dues rodes, és a dir no vaig fer ni quinze quilòmetres i ja estava totalment garratibat de la cadera, mare meva, vaig haver literalment de saltar però saltar en marxa mantenint les mans al manillar això sí, i la pensada va ser  no podré tornar no podré desfer el camí, renoi, renoi, renoi, tot va ser provocat per l'extrema tensió, però molt extrema, tensió que fa dos Grans Vols ha desaparegut del tot, 152 sortides he requerit per entrar a aquest estat de tranquil·litat a dins dels Grans Vols, ho escric i me'n faig creus, mare meva quin treball sense saber que l'estava portant a terme pel fet que fins ahir no vaig ser conscient d'aquesta estat que m'acompanyava a cada Gran Vol des del gener del vint-i-tres que vaig estrenar aquesta joia fins fa una setmana a la penúltima sortida portada a terme la número cent cinquanta-tres d'aquest febrer del vint-i-sis a on l'estat de tensió va quedar reduït a zero des del primer segon, literalment una arribada de podi. 

Avui he sortit amb la Super Armadura de Gala radical i d’estiu, 100%, no la utilitzada a l'anterior Gran Vol, aquesta d'estiu és un suit no un dues peces vull dir encara més radical que el ja de per si radical dos peces, i com la darrera utilitzada s’ha repetit la percepció que també ara aquesta darrera és la que em funciona millor, quines coses, oi? Així el fet és que les bones sensacions a dalt del Gran Drac són les que determinen la resta de bones percepcions, que bé, que bé, que bé.

En tot cas cent cinquanta-quatre sortides, no són moltes, certament, però n’estic molt satisfet per la lenta i exigent progressió perquè ha sigut molt positiva molt, i molt positiva, signaria en blanc per poder traslladar que no compartir les sensacions a dalt dels Dracs i ara també de fa dues sortides a dalt del Gran Drac a tot el meu entorn conegut i no conegut, que no podria ser doncs no són practicants d'aquestes disciplines, però en un escenari imaginari jo signaria a ulls clucs perquè entressin tot i puntualment a aquest preciós estadi, a l'hora m'aturo perquè de ser crec que hi hauria reaccions contraposades doncs no sé jo si els entorns estan disposats a recepcionar masses bons moments com els que esmento per tant diferents de to i de velocitat, per tranquil i per lent respectivament, perquè d'intensitat vers els que respiro fora del Mirador el meus no tenen color per tranquils vers els experimentats en el dia a dia a fora del Mirador, i dels que puc intuir que són els preceptes establerts, jo diria que el que jo defineixo com a sensacions precioses derivades d'un to pausat i una velocitat que podríem definir com de passeig vull dir aquesta darrera amb la sensació de ser quasi inexistent molt pausada , són o podrien ser aquests dos factors una mica com un descafeinat en un primer món a on som, ho intueixo únicament però, velocitat de la llum i ansietat per, sembla ser un mix consolidat fora del Mirador a aquest XXI o això crec respirar quan m'allunyo del Mirador, però no em feu massa cas, sí però ho podríem tenir en consideració doncs diria que fer-ho no té ni cost ni risc, crec.

Transicions ) 13+

Les d 'aquest inici de 2026,  en el sentit que ho fem a dalt dels Dracs, també a dalt del Gran Drac de dues rodes, a l'hora que des de les vacunes, i no necessàriament per aquestes però sí coincidint per dates amb elles, del desembre fins avui conjugant Vols i Grans Vols de dues rodes amb un malestar intermitent, lleuger sempre però present, i en darrer terme fa tres setmanes aquesta lleugera congestió que ha finalment derivat en un també lleuger refredat, que ha convidat a fer repòs quan parlem de Dracs i Grans Dracs, puntualment però que coincideix amb les ganes de fer, aquestes no han minvat, a l'inrevés, així estem reactivant cursos per millorar la meva tècnica, i la Reina està valorant fer el seu primer curs en aquesta direcció, concretament cerca iniciar-se en  l'exercici previ a pilotar un Gran Drac de dues rodes, Gran Drac que va adquirir fa dos anys i que el té sempre a punt per si es donessin les circumstàncies de portar a terme una primer Gran Vol de dues rodes. A veure quin tom prendrà tot plegat, però tornar als cursos per part meva i perquè ella proposi de portar a terme la seva primera assitència doncs  penso que d'on venim ja és el què esmento estar  per a nosaltres molt actius, molt, però cap a on ens dirigim és a reprendre el fil no sé si els mots serien els de reactivar-nos amb normalitat, res més en principi i que al mateix temps venint d'aquesta primera meitat de dècada singular sembla un propòsit que arribaria una mica a destemps. Tot i que dit això tot indica que anem en aquesta direcció, la de recuperar la normalitat.

Així reiniciar els Vols ha quedat aparentment ajornat, el propòsit de fer un Santuari lògicament també, a veure a aquesta setmana set si refem en primer terme els Vols i de ser també a veure si seguim amb la idea de tornar després de mesos al Santuari, en tot cas ho tenim fàcil doncs en un no res ho veurem, que ara ho escric i veig que segurament confirmarem el nou curs que esmentava, vull dir que si hi ha curs no hi haurà Santuari o a l'inrevés, doncs avui jo prioritzo la possibilitat de portar a terme fer una pujada exigent al Santuari, i reprogramar un exigent curs de Grans Dracs de dues rodes també per mi com esmento molt exigent, molt, primer pel concepte mentre hi penso, segon perquè requereix d'una logística de quasi quatre hores per anar i tornar, i tercer i ni menys important a l'inrevés per l'experiència pròpia del contingut extrem d'aquest, molt, així a un mateix cap de setmana prefereixo per aquests motius no fer coincidir l'exigència d'un Santuari amb el Drac amb la d'un curs de tècnica sobre terra de Grans Dracs de dues rodes, mentre que un Vol sobrevolant el Santuari únicament requereix de sortir amb els Dracs des de la mateixa porta del Mirador, zero logística de cavalls de ferro, i també molt important que Gegant i Destructor no s’allunyen del Mirador, fet que a mi em fa estar molt i molt tranquil per nosaltres i per ells.

