Visita a l'Andreu

Ara fa uns dies, sí, per atacar el canell de la Reina, i a on per prudència va implicar aquest dolor al canell al darrer dia d'aturar els Vols, ara tocava passar pel fisio, i ara després de tres dies d'haver-hi anat ja comença a veure la llum.

Veurem, veurem, de mentre descansant, avui Home Cinema coincidint amb la meva jornada de descans, o jornades, no ho sé, demà ho veurem, oi que sí?

Pensant, pensant-la, com fer que la Nau Insígnia ens faci brillar a tots, OMG.

M'emociona pensar en la logística transoceànica dels Vols de Drac partint tots del pont de la Nau Insígnia, molt.

Ara des del Mirador del Drac, esperant a veure què passarà demà, tres possibilitats d'entrada ara, matí, tarda o nit de demà omg, omg, omg, o cap, o cap. 

MTB, MTB, MTB.

Equipaments, nous equipaments

Dins de la millora d'aquests, dins d'aquest tram a on mirar que cada detall ajudi a afrontar en millors condicions els propers trams SOLO aquests darrers dies amb una seqüència metòdica han anat arribant tots, fins aquest matí que han arribat els darrers.

Tèrmiques, ja les tenim totes, amb i sense mànigues.

Guants, d'entrada de funcionar els Hirzl els tindrem solucionats, avui han arribat els segons guants de cursa de la Betty.

També ha arribat el nou culot de Gore per a mi, de fet ara serà un model popular a casa, n'han arribat tres les dues darreres setmanes, quan fins ara no hi podíem accedir per uns preus per a nosaltres com Assos, impossibles d'assolir rotant tant tots els equipaments. De fet per a mi d'aquests culots un i prou. 

Ha arribat un nou mallot, un Alp-X de Gore, sensacional, no per a mi tampoc, fins avui, perquè pel proper mes crec que el faré venir cap a casa, aquest cop sí per a mí, de ser ja us el presentaré si em deicideixo a fer-ne venir un.

També fa uns dies va arribar el darrer culot Pearl Izumi per a la Reina, ens falta decidir el segon mallot de cursa de cedir la posició els Freedoms, de deicidir-ho així ens falta aquest mallot, que certament avui serà una petita joia de Peal Izumi. I com jas us vaig esmentar també em va arribar la tèrmica de màniga curta de Pearl izumi i els guants Alp-X de Gore de canell llarg per a mi. 

Crec que no em deixo res, ara toca fer venir la llista de components i recanvis de bike que necessitem pels propers mesos, pocs perquè la propera cita SOLO ens cau a sobre, OMG. Aquesta llista és llarga i repetitiva, haurem de fer molta punta al llapis perquè un pressupost més ajustat que mai per una agenda aquest any molt densa fa que no ens poguem permetre desviacions encara que comportin una millora notable a el què ja tenim ara. Bé si la millora és important podríem estudiar obrir la porta a més entrades, clar, clar. 

Per sort la June no sortirà a les propers cites de MTB lluny de casa, sí però que necessitem les bosses de viatge, per això ens ajuda no haver de necessitar la VW perquè també està a punt d'entrar a procés de manteniment dens, i tot i estar pressupostat fa mal, molt. Quedarà per març perquè abans impossible, crec, crec, sempre hi poden haver sorpreses, no sé massa bé d'on però cal pensar que sí, oi que sí? vull dir el mateix que els equipaments, és a dir al març si no surt un pla imprevist ineludible, si surt la porta a fer està oberta sempre. 

Hi ha el tema que us esmento de les bosses de viatge, un tema complicat aquest, per decidir bé, i per afrontar l'import d'aquestes que en cap cas baixa dels 400€ cada bossa, pas que costa per motius diversos, el primer i més difícil perquè no depen de nosaltres que sigui la bossa, el tercer l'espai que ocupa quan no les utilitzes, tot i que es pleguin sobre si mateixes, l'allargada no te la treu ningú, i al minúscul magatzem mentre no arriba la Nau Insígnia, aquest passat any 2014 hi hem sumat el castell de la Nau Insígnia que ocupa un espai enorme, més del doble de l'anterior, que no havíem de guardar perquè ens el cedien quan el necessitàvem els Trinxes. 

