MTB, MTB, MTB.
http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2014/02/hubs-finished.jpg
http://kenteriksen.com/blog/
diumenge, d’agost 03, 2014
Comandes de recanvis
Avui he fet comanda de pastilles de fre pels R1, sinteritzades, funcionen, no tenen un preu que ens podem permetre, però hem d'acceptar que són les què ens funcionen, les orgàniques fins avui molt malament pel què fa a Formula R1.
També venen pastilles de fre pels Shimano de la Vicious, també estic quasi a zero, a un preu interessant, i en aquest cas orgàniques, curiós, aquestes estan funcionan molt bé.
Seguidament les cadenes Shimano LX HG70 per a 7/8v, dues, estem a tocar de quedar-nos també sense.
Ara a cercar discs de fre, els que portem estan a un punt de passar a millor vida.
Tinc disc de 180 mm. però com que des de fa uns mesos anem amb 160 mm. doncs això ara a fer venir nous discs de fre.
Els disc ja venen cap a casa, quatre de 160 mm. SLX, també més pastilles de fre pels Shimano i els Formula R1.
Aprofitant el moment de PAUSE de bike, un parell de pneumàtics Maxxis Crossmark 2.1 Tubeless, seran recanvis del darrera dels dos Dracs. No perquè el Canis del darrera no funcioni bé a la Longboard si no perquè no puc garantir els pesos d'aquests darrers de fer-ne venir uns de nous, per falta, no per excés. I per la propera cita de MTB cal que tinguem goma darrera UST, amb els Maxxis tindrem 100 g. més, necessaris aquesta vegada.
Això sí, si el del darrera de la Spot Brand aguanta no el canviaré, em fa por canviar els pneumàtics de la Longboard.
Dos llums del darrera nous, que han de ser recanvi urgent de la Vicious un, i el segon proper de la Spot Brand.
Ve una sorpresa amb majúscules pel què fa a equipaments, majúscula, però ho deixo per quan els Vols de Drac llicenciats al Blog ho mostrin, no abans. Evidentment va de Pearl Izumi, i evidentment va de Reines.
MTB, MTB, MTB.
Germana de la The Motivator?
Per la proposta, pel to d'ella.
MTB, MTB, MTB.
http://www.kirkleebicycles.com/2013/06/kirklee-paisley/
Orange
Deu ser que els picapedrers tenim un color, segur, segur.
MTB, MTB, MTB.
http://www.galluscycles.com/images/zoom_adv_B_01.jpg
Talent
Proposta, color, quin respirar més tranquil.
MTB, MTB, MTB.
http://galluscycles.files.wordpress.com/2013/10/img_2335.jpg
Els couplers el concepte, corren per casa, OMG. De fet la Reina ha donat una ordre, no més viatges sense ells, i en cap cas es tocaran els dos Dracs de casa.
OMG, OMG, OMG.
El concepte
No l'espai de fons.
MTB, MTB, MTB.
http://edozbicycles.files.wordpress.com/2012/03/20120312_203859.jpg
There is nothing like ti
Diu en West Williams.
MTB, MTB, MTB.
http://autobus.cyclingnews.com/tech/2007/shows/nahmbs07/?id=/photos/2007/tech/shows/nahmbs07/nahmbs074/Willits_Trail_King_front_end
http://www.austinpost.org/article/framebuilder-profile-wes-williams-willits-bikes
Si ja ho sé, fa anys d'això, millor, millor així en podré aprendre més. Les opinions, les experiències passats els anys agafen la seva millor dimensió.
Des del Mirador del Drac admirant les creacions d'aquest constructor de somnis.
dissabte, d’agost 02, 2014
Minnaar’s custom WTB Silverado saddle
http://reviews.mtbr.com/exclusive-build-photos-of-santa-cruz-syndicate-v10-27-5-team-dh-bikes/2
Anniversary
No és una aniversari més, tampoc l'aniversari, sí un dels importants, molt.
MTB, MTB, MTB.
http://ifbikesblog.blogspot.com.es
Un dia en parlarem, de Mavic dels darrers anys, i tant.
Fem un cafè?
Twin Six
Propostes noves?
MTB, MTB, MTB.
http://www.bikerumor.com/2014/08/01/twin-six-operation-ride-metal-titanium-fat-bike-is-just-the-beginning/#more-83119
Cercant camins
L'aturada dels Vols està siguent això, una ATURADA amb majúscules, ara fa unes hores que he aconseguit tornar, OMG.
I amb aquest retorn el Blog torna a agafar el fil, que bé. Dormia des del mig dia, abans del mig dia, bé de fet des de dimarts que tot han sigut anades i tornades, per mirar de posar remei a aquest intens estat gripal-alèrgic.
Ara són dos quarts de sis de la tarda, i les sensacions van tornant, lentament, però quan et vas trobant millor, com ho valores, i tant, i tant.