Mentre preparo aquesta intervención, i que darrera de publicar-la hi ha la possibilitat de fer moltes més revisions sobre aquesta mateixa aportació, mentre també els tambors d'un Vol d'aquí a una estona sembla que podria tornar a agafar molta força, fins i tot sonen noms de possibles destins, de fet un i prou, renoi, renoi, renoi ))

A l'hora de dinar una mica abans hem fet un Vol, avui hem fet un altre pas enrera que en suma davant referit a l'equipament d'hivern, un pas més doncs a l'anterior Vol va prioritzar els mallots vs les jaquetes alleugerint la densitat de l'equipament, i ara amb els culots llargs ha passat el mateix doncs han donat pas als pirates, així avui Pearl Izumi 3/4 termo, paravents i resistents a la pluja, i els mallots esmentats de 7Mesh també amb les mateixes característiques que els culots, els mallots i les jaquetes, vull dir perdem material però no les propietats d'aquests, els mitjons Shimano de tardor-hivern, les tèrmiques sintètiques de màniga curta de 150, els guants d'estiu potàvem jo els Gore nous, i la Betty els Hirzl de darrera generació, calçats amb les S-Phyre negres, gorrets de Gore Tex, avui amb els Merit blancs i com sempre amb les ulleres fotocromàtiques.  

https://www.gorewear.com/es-es/guantes-zone-101083?variant=14889

Aquest guants substitueixen els Gore que ja portava encara més prims que aquests, vull dir que tenen molt bon tacte aquesta nova generació, cert, però la protecció en cas de caiguda és la que és, diria que dins d'uns mínims, que no són suficients en cap cas, són però per el meu ús de podi. Tot i que ho rellegeixo avui dimecres a primera hora que no de matinada tot just ara surt el Sol, i he de fer venir un joc de guants Hirzl com els de la Reina i veure si em van bé , o no, i de mentre segueixo amb els Gore, o recupero els meus Hirz germans de l'enllaç inferior, però que de funcionar ara no reutilizaria, vull dir en vindrien de nous.

https://www.hirzl.one/en/bike-en/grippp-tour-ff-2-en

Aquests són els més reforçats de la marca, els que portava la Reina a la caiguda també d'aquesta casa van descosir-se del dors del palmell, i no anaven reforçats d'aquesta zona, ara sí, de fet aquest model d'ara ell aja el disposava però únicament per quan entrava a un SOLO, ara no ara els porta sempre, i li van també de podi, jo no els porto perquè encara estic esbrinant si la pell de cangur em fa com una lleugera alèrgia a la pell.

https://www.bike24.com/p2839525.html

Sobre les S-Phyre, no sé si passa amb el calçat com amb els seients, a on cada cul és un món, però dit això per a nosaltres hi ha un dia després de l'arribada d'aquestes, això sí per el nostre ús actual, concretem, no caminem gents, segur que d'haver de fer-ho pensaríem diferent. 

https://www.bike-discount.de/en/oakley-sutro-lite-clear-photocromic-sports-glasses

Per mi presenten sense ser per a MTB, entenc, una funcionalitat ideal, fins i tot la Betty esmenta que de poder ser tècnicament ell se'n demanarà també unes d'idèntiques, de poder ser graduades vol dir. Des de les M-Frame que no recordo un salt de tanta qualitat, que no és fàcil aconseguir-ho un altre cop passats més de vint anys des de les primeres, per no dir trenta, renoi. 

https://www.bike24.com/p2935763.html

Ara per ara mentre fa fred aquest gorret s'ha agenciat de tot el protagonisme, les fatigades Spök no han sortit més, a veure com ho fem amb l'arribada de les estacions més càlides, doncs aquesta no podrà ser, entenc.

Un equipament perfecte per rodar a 12ºC, sota un Sol preciós, entre els dos Santuaris, un d'ells amb un fons blanc que enlluernava, quin recorregut més guapo, a on a la tornada hem fet un tram que feia setmanes que no fèiem perquè el caudal del torrent era tal que el camí havia desparegut sota la furia de l'aigua desbocada, per sort avui ja es podia creuar, que bé, un altra arribada amb un final un cop al Mirador prenent el Sol, una horeta aproximàdament. 

https://www.bike-discount.de/en/shimano-original-tall-socks

Aquests són els únics que surten amb fredor, certament que no sota zero ni propers, no ha coincidit, en tot cas crec que a temperatures més baixes portaríem el botí Mavic de CX, no un mitjó més dens que aquest.

https://www.bike24.com/p2630743.html 

Una marca que va anar entrant poc a poc durant anys, i que avui sense quasi adonar-nos hi ha dies que tots dos portem mallots 7Mesh, primer van arribar els paravents resistents a la pluja i no sé si els definiria de termo, diria un mig i mig, de màniga curta, és a dir funcionant amb maneguets, i després ja van arribar els de màniga llarga, i fins i tot aquesta darrera temporada jo també en disposo d'un, ara per ara. No els utilitzem quan rodem sense Sol, i quan la sortida és de nit rondant els 5ºC, aleshores intervenen les jaquetes, de les que ja tonaré a posar l'enllaç quan sigui el seu moment, de repetir-se aquest. Curiosament únicament portem aquest equipament, els mallots paravent resistenst a la pluja, ni culots, ni mitjons, ni tèrmiques, ni jaquetes ara per ara, en té una i l'hem retirat, per excés de calor, i en segon terme perquè siguent la talla no li queda del tot ajustada, 7Mesh per els seus origens entenc va menys ajustada al cos que d'altres marques, però aquesta en concret és un punt exagerat. 

