Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de novembre 19, 2014

Content

De ser dins del Drac aquest mig dia. 

Si tindrà continuitat ho veurem passades les hores, demà si hi ha Vol serà de matinada, si no, quedarà per divendres. 

Emocionat per tot plegat, per les notícies que van arribant a casa de diferents temes de MTB, a on surts a pedalar aquest migdia i penses, que bé, que bé, que bé, en la línia d'haver iniciat els Vols ja fa unes setmanes, OMG.

Ahir esmentava, i si no era ahir no passa res, sobre la necessitat de fer un salt pel què fa a preparació, doncs això, contents de com estem rodant a dalt de la bike. 


Una baixada, com la pujada pels Tintorers divertida, un pas pel Pas dels Destructors entre clàssics. L'ombra de l'Independent darrera, oh yeaaaaaah! 


No hi ha fades, perquè no hi ha nits ni trencs d'alba, limitat, limitats per aquest risc de recaiguda direcció als refredats, i per tant prudència, molta prudència, imposa aquest silenci, quasi genera temor, omg, omg, omg

Equipats de tardor, calçat i guants d'estiu, sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxaamb llums, sense funcionar, aigua, un quart de bidó de 500 ml. per ser mig dia a 20-21°C entre l'una i les tres del mig dia a la riera de Llavaneres. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Doncs això

Picar pedra.


MTB, MTB, MTB.

Picar pedra

No és important la muntanya, si ho és, en cap cas, o sí, però pel fet no ho és d'important, ahir va ser un dia Nau, Nau Insígnia, el tram sembla marcat abans de passar-hi mai ningú, el fet torna a ser que el pas nou no és un pas nou, per a mi sí, però no es nou, d'altres abans el van fer com a nou també, aleshores?


Ho dic pel fet de si bé ahir no hi va haver Vol, sí que hi va haver novetats de bikes, d'equipaments concretament, i tant, i tant, i com ja ve siguent freqüent darrerament va comportar d'una arribada d'equipaments, i un retorn aquest cop parcial dels mateixos per una talla incorrecta. 


Com sona, com sona, aquest cop no era Mavic, vull dir, en aquesta ocasió el patró de talla que indica la botiga no es correspont amb la talla que m'ha arribat. 


Ara un cop feta la devolució segueixo cercant ja no aquests mateixos equipaments en la talla correcta, que vindran, si no d'altres que sí que han arribat bé, tant que en vull fer venir més, i perquè no millor.


Necessitem equipaments nous d'estiu, no tots han de ser nous, jo aquest estiu ja n'he fet venir una llista prou llarga, en aquest cas de culots d'estiu, Mavic HC, i Pearl Izumi Elite els protagonistes, a l'hivern passat els mallots d'estiu Pearl Izumi Elite, i ara la gama que ha arribat d'estiu és la de Pearl Izumi la PRO, és adir un punt per sobre de la que ha vingut fins ara. He de dir que el nivell de detalls de la PRO és significativament més alta, de més qualitat que la que presenta l'Elite. M'he decidit per la PRO per la badana, i amb els HC em passa el mateix, aniré de poder, a la Infinity o Helium perseguint badanes més primes. 


A minuts del proper Vol, sota una calidesa que ha de permetre seguir dins de la prudència, ser entre Vols, el món no para de girar, sí, més o menys sobre si mateix, per això, per això.

MTB, MTB, MTB. 

Com pesa

L'experiència viscuda a l'agost, el refredat transformat en bronquitis. Ho dic pel fet que la predisposició de sortir cada dia és absoluta, sí, però no repetir l'experiència d'aquest agost encara ho deu ser més, perquè ni un punt a tractar dels Vols des de fa dos dies, la lleugera sensació de tornar a entrar en aquest procés tan pesat de passar, i Vols, quins Vols?


MTB, MTB, MTB.


Des del Mirador esperant veure arribar el sol, que bé, que bé, que bé, fem un cafè?

dimarts, de novembre 18, 2014

Stop

I per tant una calma molt i molt pausada qui marca el to del dia.


Primer un bon cafè al Montalt Nou, després la resta de la jornada fins ara recollint informació de la Nau Insígnia. 


OMG, OMG, OMG.  

Prudent

Per mirar d'evitar el refredat, omg.


Ahir vaig notar unes lleugeres molèsties al coll, ahir a la nit van seguir, ara en menor grau, veurem, veurem. Les referències meves no són les millors quan parlem d'evitar-los. 