Ara aquest, el nou castell ha de passar per un procés de remodelació perque ha de portar l'escut de la Nau  Insígnia, sí, sí, la Nau té escut, OMG, i el castell l'ha de mostrar. Si som a espai de Dracs, de cavallers, de Destructors de Murs, de Falgueres Màgiques, bé podem tenir un escut que ens representi pel Món, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Ara que hi penso falta una comanda, la dels guants de Gore per la Reina, els Alp-X de canell llarg, a on hi van també uns manegots de la mateixa marca per a mi, i en darrer terme la tèrmica de màniga curta de Merino també per la Betty. 

Matinada de dilluns

Després de dos dies de molta bike, avui relax, que bé, que bé, que bé :-)

Les sensacions avui, pel fet de ser de descans de bike segur que ajuda, molt bones, endolorit, sí, no molt, però el cos em fa saber que els dos darrers dies han sigut de bike, dos dies diferents. De molta bike dintre dels trams de casa, normalment fem un dia de llargues distàncies per setmana, no dos, no sé perquè en aquesta ocasió en van ser dos, però ha sigut una experiència enriquidora, segur perquè avui a la primera entrada seriosa del dia a dia de l'any la posició és d'estar capacitat a coordinar el Vol de la Nau Insígnia, OMG.

Ara costa aturar els Vols durant unes hores, sí però és necessari, molt. De fet el passat hivern per a mi va ser modèlic, millorable, això intento ara, però amb l'experiència del moment va ser impecable, de poder evitar la sotragada de l'agost, en primer terme, i en segon terme poder anar superant els petits entrebancs físics de la Reina d'aquest desembre-gener, tindrem un 2015 que podria elevar el mot respecte del 2014 de immillorable a mític, omg, omg, omg. Sempe mots referits a com ho vívim nosaltres, clar, clar. 

El llum del darrera, el nou per la Reina, no funcina, com? això, no va, i ja és el segon que arriba i no funciona de nou en nou. De fet els darrers tres llums no han funcionat, no ho entenc dues marques diferents i cap de les dues funciona de nou en nou.

El meu del darrera tampoc funciona, no funciona bé, fa llum sí, però fa la que vol, com? això, fa la que vol. I ahir en posar-lo en marxa ja no el vaig poder aturar fins que vaig treure una de les dues piles un cop ja a casa. El meu però porta moltes campanyes, per tant comprensible que funcioni de manera autònoma, per les confiances, segur, segur. 

Ahir i abans d'ahir dues jornades de bike amb una característica que s'imposa sobre de les altres, no feia gens de fred.

Sortir a ple mes de gener, aquest cap de setmana i rodar amb pics de temperatura de 19°C i mínimes rondant els 10°C dóna molt de joc per fer per una banda moltes sortides, ara sí ara també, i també per fer quilometrades més pròpies de l'estiu, perquè com a aquests darrers dos dies cau el Sol i la baixada de temperatura és mínima a diferència de la resta de la setmana que era de quasi 10°C aquesta caiguda. 

No sé si seguirem així als propers dies, però aquesta oportunitat l'he aprofitat, m'ha faltat matinar, dissabte hauria d'haver aprofitat sis hores de matí, ahir tres, però en conjunt la sensació ha sigut d'haver aprofitat aquesta oportunitat. però venia de dos dies a dos Vols per dia, i m'hi he d'adaptar, vull dir, no per l'exigència de les mateixes, si no pel canvi en si de la programació de la jornada.

La del matí de ser, la d'abans del trenc d'alba aquesta la porto prou bé perquè arribo a casa molt d'hora, a vegades a tres quarts de vuit fet que em permet seguir la rutina del dia a dia amb absoluta normalitat.

La sortida del migdia ja és un altra cantar, aquesta es fa lloc dins d'una agenda una mica més ajustada, pel fet de l'inici del Vol a dos quarts de dues tocats, i dues hores de Vol rondo sempre els dos quarts de quatre, i aquesta és molt justa, perquè encara he de dinar, i de fet seria l'hora d'incorporar-me al dia a dia, però tinc bons amics. 

