Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dimecres, d’agost 12, 2015
Les Fat
Si perseguim una bike, una Fat, i que puguis disposar d'una 27+, 29+ a l'hora, aquesta és també una proposta interessant.
Bogeria
Per voler fer sempre més?
Aleshores quan ja fas de tot, bé això fas de tot.
MTB, MTB, MTB.
http://www.singletracks.com/blog/mtb-gear/interbike-2014-thomson-dropper-seatposts-singlespeed-cranks-and-mountain-bikes/
I no ho dic per la imatge, pel component si no pels quadres, ara també podrien fer quadres. A mi una proposta com aquesta m'agrada molt, espero que no sigui tram Cielo, vull dir si quelcom va bé no facis canvis, no facis canvis. Tot i aquesta opinió, pot ser interessant fer quadres si els equipes amb els components que fabriques, i tant que sí, però també té riscos, molts. Si ets un especialista, i ets considerat pel mercat un dels millors amb el què fas, generalitzar et pot fer perdre aquesta posició que tant costa d'aconseguir.
Etiquetas:
Single Speed Crankset.,
Thomson
dimarts, d’agost 11, 2015
Sense Sol
Avui ha costat rodar, per un descans breu aquest nit, certament, i també perquè encara tenim pendent la total recuperació de la primera jornada llarga de bike d'aquest darrer diumenge, tot i haver descansat ahir avui encara costava. Important, el fet que hi érem, vull dir a dalt dels Dracs aquesta matinada.
Sense beure, amb aigua, amb el nou bidó de més de 500 ml. Menjar, dos panets de Viena als darrers deu minuts del Vol, és que a la darrera mitja hora ja tenia gana, amb eines, amb manxa, sense coincidències, ni incidències, amb llums Cateye-Sigma Powerled sempre en marxa a excepció del pas per les voreres, amb un mar prou pausat, nosaltres també, sense rodar bé tot i així ha sigut la jornada més ràpida fent el Drac de les darreres jornades. Equipats d'estiu, Castelli pel què fa a mallot i culot, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques les protagonistes d'avui, mirant de reservar les Giro Privateer una mica, prou castigades al darrer europeu de Finale, i de les anteriors edicions, de fet porten com a poc cinc cites de 24 hores, i d'aquestes tres caminant, caminant, i caminant, guants els Hirzl, avui com les Dragon també blancs, aquest guants són ara els únics que portem, com sona, com sona, han aparcat tots els altres, Giro, Mavic, Peal Izumi, tots guardats, únicament surten els Hirzl.
A 22°C a tres quarts de sis del matí a la riera de Llavaneres, mateixa temperatura una hora després, quina lluna aquesta matinada, omg, omg, omg.
Les dues bikes van molt i molt bé, millor encara, el BB de l'Inbred per substituir, segurament el del cantó dels plats i prou, que és un Shimano XTR crec recordar que un 980, caldrà canviar els ferodes de la Spot Brand i revisar els de l'Inbred, també tensar cadenes.
Al cap hi tinc mentre rodava les diferents propostes de nous quadres, clar que yes!
Avui miraré d'anar a dormir més d'hora per mirar de rodar millor demà de matinada, de ser el Vol, de ser el Vol. Perquè avui tornant per Milans ha sigut exigent, la imatge és d'aquest tram, i per a mi és tan atractiva com ho ha sigut de difícil de coronar, segurament per una tema de fatiga de cap, més que de fatiga muscular, però la realitat és que des del Passeig dels Anglesos fins a SV s'ha fet llarg, i tant.
Animats pel primer Vol de diumenge, va ser una bona entrada a les grans rutes, prudent pel desnivell, on ara caldrà els caps de setmana anar augmentant lleugerament les distàncies, i també aquest desnivell. Haurem de veure si som a on hem de ser per poder preparar la propera cita de MTB, encara dins d'aquest 2015. I si no, no passa res, saltarem directament al 2016, perquè com a prioritat crec NZ 2016, oh yeaaaaaah!
