Funciona :-)

I com funciona :-)

El mallot Alp-X Winstopper de Gore ja porta dos Vols, i quins dos Vols, bé demà si Déu vol en portarà tres. 

Prepararé la presentació d'aquesta petita joia, i les dues cròniques a on ell ha sigut el protagonista absolut. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense Vols

A les matinades, sí, a on sonen les cinc del matí, les sis, les set al campanar de SV i a cap d'elles, d'aquestes hores hi va lligat cap Vol, de mentre però avui una sorpresa, a la bústia de casa hi havia comprimida la comanda amb el mallot Alp-X Windstopper de Gore Bike Wear. 

La talla una S, de mànigues bé, de cintura també, de coll també, per tant la talla és la correcta, sí, però caldrà com amb les Xenon AS també size S que recuperi el to, perquè M no pot ser, el mallot Alp-X talla M em va gran, o sigui he de fer bondat, molta o ja puc oblidar-me de portar les Slim Fit d'aquesta casa. 

Amb l'Alp-X com amb la Xenon que finalment ha donat pas al primer per ser aquest específic per a MTB, jo buscava això, "the Xenon 2.0 Softshell Jersey offers brilliant windchill defence with a soft feel, ideal layered up on chilly spring rides or a few peaceful miles at sunset or sunrise", és a on sóc.   

Ja d'entrada primera ensopegada perquè no té les tres bosses del darrera que sí té la Xenon, dues de grosses, sí però no tres, OMG. 

Gran matinada, sí, sense Vol, també, però amb l'arribada del germà de l'Intermediate d'Assos, ara de Gore, i sobre el que cauen grans expectatives, si es veuran reflexades aquestes a la realitat un cop dins dels Vols avui aquesta matinada ha anat justet que no fos, esperaré però, a què no ho sé, temor a  caure passades les setmanes a l'agost del 2014 a les prèvies a Fort William, per tant ara que estic bé he de mirar d'evitar possibilitats d'aturada forçada, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

Prepararé la intervenció de la presentació formal del mallot Alp-X Windstopper de Gore i seguidament l'incorporaré al blog, clar que yes. 

Dues jornades

De MTB, i tant, i tant que sí.

La temperatura magnífica els dos dies per sobre dels 23°C, a un minut i a dos minuts d'un quart de quatre de la tarda a la riera de Llavaneres, per tant equipat tant ahir com avui d'estiu, clar que yes.

Ahir un Drac clàssic i avui per disposar d'un temps limitat una sortida diferent.

L'equipament d'estiu d'avui diria que peculiar, per mirar de fer sortir els culots que menys han treballat als darrers mesos. 

Per cert avui tampoc he comprat la meva nova bike, Pacenti el responsable, i tant, i tant. Sempre m'ha agradat aquesta marca, sí, i aquesta posició ve de les 27,5, ells per a mi en són responsables en part d'aquesta roda.

Veurem aquesta pensada a on em porta, tot i que a on sóc poc importa massa en si mateix, sí en el conjunt.

Rodant ahir, bé, avui més xafadet, pujant bé, baixant bé, sí però sense massa alegria a les cames, jo diria que a l'inrevés.

La bike va molt i molt bé, silenciosa, nerviosa de reaccions, directa, molt a tota insinuació de canvi de trajectòria la fa una bike molt i molt divertida.

Avui les Privateer velles com ahir les reines de la sortida, sí, agafades de la mà dels guants Hirzl, que per cert concrtament aquesta unitat està molt degradada, molt. Avui sense gorra, amb eines, amb càmera de recanvi, amb aigua, menys d'un quart de bidó cada dia, sense menjar, avui he passat una mica de calor :-) he arribat a diferència d'ahir, literalment xop, amb el mar tranquil els dos dies, des de diumenge sense el Powerled, ni la bateria XL, amb el casc recuperat Terron de Cratoni, les ulleres Limar, el mitjons Pearl Izumi, com el culot, la tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, el mallot Alp-X de Gore, amb la manxa.