https://www.bike24.com/p2840192.html

Com l'anterior també molt bé.

https://www.bike24.com/p2521759.html

Si és per protecció aquesta seria la meva primera elecció, per la resta? també, hi ha dies que no el portem  anant amb les Aether, o Synthe, equivocadament, és un punt a reforçar penso fent venir una segona unitat, de Merit, i així deixar de banda els cascs més lleugers i a l'hora també menys segurs en cas d'impacte, o això crec entendre. O no fer venir cap més casc i esperar a caducar el Merit, vull dir sortint sempre amb aquest, és blanc, el color més resistent a l'exposició del Sol, vull dir que serà el que perdrà menys propietats amb el pas del temps en cas d'un impacte per caiguda, i a l'hora el casc que ens protegeix més a nivell de morfologia.

Un punt a deixar reposar i que hi dedicaré temps a mirar de comprendre és el de les excepcionals sensacions des del primer gir del pedal, renoi, i concretament venint d'aquesta darrera congestió que ahir encara em feia dubtar de si avui hi hauria la possibilitat de portar a terme un Vol, i passats els primers seixanta minuts tots dos havíem pensat sense dir-ho que podríem haver atacat un Santuari avui amb les bones sensacions des del primer moment, això sí feia Sol, però també un vent i un aire que respiràvem de neu, preciós cert però a l'hora contundent, i tant. El què em ronda és la reflexió que em comporta aquesta evident a l'hora que podria ser subjectiva diferència de ser entre posar peu a terra, i ser a dalt del Drac, és dir l'extrema diferència entre ser a dins del Vol o no ser-hi, fet que em deixa perplex, literalment, en tot cas he de fer-ne una valoració molt positiva, fins i tot crec que puc sentir-me un privilegiat pel fet que les diferents situacions les diferents sensacions van d'una més que positiva valoració amb dubtes certament, sempre hi ha duftes i penso que és bo tenir-los, del dia a dia entre que posem peu, entre Vol i Vol mentre no hi som, i la pujada exponencial d'aquestes bones sensacions un cop sortim amb els nostres Dracs, un cop a dins dels Vols, una mica com a l'Alt Empordà amb el gurú del MTB quan entre corriols ens diu, si al cel no hi ha d'haver corriols com aquests aleshores no s'ho val, OMG, una frase germana d'aquesta vull dir és una anèdota que he compartit en repetides ocasions, és que s'ho val, i a més ajuda a sumar molt i molt, és que el tram que estàvem fent era com el tram de la Cerdanya també amb ell per un corriol entre una vegetació ultra densa sobretot per alçada, mare meva, són instants aquests tots de somni que fa que la visió de tot plegat sigui única, i a l'hora plural doncs voldries que tots poguem gaudir d'instants com aquests, no podrà ser, això amb el pas del temps, i mira que jo segueixo fent perquè sigui possible, va quedant una mica cada dia més diluït, certament, certament, i de fet un simptome de final de propòsit podria ser el dia que aquest espai de MTB consolidi una aturada definitiva, no és a on som avui, no és a on som en cap cas, que bé, que bé, que bé, oi? 

Així motivat per aquesta pensada coincident hem decidit esperar a portar a terme la inscripció del proper curs de tècniques per a Gran Dracs i esperar a veure com evoluciona cada dia d'aquesta setmana set, doncs si estem a dalt dels Dracs prioritzarem fer un Santuari el cap de setmana, i fins i tot tenim de ser una setmana activa referida a Vols, tenim un pla B encara més ambiciós, que compartirem de seguir la setmana el seu curs natural ))

Tot aturat, la betty prresenta des de fa tres setmanes una molèstia germana a la meva del 2019, cadera dreta, fins el genoll tota la zona va generant diferents molèsties, així avui dia de sessió d'aprendre a respirar, és un dir ja estem a un punt més avançat després de dos anys d'haver inciat aquestes sessions, podria ser que no tinguessim sessió i l'hora l'agafés la Reina per a ella sola per tractar aquesta possible lesió, així com esmento Vols aturats, i no passa res, a l'inrevés.

Així com esmento avui a dimecres matí tot està aturat, i ara primer cal que la betty es recuperi, o millor dir cal que actuem amb celeritat preventivament per mirar evitar d'entrar a una lesió d'aquesta zona de la cadera, li tenim cert pànic a aquesta zona del cos, com a la zona de les escàpules i l'entorn d'aquestes, doncs les hem patit molt sempre, vull dir ens ha arribat a costar mesos d'aturada quan la simptomatologia d'aquestes dues zones es fan presents, ara recordo una ocasió d'una espatlla de la Reina que va fer que durant setmanes hagues de dormir i és un dir a la butaca, no ho podir fer al llit perquè a aquest darrer li agafava una rabió horrorosa, però ho-rro-ro-sa )), i a mi posteriorment al 2019 una lesió germana però de cadera, vull dir referit a rabió, no un trencament de quelcom si no una mena de sobrecàrrega per disciplina practicada, accentuada segurament també per la modalitat single speed, i per les caracteristiques singulars de com ens autoexigim fer-ho, amb rígides, vull dir sense supensió davantera, i lògicament com no podria ser d'una altra manera sense suspensió del darrera, però aquesta darrera perquè la modalitat single speed no afavoreix poder rodar amb FS. Hi ha comptades excepcions que sí podrien funcionar, un altre dia en parlarem, vull dir sistemes de doble suspensió que actuen com a rígides quan vas dret, que en la nostra modalitat és mínim un trenta o una quaranta per cent del temps, i crec que estic tirant molt baix, en tot cas és a on som. 

