Un altre país ) 6+

Un dia el d'ahir complert, pel fet d'haver portat a terme un doblet, al migdia un Vol clàssic, i a l'hora de dinar sense haver-ho fet, vàrem portar a terme un Gran Vol de dues rodes.

El primer va passar de voler fer un cim, un Santuari, a canviar el propòsit a minuts d'haver sortit, i de cinc hores vàrem passar a dues, i perquè una coincidència amb una terratinent de la zona ens va portar a compartir una conversa pròpia també del lloc, aquí tot va de terres, de conflictes, d'interesos sobre aquestes, de fet al primer Mirador estem exactament igual, ahir el tema eren la conversió dels cultius en forma d'energies alternatives, i a SV les requalificacions del sol, concretament el que ha quedat del golf, coses, i nosaltres de mentre amb els nostres Dracs el tema terres i els seus conflictes el veiem des dels aires, oi?

En tot cas després d'abortar l'aventura i quedar-nos en una versió quotidiana de sortida, pel fet de portar a terme el recorregut número dos, el més lleuger dels dos que normalment fem, perquè en tenim un tercer que fa una carretera que està encara menys transitada que una secundària, que és per quan ens hem de recuperar físicament de quelcom, precisament ahir hauria sigut un dia per fer-la, però en tot cas vaig optar per la versió dos de les normals, i certament que va anar molt bé. 

També vull esmentar que circular per carreteres secundàries, siguint de terra o no, té també el seus riscos, molts, doncs la Marin va ser atropellada a les Cinc Sènies per un vaig tard, aquell dia la general patia moltes retencions, i amb aquest argument va passar per sobre d'ella, literalment, vull dir a aquestes carreteres de difícil circular lluny de les autovies també hi ha conductors amb presses, i probablement l'index d'indocumentats és més alt doncs hi ha menys controls, així ITV caducades, sense assegurança, i sense carnet segurament són colectius que ronden més per aquestes carreteres secundàries, o no i en tot cas és una opinió més que cerca que siguem prudents, i mirar així d'evitar topades a aquestes vies aparentment més segures, un dia menys a aquestes carreteres és segurament un dia més. A les nostres vies secundàries tots els voralls estan farcits de llaunes de cervesa, però farcits, i caminaires no n'hi ha per aquests indrets, doncs tampoc hi una via habilitada per a ells, aleshores la deducció fàcil que no té perquè ser l'encertada seria que també hi ha un nombre alt de conductors que poden conduir sota els efectes de l'alcohol en el millor dels casos, renoi ho escric i el clima s'enfosqueix, però com a nota positiva les persones que conec que van ser atropellades a les set del matí a la carretera secundaria que va de La Batllòria a Breda el conductor del cotxe únicament es va adormir, res més, vull dir no es van donar cap dels supòsits esmentats, i aquest fet pot portar a una segona reflexió com ho és que cal sumar als esmentats com a possibles riscos per a nosaltres que som els que en podem patir les coseqüències, als conductors que circulen formalment per les vies, perquè, una distracció la podem tenir tots, i de fet l'hem tinguda tots ((

Seguidament després del Vol en arribar al Mirador una presa de Sol de més de mitja hora ens va anar molt i molt bé mentre veiem passar dotzenes de ciclistes de totes les modalitats, teams, grups nombrosos amb els cotxes amb el capó del darrera amb el càmera assegut amb les cames penjades a l'aire filmant-los, fins i tot duos de MTB elèctrica i bicicleta de carretera de super nivell. 

He de dir amb satisfacció que les elèctriques han obert la possibilitat de poder compartir moments amb ciclistes de nivell de forma molt diferents, circumstància que trobo sensacional, sempre he sigut pro elèctriques, des del primer moment de la seva arribada, sí que és cert que nosaltres hem quedat totalment aïllats des de l'arribada d'aquestes, doncs ja ho teníem difícil per anar amb les geareds que ara amb l'ajuda-arribada de les bateries la coincidència per els diferents ritmes entre elles i nosaltres seria quasi que impossible, però no estem parlant de nosaltres en cap cas si no dels atributs de les bicis elèctriques, que en tenen molts, i no els hi sé veure inconvenients significatius,  com ho podria ser el punt positiu número ú si parlem de nosaltres-tots, des de sempre que en fer-nos grans, molt grans havíem de deixar de fer MTB, els grans desnivells amb pendents molt accentuades són el gran inconvenient, també les grans baixades amb obstacles sobtats, en segon terme però,  ara amb les elèctriques aquest inconveninet ha quedat quasi que eliminat, vull dir amb l'ajuda de la bateria fins i tot els ciclistes que s'han anat fent grans presentant patologies de cor que havien deixat els grups ciclistes he vist com tornaven a fer MTB i amb les seus grups de sempre, sense anar més lluny a el grup ciclista de Sant Celoni, també sense anar més lluny el nostre Home del Montseny, que ara va com si res hagués passat amb una bike elèctrica, únicament un detall, que nosaltres no hi podem anar, però no estem parlant de nosaltres. Segurament com a inconvenient l'aribada de l'elèctrica també ens ha separat doncs no ens posa a un punt de partida de costat, nosaltres no podem afegir amb més esforç físic l'ajuda que aporta la bateria, el ritme en que ens passen les bikes elèctriques és literalment com passar de la nit al dia, impressionant, i com he esmentat sempre, ens passen sempre super, super, supoer contents. Relaciono la bike elèctrica amb persones que s'ho passen d'allò més bé, una mica com l'experiència d'una moto d'aigua, amb l'afegit que en la bike elèctrica estàs fent exercici físic, i que a més a més el pots regular. Un darrer aspecte que m'emociona de la bike elèctrica, a un sol matí pots quasi que pots portra a terme una aventura, quasi que també una épica, és a dir 100 Km. i més de 3.000+, no tinc paraules, OMG ))  