Mai hauria dit que hauria de prendre un dilatador dels bronquis, no sé si anem millor, sí que des del 2010 anem mirant d'entendre aquest nou procés dels refredats que estic passant. Ara feia tres anys, per l'historial que ens han entregat avui que no feia una recaiguda tan intensa. No sé si puc afirmar que en aquesta ocasió és intensa, sí que quina setmana que estic passant.
Mentre ho vaig passant, aprofito per anar pensant en els nous trams d'aventures de MTB.
http://brontobikes.com/blog/wp-content/uploads/2011/06/IMG_1285.jpg
MTB, MTB, MTB.
Sis dies sense Vols, veig la Vicious descansant al Mirador i el què penso és, quines ganes tinc de sortir a pedalar, si pot ser de matinada millor, omg, omg, omg.
divendres, d’agost 01, 2014
Yellow
http://chirosangaku.tumblr.com
http://www.mtb-news.de/forum/t/pornicious-short-travel-bikes-ohne-eigene-raeder-teil-2.490172/page-877#post-12172550
Curiositats de l'Est
http://chirosangaku.tumblr.com
http://www.singlebe.com/en/
Com m'agaraden les noves propostes, noves per a mi, certament.
dijous, de juliol 31, 2014
Vols aturats
Pel què fa a Vols de Drac.
Aquest estat alèrgic-gripal ha requerit per prescripció mèdica, un antibiòtic preventiu de tres dies, i de posar peu fent referència a les sortides de bike.
Cal aprofitar aquests dies per a recuperar forces, i així aprofitar per preparar l'arribada d'equipaments, recanvis, millores de les bikes, i el més important aprofitar per a programar detalladament les properes cites de MTB.
Des del Mirador del Drac, fem un cafè?
dimecres, de juliol 30, 2014
Ardenya, quan la màgia ens envolta, la crònica
La sortida programada pels Trinxes per aquest dissabte dirigida per l'Oriol la teníem molt present. Per una banda per les ganes d'anar-hi, per altra per ser prudents a l'hora de decidir valorant la calor que hi fa el juliol al Baix Empordà, fa uns anys no em preocupava, però ara des de fa tres estius que no porto massa bé la calor intensa des de dalt de la bike, aquesta calor extrema em castiga de forma superlativa, no sé perquè ara sí, i fa uns estius no, però el fet ara és que pedalant a temperatures per sobre dels 35°C no funciono massa bé.
És curiós perquè de la zona es publiquen referències de l'estiu i l'hivern a on la calor i el fred al Baix Empordà sempre són més suaus que a d'altres indrets. Jo en canvi és el lloc a on més fred i calor hi he passat rodant en bike. La visió aquest any era de no tenir temor de la calor, pel fet d'haver sortit cada dia per casa darrerament, i veure que tot i ser un mes de molta calor, juliol no et dóna respir pel què fa a les altes temperatures, sempre l'aire ha sigut fred, i aquest punt va ser determinant per afrontar anar a la sortida sense cap mena de preocupació, quedava el tema de si la sortida seria molt tècnica per a nosaltres, però proposant l'Oriol la sortida teníem clar que no hi hauria cap problema, fent referència a que la sortida sempre tindria el to de compartir una bona aventura de MTB.
Una inici de sortida interessant, per un ritme pausat que es va mantenir durant tota la jornada. No hi va haver mai un ritme frenètic, ni un retallar els trams per poder arribar abans de l'abans, i això també ajuda molt a que gaudíssim d'allò més durant la sortida. L'Oriol tenia un comodí que li garantia l'èxit de l'aventura, com ho era la presència d'un tutor natiu, en Pere que dirigia amb guant de seda l'expedició.
Portats sempre per en Pere al davant i l'Oriol tancant el grup al darrera va comportar de poder rodar relaxats des de l'inici fins el final, pel fet de no haver-hi la possibilitat de perdrens, millor dit de quedar minimitzat el risc de perdrens.
Entre corriols pedregosos, no de pedres que ens impossibilitaven el pas, si no que el terra eren lloses de pedra intermitents però constants per on nosaltres hi escalàvem per sobre, pistes de sauló relliscós de baixada.
Caminem fins a on ja no hi ha pas per les bikes.
Sí pels nostres ulls, per poder gaudir d'un espai perfecte per a gaudir de les millors aventures de MTB.
Recons de somni, a punt per deixar-nos veure els miradors amb les seves vistes èpiques.
Com castells, com pedres gegantines, formant espais de no diré llegendes, sí propers a ser-ho, els quilòmetres anaven caient un darrera de l'altre, això sí lentament.
Però a falta de dues hores per posar punt i final a la sortida portàvem quaranta quilòmetres, dels seixanta tocats que finalment assoliríem.
L'espai singular, provocador de les millors sensacions.
En Pere tenia clar que o faríem la ruta dels molins, o faríem la ruta dels molins. El grup prudent va deixar per a una altra ocasió fer quelcom prohíbit per a pares de família, oi que sí?
Posant punt i final a la festa tornant pel camí romà, ell ho tenia clar, i la Reina i jo teníem clar que el què se'ns proposés ho havíem de portar a bon port, entre bones propostes sempre hi ha bones recepcions.