Però després dels darrers passos per decidir les properes bikes de cursa, de cursa i prou, que ens hem animat a afegir una cita més, és a dir hem passat de cap cita de MTB pel que queda del 2015, a una, tampoc és extrem, la cita sí, el nombre de curses afegides no.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’agost 10, 2015
Mirant cap als USA
Un inci de jornada ahir a les sis del matí, de fet uns minuts abans sortíem des de casa direcció a Blanes, el destí final SV passant primer per Blanes, Sant Celoni, Vallromanes, i finalment una altre cop a casa. No és una volta nova, en cap cas, sí una volta que ara feia mesos que no fèiem.
Un inici a 21ºC a les sis del matí a la riera de Llavaneres, la temperatura més baixa d'aquest estiu per a nosaltres, i un final a uns 23ºC a tocar de les deu de la nit crec recordar.
Un despertar sota la refrescant música de la pluja, lleugera aquesta, si més no d'inici, i fins a Blanes a on ja no va ser lleugera si no intensa. En tot cas no ens va fer dubtar de fer el Vol veure que aquest podria ser amb aquesta climatologia, de fet el dia abans ja rodàvem en les mateixes condicions fent un Drac en la seva versió menor. A casa la pluja si no va lligada a les baixes temperatures, ens és amiga, queden lluny les rutes per Sant Elies sota tempestes de primavera a on els corriols deixaven de ser-ho per passar a ser torrents, ara passats els anys aquest és un aspecte que es manté, vull dir no com la calor extrema que ara no podem rodar quan ella imposa el decorat del Vol.
Un esmorzar breu de minuts amb panets de Viena, a Blanes, a la plaça, sota d'un arbre, xops però sense fred.
Per prudència portàvem les armilles, les Lites, que no hauríem d'utilitzar durant tota l'aventura, ni quan a Blanes al punt més extrem del port la pluja en forma de ruixat intents ens va mirar de proposar una aturada que no va ser acceptada. A aquest mateix lloc tornant del port ens vàrem aturar a comprar l'esmorzar que us esmento, sis panets, dels que tres ens van servir d'energia per a la resta de la ruta, també mig plàtan, més una cola i una mica més a SC, així com formatge i unes galetes salades a aquesta mateixa aturada.
Entre Blanes i Tordera, una aturada d'emergència germana petita de la viscuda amb en Xavi a la Cerdanya, aquest cop moitivada per una nit anterior vestida de muesli amb xocolata, fet aquest que va marcar les rares sensacions des d'aquesta aturada fins arribar a Vallromanes, és a dir unes cinc hores diferents.
De tota la ruta, únicament exposats al Sol, i de manera intermitent des de Llinars fins a Vilanova del Vallès, perquè abans la tempesta, en temps real i com a avís de poder ser sense ser a la majoria d'estona, va ser la protagonista sempre, no a aquest tram de Sol intermitent a on no rodàvem bé, de fet hem quedat lleugerament torrats, cal tenir present que aquesta exposició al Sol tot i ser intermitent és la primera que fem aquest any, i espero que la darrera, espero, aquest és l'objectiu.
A Vallromanes, aturada llarga, perquè la tempesta ja feia estona que havia donat pas a un dia brillant, i per tant molt calorós, fet que ens va marcar que esperaríem a la darrera hora de llum per refer la ruta fins a casa, pa amb tomàquet, una llesca, embotits, un Frigo-pie, una mica més de mitja cervesa, una cola, i un bon cafè els amics energètics d'aquesta aturada. Inclosa una dormida profunda esperant'arribada del vespre, que va arribar a quarts de vuit les vuit, i aquest va ser el moment d'inciar la tornada cap a casa.
Una tornada ràpida, a on vèiem a l'horitzó un cel de tempesta a SV, que va ser realitat per una lleugera pluja, molt lleugera als darrers quilòmetres.