Equipats lleugers, rodant a una temperatura preciosa de fins i tot 20ºC, diria que podríem haver anat totalment de curt, això sí amb termo i paravent, en tot cas jo amb culot curt de Shimano, la betty amb pirates Pearl Izumi, els dos termo, paravent i resistents a la pluja, i tots dos amb mallots negres Shimano també paravent i resistents a la pluja, no termo però, amb tèrmiques sintètiques de 150 de màniga curta grises, guants negres de Gore i Hirzl d'estiu, mitjons Shimano de tardor quasi del tot negres, les S-Phyre negres, el Synthe blanc jo, l'Aether negre i groc fosforescent la Reina, i les ulleres fotocromàtiques els dos, i he de dir que aquest és un equipament que ha funcionat molt bé, cal veure que 20ºC sembla molt per aquest equipament però també les mínimes van ser per sota de 15ºC a l'ombra, sí que un punt menys d'equipament hauria sigut l'ideal, però ara venint d'on venim millor passar una mica de calor que no pas una mica de fred, referit a la contarctura de la Reina i a aquest estadi com alèrgic. 

https://www.bike-discount.de/en/gorewear-zone-cycling-gloves-1

Com que volíem fer un Santauri, quines pensades, anàvem amb doble bidó d'aigua amb electrolit, portàvem també els caramels d'hidrats de carbó, i quatre barretes cada ú, però finalment de tot plegat únicament vàrem consumir una petita part d'un bidó d'aigua amb sals.  

Els dos Dracs també de podi, van literalment d'allò més bé, i ahir comentava després de prendre el Sol veient el meu, que ja fa uns mesos que rodo amb el Speedneedle, sense ni una sola molèstia de cadera, que bé, que bé, que bé. Veure el Tune muntat a la bike em trasllada a les curses de 24 hores SOLO, coses, pensar en la Superlight o mentre la veig equipant-nos al petit vestuari, també, coses.

MTB, MTB, MTB.

Ahir Gran Vol de dues rodes, el destí les poblacions que ens envolten d'un país diferent, comporta d'haver-poder d'investigar, ens convida a fer-ho. 

Ahir ja sí la Reina amb el coixí de seguretat totalment carregat, 100%, a on un indicador al canyell amb el color blau cel parpellejant indica que això és així, que bé. Mitja carga és el color verd i el color vermell l'avís de bateria baixa. No n'hem de fer ús, de poder ser mai, però disposar d'aquest sistema de seguretat és una mica com el Varia, tots dos sistemes aporten una mica de tranquil·litat, i amb aquesta gaudim d'unes dècimes de segon a favor per poder pensar, per pilotar més segurs o en cas de sorgir l'imprevist fatídic, i aquestes dècimes guanyades de temps per pensar marquen absolutament la diferència dins d'un Gran Vol de dues rodes, literalment.  

Un altre aspecte que m'ha ajudat són elsnous  pneumàtics que també han aportat d'unes dècimes més de temps per poder enfocar cada corba, fet que m'ajuda i molt, de fet com sempre perquè amb els Dracs, com amb el Gran Dracs el punt més significatiu del comportament d'aquests són els pneumàtics, així aquestes gomes noves una mica més ruteres m'han aportat un microtempos molt necessaris per el meu modest nivell de pilotatge, a on arribats a aquest punt segurament amb uns Forecaster també guanyaria aquestes dècimes per poder gaudir del moment baixant quan parlem de Vols, però és que ara nosaltres ja no baixem, així aquesta opció passa a segon terme, de necessitar-ho ja estirarem fins i tot de millors opcions, i més ara que podem modificar la forma i el número de tacs, això sí cal de disposar temps i de molta paciència, i en primer terme d'un criteri que jo no tinc a data d'avui, crec, crec, en tot cas disposar d'aquestes dècimes de segon de més m'aporta una certa càmara lenta a cada moment a dalt del Gran Drac, curiós però cert, i de fet tangible.

Curiós que ahir les muntanyes amb neu semblaven més a tocar encara, però no pas més que dissabte doncs a aquest darrer dia va haver-hi moments que la teníem a minuts, però fa dos dies hi érem amb Sol, fins i tot un xic per sota de la temperatura d'ahir, doncs a una mínima rondant els 13ºC amb Sol es pilotava molt bé, fa tres dies a aquesta temperatura sense Sol era la frontera per començar a anar una mica justet, insisteixo sempre amb la presència determinant de la neu de fons, ahir a 20ºC amb Sol amb un únic decorat totalment blanc, però ja també en el moment de la propera caiguda del Sol vull dir però no immediata, a on la sensació era curiosa, ni bé ni malament, curiosa tirant a bé sense ser-ho del tot. Un cop desfent el camí la sensació de fredor va anar augmentant notablement fins els 14ºC sense Sol i sense aquest decorat totalment blanc de fons, fet que em va tornar a requerir un cop al Mirador de mitja hora a sota de la dutxa amb aigua molt calenta, massa fins i tot diria jo, i de seguidament quedar planxadet a la nit, força.