Després de la SSEC

Però mentre som entre cròniques SSEC, i fins avui per sensacions reals, per percepcions intangibles la bike queda en posició de ser admirada, no de rodar.

La SSEC és un escenari majestuós, a on l'impacte emocional, ha donat pas, ha obert una porta d'entrada a una aventura  infinita, segur que no, que serà finita, però avui sense fi, i a on van passant els dies i la intensitat ha anat a més, no a menys.

Avui mateix des del centre més centre de la capital catalana, les collites de calidesa de la SSEC han explotat càlidament entre els comensals, ha sigut un tram de somni, un altre cop, un altre cop, OMG, OMG, OMG.

Avui la imatge no serà SSEC, sí essència SSEC, i podreu pensar, però la imatge hi té a veure?, i la contesta és clara, segur, segur, segur. 

Un bon Drac, un bon vol, un genet, espai per crear somnis, tornen les Fades de la foscor, ara per ara lluny de la nit, tornen lentament els cavallers de la llum, i imperen adormides les falgueres màgiques. 

És que en el punt on sóc, és inevitable fer sender en una altra direcció que no sigui cap a on l'estem fent.

Dies de SSEC. 

Estaré ja volant amb el meu Drac des de fa una estona?

Prèvies magnes

Pel fet què ahir en arribar de la capital, el cap tot d'una em va enviar un missatge clar, demà torno a enfilar a dalt de la bike.

La imatge és clara, molt, indefinida pel Blog, la meva bike encara no ha sortit mai al Blog, però per això, per això contradictòriament, aquesta determinació en compartir aventures, pensaments, idees, projectes, i deixo tot d'una de compartir la meva bike, no diré, la meva bike nova, ja fa mesos que roda. 

I no és un tema de, ser presentada o no, ni de ser un secret quina bike és, el tema és, no la vaig presentar al Blog, mesos de projecte i incomprensiblement  no va anar lligat el naixement  de la meva nova bike, a la presentació pas a pas al Blog. 

Ho escric, i m'adono, que és evident que serà presentada al Blog, i tant, únicament a diferència de la Vicious, aquesta nova bike vinguda després de la The Motivator, caurà vestida d'una presentació de gala. 

Per què de gala? senzill, perquè tot el procès de la construcció de la mateixa el vaig documentar fotogràficament, component a component. 

Va ser molt i molt emocionant, i les petites i perquè no, i també significatives millores fetes darrerament, han creat uns monstre devorador dels "local trails".

De fet he creat un concepte de bike, que ha implicat noves denominacions de tipus de bike, com ho són les bikes INTRAIL i les bikes OUTTRAIL. 

El significat d'aquests dos conceptes ja anirà venint sol, via la utilització al Blog en cada moment quan em sigui oportú fer-ho.

Dies de SSEC. 

Fem un cafè? Per a mi aquests darrers dies amb una pinzellada de llet. 

Per demà al matí

Una imatge diferent, i un retorn diferent.

Cavallers de la llum, feia dies que restaven a la foscor, demà entre una imatge d'un entorn molt diferent a la SSEC, però que va ser propera, a tocar a un dinar d'esperit SSEC. 

Dies de SSEC. 

IMPOSSIBLE-POSSIBLE-IMPOSSIBLE

Com pot ser?



Repetim, sí, i segueixo aturat.

MTB, MTB, MTB.

Ni Mundial Canberra ni res, NAHBS.

Kula Supreme 2007

Per a mi si demà tornés a rodar en  Geared, aquesta seria la segona bike a venir cap a casa, de la SID a una Fox Terralogic, respectant no portar frens de discs,  i una de les tres bikes ja seria a casa.



Dies de MTB.

I tant que sí

Pot ser millor, sí, que m'agradi més no.

Dies de Single Speed.

D'aquí a un mes la tornaré a proposar al Blog, per què? 

Fa un sol que incita

A sortir a rodar, i això és el què ha fet la Betty, sortir a rodar tot seguit hem posat punt i a part a la jornada del despatx.

Imatge de Xavier Font.

Hi ha dies per a tot, i tant que sí, i tant que sí, i avui era el dia perquè surtis a rodar, encara les converses de 24 hores són monopoli de genets de Drac a casa, a casa, no, ara per ara al Blog.