Un inici de ruta amb llums, Cateye-Sigma, i un final idèntic, per beure, tres bidons d'aigua de poc més de 500 ml. no ho sé exacte perquè són nous, els vàrem fer venir per ser de 750 ml. però no ho són, com? com sona, com sona, amb eines, amb manxa, sense incidències, fora del soroll del BB, que ara sí crec poder afirmar que és ell el responsable del molest soroll, sense coincidències, amb un mar amb la mosca al nas.
Dur el darrer pujador fins a casa, no per fatiga que també, si no per les conseqüències de la breu i intermitent exposició al Sol, el fet és que una primera baixada seguida del darrer pujador fins a casa ens va provocar d'un refredament baixant, i un escalfament sobtat començant a pujar, i OMG quin sensació més dolenta, de breus minuts, certament, de dos o tres però aquests van ser els únics en tota l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
Ara esperant el proper Vol, que no sé si serà avui, o ja quedarà per demà, un canell esquerra ressentit, lleugerament però en definitiva resentit poden fer que tot quedi posposat per demà.
Etiquetas:
agost 2015,
Estiu,
Grans rutes.
diumenge, d’agost 09, 2015
dijous, d’agost 06, 2015
Cada dia
Entre trams a on per la franja horaria estem mirant d'evitar, i de fet fins avui ho hem anat aconseguint, de passar una calor intensa, ens ha ajudat molt evitar els Vols de juny i juliol, i ara durant l'agost fer-los a les matinades.
Per què aquest any no estarem a dalt de la bike entre trams de Sol intens? no ho sé, però segur que hi té a veure que sota una calor intensa a dalt de la bike no hi tinc gens de bones sensacions d'uns anys cap a aquí, a temperatures de 30°C el pensament és, avui res de bike.
M'agrada la proposta de Vols de maig cap a aquí, cuidar aquest punt, vull dir les condicions per fer el Vol, ja ha sigut un punt que hem millorat aquests darrers mesos, passant a mode migdia aquest hivern-primavera, i deixant per ara a les fredes matinades. Aquest estiu depenent de la temperatura decidim com serà el Vol, i si aquestes han sigut molt altes la proposta de Vol ens ha indicat sense embuts que no era dia de Vol, i ara passades les setmanes les sensacions van agafades de l'aplicació d'aquesta tendència tan prudent, i que no poden ser d'altres que les millors sensacions.
Arriscada aquesta decisió d'invertir la intensitat de la constància dels Vols, vull dir, sortir sempre dia sí dia també durant la tardor, hivern i primavera, i aturar aquesta continuitat a l'estiu, apostant per un estat físic sense entrar dins de l'exigència rodant sota la calor extrema, decidint fer-ho així perdem quantitat, de quílòmetres vull dir acumulats, però també aconseguim qualitat, d'aquests mateixos vull dir, és a dir augmentem la qualitat de les distàncies fetes. Estic conveçut que aquest canvi serà el portador dels millors resultats a dalt de la bike, com ho seria aconseguir rodar més a dalt de la bike, i amb millors sensacions mentre ho fem. Va funcionar molt bé aturar els Vols de matinada a l'hivern i pasar-los a l'hora de dinar, és cert que el canvi d'aquest estiu ha sigut no un canvi de tram de la franja horaria dels Vols, si no de deixar de sortir unes setmanes, com vuit, però és que crec que el què ara pot semblar un error, passades les setmanes, mesos, ens demostrarà que va ser una bona pensada. Decidir cuidar-nos, protegir-nos de forma extrema dels Vols sota aquesta calor extrema podria significar un bon salt de forma de cara a les properes cites de MTB, veurem, veurem.
Un Vol un altre cop a 23°C a tres quarts tocats de sis de la matinada, mateixa temperatura que una hora després a la riera de Llavaneres, a on una frescor simpàtica ens ha acompanyat fins a prop de les vuit del matí, instant a on una calor humida ens ha proposat de posar fi a l'aventura, i de fet a aquesta hora ja érem a tocar del Mirador, ho confirma que hi entràvem mentre sonaven les vuit al campanar de SV. Amb eines, manxa, llums en marxa, Sigma-Cateye, quasi sense beure, sense menjar, sense incidències.