Les Falgueres Màgiques del Montalt, OMG.

A veure si aconsegueixo mantenir la constància, a veure, res indica que sí, tampoc que no.

MTB, MTB, MTB. 

Ara esperar a demà, a veure si hi haurà Vol, que vull pensar que sí, però pensar-ho únicament no indica normalment massa bé res.

Gran bike, gran bike

Certament, certament.

MTB, MTB, MTB. 

Avui la sensació d'haver de decidir la nova bike era intensa. 

Menjar poc

No ens en cal molt, a l'inrevés per tant poc a poc que la intenció és mirar de gaudir mentre intentem fer-ho bé, perquè he d'entendre que aquest és el tram. 

Menys paraules, menys paraules, no són la manca d'aquestes les promotores d'aquest espai, per tant a The Great Escape MTB, paraules. 

Pairem bé, i mirarem de fer una bona lletra, abans però un bon cafè d'inici de jornada, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

Comença una nova setmana, la que deixo enrere ha vingut farcida de novetats, una bona part compartides al blog, ara a aquesta que comença m'aniria bé consolidar les pendents, i digerir les que ja són al Mirador.

Tinc la bike pendent de revisar, un soroll que en principi ve de la boixa posterior hauria de ser silenciat, ho dic en condicional perquè els sorolls quan parlo de bikes normalment no deixen de ser-hi de manera ràpida i senzilla, de fet no hi ha res senzill, ajudarà si fem un segon cafè?

Memorables

Jornades memorables.

MTB, MTB, MTB.

Barrier jacket

Interessant, sí, dubto per la manca de bosses posteriors, i la Fusion que ja tinc de Gore té també aquesta característica singular.

MTB, MTB, MTB.

http://www.singletracks.com/blog/mtb-gear/review-pearl-izumi-mtb-barrier-jacket/

Berga-Santpedor

I

MTB, MTB, MTB.

Ja a casa, després del festival del Turó de l'Home, del festival de Cap de Creus, ara tocava festival XP Manresa, una aventura que ha començat a les quatre del matí, un cop a Manresa a 8°C a dos quarts de set del matí sí, però aquest cop sense passar fred, equipat de tardor com si de fer el Drac es tractés, excepte els guants Alp-X 2.0 de Gore i la tèrmica ara sí la Pearl Izumi de màniga curta més densa, i de 10/10. Portava la Lite sí, però no ha treballat avui. Una aventura que ha finalitzat fa uns minuts a SV.

Ja aniré preparant la crònica, clar que yes :-)

Inici fosc

Oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Alp-X 3.0 jersey W

Interessant sí, per ara però la darrera perquè no té butxaques darrera, com?

Com sona, uns armilla no la podrem portar, una jaqueta Lite tampoc.

Té una bossa a cada cantó això sí, a aquestes l'accés és per la part superior, és a dir un accés clàssic, i dues bosses més darrera petites amb entrada lateral amb tancament per cremallera, al lloc clàssic de les tres del darrera, no sé pas com podran ser funcionals aquestes dues bosses. Pensades per motxilla i prou?

Molt tècnica pel què fa a materials, lleugera d'aspecte, funcional vers aquest punt ho veurem al proper estiu, podria ser a la primavera fins i tot.

MTB, MTB, MTB.

Fomula R1 brakes

Som d'anar fent, oh yeaaaah!

T'agrada anar fent? aleshores aquest també és el teu espai. 

Sí, ja ho sé, no sona a emocionant, res més lluny de la realitat, anar fent pot ser molt i molt emocionant, res està garantit, certament i a The Great Escape MTB no en som en cap cas una excepció. 

El frens que esperat a fer venir des del 2010 ja són a casa, cinc anys i mig són un temps prou prudent, ara però millors, vull dir els frens R1 que han arribat, que bé. 

Un pes dens, no sé perquè, però per a mi dens, pensava 550 g. ara bé no sé perquè pensava en una xifra tan baixa, el fet és que estem en 700 g. amb CL quedarà proper a 650 g.