Els motius d'aquesta simptomatologia propera a una lesió, bé el primer que em passa pel cap és el d'un descans irregular d'aquests darrers dos mesos, que ha millorat molt però molt el darrer any, però no prou encara, el primer un altre cop, l'estació a la que estem, és a dir l'intens fred que fa que no ajuda massa, i per mi el més important és quan de temps hi estem exposats cada dia, i el primer un altre cop la tensió propia del dia a dia, que segurament darrerament ens impacte més, segur, segur, i el primer punt un altre cop, un gest en el fer diari, o a dalt del Drac, o un petit cop que no tenim present, i aquí de tot el que esmento podríem dir i/o és a dir de tot una mica, o de tots d'entre ells uns pocs i d'aquests pocs una mica d'ells, que no siguin tots però sí alguns d'ells a l'hora, ara ho escric i diria que una mica de tots a l'hora ))

MTB, MTB, MTB.

I després de fer-ho, de prendre el Sol una estona, seguit d'una breu però reconfortant dutxa, he decidit iniciar un intens per extrem Gran Vol de dues rodes, a on m'he decidit per una Super Armadura força radical, la més utilitzada per mi referit a nombre de sortides i a quilòmetres, i que ara feia forces dies que no sortia, a sota he portat el mateix equipament del darrer Gran Vol, Gore, Assos, aquest amb el balaclava incorporat seria el més destacable.

https://www.gorewear.com/es-es/calcetines-largos-essential-thermo-101001?variant=15459 

No aporto l'enllaç de la tèrmica amb el balaclava cosit per darrera d'Assos perquè curiosament ni la marca Assos ni les botigues la tenen ja anunciada, i tampoc el del pantaló d'Asics 3/4 perquè em passa el mateix, i no en poso un model similar perquè no sé si funcionaria, el mateix que els mitjons de Gore que per la imatge no n'estic segur si són els meus, vull dir Gore únicament proposa aquest model com a mitjó alt i termo he d'entendre que són els meus, curiosament les botigues tampoc el tenen ja anunciat. Penso que el pantalo 3/4 podria ser un d'altres marques que en cas d'utilitzar-lo a l'estació més freda ha de ser una mica empalfat, la tèrmica amb el balaclava no sabria aconsellar una altyernativa a l'Assos que jo porto, a sota d'aquesta jo hi incorporo una tèrmica de Gore sense mànigues o en el seu defecte de màniga curta, però per fer la funció de no tenir la tèrmica d'Assos en contacte directament amb el cos, no perquè no tingui un bon tacte l'Assos, coses. Jo ja disposava d'una tèrmica d'hivern específica per a un ús de Grans Vols de dues rodes, certament, i fins i tot va millor ajustada al cos que l'Assos que és espcífica per a Vols no per Grans Vols, però la primera no disposa del balaclava cosit-incorporat a la tèrmica, i aquest punt en el meu cas marca la diferència, doncs el fet de portar el balaclava cosit fa que tota la zona del coll quedi hermèticament protegida de l'entrada d'aire, factor decissiu per mi.

Sortida com esmento extrema a on cercar el grip davanter ha requerit d'estar molt atent, molt, però m'ajuda l'haver recuperat bona part de les abtituds oblidades dels vuitanta-noranta, no ha calgut voler,  doncs únicament deixant passar dies a dalt del Gran Drac de dues rodes poc a poc fa que aquest sigui un procés de recuperació d'una part de l'experiència adquirida fa tres dècades, o això he de pensar doncs el salt fet avui no crec que vingui d'avui o del nombre de sortides d'aquests darrers tres anys, aquesta experiència esmentada sumada a l'extens temari-aprenentatge dels cursos de tècniques actuals portats a terme els darrers tres anys, fa que l'experiència poder gaudir-la sigui una mica més propera més accessible. 

Així avui des del primer segon fins a l'últim he pogut gaudir d'un Gran Vol, ple literament de bones sensacions, totes de podi, diria que d'aquest ampli abast ha sigut avui el primer dia, després de 152 Grans Vols, el cent cinquanta-tres a fet un petit clic més que torna a marcar un gran diferència per mi, no recordo una sortida tan estable referida a la consistència del tipus de ritme, de les diferents tècniques aplicades diria de manera automática siguent-ne conscient a l'hora, com podria ser per destacar aquesta agilitat maniobrant a baixa velocitat entre molts el gir de 360º per entrar al Mirador, i el punt més important per mi el de la concentració conseguida durant tot el Gran Vol, podria ser una millora consolidada, en tot cas ho veuré el proper dia que surti. 

Com esmentava, el curs, la inscripció queda pendent de com evolucioni la possibilitat de fer un Santuari aquest cap de setmana, a veure, a veure, hi ha una possibilitat, el pla B, de poder fer el curs tot i fer un Santuari, dependrà de l'agenda portada a terme de cada dia d'aquesta setmana 7. 

En tot cas a on som ara és a veure després de la sessió de recuperació de fa uns minuts a la que s'ha sotmès la betty, en funció de l'evolució de les properes hores decidirem què fer. Les pautes a seguir ara són clares, de descans avui, i de demà reiniciar els Vols, a partir d'aquí veurem a on som, avui el punt de partida és una contractura important de la part esquerra de la cadera-cama compensada per la mateixa zona però del cantó dret, compensació que tampoc ha ajudat a alleugerir aquest procés si no a l'inrevés, així aquesta contractura en principi no requerirà d'aturar els Vols, fora d'avui, prou bé, prou bé, oi?