Les dues bikes van molt bé, l'Inbred segueix amb el soroll del pedal, ara el dret, el greix hi posarà remei, crec, crec, la Spot Brand passarà a mode Belt Drive properament.
Una baixada pel Tintores curt que denota un sauló cada cop més sec, que ja ho era molt els darrers dies, sí però que ara s'ha accentuat i molt. Dues marxades davanteres, una de cada Drac així ho deixen clar, oi que sí?
De fet aquest és el clar límit al Tintorer curt, de no caure una pluja, encara que fos lleugera, de no ser aquesta cada cop anirem disminuint el ritme a aquest tram, perquè un terreny tan però tan sec no reprodueix cap escenari futur de 24 hores, i som del pensament del President, vull dir en aquestes condicions això no serveix per res.
Fa uns anys que hem deixat de mirar de millorar aspectes a on no brillem, com baixar per zones molt tècniques per a nosaltres, o pujar pendents inhumanes impossibles a ritme dins de la zona vermella, primant aquest mateix principi, vull dir que no ens ha servit de res, fora de ser propers baixant a caigudes amb conseqüències, fet que reafirma encara més el principi presidencial, i a dolors musculars passades les hores després de rodar a ritmes infernals a les pujades.
Les bikes, les bikes, tornem a les dues bikes, dos Dracs que ahir van escoltar de lluny, que podria haver-hi novetats, ara després de la tarda d'ahir ja no dependrà de nosaltres, perquè la proposta perquè sigui ja l'hem fet, ara esperarem, i segons la resposta aquestes possibles novetats passaran a ser realitats tangibles.
Podria estar bé agilitzar la gestió de fer venir unes bikes més pràctiques, més funcionals per a les properes cites de MTB, de ser definitiu l'arribada dels nous Dracs ja exposaré detalladament a on som. De no ser, aleshores com a molt un menció breu al blog en serà el resultat, la part visible del què ara és un nou projecte de bikes a casa.
Ahir rodàvem sols pel Passeig del Anglesos, també minuts abans pels Tintorers, finalment tornant per Milans, sense les Falgures Màgiques, recordo com si fos ara cada instant viscut entre, mentre i després dels Vols, tornaran les Falgueres amb l'arribada de la fredor, i amb elles tornarà l'oblit puntual, OMG.
Quan rodes entre seqüències de certa continuitat, després de cada Vol, passades les hores la sensació és magnífica, avui, aquesta matinada no hem tingut aventura de bike, un sopar ahir entre converses de bikes que finalment va fer caure la persiana a les tres tocades d'avui, i per tant l'inici d'avui no podia ser dues hores tocades després, sí quatre, però ja no entre Vols.
Recordo el mar ahir, tranquil com nosaltres avui, no dic com ahir perquè la jornada d'ahir, per tot va ser calmada, no diré que no però també va ser memorable.
MTB, MTB, MTB.
Entre flors
No ens hi diferenciem, crec, crec, si més no la imatge així ho manifesta.
A 23°C a les sis del matí, idèntica temperatura a trenc d'alba, avui he decidit, de poder triar una temperatura idela per a mi per rodar, la d'avui, la d'ahir, la d'avui, i tant que sí, i tant que sí, fins i tot 22°C estaria bé, però sempre, però sempre.
Les dues bikes de 10/10, el sauló sec, molt sec, fa que les nostres baixades pel Tintorer Llarg siguin això més llargues, més lentes. He de repassar els pedals de l'Inbred, un altre cop, un altre cop, fan soroll, fan soroll. Amb eines, manxa, llums, en marxa els dos, Sigma i Cateye posterior, el Powerled de la Longboard va amb l'indicador verd senyalitzant la necessitat de la propera càrrega.
Que bona la sensació a la matinada, ara, perquè a la tardor, a l'hivern, a la primavera, de poder seran els Vols al migdia, no a trenc d'alba.