Dies de molta SSEC, quines jornades les d'aquesta setmana, a on la SSEC va agafant la seva millor forma, la de ser-hi ara ja pel pas dels dies, a una certa distància, i poder-la així, gaudir veient-la amb la seva màxima expressió.

Ara veig aquesta imatge i penso, quina cervesa més bona la cervesa belga que vaig beure el diumenge a la tarda al Campsite, mare meva, mare meva, mare meva.

Dic això, i em ve al cap l'anada amb la VW dels holandesos a comprar tots el queviures per la festa de dijous a la nit es va repetint, i no en mateixes imatges, si no amb diferents fotogrames, cada un més divertit que l'anterior.

A la propera aventura Single Speed, de ser, ja serà des de la barrera dels participants, gaudint de valent, segur, a on serà ja un tram tipus Roc, de ben segur, de ben segur, de ser, però, de ser.

Hi ha dies per a tot, però aquests, he de mirar d'entendre millor quin ritme porten, perquè els darrers 3.000 dies ben tocats han passat com si en fossin un, o com si en fossin 10.000, hi pensaré, hi pensaré.

És que cercar imatge a imatge entre totes per decidir-me per una, i seguidament aportar-la a una crònica ja feta unes hores abans, és literalment de somni, de somni. D'altres vegades primer cerco la imatge, i després vaig a per la crònica, curiós, l'ordre condiciona el resultat, certament en aquest cas, perquè la imatge és una en el primer cas, i la crònica és una altra en el segon.

Perquè sempre que hi penso, en la SSEC, penso, gran aventura, gran aventura. Ara mateix, fa una estona, a l'hora de dinar, al matí, esmorzant, penso, gran aventura, gran aventura.

Dies de SSEC.

És a on som

Gaudint d'un moment SSEC, d'un tram Single Speed.

Dies de SSEC.

La crònica d'aquí a una estona. 

Aquest va ser un gran dia, i després tot va canviar

Certament, certament, va ser una gran jornada. Però finalment es va decidir per participar amb l'ASR-SL, i l'ARC va esperar la seva gran oportunitat el 2011 ja com a Single Speed.

Roc 2010.

Dies de SSEC.

Roc 2011.

Amb diferència l'edició més criminal que hem viscut mai, vaig patir per la seva integritat.

Roc 2011

Va ser una prova de foc, una Betty forjada a foc roent. Que just que ens va anar aquí, que just.

Roc 2011.

I like this girl, OMG, OMG, OMG.

Roc 2011.

I passades les hores tornava a atacar les pendents del Roc, quina edició, quina edició, no diré la millor, de set, o de sis, ara no ho recordo, n'hem viscut de sensacionals, de memorables, sempre, però aquesta va ser també de les qualificades com a memorables. 

Dies de Single Speed.

I aquest no va ser el darrer pas, oi que no, però aquesta intervenció, la de l'arribada de la Spot Brand, ja serà per un altre dia, mtb, mtb, mtb. .

Quan perseverar

És l'única via, tot fins i tot es fa més planer.

Sembla una frase fàcil, no ho és. Vull dir què quan cada dia segueixes un mateix sender, si aquest no té cruïlles, de trobar-te amb una pujada o una baixada de pendent considerable, l'opció és o fer, o fer.

Ara,avui, la SSEC2013 de Sant Gregori queda un xic més lluny que ahir, curiosament ahir fins la mitja nit va ser motiu de conversa al despatx, curiosament, això és bo, això és bo.

Imatge Xavier Font.

També ahir un europeu ens deia que encara ara estava assimilant l'aventura sensacional d'aquesta SSEC, així que és una satisfacció, ja no que la SSEC caminés bé, que també, si no també el fet que a mateixos moments en la distància estem entre les mateixes sensacions, entre les mateixes pensades, això ens dóna molta, molta tranquil·litat per fer, i aquesta darrera sensació és positiva, força positiva.