Els possibles candidats de Grans Dracs després de la visita a Girona a l'establiment que us vaig esmentar d'aquest passat dijous torna a estar molt viu, quasi que se'm descontrola una mica per aquesta emoció tan viva, a veure com evoluciona tot plegat aquest proper dijous en tornar si tot segueix el programa previst d'anada a la capital, d'entrada ja penso en primer terme, lògic, amb la xocolata desfeta com a un dels punts principals que formen part del programa, i tant, i tant )

Binomi ) 17+

De Vol i de Gran Vol de dues rodes, el primer a l’hora de dinar, el segon al capvespre, difícil el darrer lògicament per mi doncs sense un Sol lluent no tinc la predisposició a ficar-me a la Super Armadura de Gala, i com aquest primer pas iniciar tots i cada un dels passos que faig previ a iniciar el Gran Vol de dues rodes, a diferència del Vol del migdia que únicament va haver de sobreportar la seqüència d’un descans que tot i ser menys deficient està lluny encara de l’ideal, així és que aquest dimarts hi ha hagut doblet.  

El fet és que des de dilluns, i porto així quasi dos anys, a excepció d'un o dos mesos que crec van ser l’octubre i el novembre del 2025, però fora d'aquests dos mesos esmentats la resta cada dia de la setmana des del primer fins el darrer que les sensacions que vaig experimentant a moments molt puntuals durant el dia però presents, em diuen, m’indiquen  que ja estem a divendres, indiferentment del dia entre setmana que sigui, és a dir dilluns penso tot i que puntualment com esmento que és divendres, dimarts penso també que ja és divendres, dimecres seguint aquesta tònica ja he arribat com dilluns i dimarts a divendres i dijous és el darrer dia un altre cop dels cinc que l'entorn proposa raonablement com a laborables, és a dir que entenc que divendres és l'últim dia laborable de la setmana, i cada dia de dilluns a divendres d’una manera o altra tot m’indica que les sensacions d’aquest darrer dia de la setmana són les que tinc la resta de dies, aleshores quan finalment arribo a divendres tinc un premi complementari, doncs penso que és divendres i realment és divendres, vull dir que m'estalvio d'haver de fer l'exercici de recentrar-me en el dia que realment estic, doncs divendres és divendres. Coincideixen les sensacions que tinc cada dia de la setmana amb les pròpies de la darrera jornada d'aquests cinc dies, que bé, perqué són sensacions de finalització de la setmana, i en el meu cas és un tram de premi, quasi de matrícula podria afirmar doncs abordar el dia a dia amb aquest estadi tan agraït fa que tot prengui un to preciós, i els moments que van vestits de colors poc amigables a la vista que hi són i formen part també de la composició d'algunes jornades, poques per fortuna, també sota aquest clima propi de la jornada de divendres són més abordables. Així en aquest marc de sensacions avui dimecres tinc clar el programa d'aquest dia en concret de la setmana, com tinc clar també la complexitat de demà dijous que en principi serà o seria dia de sensacions a la capital, ho dic en condicional per la preocupació de sense voler fomentar aquesta congestió voltant pels humits carrers de Girona, i lògicament em ve al cap un altre cop el divendres, curiosament d'aquí a una estona, minuts o hores, o ja al vespre durant uns breus instants hauré arribat a les sensacions pròpies del darrer dia de la setmana, del divendres, les d’una serenor per les responsabilitats vetllades, portades a terme, una mica faig aquest raonament del dia de la setmana, que em ve al cap sense adonar-me'n, motivat per les gestions com esmento portades a terme, per les llargues reflexions sempre de certa complexitat previes i finalment breument compartides comparativament amb les diferents Màquines de Prosperitat, de ser doncs finalment al tancament de la setmana, de ser divendres fins i tot amb les connotacions de la tarda vespre d’aquesta darrera jornada, o sense anar més lluny les de l'inici del dia, de primera hora de divendres, és a dir en obrir els ulls hi pensar és divendres, renoi quin instant de calidesa, i de la sensació de pensar que els propers dos dies són el dissabte i el diumenge, mira que ho escric i noto  aquesta sensació de divendres com un tram preciós que com exposo es va repetint, situació molt positiva sense cap mena de dubte però també força estranya. També podria ser que no sigui tan rar, i que aquesta relació sensació-temps que experimento durant la setmana segueixi un curs natural que finalment i sense poder-ho compartir vull dir que no podrem ser a aquest mateix tram junts gaudint de manera singular de cinc divendres al vespre a la setmana. En tot cas quan arribo a divendres comprensiblement em dic a mi mateix que tinc una sensació molt apaivagada, per contradictòria respecte el dia que estic, i per una altra banda motivada aquesta sensació perquè en moments breus sí però a l'hora cada dia he pensat puntualment que era aquest el dia de la setmana, així la setmana arriba a tenir cinc dies amb les sensacions pròpies de divendres ))

Dos breus sortides a l'hora, bé millor dit separades entre elles per unes poques hores dins d'una mateixa jornada, un Vol a on per una banda l'equipament, i els Dracs, són dos conjunts-aspectes que funcionen a la perfecció o quasi, doncs segueixo perdent l'aire de la roda davantera, i ara de fa uns dies, molt pocs, que poc a poc el recorregut de la maneta del meu fre davanter agafa un punt excessiu de recorregut, curiosament el que sempre mostra aquest simptomes primer és el fre del darrera que presenta avui per avui un recorregut impecable, però en tot cas la percepció del funcionament d'quipaments i Dracs va ser molt bona, fet que ajuda molt a ser constants a l’hora de sortir ara sí ara també. 