Ara esperant, mentre esperem a dinar, tindrem a la tarda, no, no, tindrem a la resta del dia un Festival de MTB. Al primer acte, tema compra bikes noves pel Mirador, he dit bikes, no bike, al vespre un sopar memorable també de MTB marcarà la fi de la jornada, que donarà pas a un cap de setmana incògnita, serà de bike?
MTB, MTB, MTB.
Aquesta matinada el Vol ha marcat, com ahir, el to de la resta de la jornada.
dimecres, d’agost 05, 2015
Brothers Trail
No pel trail, sí per la companyia, oh yeaaaaaaaaah!
Perquè cada dia que sortim ho fem poques vegades en la companyia de l'ASR, dilluns va ser un d'aquests excepcionals dies.
Des d'aquest mateix dia tinc dolors musculars, he de pensar per una calor humida extrema des de primera hora del matí, sense ser el trenc d'alba.
Equipat de Ferrari :-) dins d'una aventura diferent, una jornada de bike memorable, breu però memorable, no necessàriament per la ruta, oi que no?
Incidències, l'Ikon EXO 3C TR 2.2 26" ha desllandat per una palanca lateral entre arrels a un baixador innecessari, certament, certament. Coincidències, màgiques, al Mirador, entre Dracs, amb aigua, sense beure, sense menjar, amb eines, ho sense manxa útil que tingués prou caudal per fer pujar l'Ikon desllandat, per sort el germà gran portava la super manxa, sense veure el mar aquest cop, a 23°C a quarts de vuit del matí a la riera de Llavaneres.
MTB, MTB, MTB.
Vaig a preparar la crònica del Vol d'avui.
dimarts, d’agost 04, 2015
Grans moments
Per la vista, no per beure. Mirem molt, i en tastem molt poques.
La imatge té molt sentit a casa, oh yeaaaaah!
Està clar, estava clar
"Todd Heath, lead fabricator and owner of Moonmen, represents the Fort having spent his formative years here. His dream of building bikes started in high school with a short internship under James Bleakley, founder of Black Sheep. Realizing his skills were not up to par, Todd attended a local trade school where he acquired a degree in machining and welding. Fresh out of the program, Todd reunited with James who he would go on to partner with for almost 10 years. Todd was instrumental in shaping the Black Sheep aesthetic and brand. Find him riding his bike under the full moon. His amazing compliment and counterpart, Jess, is always game to follow Todd up a ladder. Todd’s fave color and bicycle colorway is purps."
http://www.moonmenbikes.com/about/
Perfecció?
http://www.moonmenbikes.com
https://www.facebook.com/237410836423433/photos/a.261967227301127.1073741831.237410836423433/372598586237990/?type=1&permPage=1
Per a mi des de la SSWC d'Aosta del 2013 que no veia res similar. Per ser més ateactives haurien de ser encara més retro, i això avui no sé si podria ser, perquè és que ja ho són molt.
I en aquella ocasió la protagonista va ser una bike de New Paltz, no la meva, no la meva, aquella va ser una porta oberta també a Tasmània, tres cors Vicious, oh yeaaaaaah!
Una proposta que rememora els origens de fa més de 30 anys, i tant, no sé massa bé què passa aquí, però Black Sheep respira, o són ells que ho fan, o ho fan tots ells junts, la nit, una fila llarga de cerveses al 2013 a Aosta va obrir un univers de MTB.
Ara passats els mesos, anys, tornen les imtages al meu cap, als meus ulls, i únicament puc admirar les seves propostes, anem 0 a 2, perquè a les dues ocasions, a la primera a Aosta la bike va ser venuda, jo no tenia ni idea que aquesta bike estés dins del marc de canviar de propietari, però va ser, una joia aquesta segona en aquesta segona ocasió va ser venuda a Alaska, a la SSWC del 2014 al mateix comprador, com? com sona, com sona, les dues bikes que més m'han agradat estan en mans del mateix propietari.
De fet fins al 2014 teníem a casa les mateixes bikes, marques, una Vicious, i una Spot Brand, OMG.
Ara ja no, ara ja no, crec, crec.
MTB, MTB, MTB.
