Prefereixo la nit, sense cap mena de dubte, i més dins d'aquesta estació, i de ser aquesta la preferència, res permet de fer fora d'aquesta foscor, semblarà que sí, segur, però no.
Tot i que fa una estona tocades les vuit del vespre per una jornada de molta activitat poder entrar a la foscor no ha pesat prou, és cert, és cert.
Digne d'esmentar el fet que al quilòmetre quaranta, més o menys jo ja en tenia prou de bike, a aquest punt estàvem a tocar de la mitjanit, i la Reina en escoltar aquesta sensació em va respondre que aquesta sensació la podia tenir a Mataró no a Teià, segur que sí però jo jacen tenia prou.
El significat d'aquesta preferència per la nit amb certesa segurament no el sabrem mai, podrem pensar que sí, ja està bé, i tant, però en el meu cas quasi segur que no ho sabrem mai, crec, crec, de fet hauria de dir no el sabré mai, doncs d'entrada com les darreres aventures en tramvia és una qüestió de singulars no pas de plurals. Ho escric i dubto, insistint molt es veu que de singular es passa a plural, únicament insistint, renoi, i jo des de fa anys continuo sense poder passar de la foscor més extrema a la claror únicament per una solitària sensació d'impossibilitat de fer-ho :-)
Sí ja ho sé, cal ser pràctic, cal ser molt pràctic, bé segur que sí, però també ho és de segur que jo no seré pràctic, en cap cas, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