La del vespre ja és una altra cançó, perquè ara havent deixat de banda, no del tot, el temor a repetir un fort refredat, bé repetir no perquè podria a saltar d'aguda a crònica, i això sí que seria determinant, perquè comportaria haver de deixar de fer bike, però dit això, el fet de tornar als Vols dia sí dia també ajuda a combinar ràpidament cada equipament de gala per a cada moment, per la sensibilitat que agafo vers el temps que fa a cada moment de la jornada, com també a preveure acuradament els complements per millorar dins del Vol la protecció contra el fred en cas de ser més intens aquest, o menys que també és un inconvenient, un cop fora de casa, fent refència al segon joc de guants, segon protector de cara i coll i segon gorret, com us deia el Vol de la nit, pels llums també, fora dels de les anècdotes del llum del darrera, que ja són un element fixe de les nostres bikes, les sortides nocturnes no tenen problema en l'inici fora de la mateixa mandra de mirar per la finestra del Mirador del Drac i pensar, ja hi aniré demà, però superat aquest moment, quan el supero que no és sempre, el Vol en si funciona molt bé, uns equipaments genials i els llums, definitius aquests dos aspectes perquè això sigui així però el tema està en arribar a casa, en que arribo emocionat, i a la mitja nit no hi ha manera d'adormir-se, hi ha dies que són les dues de la nit i l'emoció marca el moment, de fet al darrer Vol de matinada venia d'una nit a on vaig sentir les campanades del dos quarts de dues de la nit, i les cinc tocades ja estava preparant el primer cafè, que per cert fa unes setmanes que ja són sempre descafeinats, OMG.

Des del Mirador del Drac, fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Sol i sense Sol

Per fer quilòmetres i quilòmetres avui sol i també sense Sol, ho dic perquè jo aquest cap de setmana he respirat bons Vols a casa, sí, però l'exigència ha sigut notable.

Aquesta darrera setmana era setmana de Vols, també de molta reflexió, segur quasi vint hores de bike o més sol a dalt de la bike permet, comporta moltes per manera de fer, moltes però moltes pensades, normal avui mateix una jornada de MTB que començava a les nou tocades del matí i acabava a les deu de la nit proposa de molts formats de reflexió, pel fet d'anar sol, per aquest motiu.

Avui he coincidit amb una muchedumbre, i tant, i tant, oi que sí?

Una volta llarga, molt però molt planera, no diria massa, però sí, l'he fet perquè era una proposta a sobre de la taula pendent, ja està feta, de poder no cal repetir-la, curta de quilòmetres per la dedicació que requereix, vull dir sí que supera els 150 Km. però requereix de moltes hores, i prefereixo desnivell a on la mitja de velocitat són més favorables a la nostra disciplina, OMG.

Sense incidències, menjant en abundància, a Vilanova fruits secs i xocolata. 

Per dinar a SC exprés d'arròs, pasta, pollastre, un pit, i una taronja, per beure, dues coles a SC, i un bidó de 500 ml. d'aigua durant la ruta. 

Esmento a part que a Blanes han caigut tres bracets de gitano, i per Calella una coca de poma, OMG que bons que estaven.

OMG, OMG, OMG.

Sense eines, amb llums, Cateye-Powerled a les cinc tocades de la tarda, direcció a Blanes des de Fogars.

Una temperatura entre els 14°C a la riera de Llavaneres a quarts de deu del matí, i els 12°C a les vuit del vespre a tocar de Calella.

Equipat d'hivern, botes Lake MX140, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica sintètica Endura de màniga llarga, jaqueta Xenon AS de Gore, guants Alp-X de canell curt, protector de cara i coll, gorra Spok, portava els Alp-X de canell llarg, el gorret Assos, i un segon protector de cara i coll, a la bossa del darrera de la Xenon, però no els he utilitzat. 

La bike va molt bé, requerirà de manteniment de cadena, canvi, de frens, canvi de pastilles i discs, de rodes, centrar rodes, renoi, però per ara va de 10/10.

Necessito fer sortides amb desnivell, omg, quina exigència avui el Vol, mare meva, quin passar els quilòmetres més llarg, més exigent.

Segueixo a tram de Fars, mirant, admirant la seva llum, la seva funció, MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac ara preparant el descans de demà, i pensant quin serà el proper Drac, veurem, veurem.

Un cop a casa un festival de sopar germà del d'ahir, normal, normal, però un festival sensacional, oh yeaaaaah! :-) 

Demà la d'avui

La crònica d'avui caurà demà al Blog.

El motiu, planer, que no he baixat de la bike més o menys en tot el dia, i ara toca descansar, mtb, mtb, mtb.

Ja us anticipo, pedalar he pedalat, però gana no n'he passat, OMG.

Més visites al Sol :-)

Avui inici del Vol al migdia, a 19°C a la riera de Llavaneres a quarts d'una. 