M'ha costat no sortir a pedalar aquesta matinada, fet que m'anima a pensar que tinc possibilitats de no recaure un altre cop. Vull dir que quan em ronda un refredat deixo de tenir ganes de fer Vols a les cinc de la matinada, i en ser el moment de posar-se en marxa no tinc el punt necessari per fer-ho, mentre que quan estic bé tot va rodat.

Ara el segon cafè ja ha caigut, i de ser les sensacions que tinc ara sí que sortiria a fer el Drac. Veurem al mig dia quina és la situació, veurem.

De totes maneres, jo des de fa quinze dies tinc hora al CAP, és l'espera mínima que hi havia, per seguir l'evolució de la bronquitis de l'agost, i per tant ara per ara crec que ho estic fent prou bé. El tema ull, parpella, no he tingut cap dia cap molèstia, ni abans ni després crec recordar, i el vint tinc visita per seguir-ne l'evolució, portaré vint dies ja de tractament amb antibiòtic, OMG. 

Aquest matí va de manteniment del  genet, no del Drac, curiós no per excepcional, si no perquè exposar-ho se'm fa rar, per allò d'exposar les pròpies febleses. Però la realitat és aquesta, perseverant no és antònim de feble,  queda demostrat en el meu cas, i no indica res més que aquest és el meu cas, no que sigui extrapolable necessàriament, crec, crec. 


Des del Mirador del Drac esperant l'arribada de l'astre Rei, oh yeaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Que bé que s'està descansant, ara surt el sol, i és una manera també dolça de gaudir-ne, des de casa veient com comença una nova, i sense cap mena de dubte fantàstica jornada.

Fem un cafè?

dilluns, de novembre 17, 2014

El salt

Des de l'alegria dels meus ulls, perquè aquesta és la dinàmica, proposar, proposar, i proposar, mirem de fer el gran salt.

No un salt físic en cap cas, sí pel què fa a la qualitat del nostre dia a dia, perseguint en lo possible que sigui poc vistós, i per tant silenciós.

MTB, MTB, MTB.


La proposta de Drac avui al mig dia ve de la Reina, no del genet que ja tenia al sac el propòsit d'una jornada de descans setmanal, però la veritat és que descansant del Vol de matinada les ganes de sortir a pedalar aquest mig dia eren grandioses, OMG.

Un Drac, un Drac té una component èpica, certament, per tot, per tot, entre molts per la component de les Fades, dels cavallers, i avui per ser de dia, per no haver-hi espai entre la nit i el dia, les protagonistes, les Falgures Màgiques, mtb, mtb, mtb


Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, sense fer funcionar els llums, amb ells però descansant, a 19ºC a quarts de dues del mig dia a la riera de Llavaneres, sense eines, amb manxa, equipats de tardor.

Ara passant la resta de la jornada, segueixo emocionat, per tot, per tot, per quasi res a ulls del món, certament, i per això tan emocionant.

Dies de molt Single Speed.

Fem un cafè?

Una aventura

Proposar-te ser entre Homes del Montseny sempre és una gran aventura, i el tram va, des de gran aventura a sensacional aventura, mai per sota d'aquí.

Hi ha bones sensacions, i molt bones sensacions, les primeres van lligades a les segones quan ets entre espais del Montseny entre Homes del Montseny, pel fet en primer terme de la predisposició a passar-ho d'allò més bé, i en segon terme per l'entorn, que no sé com definir-lo per no quedar curt.

La nit abans d'una aventura així em costa molt dormir, ajuda a fer-ho la programació de Vols durant la setmana, aquesta darrera no recordo si de sis o set, no és important, sí que les ganes, la sensació d'emoció és tan gran que no puc dormir.


Sortíem no a les cinc, si no a les sis, tot i així a tocar de dos quarts de vuit ja érem a SC. Per a un quart de deu ser a Arbúcies, a Can Sitra esmorzar, després d'una anada plena de somriures.


La pujada a Santa Fe per Garolera com a cada tardor, i en porto més de cinquanta, moltes més, tantes que he passat de restar a tornar a pensar que són tantes les què queden que quasi no són finites, que bé, que bé, que bé, pensar així, memorable, hi ajuda en el meu cas el retorn dia sí dia també als Dracs de casa, i d'aquesta manera poder escalar quasi sense adonar-me d'estar-ho fent.


Un  Santa Fe són 1.200 m. per a mi ja és una xifra per poder passar molt fred, i en portem dos de dos, perquè de dues pujades a Santa Fe per Garolera, les dues darreres hi he passat una fredor divertida.


El mar, el mar.