L'excèntrica a l'eix del darrera ja va ser motiu de presentació aquest espai, es veu que estem per proposar a The Great Escape MTB un directori d'opcions de diferents sistemes de tensió de cadenes Single Speed. En darrer lloc per a mi el meu, el de la The Motivator, l'EBB per a mi avui ara passars els anys no seria el meu preferit, crec, crec.
Un dia podria dedicar una intervenció llarga sobre els detalls que fan úniques a aquestes bikes, detalls un a un que m'impulsen a fer aquesta aportació, esperaré, esperaré, per prudència, i quan les entengui, aquestes bikes vull dir, una mica més, aleshores serà encara millor moment per compartir, oi que sí?
Dirt
Com la K.I.S.H referent a aquest espai guanyadora d'un NAHBS de fa uns anys, motivat també per una història dels darrers anys, pels fets, clar que yes!
Sklar
Si de més temps, més propostes interessants sempre, accessibles?
El sistema de tensió crec que és el mateix que el presentat al NAHBS 2014, a on la Moots Rogue SS era la protagonista, també al Blog.
I per què no 29+?
http://theradavist.com/2015/05/sklar-bikes-29-rigid-ss-mtb/
MTB, MTB, MTB.
Smart Food
No tenia ni idea que a part del Big Food tinguessin aquesta proposta, i tenen opció BSA. La Big volta amagada per casa, un desastres, però un desastre, de les Smart no he llegit res bo, sí no massa bo, però com a experiència a casa les Big Food lluny, ben lluny, com us deia, són a casa, amagades, amagades.
dilluns, d’agost 03, 2015
RSL Single Speed
http://cyclepathpdx.com/2015/04/daves-custom-moots-mooto-x-rsl-singlespeed/
Ja va ser motiu d'una aportació al blog sí, però ara l'origen d'aquesta intervenció és diferent.
Etiquetas:
Moots Mooto-X RSL Single Speed.
Silent
Costa cercar opcions de bikes, molt, però això ho fa encara més interessant.
La torno a posar com a primera darrera intervenció perquè aquesta bike no és per a mi una proposta interessant més d'entre totes, en cap cas, aleshores ahir vaig adonar-me que per part meva a The Great Escape MTB no la podríem millorar.
Renoi, renoi, renoi, aquesta seria, tot i que crec que no serà, seria la candidata ideal.
MTB, MTB, MTB.
Demà com la setmana passada, podria ser una jornada important pel què fa a decidir la nova bike.
diumenge, d’agost 02, 2015
Stem
Aquesta ja no serà, ara per ara, vull dir la potència.
El motiu? perquè potència i manillar de la nova bike ja els he decidit, de fet ens separa únicament que siguin a casa un bon sopar, millor dit un festival de MTB al voltant d'una bona taula. Bec repetirem una IPA a la teva salut, mateixa selecció de cerveses, mateix lloc, i un entorn ple de pensaments de MTB.
Les converses des de fa unes setmanes giren també sobre la construcció de la nova bike, decidir-me per una potència de 100 mm. de 6° positius, no de 90 ni de 110 mm. i per un manillar un altre cop de 700 mm. crec recordar a 5°, va definint/condicionant el tram, certament, certament, perquè ara el TT no podrà tenir l'allargada que sigui, vull dir no podrà anar a 60 cm. ni 57 cm. 58 serà de mantenir-se el conjunt nou de potència i manillar, l'allargada del TT.
Per definir el ST, el vull com a molt de 36-37 cm. C-C, veurem perquè la meva tija Moots retrassada 2 cm. crec que fa 380 mm. d'allargada, fet que també marca els 58 cm. del TT, i el límit inferior del ST. M'agradaria més anar a 35 cm. però no invertiré en una altra tija Moots, això sí, depenent de quin sigui el fabricant, no descarto de poder ser que sugui ell qui em proporcioni una nova tija, aleshores de ser aquest el cas, el ST serà de 35 cm. si no em limita el segon porta bidó, de ser, vull dir de ser una limitació per el segon porta bidó, aleshores el ST pujarà a 36-37 cm.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de juliol 31, 2015
Tranny
http://dirtragmag.com/first-impressions-ibis-tranny-29/
L'he vist, quasi idèntica a la de la imatge, captivadora, lleugera, interessant, molt, de ser 26" ja seria a casa, ara, no fa uns mesos, no fa uns anys, fa un temps no era encara una sòlida candidata, avui sí, darrera de tot d'una breu llista d'elles.
