I no un, no

Els tres, i els quatre.

Van marxar a quarts de tres, i quan ja fosquejava, van arribar entre molts somriures, somriures festius, havien escalat fins a Sant Grau.

Quin patiment, jo pensava, encara no hem ni començat i ja hem perdut a quatre holandesos.

Van arribar a on érem nosaltres, ben enfeinats, i la primera salutació del vespre, sopem tots junts?

I les imatges del sopar hi són per la seva iniciativa, per la seva proposta de compartir taula.

Són ocasions úniques, Rafa, Oriol, Miki i fill, Narcís, Josep, va ser o no sensacional i entranyable?

Jo els cinc dies, vaig dir que sí a totes les propostes de compartir bones estones de converses de bikes, i dins d'unes jornades intenses, sempre hi vaig poder ser, un privilegi poder ser entre aquests bikers Single Speed.

Dies de Single Speed.

Repeteixo la imatge, va ser genial, genial.