No és important, sí significatiu. Haurem de calcular aquest. 

Hi ha dies per a moltes coses, o d'altres per a unes poques coses, totes elles agafades una a una per a mi ja pesen molt, juntes són explosives, oi que sí?

Si fa vent les fulles dels arbres es mouen, nosaltres fer parar quieta una fulla podem, parar-les acaronades pel vent segur que tots ho veurem diferent. 

A aquest R1 els hi passa el mateix, els veus a R2bike i penses, lleugers, els tens a casa a 700 g. i penses, pesats :-)

Tinc més novetats a proposar a les que seran les properes aportacions. 

MTB, MTB, MTB.

En resum aquests seran els frens de la propera bike nova, oh yeaaaaah!.  

Que per cert ahir tampoc no la vaig comprar,  tampoc, mentre gaudíem d'un bon dinar, puntualment en veu alta ho vaig pensar, en veu alta que no sonora, crec, crec, i tant que sí, i tant que sí. 

Propera bike?

És a on sóc, pendent de fer-la venir, entre tres opcions, curiós, entre titani, ferro, i alumini.

Com pot ser? senzill, hi ha tres propostes que m'agraden, i no tenen com punt de partida els mateixos materials, fins i tot en tinc una quarta, estic esperant la resposta del distribuidor i aquesta darrera és de carboni.

Avui m'agradaria fer el pas i comprar la bike, no ho sé, ho intentaré, de fet coincideix amb que divendres passat ja vaig intentar comprar-la, però el venedor em va posposar la venda, jo pacientment estic seguint les seves instruccions. 

Però jo avui com divendres passat torno a tenir ganes de fer el pas de comprar la nova bike, veurem a on sóc aquest vespre.

De fet de les quatre propostes dues depenen d'un mateix venedor, la resta únicament dependrà de mi, no d'un tercer, per aquest motiu crec que finalment el pas anirà cap aquestes tres darreres opcions, les que no depenen d'un intermediari, tot i així em resisteixo a fer aquest darrer pas.

MTB, MTB, MTB.

De mentre els Vols no paren, tot i que no estic aconseguint aportar les cròniques sí que estic sortint amb certa regularitat aquests darrers dies, no tota la que voldria, i en cap cas per falta de temps, disposo de les matinades i els vespres, però em costa aconseguir la regularitat necessària pel proper repte de 24 hores, veurem, veurem.

Content per l'arribada de les Giro Privateer, per la propera arribada dels frens Formula R1, i encara més per la decisió de fer venir el mallot Alp-X Windstopper de Gore Bike Wear, per a mi grans millores totes, clar que yes.

Millores?

Crec que sí. 

Falta veure si cada un d'aquests elements funcionaran.

Avui les Privateer de Giro ja han arribat, han tardat sí, però aquest matí les he recollit a correus, i aquest vespre després d'una llarga jornada del dia a dia, intensa crec que també puc afirmar, les noves Privateer ja han fet el seu primer Vol. 

Fins ara portava les Privateer amb un 43.5, ara he passat a un 44, i si el 43.5 anava bé, el 44 és literalment perfecte, és increible quant de còmodes són des del primer moment.

No cal que proposi pesos ni un nombre  important de detalls d'aquest calçat pel fet que les velles Privateer ja les he presentat al Blog, fa res, fa res.

Per cert que diumenge sortiran les velles no les noves. 

Ara esperant les versions R 2016 de Giro que seran els propers de casa, sense cap mena de dubte avui per avui. 

MTB, MTB, MTB. 

Tornaré a treure el tema del mallot Alp-X Windstopper de Gore Bike Wear, perquè crec que serà molt interessant compartir el motius que ha afavorit la decisió de fer venir aquest mallot amb aquesta component tant però tant tècnica. 

Cercant millorar

L'equipament de tardor m'he decidit a fer venir un segon mallot que sense ser idèntic a un primer que fa uns anys que la volta amb mi, sí que presenta les mateixes característiques, no diré millors perquè Assos, amb l'Intermediate és molt Assos, anys rodant amb ell i està impecable. 