Remarcar que estem sortint amb mallots paravent resistents a la pluja i termo no amb les jaquetes d’hivern de fa uns dies, també esmentar que utilitzem si més no ahir guants i calçat d'estiu, que portem els guants de tardor-hivern a la bossa dels darrera del mallot, ahir puntualment no hi portàvem a aquestes el protector de cara i coll, i en darrer terme que les tèrmiques sintètiques o de Merino ara per ara són sempre de màniga curta, que bé, que bé, que bé ))

Amb aigua i sals, amb dos caramels de carbohidrats que ja m'he pres a les prèvies a inciar el Vol, amb una renovada incidència dins del Vol com ho és la descàrrega de les bateries, ara dels dos llums Sigma davanters en mode intermitent, segurament tocava, tinc les dues bateries carregades a punt de fer el relleu.

La lleugera pesadesa, molt de fons però que segueix present, per un descans deficient, que aquest és una conseqüència no la causa, que sense ser un desastre irreparable sí que dista d'on hauria de ser, i que poc a poc va mostrant els simptomes que l'estan provocant com ho són els d'un lleuger refredat, si més no això aparenta, ara vaig a per la segona setmana crec recordar partint d'una primera amb una recuperació baixa, i anant la manca d'aquesta de més a menys, és a dir a cada dia que passa em recupero una mica millor, i les hores de son es mantenen entre les quatre i les sis hores poc tocades. 

A veure a on em portarà aquest escenari, aquesta evolució, avui un dia que no ajuda per força tèrbol amb estones de Sol, una temperatura de 6ºC a les set del matí, i un pronòstic que indica un migdia amb possibilitats de Sol, així de ser el Vol segurament apuntaria com ve siguent habitual sortir a l'hora de dinar, a veure, a veure. També per altra banda per l'arribada d'aquest lleuger refredat podria haver-hi uns dies de descans per mi, curiosament és tan lleuger que quasi que no recordo que l'estic passant, bé sí que és present però fins el punt que no me n'adono plenament, coses. També em fa dubtar si m'he de mantenir a dins dels Vols o no la contradicció entre la millora de la recuperació que ha passat del 15% al 25% i de fa tres dies al 50%, vull dir que estic experimentant una millora de la recuperació de la forma física a que aquesta es creua amb un lleuger empitjorament però constant de la congestió que us esmento. 

Ahir dins del Vol un dels temes de conversa refent el camí cap al Mirador va ser els dels quadres nous dels Dracs, sembla que el titani manté les seves opcions, a veure, a veure, perquè una altra posibilitat seria fer venir una quadre de titani i un de ferro, un doblet, és a dir que cada ú disposés de dos Dracs, un de cada material esmentat, per mi va ser una bona reflexió aquesta darrera, sí que seguidament em ve al cap la cultura dels Miradors d'un genet un Drac, veurem, veurem. Si no seguíssim aquest precepte aleshores el Mirador, el nou candidat haurà de ser una mica diferent doncs quatre Dracs en ús necessitem una pista d’enlairament del Mirador dels Dracs diferent a diferència de si en són dos i prou, coses, siguent més descriptiu, o mirant de ser-ho millor dit, si disposem de dos Dracs cada ú en ús,  l'entrada, i la sortida del Mirador que és en definitiva la mateixa ha d'encabir quatre Dracs no dos, vull dir l'espai de descans per aquests ha de ser el doble de gran, així això condiciona aquesta zona en concret del possible nou Mirador. 

Aturats els Vols, i evidentment també els Grans Vols de dues rodes puntualment espero per aquest refredat que ha fet finalment acte de presència, crec que ho porto bé, així d'entrada aquest cap de setmana no portarem a terme coronar un Santuari, de fet ja em conformaria si aconsegueixo reprendre els Vols prou recuperat d'aquesta congestió, a veure si serà així després d'una nova jornada complerta com la d'avui dijous a la capital, amb cafè de quatre hores, dinar al centre i xocolata desfeta per berenar, com som. Dubtava jo si fer una xocolata desfeta o fer un gelat de xocolata perquè la gelateria ja ha reobert un altre cop des de la seva reforma, que no, però finalment la preferència del meu acompanyant i el meu dubte del moment  ens va portar a gaudir de la xocolata desfeta de mida mitjana, que bé, oi?

Ara a divendres, i avui és divendres, per tant venint d'on venim per mi és un doble premi, esperant ara impacient a revertir aquesta congestió, que hi sóc a tocar, i a l'hora un Sol preciós convida a un Vol aquest migdia, i reobrir el propòsit de portar a terme una aventura anant a conquerir un Santuari de cara a diumenge, o demà, depenent de si finalment hi ha Vol avui, o si m'espero prudentment a demà, a veure, a veure, les ganes hi són totes, totes, totes, i tant!!! ))

MTB, MTB, MTB.

