XTR ) 6+

Ja les vàrem comentar-aportar fa uns dies, ara les torno a veure i em ve la idea de compartir aquesta possibilitat-opció )

https://www.bike24.com/p2908522.html

Són de 28 radis, i pot estar bé recordar que no són HG, ni se les espera doncs entenc que les HG podria ser una tecnologia ja desfasada, en favor del Micro Spline. Presenta un interior de llanda de 30 mm. per pneumàtics d'entre 2.30 i 2.60, i esmenten un sistema dels clics del nucli el Direct Engagement, en detriment del Pawl.

Un punt que no em queda clar és si relament són UST, és a dir en le seu origen Michelin i Shimano crec recordar estaven compartien la tecnologia UST, així la llanda Tubeless el seu ús requeria d'una patent autoritzada, per exmeple DT no la disposava i per aquest motiu les seves llantes no segellaven de manera òptima, nosaltrers baixant de Collsacreu per zones rocoses si anàvem a la pressió d'un Tubeless amb la llanta DT perdíem l'aire fins el punt d'haver d'aturar-nos, amb la Mavic i la Shimano no passava perquè disposaven del llavi específic per a pneumàtics UST que feia que aquest darrer segellés bé l'aire. Vull dir no sé si ara que els pneumàtics són TR segueixen utilitzant aquesta tecnologia UST, de fet NoTubes estava i crec que està com DT és a dir tampoc han utilitzat mai la patent UST, bé és la meva pensada, doncs no la tinc tampoc contrastada, i dic tampoc perquè certament que totes i cada una de les aportacions d'aquest espai referida a informació tècnica o a sensacions no té una base prou contrastada, coses, oi?  

https://bike.shimano.com/technologies/details/direct-engagement.html

Interessant la imatge on ara sí puc veure el despiece de la boixa, per el tema dels inexistents cons que us esmentava, entenc:

https://www.bike24.com/p2908493.html

I com que va de rodar, Vol avui dijous a l’hora de dinar molt prudent, molt, rodant a una temperatura de 18°C, així primer dia de curt, recuperat el mallot Shimano paravent i resistent a la pluja, no termo, i la tèrmica de màniga curta d’estiu, que bé. 

Un fons de blanc intens, mare meva quina visió més extrema, més magnificent, quin horitzó més extens, i l’hem vist tres vegades perquè per fer planer i prou hem repetit recorregut ara sí ara també, per ajudar a la Reina a recuperar-se de la contracció, sortida tipus seguint les pautes de la terapeuta, així els propers tres dies mirarem de ser a dalt dels Dracs en mode ser-hi a mínims però ser-hi, a veure, a veure.  

A dalt dels Dracs som una altres a millor, referit a les bones sensacions un cop a dalt dels Dracs , renoi, renoi, renoi, estem a dues setmanes del control amb el nutricionista, i hi anem sense haver rodat el previst, el motiu és molt planer-clar, fa uns mesos, dos, que no estem del tot fins, això sí dins dels Vols les sensacions costen d’acceptar per bones. És que des del primer gir de pedal ja tenim una extraordinaria percepció, a veure que indicaran els plecs quan passem el test )) 

Segellant a les dues rodes del meu Drac, ja era hora, finalment amb l’Ikon del darrera nou també, i que bé que els dos pneumàtics han pujat perfectes amb la bomba d'aire de mà, no recordo la darrera vegada que he muntat un pneumàtic nou, entre ara i el 2017 no crec que més de cinc, i menys encara per deteriorament i/o per desgast de la carcassa. He revisat i he netejat també llantes i pneumàtics dels dos Dracs abans de sortir, únicament però la neteja l'he fet d'aquests dos elements, i els pneumàtics únicament amb la zona d'unió a la llanta, cal veure que fa res de la darrera neteja exterior general en sec amb diferents raspalls, però remarcable remarcable és que la neteja ara la porto a terme en sec amb especial atenció al BB, les boixes, i la direcció, i la transmissió completa. La neteja de les llantes i els laterals del pneumàtic l'he fet sota la sortida directa a pressió de l'aixeta d'aigua aprofitant que surt amb certa força i a aspersió, fet aquesta darrera la de l'aspersió que ho facilita-agilitza molt a l'hora de netejar poc a poc la llanda, vull dir sense fer ús de la manguera corresponent, i he de dir que aquest sistema ha funcionat d'allò més bé, poc consum d'aigua i molt eficient, o això penso. 

Dubto a l'hora que m'emociono de la proximitat de la decissió de fer venir per una banda els nous dos Dracs, renoi, i també perquè de ser aquest el moment aleshores tots els components seleccionats des del 2018 fins avui prendran el seu màxim protagonisme, vull dir ja el tenen avui, però encara en tindran més quan haguem decidit fer venir els nous Dracs, i segur que molts no podran formar part finalment de la construcció, però de tot s'aprèn oi?  o de quasi tot, o d'algunes coses, cal ser positius )) 

També estic mirant de revisar els equipaments dels genets, perquè tota necessitat d'ara anirà encarada a Gore, Gore, i Gore, no per devoció sí per fer-li un acomidament a la marca a aquest seu darrer 2026, si consolida la seva finalització referida a fabricar els seus propis equipaments, doncs seguirant sembla ser proporcionant serveis a les diferents marques d'equipaments que utilitzin les seves patents, crec haver entès, és que ara ho escric i em sona a mi mateix rar, molt rar que Gore deixi de comercialitzar la seva propia gamma d'equipaments. 

