MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’octubre 13, 2014
Mateix esmorzar de sempre
Ara després del mundial SOLO 24 hores, mateix esmorzar de cada dia, el detall, per petit, indica que el moment és diferent.
diumenge, d’octubre 12, 2014
Hauré de preparar una nova capçalera inferior
Un cop a casa, o en una de les nits direcció cap a SV propossaré crònica detallada d'aquest instant històric representant a Catalunya a un mundial.
Si a més hi ha una primera posició, OMG.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’octubre 11, 2014
A 24 hores
De l'aventura de Fort William a les 24 hores SOLO d'aquesta tercera edició del mundial de la WEMBO, tot segueix religiosament el seu curs.
Hem esmorzat com cada dia, exactament el mateix.
Hem sortit direcció al circuit seguint el mateix ritual, amb les dues bosses amb tots i cada un dels equipaments.
La primera visió sense mots per definir-la, millor compartim la imatge que m'ha fet aturar la June sota la pluja i anar a fer la foto, OMG.
Un cop al circuit de Nevis Range hem canviat els plans no plovia, i hem aprofitat per muntar el castell, clar que yes! I amb en Javi hem fet aprofitat per fer el test de resistència.
Mentre ho fèiem la pluja ha iniciat el seu tram sense intermitències, abans però hem coincidit amb els amics australians de la Bec i en Phil, grans moments Canberra 2013.
Complir amb el protocol per a poder participar a una WEMBO.
Veure el futur proper :-)
I posar noms al nostre castell, mtb, mtb, mtb.
I identificar la nostra nació.
Un cop fets els preparatius la gana ha fet acte de presència, i immediatament hi hem posat remei.
La gorra de la SSWC d'Irlanda ens ha unit, omg, omg, omg. Idèntic instant que amb en Sheldon a Floressas.
El pati previ al briefing.
Durant el briefing.
Després d'aquest els millors moments.
I el què s'ho val tot, representar-nos al món, uns instants a on no saps com sentir.
Com digerir tants i tan diferents pensaments, units tots per un, que bé, que bé, que bé.
Després directes cap a Fort William, a comprar els darrers aliments.
I tant, i tant.
Sota una climatologia interessant.
I a on queda clar que una flor no fa estiu, oi que no?
Un retorn al nostre diminut espai de repòs.
I a on les condicions climàtiques són les pròpies d'on som ara, al paradís del MTB, no podrien, no en voldríem unes altres, som a FW i volem el seu clima, oh yeaaaah!, oh yeaaaah!, oh yeaaaah!
Després ha arribat la calma, i amb ella nosaltres hem seguit el ritual previ a la cursa, amb la preparació dels equips.
Una selecció de pocs entre molts.
El de cursa, de freedoms per darrera vegada. Finalitzat el trieni WEMBO crec que finalitzarà el freedom.
L'equipament de pluja.
El de fred lleuger.
Els petits recanvis de complements.
El recanvis d'equipaments de cursa, de ser necessaris.
El transport de tot l'equipament a la cursa.
I després de la feina, un bon sopar.
Ara a deixar passar les hores, és el dia que estem més desperts, avui no hem rodat, massa propers a la cursa per rodar sota la pluja, no disposem de recanvi per a pluja, tenim un sol equipament per aquesta, i hem decidit reservar-lo per la cursa, fet que ens ha permès de gaudir d'una jornada de relaxament.
Ara ja fins després de la cursa si tot va bé, vull dir què vull enregistrar la cursa al mòbil via el Strava, i necessitaré tota la bateria possible, tot i portar una bateria de recanvi que permet fer tres recàrregues senceres, he de ser prudent, d'entrada no fotos, totes les aplicacions tancades, i res d'intervencions al Blog, de fet no podria ser hauria de deixar de donar voltes, perquè per breu, entre seleccionar les imatges, i fer el texte per breu que sigui cinc minuts passen segur, i no tindré aquest temps disponible fins a passades les 24 hores, i després no sé pas com estaré per a fer una aportació al Blog per breu que sigui.
Pronòstic per demà:
És força millor pronòstic que el què hem gaudit durant la setmana.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’octubre 10, 2014
Tindrem una bona crònica
Compartirem una bona crònica, ho yeaaaaah!
De mentre des del circuit, sota una pluja intensa el castell impecable.
MTB, MTB, MTB.
Fem un cafè?
Surt el sol, OMG.
Repeat
Cal restar una hora, és a dir les 10.
Un inici de jornada de cada dia des de diumenge fins avui, a on no canviar s'imposa.
Esmorzar idèntic cada dia, i tant, i tant.
Un matí de gestions logístiques que s'han de fer i que costen de posar en marxa, certament, pel fet que requereixen de temps, i el temps el voldríem passar a dalt de la bike, peró no som professionals, i per tant ens toca fer-ho, i contents de poder-ho fer:-)
Una anada al circuit amb la June, no en bike. Esperant la pluja que no ha vingut.
Avui hem rodat sols, és el tercer dia, i avui per primera vegada volàvem genet i Reina sols.
Un circuit de somni, per a una aventura de somni.
Zones difícils per a nosaltres.
Però que caldrà superar entre demà i demà passat, OMG.
Les zones tant les què fem com les de fons d'aquestes ens fan sentir molt petits.
Som a Fort William i aquí dins del bosc es respira un to diferent del què es respira a Kilfinane o a Belfast, tot és vertical, crec que aquest seria el mot.
Avui equipats 100% d'estiu i al darrer gir amb la Xenon de Gore tots dos, amb manegots això sí, i al tram inicial amb armilla, que ha aguantat deu minuts.
Com puja aquest primer tram, omg. Ahir em va costar menys.
Hem arrancat per sota de 8°C i hem acabat per sota de 10°C, incidència, una la roda descentrada de la Longboard, coincidències una.
Ara ja tenim definit l'equipament, la distribució d'aquest a les bosses del mallot, l'alimentació també, aquesta nit l'hem arrodonit encara no fa dues hores.
Una caiguda ràpida del sol, avui no ha comportat anar directes a descansar. Havíem de completar l'alimentació de cursa, i avui era per a mi el darrer dia.
Anàvem a comprar amb aaquesta imatge de fons, i tornàvem amb la inferior a aquestes lletres,
MTB, MTB, MTB
El programa de semà és esmorzar com cada dia, anar al circuit, rodar una o dues hores pel circuit, i seguidament muntar el castell.
Un cop fet tot, tornar a descansar, i esperar ja l'arribada del mig dia de dissabte, omg, omg, omg
Subscriure's a:
Missatges (Atom)