Un dia transitat direcció al Santuari del Corredor, molt, mare meva, per sort després la meva ruta no ha coincidit amb quasi ningú, de fet des que he sortit de Sant Celoni després d'una aturada breu i he aprofitat per dinar arròs blanc amb pasta, una porció de truita, i dos mini gelats, una cola per beure, ja fins arribar a casa cinc hores després sempre sense coincidències.

Quina temperatura que feia avui, a les vuit tocades del vespre a tocar de Calella a 11°C, està prou bé, jo anava equipat d'hivern, calçat però d'estiu amb les Giro Privater i punteres Mavic, guants fins les set del vespre amb els Alp-X de canell curt de Gore, i després amb els Alp-X de canell llarg, a aquesta hora també hi he afegit un segon protector de cara i coll, la resta d'equipament, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, tèrmica de màniga curta de Gore, jaquena Xenon AS de la mateixa marca, i gorra Spok.

He menjat dos panets a Blanes amb un Kinder, i llaminadures al pas per Sant Pol de Mar. Beure, aigua del bidó de 500 ml. El Kinder perquè no tenien xocolata. Les llaminadures avui un petit error inevitable però per les circumstàncies, no volia passar gana i al forn de pa estava ple de gent comprant i tampoc no ho tenia bé per deixar la bike, sí, sí, ple a tocar de les vuit del vespre, a la botiga de llaninadures me l'han vigilat ells mentre jo comprava :-)

Un cop a casa, OMG. Un sopar propi d'una sortida com la d'ahir, una sortida fantàstica, emotiva, el pas per SC, la ruta direcció a Hostalric, l'arribada a Blanes, sense fred aquest cop, i el sopar de somni, feia dies de la darrera truita, OMG.

La bike torna a portar la tija retrassada de titani, i el SLR ara ja modestament restaurat. Un  dia us exposaré com ha anat la reconstrucció del SLR, que em nego a abandonar després de crec recordar deu anys de ser a casa. M'agrada mantenir el seient sigui quina sigui la bike, ara però mentre el meu Drac ho decideixi així, no hi ha canvi, de bike vull dir.

Sense eines, amb llums Cateye-Powerlet a partir de les cinc tocads de la tarda. A una hora de l'inici del Vol terres blancs, que emocionant, omg, omg, omg, sota un sol de molta calidesa rodant per un terra que no desglassarà fins a tocar de la primavera. 

Que bé que va la Vicious, i tant, i tant. Avui he tingut una pensada interessant amb el tema rodes. Si decideixo fer ja us ho exposaré, i tant, i tant. Té un punt feble, els aros, per això no us ho exposo encara perquè jo vull aros Mavic UST. 

Avui moltes hores sol a dalt de la bike, des de tocar del migdia a tocar de les nou del vespre, moltes menys que les de demà, de ser, de ser. Moltes pensades, del dia dia, de bike, de la Nau Insígnia les que més, clar que yes!

Des del Mirador del Drac dies de Single Speep. Mirant de recuperar el temps, els dies aturat per la prudència vers a mirar d'evitar possibles redredats. 

MTB, MTB, MTB. 

Per demà em caldrà definir bé, ruta i en segon terme l'equipament. 

El gorret  Assos hauria de poder venir, mentre seguim els Fars a la nit. 

Perquè com avui seria la jornada però amb un inici sense Sol, de ser, de ser. 

Repassant el texte d'aquesta aportació, ara ja matinada de diumenge no hi haurà Vol a trenc d'alba, veurem, veurem, quina ruta tindré avui, de ser, de ser.

Matí no trenc d'alba

El pronòstic per avui magnífic, i tant, i tant, avui de ser el Vol serà amb el Sol, no amb la Lluna que tindrà la seva possibilitat de donar-se les circumstàncies.

MTB, MTB, MTB.

Esperant l'arribada del Rei.

Sol amic

A on primer per la seqüència podria pensar que la càrrega de quilòmetres és massa alta, podria ser, ara per ara però va funcionant.

Un migdia breu de MTB, crec que no recordo sortides inferiors a les dues hores, fa anys que no coincideixo a Vols per sota d'aquests 120', però una jornada del dia a dia molt interessant ens porta a aquest espai de Vols més breu, puntual crec, pel fet que fa mesos que pedalo a aquest interval del migdia i sempre ha superat les dues hores.