La baixada fins a SC ràpida, molt, amb incidències, radi trencat de la bike d'un dels bikers. Sort que va passar amb sol, i no sense ell.


Com tot, decidir per on tornar a casa després d'un bon dinar va costar, però va primar fer-ho sense entrar a la mitja nit, com ho seria via Blanes, pel fet de ser una ruta de 150-160 Km. i no en volíem tants, sí de més qualitat, i per tant el retorn per El Corredor va ser de pas obligat per fregar els 130, un xic per sobre, mtb, mtb, mtb.

Curiós, avui, aquesta matinada estava cansat, aquest mig dia no, ara sí, curiós no excepcional. Vull dir que aquestes distàncies per sobre dels 3.000 m. positius, o propers la fatiga hauria de fer acte de presència, normalment no és el cas, els fas, i ja està, avui però després del Drac del mig dia una pesadesa càlida fa acte de presència, OMG. 

Ara ja no però, penso en els equipaments que estan venint cap a casa, i penso en la feina que estan fent els que he fet venir darrerament d'hivern, en com en són de funcionals ara mateix, en com m'ajuden a sortir sense haver de pensar en res més que en passar-ho d'allò més bé, i tot seguit un somriure em ve de cop, perquè els equipaments que venen són d'un nivell de qualitat que mai he pogut somiar que hi tindria accés, ara però sense haver ni de decidir motivat per una metodologia de repetició a on no canviar el què funciona fa que tot rodi direcció a fer-se sol, rodar sol, omg, omg, omg

Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit, no sempre, no sempre, però pels dos SOLO de casa aquesta dinàmica està marcant i  molt cada moment, cada instant, i de fet no fem res sols, si ho mirem a distància, és cert, és cert, però també ho és que el concepte en si obliga a afrontar cada tema un a un, un darrera d'un altre, i aquest aspecte és clau per a no deixar portes sense obrir, i tan importants com aquestes, també no deixar obertes les que no vols deixar obertes, clar que yes! 

No sé el motiu però des de fa uns anys, pocs però anys són més importants les posicions del NO fer, que les posicions del SÍ fer. 

Sembla fàcil, per a mi no, quan les vull deixar tancades, sempre hi ha voluntaris a mantenir-les obertes, i quan les vull obrir sempre resten tancades, és increible, però tant com cert, i en aquesta dinàmica el propòsit des de fa anys de fer la nostra part nosaltres, això sí, la nostra i prou, mai de poder evitar-ho fer la part de tercers, el risc de fer entrar genets a espai de Reis és únicament un risc pels Reis, els genets entre Vols, tenim Nau Insígnia, i en el seu defecte tenim la capacitat de construir-la, aquest fet el de ser constructors fa que la discilplina dels SOLO sigui la disciplina.


Equipats d'hivern, entre guants d'hivern i tardor, sense eines, amb manxa, sense incidències remarcables, sense coincidències, menjar, beure, molt, molt, i molt, mare meva, llums, d'inici, les dues primeres hores, i final, a les dues darreres hores, ara no sé perquè em ve al cap la nit a Llançà a l'aventura amb els Trinxes, ja passa això, ja passa això, i seguidament la imatge a Canberra anant a comprar un pollastre amb la Bec i en Phil que es fonia a la boca de tendre que era, oh yeaaaaaaah!


Des del Mirador del Drac, emocionat, l'hotel de Finale, la joia de la corona, se l'han venut, normal, veurem si ara seguim sent el seu públic objectiu, i anem cada any, més d'una cop fins i tot, mai res és prou estable, millor dit, sí, però no prou per a mi.

Dies de molt de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Si anava a una sortida dia

I ara també a dues, què és descansar, passar de dues a zero o de dues a una?


MTB, MTB, MTB.

Mentre hi reflexiono vaig a fer un Vol, oh yeaaaaaah!

Sumant

Desnivell dins del Drac, també fora d'aquest, com ahir, però no com demà que de ser serà una setmana infestada del privilegi de repetir Dracs, Dracs, i més Dracs. 


Ahir una jornada emotiva de bike, molt. 


Durant la jornada aniré preparant la crònica, avui tindré més temps, no tinc Vol, ni aquesta matinada, ni aquest mig dia, perquè avui aprofitaré per descansar.

Un espai de Fades, certament, de fet crec que he d'otorgar aquesta estació a les Fades, pel color, pel to, per les sensacions de la propia tardor, omg, omg, omg. Aquesta zona, propers al Baix Montseny és a tocar d'Olzinelles, i per tant ara sí que recordo la irrepetible maravella d'aquest racó oblidat per a tots gràcies a la poció de l'oblit de les Falgueres Màgiques

MTB, MTB, MTB. 