A diferència d'ahir, avui el sol passa a ser el protagonista principal, ahir n'era la pluja, no és que sigui millor o pitjor, però aquest sol, va ser el nostre gran amic a la SSEC, perquè dies abans, i dies després de la SSEC les condicions climàtiques haurien sigut costerudes de portar agafades de la mà a la SSEC. Tinc clar com són els camins de la zona de Sant Gregori quan plou, i tinc encara més clar la diferència entre com van ser aquests a la SSEC, pel sol que hi va caure, i com haurien sigut de ser la pluja la protagonista. Fins i tot en aquest aspecte tot ens va venir de cara.

Fresca a la nit, temperatura de MTB durant els set dies de la setmana de la SSEC, què més podíem demanar?

MTB, MTB, MTB.

I no va del temps aquesta petita crònica en cap cas. Però sí que és veritat que molts dels assistents em van comentar que el temps i el terreny estaven en perfectes condicions per a rodar en bike, i aquest fet és un dels què ens va ajudar a perfilar de manera positiva en aquesta aventura de la SSEC.

Mentre veus un espai com el de La Pineda, la sensació, abans, mentre i fins i tot després de ser proper a viure, de viure, i d'haver gaudit d'una bona aventura entre bikers Single Speed.

Dies de SSEC.

OMG

Dies de MTB.

Saddle?

MTB, MTB, MTB.

Pinkrotation II

És que és senzillament genial, el color, el color.



MTB, MTB, MTB.

Diria de fer un cafè però tots dormim, tots dormiu, o no?

Impossible

MTB, MTB, MTB.

Possible

MTB, MTB, MTB.

Impossible

MTB, MTB, MTB.

Green Country

Perquè aquest color hauria de ser el representant d'una nació de Single Speed, sense cap mena de dubte, i no pel color, en cap cas, que també.



MTB, MTB, MTB.

Una pitzza amb una bona cervesa, o sense aquesta darrera, estaria molt i molt bé, oi que sí?

Green Live

Impossible passar-la i ja està.



MTB, MTB, MTB.

Green Day

MTB, MTB, MTB.

Podem, podem

I tant, i tant, o no, i no pasa res, girem cua i fem camí cap a casa, que ja és aon sóc sempre.

MTB, MTB, MTB. 

Una entrada de la tarda com aquesta és literalment, SENSACIONAL.

Sóc repetiuiu, amb els termes, i sempre amb les expressions.  

Vans

Què en puc dir?



Unes, unes, o dues, dues millor.

Aquesta marca no necessita Link, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Com més be va tot

Més distància de tot plegat.

Però de fet és normal per a nosaltres a casa, per tant està d'allò més bé, com molt bé deia el meu bon amic Joan, el tram ve de lluny, i jo hi puc afegir què sempre ha sigut així. 

Quina bona sensació que la Betty cada dia vingui amb una pila de bones notícies SSEC2013.

També ho és, de normal, aterrar a llocs molt deprimits, millor dit ho era, de normal vull dir, hi hem passat anys, picant i picant pedra, intentant poder ajudar a canviar-ho, sempre des de les nostres limitades possibilitats, però també trabucant-les totes, per finalment deixar-los ara ja fa anys, tots aquests espais, definitivament enrere.

A partir d'aquest canvi, tot té encara millor to que el que ja tenim sempre, perquè sempre tenim un to, i aquest to, mantenir-lo, no en té res de planer, res, el Single Speed, és la disciplina de bike més exigent que he practicat, però també la que millors sensacions m'ha reportat.

És el tram on som ara, i, com hi som ara és com seguirem, ni una coma més, i sí, però el què no té camí a casa és ni una sola coma menys.

Mentre escric aquesta aportació ja sóc a la matinada tocada de dimecres, i el dia ha brillat amb tanta intensitat que no puc adormir-me.

 Jean Marc Peuch (imassu).

Avui he vist el nom de la Betty escrit en lletres d'or, costa assimilar-ho, costa, el podi del Mundial SOLO 24 hores d'ara fa uns mesos ha comportat un gran any, i en el cas que ens ocupa, a la jornada d'avui resto aturat, he llegit avui també, la Carolina el somriure de la SSEC, però és que coincideixo amb aquesta lectura, i tant, i tant.

He llegit avui també, "els grans noms" fent referència a la presència de bikers de referència que competiran a una cursa de 2.000 participants a nivell europeu, i veure que entre aquesta breu llista de bikers de referència, entre ells, el de nom de la Betty, és senzillament gratificant.