Sense anar més lluny la sortida del trenc d'alba d'ahir va ser de les més llargues que he fet, per tant queda compensat, i tant que sí, de fet sense sortir, un dia, o una setmana, o un mes també estaria tot compensat, pel fet de que quan piques pedres cada dia, si no, no, com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més :-)

Ahir al migdia equipat d'hivern, però calçat amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, i els guants Hirzl, la resta d'hivern, la jaqueta Xenon AS de Gore, tèrmica sense mànigues Newline crec recordar, culot Echappée de Mavic, mitjons Endura d'hivern, protector de cara i coll, i gorra Spok. Anava un xic massa abrigat a alguns trams, però en conjunt un 10. Darrera a la bossa de la Xenon hi portava el segon joc de guants, aquest cop Alp-X curts de canells de Gore, i també una tanca de seguretat, per poder comprar el pa a la Repsol abans de tornar cap a casa a tocar de les tres del migdia, pel fet de no venir la Betty, i per tant tot i sempre tenir la Vicious a la vista evidentment l'he de lligar a una estructura de ferro que dificulti que se l'emportin, tot i així segueixo creient que no és una bona pensada, la bike no s'ha de deixar mai sola, surts en bike, rodes, i tornes a casa, i un cop has sortit fes altres coses, perquè el risc és massa alt de fer-ho deixant la bike exposada a que no hi sigui passats uns minuts. 

Sense incidències, ni coincidències, sense eines, amb llums sense funcionar, beure, aigua, mig bidó de 500 ml. menjar, dues llaminadures aprofitant l'aturada a la Repsol. 

No vaig esmentara ahir que la visió del mar durant la sortida d'abans del trenc d'alba era de ser a una bassa d'oli, OMG, feia tants dies que les onades picaven contra les roques amb tanta força que semblava impossible tanta pau, tan silenci a un espai que portava tants dies enfadat, aquest fet i una Lluna encesa marcant la seva estora de llum a aquest mar em fa pensar que era la Lluna qui el va tranquilitzar segur, segur, quina llum que emetia la Lluna, OMG, sense cavallers, i, sense cavallers.

Una tornada ràpida, no pel ritme, si no per decidir no fer més voltes, i a on un bon dinar va premiar una jornada complerta de bike, fins i tot puc afirmar de MTB.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, ara a la matinada de dissabte un bon moment per compartir un bon cafè. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Més visites a la Lluna :-)

Quin Vol aquesta matinada, amb la Lluna, sense cavallers, quin silenci, OMG.

Ja fa anys de moltes coses d'aquest espai, d'aventures, les Reines absolutes, de molt males vingudes, sempre per poques que siguin són masses, i mai ben rebudes, mai, vull dir les faltes de persones estimades mai es poden gestionar bé, mai estem preparats. 

Dec una visita al camí romà a Cadaqués, OMG. No és un deute físic, fa dies que esmento Cap de Creus, que esmento Llançà, serà, serà, i tant que sí, i tant que sí. La persona per ser-hi amb mi avui en Joan, un dia, un dia, que rememorarà el pas del temps, també de la darrera aventura junts a Cadaquès.

Dies de molt Single Speed, mtb, mtb, mtb, avui quin conpartir el buit de ka segons corona de granit. Cal tornar al Montalt entre Falgueres Màgiques, necessito més Poció Màgica. 

Ahir va ser un dia de posar la màquina a ritme, i de fet ho era perquè va ser així, en tot, en tot, en el dia a dia, OMG, en els Vols, mirant de tornar a sortides de dos i no d'una. Ahir va ser així, avui també, i tant, i tant que sí.

La veritat és que ara he de fer un esforç per recordar pas  a pas, Vol a Vol l'aventura d'aquesta matinada, a on ha sonat el despertador a les 5 i no hi ha hagut cap reacció, res, però noi a un quart menys cinc de sis ha sigut immediat, i vint minuts després, ja pedalava havent fet abans dos bons cafès, i menjat tres mandarines del mercat dels dijous a SV.  Puc dir què a tres quarts de sis de la matinada a la riera de Llaveneres estàvem a 8ºC, però la sensació era de més fred, sí, però sense la fredor, no sé massa bé què vull, què vol dir. 

Aquesta matinada com aquell que no diu res, he fet un Drac, i quan estava fent camí cap al Passeig dels Anglesos m'he dit, toca visita a Mataró, així ho he pensat i així ho he fet, el ritme darrerament és un xic més alegre, i he pogut arribar tot i fer més volta, a l'hora de sempre, o quasi, o quasi.