Ara però primer un bon cafè, fem un cafè?

diumenge, de novembre 16, 2014

Dinar, dinar

Ens aturem a dinar.


Sempre després d'un bon esmorzar ara ja fa cinc hores. 

Mirarem de seguir després de gaudir d'un bon dinar a SC, oh yeaaaaah!


El mar, el mar, mtb, mtb, mtb. 

Fred

Al Montseny.


Oh Yeaaaaaah!

Esmorzats, primer cafè fet, i decidint equipar-nos d'hivern-hivern. 

MTB, MTB, MTB. 

Fa una hora que hauríem de ser a dalt de la bike, la xocolatada d'ahir marca el ritme.

dissabte, de novembre 15, 2014

Tardor

Teníem xocolatada avui, abans però festival de colors, mtb, mtb, mtb


Hi ha dies per a tot,  per a mi no, avui bike, bike, i més bike, xocolatada després, oh yeaaaaaaah!

Avui havíem se sumar quilòmetres, desnivell ho portem força bé, més fatigaríem, i menys, per què no?


Una anada a SC preciosa des de Vallgorguina a destí, plena de colors torrats a on el sentiment és de  tanta intensitat que el cor li falta espai, OMG. Una tornada no idèntica, quasi però a l'anada.

Equipats de tardor, amb guants d'estiu, amb aigua, però com que tenia el bidó al congelador, a SC dues hores després encara no podia beure, com? encara no ho entenc. Amb llums sense utilitza-los sense coincidències, sense incidències, sense eines, amb manxa, menjar, pa amb tomàquet, pernil salat, cola, i bombons, i llaminadures. 


Les dues bikes funcionen a la perfecció, molt bé, hora dels no canvis, oi que no?

Ara preparant la de demà, de les grans, de les faraòniques, sense els Vols d'entre setmana, i els del cap de setmana això no seria possible, que bé, que bé, que bé, que pugui ser. 


Demà jornada Homes del Montseny, a on els somriures seran els propis de les millors jornades de MTB.

Preparant cada dia el proper repte, aquest també faraònic, sí, però com aquests possibles tots.

Des del Mirador del Drac, esperant en primer terme adormir-me, per molt abans del trenc d'alba gaudir, gaudir i gaudir del proper Vol. Ara però l'emoció per l'aventura de demà marca el to de l'instant, com ha de ser, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

Pedalant :-)


MTB, MTB, MTB.

Temps incert :-)

Temps divertit, propi d'aquesta temporada.


Tindrem aventura de MTB, però serà de ser després del cafè?


Ahir una aventura de matinada dins del tram sempre del trenc d'alba, millor dit abans d'aquest, i mentre.


Moltes pensades a dalt del meu Drac, mirant com millorar aspectes dels equipaments, de la bike, i a cada minut decidit a baixar el grau d'intensitat de la sortida.


Són dies d'evolució, crec, vestits de canvis, tot i que pel què fa a mi, al meu espai, entorn tot segueix, seguirà igual, tant mateix que diferent substancialment. Sembla inicialment una contradicció sí, però he de pensar que no, que no ho és, si no que no és més que una evolució d'on ja som avui.


Entre Vols, una setmana curiosa, a on cada dia m'he proposat seguir la rutina de bike, prudent, sí, lent, limitat, però a dalt de la bike.


MTB, MTB, MTB. 

Equipat d'hivern, amb guants de tardor, aigua, 500 ml. menjar cap, eines cap, manxa, sí, coincidència, cap, incidència, cap, a 14°C entre quarts de sis i quarts de set del matí a la riera de Llavaneres, amb llums, Cateye i Powerled a mínim. 


Des del Mirador del Drac, des de casa també, veient una lenta sortida del sol, oh yeaaaaaaah!

Haurem d'esmorzar, haurem d'esmorzar, omg, omg, omg

divendres, de novembre 14, 2014

Drac Vell, Vol Bell

Drac vell.


MTB, MTB, MTB.

Drac vell?

Veurem, veurem, ahir va ser emocionant, molt, avui però a divendres tot costa sense ser segurement objectiu, un xic més.


MTB, MTB, MTB. 


A minuts del primer cafè, fem un cafè?


Quin Vol més emocionant ahir, OMG. Però avui de ser millor un clàssic?

dijous, de novembre 13, 2014

Nou Drac?