Certament, és el seu moment.

Dies de MTB.

Curiós, curiós

És el què té picar pedra.

Tot roda des de les sis tocades del matí, sols veiem darrera als forners, i el segon pensament en primer terme és l'escenari d'ahir, del transcurs de la jornada anterior, el tercer i més emocionant, les converses 24 Hours durant una pila de minuts amb la Betty, per seguidament en caure a les vuit del matí, emocionar-me esperant a publicar la crònica de la SSEC d'aquest matí, és a dir el què més valor té per a mi després de les primeres espurnejades, és la crònica que vaig fer ahir, per proposar-la per avui al matí, proposar-la? sí, perquè està en la meva mà sempre decidir no trabucar-la, que no serà el cas, certament, però és una possibilitat que sempre queda pendent de com ho veig passades les hores, és bo dependre d'un mateix, no dic el millor, dic, és bo.

Dies de SSEC.

Urban Velo

És que fer aquesta congelació convertida en imatge, no té raó de ser, si no ets aturat sense pensar mirant sense veure res.



MTB, MTB, MTB.

A aquesta hora, sí, a aquesta hora podem fer un bon cafè.

Dies de molta densitat

Pel fet de restar aturats?

Imatge de Xavier Font.

No ho sé però en contra partida em permet de fer sender pel què fa a cròniques de la SSEC amb les imatges d'en Xavier.

Com passen els dies, de fet no sé si lents, o no, no ho sé. Però passen, segur, això segur. 

La crònica de demà matí ja està a punt, de fet és a punt des d'aquesta matinada.

Dies de SSEC. 

Pinkrotation

No sé a on proposar, en quin quadre proposar aquesta preciositat, ja sol ser això, ja sol ser això.



MTB, MTB, MTB.

Cop de personalitat

I tant, i tant.



Anem a pedalar?

Five Ten

M'agraden, m'agraden molt.



MTB, MTB, MTB.

BOS suspension

http://www.pinkbike.com/news/BOS-Suspension-Testing-New-Enduro-Shock-video-2013.html

Quan el goig supera tota expectativa

Tot agafa el seu millor to, de fet aquest goig va ser tan gran que encara ara, i ja fa uns dies de la SSEC2013 de Sant Gregori, estem digerint tan bones sensacions. Les què fan referència a la relació amb els europeus vinguts de tots els racons del Vell Continent.

Imatge de Xavier Font.

Sentir, escoltar, compartir l'empatia dels participants de la SSEC d'aquesta edició, té una paraula o dues que ara mateix són per a mi, emoció, molta emoció. Quan tens un premi com aquest, et dónes per pagat en tot, ep, que si no hagués sigut aquest el cas, pel què fa a casa, per l'entrega durant tants mesos a aquest sensacional esdeveniment de poder organitzar un europeu de Single Speed, crec que si  no hagués caminat bé, seria, vull dir què quan has fet tot el què pots, bé si no va bé, poc hi podràs fer, serà que no havia de caminar bé.

No va ser aquest el cas, i com comento a aquest espai en algunes ocasions, fins i tot si mires de fer-ho bé, fins i tot,  pot sortir bé, doncs aquest va ser el cas.

Està bé, està molt, i molt bé.

Gran sensació aquesta, que per sort va venint ara sí, ara també, i és d'agrair sempre, perquè fer la feina bé, no vol dir que sigui així, sí, que penses que és el què persegueixes, no que sigui el què aconsegueixes, quan ets a aquest sender, i finalment surt bé, sempre gaudeixes d'allò més, d'aquest tipus de resultat, la forma com arriba el resultat, és com us dic, molt emocionant.

És preciós l'instant on et sens emocionat, i que aquest instant sigui la constant amb aquests europeus que venien a la SSEC, ara mateix ho escric, i em quedo aturat, totalment aturat.

Moltes imatges al cap que cada cop en pensar-hi, com a la SSWC d'Irlanda, mentre rodava entre corriols, em quedo literalment copsat. com sona, copsat.

Sempre poden venir jornades millors, segurament, m'agrada pensar així, però en realitat si no es dónes el cas, pel què fa a aquesta empatia amb aquest bikers europeus Single Speed, jo ja em dono per pagat per sempre més.

Dies de SSEC.