Dies de Single Speed.
diumenge, de setembre 01, 2013
L'aleta
De la tapa del cantó del nucli presentava una lleugera deformació. Desmuntat el nucli, verificats els rodaments, tot impecable, aquesta tapa amb aquesta petita deformació feia que quan la tanca fixava la roda, la deformació de l'ala de la tapa pressiones el nucli.
Ho he vist per criteri moto, és a dir, l'ala presentava un lleuger desgast? com si toques el nucli lleugerement, quasi inapreciable, dic tipus moto, perquè a un temps vaig treballar amb un mecànic/persona que m'explicava aquests detalls. D'això fa quasi vint anys.
Però el cordill és el del pare al cel sigui, per tant així seguiré, certament.
 |
| Tutorial DT. |
Encara ara estic aturat, des d'ahir muntant i desmuntant la roda, el pinyó, verificant que el Belt Drive estés alineat, i finalment, una ala lleugeremet deformada el perquè de tot plegat.
Dies de molt Single Speed.
Per muntar la Spot Brand he estirat de les bieles Race Face, per evitar de tocar els torniols del plat i biela de les eternes XTR, per on anava, quina preciositat de proposta, amb diferència les bieles més elaborades que han passat per les meves mans, les Deus XC. De fet les que porta el Daniel a la Mount Vision, també Race Face són del mateix to perfeccionista que aquestes Deus XC.
El Belt Drive a la Spot Brand, és com jo i el Blog aquests darrers dos anys, una relació intensa.
La construcció de la bike de la Betty ho té tot, criteri de composició, el seu, criteri de selecció de components, el dels dos, criteri de fiabilitat, el dels darrers anys patint dels propis errors, criteri de personalització, perquè no hi ha una Longboard com la de la Betty. És evident que cada persona té el seu criteri, i aquest és diferent a cada portal, per això mateix, per això mateix.
Sí, m'emociono quan parlo d'aquesta bike, i més ara, després de posar fi fa uns minuts, a un canvi a Belt Drive CT que va començar ahir a aquesta hora. Hores reals unes deu, dedicades el vuitanta per cent a entendre què li passava a aquesta boixa de reputació demostrada de ser indestuctible seguint uns mínims de manteniment.
També és veritat que jo sóc dels què no veuen les coses a primer cop d'ull, o sigui que entra dins de la normalitat que tardi cinc vegades més a posar remei a un problema com aquest. Com per exemple, que amb brides de plàstic tot seria més senzil:
 |
| BDB, Belt Drive Betty. |
Quina bike la Longboard de casa, OMG, OMG, OMG.
OMG
Boixa en tram de gripar.
No roda bé el nucli en fer-lo girar enrere, quan l'eix fixe la roda.
Deducció, rodaments tocats.
Dies de Single Speed.
Flux, sí, Flux
Un color clar i obrim una porta nova.
També oberta està la porta a deixar marxar cascs de casa, el Cratoni, va morir a Finale abans de començar la cursa, com sona.
Dies de MTB.
També oberta està la porta a deixar marxar cascs de casa, el Cratoni, va morir a Finale abans de començar la cursa, com sona.
Dies de MTB.
Brindem?
Per Finale 2013, per Finale 2013.
Les bikes posades a punt, però la roda del darrera de la Longboard l'he de refer.
MTB, MTB, MTB.
STOP
Demà serà un altre dia. De fet demà ja és avui, són l'una tocades de la matinada, i fins ara la roda amb l'eix fent la seva feina no deixa rodar el nucli del DT240, com?
Dies de molt Single Speed.
Muntar i desmuntar
La feina que fa què la nit camini cap a la matinada mentre ajusto lentament el Belt Drive de la Longboard.
Per què sóc aquest punt? no ho sé, quan tanques amb l'eix la roda posterior la biela no gira, per què, per què, per què?
I encara no he anat a per la Vicious, veurem, veurem.
Una Cola és el què ve, un cop he vist què tocava desmuntar el pinyó d'acer inoxidable, com?
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’agost 31, 2013
Toca canvis
De la Spot Brand, de la Vicious.
No grans canvis, però que van lligats a la mitja nit. A l'hora de les Fades de la nit, mtb, mtb, mtb.
Dies de Single Speed.
Two Days
Quan porto dos dies sense pedalar em pregunto, jo pedalava?
I veig les imatges dels darrers dies i, sí, pedalàvem, i pedalem.
D'aquí a res atacarem el proper tram, a mil per dia, durant catorze dies, aquest és el propòsit. No hi ha objectiu quilòmetres, sí de desnivell.
Dies de Single Speed.
Brindem per Finale 2013
És que tot són sensacions 24 Hours Finale 2013, tot.
MTB, MTB, MTB.
