I és curiós, i també perfecte que quan venia del circuit del 2003 pensava, que bé ara el tram del 2009, i mira que el darrer pujador al punt més al nord al 2009 em tenia fregit, en canvi ara tres anys després esperava per atacar-lo.
MTB, MTB, MTB.
Quin instant el de la imatge, veient, sentint que la nit va fent acte de presència i el dia fa un pas enrere durant unes hores, per passades aquestes imposar la seva llum mentre la foscor més intensa reconeix la seva retirada més intempestiva, i a on mentre això passa ho veus, veus que entre ell i ella hi ha un lligam que sense ser infinit, res és infinit, és etern. Durant unes dècimes de segon poder pensar així mentre ets a un mundial de 24 hores SOLO, poder veure que el dia cau i arriba la nit, té un punt màgic.
MTB, MTB, MTB.
Quines fotos mes espectaculars, crec que haureu de fer un concurs per votar la foto del mes !!!!
ResponElimina