Veurem, veurem, perquè avui, i ja fa dies que ho penso però per prudència queda en això un pensament, avui però després d'un sopar de celebració del Mundial 24 hores SOLO categoria Single Speed de la Carolina que m'ha proposat de dormir tres hores i mitja si volia Vol de matinada, curiosament és el dia que he recepcionat millor el primer segon de la jornada a les cinc de la matinada.


Aquesta primera sensació, bona, molt bona és la que ha marcat tota la sortida, a 10ºC i 11ºC a tocar de tres quarts de sis, i de tres quarts de set respectivament a la riera de Llavaneres. Equipat d'hivern de cap a peus, únicament passada la primera mitja hora m'he canviat els guants Endura Waterproof per els guants de tardor Alp-X de Gore, la resta l'equipament d'hivern. Quina millora que ha comportat l'arribada dels Mavic Echappée, dels dos culots. Pràctic, cada dia a la matinada disposo de l'equipament perfecte per sortir, sense haver de pensar, i pel mig dia, de fer més calor disposo també de l'equipament ideal, i un aspecte important, amb la quantitat  per a poder sortir reitaradament ara sí ara també. 

Seguint en aquesta línia, ahir vaig decidir part dels nous equipaments de l'estiu del 2015, perquè ara és un bon moment per fer-ho, l'experiència amb el pas del temps em porta a decidir sistemàticament en aquesta línia, el de millorar constantment els equipaments. 

Cada pas per Llavaneres, com més d'hora passo per la riera més satisfet estic, aconseguir de forma estable passar-hi a dos quarts de sis per a mi un bon pla, per què? ara us ho exposo. 

El fet és que a cada edició de la WEMBO a la que he participat, ara entre mundial i europeu en porto quatre, la sensació ha sigut d'haver de fer un salt de forma si vull seguir a aquest darrer vagó a on vaig sempre, de no fer-ho per motius més que evidents hauré de baixar a la propera estació per no tonar-me a enfilar a aquesta sensacional aventura, pel fet de ser dues tendències oposades, la meva, de baixada, la de la WEMBO a on cada any per exigències dels participants el nivell és més alt. És una roda que no s'atura per ningú, i per tant una aventura a on cada dia que passa jo hi tinc un dia menys a poder dir-hi la meva. No veure per part meva que això és així seria un error, res està decidit, no, però sí que de no fer per millorar, i  molt, no únicamanent per quantitat, que també, si no també per qualitat d'aquest procés de millora, no tindria sentit, per aquest motiu des de novembre cada dia estic mirant de millorar, equipaments en primer terme, i no únicament els d'ara, si no els què necessitaré passada la tardor, passat l'hivern, pel fet que m'estic preparant precisament per els objectius dins de la primavera-estiu. 

De fet ja ho he fet molt bé de cara a aquesta darrera edició de Fort William, però m'espero a parlar-ne, a proposar-vos primer la crònica del Mundial 24 hores SOLO a la categorias Single Speed aconseguit per la Betty. Vull dir des de novembre del 2013 fins a agost el meu salt de forma, la preparació, per aconseguir aquesta millora de forma valoro com a una millora notable vers a la forma amb que vaig posar-me a la graella de sortida a Storm-Lo al Mundial de Canberra. Però com us deia aquesta serà una aportació que vindrà de venir després de la crònica del Mundial aconseguit a Fort William per la Betty. 

Des del Mirador del Drac emocionat per tornar-me a enfilar al meu Drac, omg, omg, omg.

Avui he fet un Drac diferent, un xic més exigent en el seu tram final, amb molta calma, sí, però sumant més desnivell i quatre quilòmetres més als vint-i-set que està proposant el Drac actual.


Ha sigut un Vol marcat pel canvi de color, del negre a l'arribada tímida del color més proper, a on la calidesa d'aquest em deixa cada matinada aturat, després per la nova ruta que ha agafat el Drac al seu tram final he vist com el sol es feia el Rei de l'espai, i de quina manera. 


Una caiguda vertical des del Montalt, des de mig camí des de les torres exactament fins a Can Mora de Dalt, a on poc hi puc aportar per descriure l'instant, aquest cop el mot, memorable.


La Vicious perfecte, ara mateix funciona de 10/10. Amb llums sempre, Cateye, i Powerled sempre a mínims, sense coincidències, sense incidències, amb aigua, sense beure, sense menjar, sense eines, amb manxa


Ho dic, ho dic, MTB, MTB, MTB.


Esperant de cara al mig dia, oh yeaaaaah!