Vull dir què va lligat a moltes i també noves sensacions, moltes de bones, moltes més de molt bones, i la resta van dins del sac de les què jo en dic, diferents. No vull centrar-me en les diferents, sí mirar de veure com evitar-les, però res més. El sac de les diferents, no té cabuda aquest tram.
Aquest mes, com el de juliol és el mes del canvi, per què? pel fet d'haver de canviar els continguts, no d'entrada les formes.
Pel què fa a bike, bé, està clar juliol ha marcat el canvi de tendència, i de quina manera, hi havia la proposta, però aquesta hi era per les ganes de portar a terme una nova proposta, sense aquestes ganes la proposta no seria llegida com una proposta, també hi havia la constància amb el pas dels mesos de recepcionar una nova proposta. Un cop acceptat el repte, hi ha hagut al juliol la constància, certament, de perseguir cada dia assolir l'objectiu de la proposta, i per sobre de tot, el compromís de canviar el contingut, nou horari de bike, nou ritme de bike, nous manteniments de les bikes.
En segon terme en el meu cas, restringit a en Bob, no a la Betty, la proposta Spa, aquesta inciciada al juliol amb molta intensitat, amb moltes ganes, semblava fer el seu tram de manera sensacional, però valgui la redundància, el bany va ser això un bany que va tancar les portes a un sender entre senders, si més no fins avui. Lluny, no mancat en cap cas de propòsit seriós de ser-hi, de gaudir-ne, i molt, però per fer cal estar molt centrats en on es vol aterrar, i un Boing 747 necessita molta pista, molta, i al Spa això no va ser. Segurament la fatiga, portem mesos perseguint, un cert neguit, cotxe a munt i a vall, bé una mica tot plegat ha deixat aquesta avinguda tan interessant una mica a les fosques. Podria ser aquest vespre un retorn a la jornada Spa?
És evident què el terme Spa és un terme lligat a la simbologia, certament, no així el terme bany, mai un bany havia sigut per a mi un bany tan càlid, i passats els minuts de significat tan gèlid, quin fred al Montnegre sortint de la piscina, OMG. Per què ho simbolitzo tot, el Spa en l'apartat del bany? pel joc de paraules, i perquè marca la fi de la proposta, o si més no això entenc que indica. Les sessions de cinema han substituit a les sessions dels Spa, crispetes fent fora a les galetes, i jo sóc sempre de galetes, aleshores? senzill, ara per ara les crispetes marquen el ritme, certament, certament, però jo sóc 100% de galetes.
A Canberra de ser-hi, hi ha d'haver galetes, i tant que sí, i tant que sí.
Cal adonar-se què, intensitat de la pedalada, repetició constant de trams a les nits, a les matinades, gestió de les bateries, dels llums, dels consums d'aquestes, de l'alternança d'intensitats, gestió de les matinades, de les reparacions a deshores, control de les pastilles i discs de fre, dels pneumàtics, dels líquids, de l'alimentació, de la ingesta de l'aigua, tot això sempre a dalt de la bike, va lligat tot a Canberra.
Estem portant al límit tots aquests conceptes, al nostra límit, certament, i això per a nosaltres és un canvi de direcció a l'extrem oposat a on érem, certament, però ho estem fent coordinadament, còmodament, sense estridències, sense soroll, sense tensió, un objectiu clar, una sender clar, i si no va bé, o si va bé i no podrà ser, no és important, mirem de fer-ho bé, i la resta si ha de venir ja vindrà, mtb, mtb, mtb.
Equipats d'estiu, eines, totes, Cateye-Powerled, incidències, cap, coincidències, cap, temperatutres, com les d'ahir, menjar, cap, aigua, tres quarts d'un bidó de 750 ml.
XIX.