Un equipament de gala sí, quan ve la Fusion AS la resta de jaquetes queden sempre en segon terme, la Fusion és molta Fusion, curiosa aquesta jaqueta a on a temperatures inferiors a les d'ahir i la tèrmica  que portava avui de màniga llarga per a fredor a la barrera dels 0ºC era excesiva, avui una sintètica de mànica curta hauria sigut la selecció ideal, no ha anat malament, en cap cas, però la pujada a Santa Mònica, i al Tintorer curt tampoc, però no sé el motiu, però baixant per Llavaneres he hagut de parar al forn de pa a comprar dos panets de viena, quina gana que tenia, OMG. I el sopar d'ahir va ser important, el descans a tocar de les cins hores, per un dia no passa res, i tant que no, segur perquè tindrem crònica del migdia d'avui oh yeaaaaaah!

La bike molt bé, les rodes, les rodes, com m'agradaria un joc de rodes voladores, tot no pot ser. 

Cap incidència, cap coincidència, aigua, el bidó sencer, eines, cap, sense manxa, llums Cateye-Powerled sempre en marxa.

He cercat sempre la claror, i li ha costat arribar.

De fet el Sol no l'he divisat mai a dalt del meu Drac, sí un cop a casa.

Ara a perseguir la crònica d'aquest migdia, MTB, MTB, MTB.

Lluna amiga

Perquè a la qüestió de com veurem la Nau a la nit, tot i ser a l'horitzó, ja està clar, si hi ha Lluna la veurem.

Avui, aquesta nit ha quedat clar, un Vol prudent, no breu a tocar de les tres hores crec recordar, a on una temperatura de 9°C a la riera de Llavaneres amb una sensació puntualment inferior ha marcat el to, tot i així la sensació les dues primeres hores bona, després la darrera un xic de fredor als peus, veurem, veurem.

Pensava allargar el Vol de la nit a tocar de la mitjanit però ha primat la prudència i així possibilitar el Vol de demà de matinada, que ara ho veig difícil, no com aquesta tarda que veia amb bons ulls sortir aquest vespre.

Equipat 100% d'hiver, tèrmica màniga llarga Pearl Izumi,  jaqueta Alp-X GT AS, guants Alp-X de canell llarg també de Gore, doble protector de cara-coll, i gorret Assos a la primera hora, després un protector, i gorra Spok, culot Echappée de Mavic, mitjons Inverse HM Tr@il, botes Lake MX140.

Sense incidències, sense coincidències, sensa menjar, beure, poc però he begut, amb llums sempre, els Cateye-Sigma Powerled, sense eines, amb manxa.  

L'equipament bé, diferent, pel fet que mentre rodava he arribat a la conclusió que la jaqueta Alp-X GT AS, tot i ser Active Shell no podrà sortir com una més de les jaquetes, pel fet què que per les seves característiques sortir escursa notablement les seves propietats d'impermeabilitat. Si l'ús és com ahir, bé únicament degrado aquestes propietats de protegir-me de la pluja, i no aporta res, perquè la jaqueta té com a principal funció aquesta impermeabilitat en condicions extremes, no té com a funció abrigar, ni ser una joia de la no condensació, que no condensa, no diré el contrari, però una jaqueta de gama mitja gestiona igual o millor fins i tot, la condensació, això sí l'Alp-X és Waterproof, una altra particularitat és que tot i ser AS, és que en rodar la jaqueta fa un soroll de la flexió-fricció constant del material. El dia que la pluja sigui la protagonista ja parlarem del comportament d'aquesta jaqueta, crec :-) ho dic perquè poden passar dies, tot i que diumenge el pronòstic és de pluja.

Els nous guants Alp-X de canell llarg de Gore, bé, van bé, de la sortida d'ahir em fan mal les mans, i tant, ho provoca el fet de ser ara un xic rígids, ja passarà, els he comparat amb els seus germans vells, d'ús, no de temps, i els darrers semblen dues talles més grans. Per mirar que l'ajustador del canell no deixi de fer la seva feina he decidit ajustar un posició un xic oberta perquè la jaqueta la part del canell hi entri bé tot i ajustat, per evitat la maniobra ara sí ara també d'obri i tancar l'ajustador, llamado popularmente Velcro :-)

Ahir quin Vol sota un cel estrellat, també sota una Lluna força brillant, he de pensar que amb la seva llum intensa contestava la meva pregunta de divisar la Nau de nit des del cel amb el meu Drac, i va quedar clar, la veurem, la veurem.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.