Gran Vol de dues rodes ahir, OMG, no hi ha mot que ara mateix defineixi millor per mi l'experiència d'aquest dimarts, i ara mentre revisc la breu aventura d'ahir al vespre em ve al cap l'enllaç del lebrel del diapasón que vaig afegir en la darrera intervención a aquest espai, a on no sé massa bé perquè mentre rellegia l'anterior publicació vaig escriure aquest mots del lebrel del diapasón a internet i em va sortir l'article del Motociclismo del 1983, que per cert el tester és el Sito Pons, i entre els referents publicitats Kobas, renoi, renoi, renoi. Article que és el que vaig llegir jo el seu dia del 1983 i que va ser el decantador de l’arribada d’aquest al Baix Montseny en aquells temps encara Vallès Oriental a aquell mateix any ))

En tot cas una sortida breu, a on un primer mot s'erigeix entre tots, el del flow, i a on passats els primers minuts, uns quants sense ser molts, constantment miro de recordar el mot, no un segon mot, si no el mot, fent-me el recordatori a cada metre recorregut de mirar de templar els ànims, i mirar d’imprimir  l'únic to possible per gestionar el moment, el mot de la prudència. Amb aquests dos termes, flow i prudència l'experiència passa a ser molt guapa, molt, doncs es retroalimenten. Segur que també ajuden i molt el darrer manteniment fet de les suspensions, concretament la substitució de l'oli de la forquilla, no per res més que per haver fet ja els tres anys des de l'arribada d'aquest Gran Drac, i la millora número ú portada a terme com ho va ser la substitució dels pneumàtics, un cop exhaurits el segon joc com els d’origen per mirar d’adaptar-me primer i un cop haver sumat hores, decidir si bé per una banda restan una mica, molt poc pel fet de més esportius, tarden una mica més a escalfar, poc més, però l'aspecte positiu el principal és el tipus de perfil-forma més arrodonit menys punxagut ara que fa que per el meu tipus de conducció el punt del flow hagi emergit fins quasi consolidar el comportament-percepció del grip del tren davanter, de la millora d'aquest si més no, i no dic que ho he aconseguit del tot perquè em reservo que hi pugui haver estadis millors de comunicació entre els palmells de les meves mans i el punt de contacte del pneumàtic amb el terra, doncs aquesta comunió per mi és literalment el que defineix l'experiència dinàmica d'aquesta disciplina, a partir d'aquí, d'aquest punt la resta tot suma a gaudir de l'experiència a dalt d'aquest excepcional Gran Drac de dues rodes, pneumàtic davanter més punxagut, en corba presenta més velocitat a l'hora d'inclinar, una caiguda més precipitada de la inclinació, menys punxagut amb parets més arrodonides implica d'una inclinación més controlada més lenta, que m'aporta uns microtempos preciosos per coordinar cada moviment amb molta més calma comparativament vull dir, doncs en ambdós casos tot passa en dècimes de segons, però amb la segona proposta més arrodonida puc afirmar que per mi marca la diferència com passar de la nit al dia i quedo curt ))

Esmentava que els equipaments estan funcionant d’allò més bé, certament, certament, però hi ha uns aspectes que sobresurten amb força quan faig referència  a les Super Armadures de Gala, com ho és el ritual inicial, la selecció en primer terme de la Super Armadura, així com el moment d’equipar-me amb la roba interior d’aquesta, ara i crec que aquesta presència augmentarà, siguent doncs els equips interiors de la Super Armadura de les cases Gore i Assos en les seves versions més extremes per a temperatures molt baixes, però sense ser paravent, ara per ara, a on aquest primer ritual és molt i molt guapo, el segon pas que és enfundar-me la Super Armadura té un to èpic o quasi, a l’hora que cada vegada més pausat, aprenent a gaudir de cada segon d’aquest procés, sense presses i amb moltes pauses, que bé, el pas del calçat també té el seu punt, com també el moment de posar-me el balaclava que ja porta incorporat la mateixa tèrmica d’Assos, el posar-me el casc molt ajustat a aquest sotacasc d'Assos, i en darrer terme ficar-me els guants,  ara a sobre dels sotaguants de seda, aquests detalls cada un d’ells entrellaçats tots junts fa que tot plegat per mi sigui una experiència única i memorable, els instants que envolten l’inici de l’aventura a dalt del Gran Drac, i ja no et dic res quan coincideix amb la caiguda del Sol d’ahir amb l’ombra colossal que emergeix de darrera del Gran Drac, i tot seguit notes el respirar del Gegant, OMG. 

Moments que ja he portat a terme cent cinquanta-dues vegades, i cada cop ha sigut una experiència molt positiva, enriquidora, que em deixa a cada finalització del Gran Vol un punt aturadet, per passats els dies, setmanes fins i tot,  amb més ganes de repetir l’experiència un altre cop, que bé, oi?

Fer aquest pas de sortir al vespre amb el Gran Drac de dues rodes a ple hivern cerca sortir d'una zona de cert confort que és a l'hora la que m'ha permès arribar fins aquest nou/vell estadi, és a dir persegueix reobrir la porta a una muntanya de sensacions que estan totes a tocar de la meva mà, o això pensava i que vaig poder consolidar ahir, sortida que va ser un primer pas, prudent sí, però també intens, mots els dos per mi molt interessants que són un altre cop un duo de molta calidesa, i les sensacions per aquest motiu han sigut immenses, sense arribar a l'alçada del Gegant, fins el punt que en arribar al Mirador durant uns breus instants el Gegant des de la porta d'entrada, i el meu Gran Drac des de dins del Mirador han coincidit les seves dues esteles que tot just estaven arribant, i que són generades per ells dos en el seu desplaçament. Senyals aquestes que no van agafades de la mà dels dos monstres, del Gegant i del Gran Drac, que van a destemps perquè l'adherència del dos té actualment un nivell extraordinari perquè en tres anys hem vist renovat l'asfalt tres vegades, i aquesta setmana l'estrenaven/em un altre cop, quin privilegi poder estrenar i estrenar, i estrenar trams, renoi, diria que no m'havia passat mai, o en tot cas no n'havia sigut mai sensible, el fet és que ara són moments que els visc com a memorables, és una percepció personal, del tot, entenc que parlar de quitrà no sigui interessant ni popular de fet quasi que ho comparteixo, i tant, però en el meu cas en aquest tram a on sóc de fa tres anys sí que és interessant per mi i molt, com ho és el rebedor on descansen els dos Dracs, i la reflexió breu de com hauria de ser aquest si finalment disposem de quatre Dracs i no de dos, i entenc que un rebedor és a on podem deixar les jaquetes o els paraigües, lògicament, popularment és així, també per mi, res més, també, i estic content perquè gaudeixo d'aquesta parella tan carismàtica que formen el Gegant i el meu Gran Drac de dues rodes, un altre cop jo en solitari, que bé, que sé que les dos estan bocabadats amb les condicions que disposem actualment per ser a dins dels Grans Vols, sempre solitaris aquests, sempre sense circulació, fet que ajuda molt a poder gaudir de pilotar per aquests trams podria dir fins i tot d'entre els millors per on he pilotat mai )) 