Divendres o sigui avui per evitar rodar sota la pluja a 13ºC amb la Reina que està en plena recuperació, no hi haurà Vol, i mira que he prioritzat aquest objectiu el de sortir seguit, però ara a l'hora de dinar de divendres tot sembla indicar que dinarem i al vespre tindrem anada a la capital, és que hi ha una exposició que finalitza d'aquí a res i la intenció és repetir-la avui, com sona, com sona. Per sort podrem fer-la un cop finalitzada la jornada perquè l'horari de visita és extens, no té cost però curiosament has de reservar entrada, coses, visita que si plou en principi no portarem a terme tampoc doncs l'efecte podria ser també contraproduent referrit a la recuperació d'aquesta contractura de la Reina. El fet però és que aquesta darrera setmana 7 hi ha hagut dues anades a la capital, com sona, una a principis de setmana a on les sensacions van caminar molt bé, i una segona ahir, sempre sota la pluja, i a on una segona visita a l'exposició esmentada i després una xocolata a un no lloc per fer-ne una, va omplir de sensacions diferents una tarda-vespre plujosa de divendres, i ja portem més de tres anys, anem a per els quatre, explorant un altre cop aquests entorns sense treure'n unes conclusions consolidades, fet que em fa pensar després d'una dècada que ja no les treuré, més coses.  

Si no vingués d'una contracció, avui seria el dia ideal per estrenar la nova Isadore, la jaqueta per pluja, per fred i per vent, amb el culot pirata que ja disposa de fa temps de la mateixa casa amb les mateixes propietats excepte la referida a la protecció de la pluja doncs el culot és resitent a aquesta i prou, en tot cas no serà el cas, o això sembla. 

MTB, MTB, MTB.

Gran Vol de dues rodes seguidament després del Vol, i a on he confirmat les bones sensacions de la darrera sortida, és a dir després de tres anys he entrat a un territori d’aventures sense les dificultats pròpies des de l’inici d’aquest retorn. Ara passades les primeres hores ja dins de l'inici del doble premi pel fet de ser divendres el divendres, super premi, OMG, pensava quan ahir vinguent de França direcció a Barcelona per la general a una parada de bus a pocs quilòmetres del quart Mirador vaig haver de posar peu el dia que vaig estrenar aquest Gran Drac de dues rodes, és a dir no vaig fer ni quinze quilòmetres i ja estava totalment garratibat de la cadera, mare meva, vaig haver literalment de saltar però saltar en marxa mantenint les mans al manillar això sí, i la pensada va ser  no podré tornar no podré desfer el camí, renoi, renoi, renoi, tot va ser provocat per l'extrema tensió, però molt extrema, tensió que fa dos Grans Vols ha desaparegut del tot, 152 sortides he requerit per entrar a aquest estat de tranquil·litat a dins dels Grans Vols, ho escric i me'n faig creus, mare meva quin treball sense saber que l'estava portant a terme pel fet que fins ahir no vaig ser conscient d'aquesta estat que m'acompanyava a cada Gran Vol des del gener del vint-i-tres que vaig estrenar aquesta joia fins fa una setmana a la penúltima sortida portada a terme la número cent cinquanta-tres d'aquest febrer del vint-i-sis a on l'estat de tensió va quedar reduït a zero des del primer segon, literalment una arribada de podi. 

Avui he sortit amb la Super Armadura de Gala radical i d’estiu, 100%, no la utilitzada a l'anterior Gran Vol, aquesta d'estiu és un suit no un dues peces vull dir encara més radical que el ja de per si radical dos peces, i com la darrera utilitzada s’ha repetit la percepció que també ara aquesta darrera és la que em funciona millor, quines coses, oi? Així el fet és que les bones sensacions a dalt del Gran Drac són les que determinen la resta de bones percepcions, que bé, que bé, que bé.

En tot cas cent cinquanta-quatre sortides, no són moltes, certament, però n’estic molt satisfet per la lenta i exigent progressió perquè ha sigut molt positiva molt, i molt positiva, signaria en blanc per poder traslladar que no compartir les sensacions a dalt dels Dracs i ara també de fa dues sortides a dalt del Gran Drac a tot el meu entorn conegut i no conegut, que no podria ser doncs no són practicants d'aquestes disciplines, però en un escenari imaginari jo signaria a ulls clucs perquè entressin tot i puntualment a aquest preciós estadi, a l'hora m'aturo perquè de ser crec que hi hauria reaccions contraposades doncs no sé jo si els entorns estan disposats a recepcionar masses bons moments com els que esmento per tant diferents de to i de velocitat, per tranquil i per lent respectivament, perquè d'intensitat vers els que respiro fora del Mirador el meus no tenen color per tranquils vers els experimentats en el dia a dia a fora del Mirador, i dels que puc intuir que són els preceptes establerts, jo diria que el que jo defineixo com a sensacions precioses derivades d'un to pausat i una velocitat que podríem definir com de passeig vull dir aquesta darrera amb la sensació de ser quasi inexistent molt pausada , són o podrien ser aquests dos factors una mica com un descafeinat en un primer món a on som, ho intueixo únicament però, velocitat de la llum i ansietat per, sembla ser un mix consolidat fora del Mirador a aquest XXI o això crec respirar quan m'allunyo del Mirador, però no em feu massa cas, sí però ho podríem tenir en consideració doncs diria que fer-ho no té ni cost ni risc, crec.