Ara vindrà un mallot de màniga llarga també, amb protecció pel vent al pit, i crec que també a les mànigues siguent aquestes desmuntables, i quedant el mallot com a màniga curta, no és el què persegueixo, volia de fet un mallot Gore Bike Wear Xenon Windstopper, i finalment vindrà el model de MTB, l'Alp-X també Windstopper, no jaqueta, si no mallot.

He llegit sobre ell, poc de l'Alp-X perquè hi ha poca documentació i de la poca que hi ha molta és una mica publireportatge, però per les opinions que he llegit d'altres bikers, i de la que havia llegit al 2014 de la seva germana de carretera la Xenon, i ara d'aquesta proposta més nova amb l'Alp-X a on són totes aquestes opinions molt positives, m'he decidit a fer el pas. De fet sempre que he vist a la venda una Assos Intermediate he pensat en podria fer venir una segona, sempre però m'ha frenat el preu, Assos no és una marca que jo em pugui permetre, sí bé és veritat que tinc equipaments d'aquesta marca, em frena sempre el preu, i en segon terme i molt important per a mi, que no és específica per a MTB, la proposta de Gore, amb l'Alp-X és segons el fabricant la proposta ideal per a mi, i d'aquesta manera tindré dos equipaments contra el vent, que implica que baixant del Drac ara mentre no arriba el fred extrem seran els dos mallots protagonistes. 

Ep i proposar també que per la propera aventura al Cap de Creus per d'aquí a uns anys de no ser a l'estiu, ni al pic de l'hivern serà segur la candidata ideal, de fet aquest cap de setmana d'haver-la disposat ja hauria vingut, no va ser la Intermediate perquè estava a la rentadora, crec recordar després del darrer Vol.

De funcionar bé, no dubto de valorar que vingui un segon mallot Alp-X idèntic, de la mateixa manera que tinc les dues jaquetes Xenon 2.0 AS, tot i siguent de carretera, i també estic valorant de fer venir la tercera, i una segona per a la Reina. 

Mentre ho exposo no recordava que tinc la jaqueta Fusion 2.0 AS que també és extraordinària, sí, però no té butxaques darrera, pel fet d'estar pensada per portar motxilla, i jo rodo sense ella des de fa uns anys. Això sí tot i aquest punt negatiu per a mi, segueixo pensant quina gran jaqueta que tinc, OMG.

MTB, MTB, MTB.

La propera proposta podria ser el culot Gore Alp-X PRO 2-in-1, però que avui per avui també queda lluny de les meves possibilitats, és dir està dins del grup dels no m'ho puc permetre. Tot i així ja em mirava la versió sense tirants del 2014, i ara passats els mesos aquesta evolució amb ells, amb tirants vull dir, desperta un altre cop tot el meu interès, i tant.

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/category/clothing/jerseys/product/review-gore-gore-alp-x-pro-jersey-and-shorts-15-49367/

In memoriam

Amb els que ja no tindré l'oportunitat de compartir aquesta singular ruta.

Curiós, dos caps de setmana a on la ruta té com a fet copçador la presència de barreres arquitectòniques que no permeten el pas dels vehicles motoritzats. I decidir-me per fer aquests trams res té a veure amb elles, si no amb el què signifiquen per a mi aquests llocs. 

De fet és per a mi curiós, ho dic perquè el Turó de l'Home la setmana passada, Cap de Creus aquesta, i seguidament em ve al cap el Gorg Negre de Gualba de Dalt, perquè la seqüència és aquesta deu tenir a veure amb motivacions particulars, segur, que no atenen a patrons lògics, segurament tampoc racionals, però sí emocionals. 

Després de fer el Turó, les imatges que tinc al cap són la dels colors, sempre, sempre, sempre la tardor per a mi al Montseny ve vestida d'una component protagonista com ho és la dels canvis de tonalitats, després de fer el Cap de Creus, les imatges són inexistents, únicament tinc sensacions, una en concret sobresurt sobre totes les altres, la immensitat. 