MTB, MTB, MTB.
Poder-la desmuntar, els triangles, que el mateix sistema de desmuntar-la tensi el possible Belt Drive, que les guies siguin internes, lleugera, funcional per a 100-120 mm. de forquilles, són tots ells punts interessants per a tenir-la present, si serà encara tinc temps per decidir.
23ºC
Avui abans del trenc d'alba, mentre i després, rodar d'un 10/10.
Per un vespre ahir molt emocionant, on la propera arribada a casa de nous components per a la nova bike són ja un fet consolidat, i a on les decisions d'avui són les que perfilen la bike de demà.
Ara va quedant concretat que la propera bike camina agafada de la mà dels metalls com el titani i/o el ferro, no sé si amb força, prou força vull dir, però pel què veig, ens allunyem del carboni, no és definitiu, però sí avui improbable que la propera bike sigui d'aquests dos materials esmentats.
Ahir quasi que una bike de carboni és la propera reina del Mirador, avui sembla que no és aquesta proposta l'opció seleccionada, dic sembla perquè dependrà de les properes converses de ser, perquè aquest fet consolidi, jo tampoc sóc ràpid a l'hora de decidir, ni de pensar, i per tant d'avui per demà puc fer canvis, sí, i tant, però sempre depndrà de qui vol que els faci, no que jo els decideixi, no és ni bo ni dolent, senzillament és així.
Equipats d'estiu, a 23ºC a les sis del matí, a 22º una hora després al mateix lloc a la riera de Llavaneres. Amb eines, amb manxa, sense incidències ni coincidències, amb aigua sense beure ni menjar, amb un mar calmat.
MTB, MTB, MTB.
Sembla que som ja dins del tram dels Vols, veurem, veurem.
Nerviós perquè estic decidint la meva propera bike, i emocionat, aquesta, la bike, un cop a casa tindrà un primer Vol directament cap a les antípodes, si tot va com ha d'anar, oh yeaaaaaaah! vull dir, primer aconseguir la bike, per després aconseguir consolidar el proper i únic Vol del que queda entre el 2015, i el 2016, crec, crec. Vull dir no sé si en podran ser més, crec que no, que serà un sol Vol.
Hem tornat a rodar bé avui, millor que quan estàvem dins de les sortides de sis de cada set de fa uns mesos, sí, res puja, res costa de baixar, molt i molt bé el tram a on som ara de bike, i que segueixi així, aquest ha de ser l'objectiu, que segueixi així.
Rogue
Entre joies costa de decidir quina és la primera opció, sí, però quin privilegi ser entre tots aquests dubtes.
Etiquetas:
Moots Rogue,
NAHBS 2014.
dijous, de juliol 30, 2015
Amb Sol, Vol a trenc d'alba
I així va ser, i així va ser ahir.
Sota la insinuació fallida de tempesta, una bona sortida, a 26°C a les 6 del matí, no a 23° com avui que nosaltres encara no hem sortit, l'ASR sí.
Amb eines, amb manxa, sense incidències ni coincidències, amb aigua, un quart de bidó de 500 ml. sense menjar, no recordo el mar com estava.
Una pujada lleugera, una baixada ràpida, i un retorn simpàtic.
Avui no tenim pla, de Vol, sí de bike.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de juliol 28, 2015
Sense Sol, Vol :-)
I tant, i que bé que ens ho hem passat.
Les bikes, perfectes, més fins i tot, l'Inbred concretament no sé si per un moment, el d'ara, o si serà permanent, però ara per ara i fa mesos que és així la bike, el conjunt funciona de manera impecable.