Germana de la pensada de fer un Vol a l'hora de dinar d'avui divendres, no sé com també he disposat-exposat una Super Armadura de Gala així com un calçat, aquest darrer molt especial, deixant-los a primera vista de la sala dels equipaments per Grans Vols, coses, he de pensar que motivat per una banda per l'experiència del darrer Gran Vol de dues rodes rodant de vesprada, i també perquè ahir a la visita a la capital per diferents motius vàrem estar a un espai amb dotzenes i dotzenes d'unitats, pujant els dos a tota una selecció d'elles, i selecció natural i de  la que no en vàrem parlar, però que sí va ser totalment coincident per part dels dos, a on en sortir el resum sense trovar-hi una explicació raonada in situ és que amb la unitat que ens vàrem sentir millor va ser amb una idèntica que la meva, quines coses, no crec que en tornem a parlar perquè crec que ens vàrem una mica com espantar. Encara ara passats els dos primers dies segueixo en xoc, crec que no sé dimensionar la importància del moment, d'aquesta visita a la capital a on sortint de deixar el Gran Drac esportiu per anar caminat direcció al centre la frase molt guapa entre moltes que vaig escoltar és no per res però m'he estat mirant un Gran Drac de dues rodes, no sé perquè, renoi i a partir d'aquí d'una cosa tan senzilla passen coses per a mi precioses, i que de ben segur tindrà un significat també preciós, segurament per mi i prou, que a l'hora que quedi tot circumscrit al meu microespai també m'aporta molta pau, vull dir salvar que no expandeixi el meu compartir, OMG, tot i que ser a aquest espai-tram de Grans Dracs de the great escape mtb pot posar a sobre de la taula certes contradiccions vs aquesta darrera reflexió. 

En tot cas únicament pensant en la imatge de tres suits italians de color negre, agafats de la mà de les Gaerne específiques ultra robustes mai en excés, els cascs blancs fabricats a mà al Japó, els guants d'un fabricant que únicament fa aquest equipament, una mica com Hirzl, i la roba interior esmentada-detallada d'Assos i Gore, i no em cal fer més passos, ni Grans Vols tampoc, en cap cas, en cap cas, únicament pensant en aquests equipaments, que per cert en el meu cas, vull dir dels tres un conjunt per mi ja és una realitat de fa mesos, molts, mai masses però, i és més el suit de la Reina el veus i pocs mots pots pronunciar de l'impressió que fa, i sumes a aquesta pensada la visita feta aquest espai de dues rodes on vàrem ser, i el resultat és aquest que esmento tan satifactori, en darrer terme m'he deixat els coixins de seguretat, dos no tres perquè la betty ja els disposa, encara que aquests que disposa per qüestions tècniques implicarà que caldria veure si ella també en requerirà un de nou, segurament sí, no ara per ara però )) 

Avui passades les hores, aquesta matinada la meva reflexió era que del poc que sé, que és molt poc i més de Grans Dracs de dues rodes, en sé molt més del que jo puc arribar a comprendre que sé, sent molt poc el que sé, així d'entre un centenar d'unitats vistes ahir, una treintena podrien ser les candidates, d'entre totes elles curiosament tornaria a decantar-me per la meva avui passats tres anys, i sabent tot el que sé avui i que no recordava jo en cap cas fa tres anys, i dic això perquè el meu acompanyant que deu fer més d'una dècada que va deixar aun cantó aquesta disciplina, ahir al final en sortir de l'establiment arribava a la mateixa conclusió, a la meteixa conclusió, t'he de dir que la que més m'ha convençut crec que és la teva, i jo de fet avui d'haver de fer venir un Gran Drac de dues rodes, em decidiria per el meu un altre cop en la versió actual que presenta petites millores però que no són en cap cas estètiques vull dir que actualmet el meu Gran Drac de dues rodes és manté vigent a la gamma del 2026 del fabricant, coses, moltes coses.  

Tampoc ens ha d'extranyar que coincidim dons fa uns quasi quaranta anys sense conèixer-nos ni haver coincidit anteriorment quan ho vàrem fer portàvem la mateixa marca, el mateix model, el mateix color, i únicament ell portava una versió una mica més actual pel fet de ser quatre anys més jove que jo, és a dir amb quinze anys no hauria pogut tenir-la al mateix temps que jo, però el fet és que vàrem triar exactament el mateix, i no era una coincidència fàcil doncs era un tipus de disciplina totalment nova, i de fet no ha sigut fins passat trenta anys que aquesta s'ha consolidat com la modalitat número ú del mercat, una mica com el què pot passar amb el gravel de consolidar, i de fet a diferència del què esmento, ell ja la té, i dic a diferència perquè a casa no sembla que aquesta modalitat del gravel tingui avui per avui masses possibilitats, coses un altre cop.