El mot que definia a el nostre guia i la ruta proposada és, progressiu, pales verticals progressives, el Mortirolo no sé si anava dins d'aquesta definició, per sort no l'havíem de fer en la seva totalitat, el parcial fet però indicava que no, que àquest turó no estava dins del grup dels progressius, en cap cas, en cap cas. El mot en sí definia que el tram dels molins estava definit per unes pujades que a ritme pausat s'anaven fent sense un patiment extrem, així ho va exposar en Pere, i va ser exactament així.
Ruta memorable que passa pel poble a on descansa en pau l'escriptora Mercè Rodoreda, a Romanyà de la Selva.
Abans però visitem espais de 2500 anys aC.
També gaudim del seu Dolmen megalític de la Cova d'en Daina.
Aprofitem per refrescar-nos a la font del poble al casc antic, també per posar peu a la plaça de l'església, també en primer terme a la porta del cementiri, a on el lloc de repòs de l'escriptora és a una ubicació preferent pel què fa a visibilitat des d'on som.
La presència d l'escriptora és molt present a Romanyà.
Fem camí cap als molins, oh yeaaaaaaaaah!
Endinsats a la ruta dels molins, visitem l'interior d'un dels edificis sense sostres, portats per un sender dels que fan adeptes al MTB.
Una visió que et deixa aturat a centenars d'anys d'on som, sense veure cap detall i gaudint de tots ells.
Seguim ruta sense veure massa bé la direcció, sí que ho veiem quan en Pere s'atura a una pista, i de darrera d'uns matolls en treu dues garrafes de cinc litres d'aigua, com sona, com sona, i una bossa farcida de barretes energètiques. Encara restem atònits, gràcies Pere, moltes gràcies. Ens proveim d'aigua, ens alimentem via les barretes, i seguim ruta, entre molts somriures, ara encara més, ben alimentats, i després de beure sense limitacions tota l'aigua que hem sigut capaços de consumir i d'omplir els nostres bidons.
El darrer tram un sender, el camí romà, aquest malauradament molt deteriorat, però el tram previ a aquest dels que et fan sentir que voles a dalt de la bike, per això més sentit aquest darrer tram més tècnic, més real, a on va ser un breu tram, però no per això menys emocionant, a on hi posem peu ara sí ara també, de fet l'únic de tota la sortida a on pedalar va ser l'excepció, i que per aquest motiu va composar la cirereta del pastís.
Una aventura més del programa del Trinxes, a on els protagonistes sense cap mena de dubte són els somriures provocats per les ganes de passar-ho d'allò més bé.
Una arribada a Sant Feliu memorable, un dinar farcit de constants propostes d'empatia, i a on brindar pels organitzadors, per la ruta i pels assistents va conformar el perquè de tot plegat.
Ara fins la propera, que certament no la tinc al cap, però que de ben segur serà punt i seguit de la viscuda a l'Ardenya.
Des del Mirador del Drac, dies de molt MTB.
Lluny de casa
Veig les imatges i penso, quina fortalesa rodar en aquestes condicions, el meu límit és a galàxies d'aquest monstres del MTB, el fred avui per avui no és zona de gaudir de bike a casa, bé, fred, vull dir el fred de les imatges del Link, de la imatge que us proposo.
MTB, MTB, MTB.
http://45nrth.com/chronicles/post/jay-petervarys-arrowhead-135-victory-in-photographs
Mentre vaig fent aportacions, sense dubte que estic concretan la crònica de l'Ardenya Trails
TUBELESS-READY AGGRESSIVE FATBIKE TIRE
Aquest punt serà de ser, una Fat-29+ el què proposarà la possibilitat, els Tubeless, sense ells ni possibilitat de ser proposada.
MTB, MTB, MTB.
http://45nrth.com/products/tires/vanhelga?utm_source=fat-bike.com&utm_medium=banner&utm_campaign=Vanhelga&utm_term=July&utm_content=7634
Això sí una bike, d'una sola marca, provocaria la meva entrada, omg, omg, omg. Una sola marca, i no demanaria especificacions li diria, com aquesta que vas fabricar fa uns mesos però pensada per tu avui, OMG.
Sense aturades
És que no hi ha pels HM un instant per aturar-se, de fet per a nosaltres, sensacional, per a ells entenc que ha de ser el què els motiva, vull dir, a fer, fer, i fer.
MTB, MTB, MTB.
http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2014/07/Salamandre-cycles-pinion-prototype-fat-bike-1.jpg
dimarts, de juliol 29, 2014
Dually Fat
Més difícil, més rar, mtb, mtb, mtb.
http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2013/02/blacksheep.10.jpg
Grocs
http://www.ampeircecycles.com/wp-content/uploads/2014/03/12956817553_dabc11f68f.jpg
Genial per arrancar la jornada, fem un cafè?
Torrats cremosos
Quin estil més definit, fent referència a color, perque de la resta he de deixar-ho reposar.
MTB, MTB, MTB.
http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2013/02/ampierce.4.jpg
Deixar-ho reposar, sí, com jo, com jo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)