Passats els primers quilòmetres el Maxxis Ikon EXO 3C TR 2.2 de 26" va també molt bé, puc dir fins i tot millor en sec que el Monorail UST.
Sense beure, amb aigua, la Reina però sí que ha begut, els 500 ml sencers d'aigua del bidó. Menjar, cap, eines totes, manxa també, no recordo com estava el mar, temperatura avui 24°C a quarts de dues, 26°C una hora després, la sensació però de més calor que ahir a 28°C. Incidències i coincidències, cap.
Demà de matinada?
Mirant l'Inbred, si faig un canvi de quadre i res més avui seria un K.I.S.H, per què? perquè relaciono aquesta marca amb una dimensió petita de quadre també.
K.I.S.H, titani, compacte, i un referent també a casa.
http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2014/08/kish_23.html?m=1
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Estiu,
juliol 2015,
K.I.S.H.
dilluns, de juliol 27, 2015
Sensacionals
Les sensacions a dalt de la bike avui al migdia. No feia la calor que indicava el termòmetre a tocar de dos quarts de dues a la riera de Llavaneres, 28°C i un cel tapat amb un vent lleuger molt refrescant ens ha proporcionat una oportunitat entre poques des de fa unes setmanes de gaudir a l'hora de dinar a dalt de la bike.
Les dues bikes un 10, però un 10, la Spot Brand no és una novetat, l'Inbred tampoc però venint de la The Motivator podria semblar sempre poc, però no és el cas, no és el cas, l'On One funciona fins i tot millor que la Vicious.
Més lleugera, més àgil, més reactiva, avui agafada de la mà d'una jornada favorable de bike per la baixada de les temperatures ha comportat d'un Vol sensacional, lent també, hem perdut ritme, sí, hem guanyat frescor però, i per tant aquest Vol, el to d'aquest pot ajudar a aconseguir entrar a la continuitat dia sí dia també a dalt de la bike.
Que divertida l'Inbred de 26".
Aigua, sí, menjar, no, eines, totes, manxa, també, coincidències i incidències, cap, amb un mar mogut.
Equipats foscos, calçats amb Privateer i Fury, i les bikes calçades/dirigides pels Maxxis Ikon TR, EXO, 3C.
És increible com funciona de bé l'Inbred, renoi, renoi, renoi. Costa valorar quina ha de ser la roda de la nova bike, perquè tornar a 26" venint després de crec recordar quatre anys rodant en 29" no és un tram molt visible, però l'èxit a l'Europeu de Finale amb la 26" m'ha comportat de confirmar que la bike va fantàsticament bé, molt bé. El comportament de l'On One a l'exigent recorregut de Finale va ser magnífic, memorable, fet que em proposa de deixar oberta la porta a continuar amb la roda petita.
Tot i així no sé si podré fer aquest pas, pesa l'actualitat, certament, i les 29", així com les 27,5" són les rodes d'avui, i un quadre nou ara per ara de ser 26" es diu de ser titani, Moots UNO, de ser alumini, Ventana, sense el nom del model, sense el nom del model, de ser 29" caminaria avui una sola marca de ferro, English, de ser de titani, IF, de ser d'alumini la mateixa marca però de 29", curiosament de ser 27,5", Eriksen, és a dir titani.
MTB, MTB, MTB.
HESPERUS
Ja em va agradar el primer dia, ara el segon dia és, senzillament una proposta molt ben dotada, color, FAT, en darrer terme la marca, la marca, que no sé si ja té massa sentit, però Tomac sempre serà Tomac.
Etiquetas:
FAT.,
Tomac Hesperus
Cooker 0
Com l'Unit, simples i també més assequibles que les HM Single Speed.
Etiquetas:
27,
5+.,
Charge Bikes
PM
Tenim la primera a casa, d'ara fa uns 20 anys, OMG, no tindrem ara per ara la segona, però sí que la tindrem a aquesta aportació a The Great Escape MTB.
Etiquetas:
27,
5+.,
Marin 30 aniversari,
Pine Mountain
Subscriure's a:
Missatges (Atom)