Les deu de la nit, i des del matí preparant la VW.
Dies de Single Speed.
A la meva generació
La paraula repetir era, és un simptoma de fracàs, ja no, ja no.
Dies de MTB, dies de Single Speed.
Aquesta la repetirem les vegades que faci falta, mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB, dies de Single Speed.
Aquesta la repetirem les vegades que faci falta, mtb, mtb, mtb.
Dracs descansant
Genets de Drac, descansant.
Quin plaer rememorar Finale 2013, mtb, mtb, mtb.
Entaulat, gaudint d'un bon dinar, d'una magnífica cervesa, d'uns postres sensacionals, i per finalitzar la festa del dinar, fem un bon cafè?
Dies de Single Speed.
divendres, d’agost 30, 2013
XIX: La XII al calaix
I ja no serà, i la XIII anem pel sender a on tampoc es veu.
Dies de molt de Single Speed.
Brindem per Finale 2013. Quina aventura, quina aventura.
Un dia intens, diferent, Josep totalment reconstruïda, com sona, com sona. Tota la tarda i un sol viatge a Arenys de Munt, està prou bé.
Ara esperant, i no, no necessàriament qui espera desespera. Serà pel fet què ja són molts anys esperant, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
XIX: Estratègies
Sobre com afrontar els propers dies de bike. Dependrà tot de les sensacions, sempre tot ve marcat per aquest aspecte.
Si la sensació és bona, com que no anem mai massa lluny, i no parlo de distàncies, normalment fem, no sempre, és veritat, si la sensació no és bona, des de fa un temps, ja mai fem, mai. I no és un tema de comoditat, de no voler fer, sempre volem fer, però amb bones sensacions.
Primer vàrem començar fent molt poques coses, després seguint aquesta pauta de criteri, en van anar venint més, poques, però més, i ara passats els anys, les propostes a sobre de la taula per fer, totes tenen un bon to, totes ens generen bones sensacions, unes més que d'altres, i aquesta intensitat marca d'entrada l'ordre de les nostres preferències.
Avui de cop aturats, sí, no perseguim res si les sensacions passen de bones a dolentes, res, i això ha passat avui, falta res per posar fi a aquest mes de calor tan intensa, i per a mi, el punt de tornar a agafar la Vicious ja no arranca fins setembre, sí, sí, passo pàgina a l'agost, i saltem directes a setembre. El cap de setmana si ve amb un rodó a sota del braç, genial, i si no tot això que tenim.
Ara aprofitant aquesta aturada, no sé si d'hores, o de dies, no és important, sí que ara aturats les sensacions són molt bones.
Dies de Single Speed.
Un matí interessant, no fa calor, fa sol, el dinar encara queda distant, però serà interessant anar a dinar a on sempre, diferent, tot i que fa més de vint-i-cinc anys que hi vaig, però serà diferent.
MTB, MTB, MTB.
Fem un cafè i hi pensem una estona? anen de cara al cap de setmana, sempre és un bon tram, divendres mig dia, i veient com ve cap a nosaltres el cap de setmana, què més podem demanar?
Bike, bike, i més bike.
XIX: XII aturats, contents
Aturats, perquè una indisposició que va començar ahir ens deixa amb el peu a terra, contents per respectar els termes de pedalar a casa, l'objectiu número u, passar-ho bé, mtb, mtb, mtb.
La imatge és d'ahir.
Dies de molt Single Speed.
dijous, d’agost 29, 2013
XIX: L'onzena
Ha començat bé. De matinada tot té el millor to, certament.
Hi ha dies per tot, avui però tornàvem a pedalar a la matinada.
De fet desconec el dia a aquestes hores, de fet tornant cap a casa encara no veig el sol, pel fet que no torno pel Mirador, si no per la platja.
Les matinades són diferents de la resta del dia, hi ha instants que dubto de si som a la matinada o al vespre nit.
Avui les converses com les del dinar de les properes aventures Single Speed a casa.
Ara, passades les hores, tots el interrogants tornen, hi ha un punt que un cop el passes tot roda baixada a vall. Sóc a aquests instant, les properes cites ja seran definitivament o dependrà tot del trancurs dels properes esdeveniments?
Esperant entre una emoció i un dubte les hores passen volant certament, cerament.
Equipats d'estiu, amb armilla Lite, j manegots, escalant però sense ells. 2°C més avui, eines, totes, recanvis tots menys les pastilles de fre de la Vicious, aigua, 3/4 de bidó, menjar, cap, incidències, cap, cincidències, una, amb la mundialista de les 24 Hours de Finale 2012, llums, Cateye-Powerled.
Dies de molt Single Speed.
Esperant la XII, tot costa, tot costa, mtb, mtb, mtb.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)