Fer dues sortides SOLO a aquests dos llocs tan significatius per a mi no pot anar lligat a res més que a dotzenes i dotzenes de pensades, lligades totes a fotogrames de moments viscuts, tots però tots sense excepció relacionats amb instants, moments, estones que defineixo com a memorables, innoblidables pel sol fet de ser rememorades automàticament en tornar a ser a aquests espais de somni. 

Jo literalment ara mentre miro de compartir l'aventura d'aquest cap de setmana a l'Alt Empordà, mentre cerco els mots que puguin apropar-se a l'experiència viscuda mentre hi era, mentre faig aquest exercici penso amb els bikers, amb les amistats amb qui he compartit aquestes rutes, la darrera és inevitable que la relacioni amb molts noms, la del Turó no, aquest va lligat principalment a una percepció interior poc plural, en canvi Empordà va agafat de la mà de lligams d'amistats, no pas d'espais sentits com a propis, segurament pel fet de ser quan hi sóc una mica a un espai germà, sí, però segurament aquesta sigui la limitació, o millor dit possiblement aquest sigui el plaer de gaudir-ne de forma molt diferent vers l'aventura viscuda al Montseny. I està bé que sigui així, gaudir de cada entorn de manera singular i intransferible. No sé si aquest darrer mot és l'adient pel fet que aquesta crònica segur que transmet una part de la intensitat viscuda a aquesta aventura a l'Alt Empordà, per tan transferible, d'aquí la contradicció que us esmento.

Un inici de l'aventura a la rotonda de la sortida de l'autopista de Sant Celoni, com? sí, sí, venint de SV per Collsacreu en arribar a aquest punt un colapse, però un colapse, la meva intenció inicial era anar a guardar la VW a SC fer ruta pel Montseny, o pel Montnegre, i finalment tornar cap a SV en bike deixant la June descansant a SC. En veure la saturació del trànsit vaig decidir entrar a l'autopista i fer camí direcció Nord, cap a on? no és important, Amer, Banyoles, Olot, Girona, Roses, aquesta darrera població va ser recepcionada amb determinació, i per tant sense demora aquest va ser el destí triat per començar una jornada de MTB rodador.

Un cop a Roses aquest cop la June va quedar al ben mig de la població, no a mig camí de la ruta cap a Cadaqués, per tant la ruta seria una mica més llarga, vaig pensar encertadament que com que tots estaven al Montseny a aquest espai Roses-Cadaqués-Cap de Creus no hi hauria massa gent. 

Va ser una bona pensada, perquè no diré que no hi hagués una ànima, una mica com a les meves sortides a la nit per SV, a on únicament el Destructor Independent segueix detingudament el meu Vol de quasi dues hores, ara a l'Alt Empordà fent referència al tram de pista entre Roses i Cadaqués bikers, el què en diem persones en bike, vaig coincidir anant amb un de sol que venia,  a la barrera del cantó de Cadaqués, sense salutació, aquesta va anar únicament en una direcció, està bé ser invisible, avui en dia millor ser invisible. 

Un inici de ruta lent, pesadet, a on l'amabilitat dels caminaires va ser la nota predominant, somriures, i més somriures en els breus moments de coicidència.

Una arribada a Cadaqués curiosa pel fet de no fer cap aturada de rigor, un SOLO té això no t'atures i segueixes ara però per carretera ja no per pistes fins al Cap de Creus.

Mentre hi anava els meus sentits concentrats en l'anada i vinguda germana dels darrers sis quilòmetres de la pujada al Turó de l'Home, ara també rodant prudent els darrers cinc quilòmetres crec recordar amb uns autos podria dir com una mica de trontoll en trontoll, com? vull dir sempre circulant pel centre de la carretera i sempre passant molt justos vers el meu pas, però no puc dir res més que si no vols pols, millor no haver anat a Cap de Creus en bike, pretendre corregir aquesta conducció carinyosa, és a dir quasi entrant en contacte amb el biker per part de l'auto seria com voler reescriure l'història des que l'home va deixar de desplaçar-se utilitzant únicament les seves cames, no està en les meves mans, si més no fins avui, demà crec que tampoc.

Un cop a Cap de Creus un vent no diré intens, sí característic va fer que no fes cap aturada fora d'un breu instant per capturar un moment, després la tornada directament per on havia vingut, sense deixar de recordar les diferents possibilitats. 

Mirant sempre d'evitar d'agafar fred, de fet des de Roses, als primers quatre quilòmetres a on la sensació no era massa bona, equipat de tardor, amb culot Gore Power 2.0, camals Sporful, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, mallot Alp-X Gore també de màniga curta, mitjons crec recordar Biciclista, calçat Dragon 2 de Sidi, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, sense els guants Hirzl, i els manegots de Gore amb la jaqueta Lite de Campagnolo que els primers a la darrera baixada a Cadaqués vinguent des de Roses, fins ja a la VW, i la jaqueta als darrers deu quilòmetres previs a l'arribada a la June van ser la cloenda d'un equipament que va funcionar d'allò més bé.

Tornant de Cap de Creus un cop a Cadaquès va implicar de poder menjar en marxa una coca de pinyons deliciosa, i dues mini  porcions de coca de poma, amb tres quarts del bidó de 500 ml d'aigua  durant tota la ruta va ser l'energia per fer aquest seixanta quilòmetres entre anar i tornar. 

Si bé fins al quilòmetre quaranta les sensacions a dalt de la bike fins a aquest punt van ser les de sempre, com si el Vol no tingués caducitat, després d'aquest punt em va costar arribar a la VW, no per fatiga, crec, si no per unes molèsties en general, no em costava fer les pujades, sí les baixades a on cada cop anava més lent per aquesta sensació d'incomoditat intermitent, crec que era intermitent. 

Mentre feia els darrers quilòmetres les darreres visions d'aquest indret tan emblemàtic, a on un mar pausat a les zones més protegides del vent, i diria que també a les zones més obertes, certament, feia que mentre el Sol anava indicant que era l'hora dels meus llums Cateye-Powerled, de fet tota la tornada va ser ja amb ells treballant, i concretament a la baixada fins a Roses a on ja era negra, negra nit, fet que em procupava perquè no tenia clar el punt exacte a on tenia aparcada la June, va comportar de tenir la sensació ara ja no de benvinguda, si no d'acomidament ja no d'un espai que també, si no d'un estat emocional intens que neix en anar, i que disminueix això sí lentament, en marxar. 

Una sensació avui mentre hi penso, mentre hi anava, mentre hi era, després a la tornada amb la June des de Roses a SV llarguíssima, a on les pensades ronden sempre l'entorn de les emocions intenses, memorables, inoblidables, per favor, per favor, per favor, a un entorn com aquest mai li podré dir que no, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

Memòria

Pels instants en si mateixos, els viscuts, els compartits.

MTB, MTB, MTB.

Decididament tindrem una bona crònica del Vol de Cap de Creus, oh yeaaaah!

Una ruta memorable

Pel lloc, sí, certament, també, també diria jo.

Fatigat, per un Vol, el d'ahir al vespre fins la mitjanit, i també per l'exigència del d'avui, segur que també. 

Ja aniré proposant les cròniques, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Cap a Cadaqués

Menhir de Mas Marès I. 

MTB, MTB, MTB. 

Això sí m'he deixat els Hirzl a SV :-)

SOLO

I avui sense Baix Montseny, La Selva, Gironès, Baix, Alt Empordà? -)

Amer, Roses, Banyoles, la June decidirà oh yeaaaaaaah! 

En tot cas l'intenció és que avui al vespre la VW no tornarà a SV, per tant avui dia de doble Vol? 

MTB, MTB, MTB.

Festival, festival, grans jornades, OMG. 

Segur que avui no és un dia Cap de Creus, segur que no :-)