Dies de Single Speed.
diumenge, de maig 12, 2013
CHECK-IN
 |
| Imatge de Xavier Font. |
Jo bona part d'aquest tram de l'aventura no el vaig viure, pel fet què un cop cada persona de l'organització fa mesos que treballa en una direcció, en el sentit de quines són les tasques a fer, i a qui van dirigides aquestes, la resta va rodant mentre aquestes, les tasques es van fent.
La roda si no deixes de fer el què durant mesos has anat definint, roda molt bé. I aquest sender el de la recepció dels participants, va rodar, i rodar, i rodar.
De fet encara ara estem acabant de tancar aquest apartat, sí, sí, com sona.
Però aquest apartat, el de la recepció, és com el de l'arribada a La Pineda, a on era primordial què el primer què vegi el biker Single Speed en ser al Campsite sigui un somriure d'orella a orella de qui l'estava esperant, era el primer punt més important a aportar, i això crec que va poder fer amb força normalitat, vull dir el rebre sempre a cada participant amb un somriure de benvinguda.
Ara passats els dies veig aquesta imatge hi penso, mare meva, mare meva, mare meva. De fet no és exactament així, és la tria entre totes les imatges, el veure-les totes, el què fa que tingui aquest pensament.
També em ve al cap la imatge de la senyera, i la funció que va fer dissabte, però aquesta ja serà motiu d'una propera intervenció.
Dies de SSEC.
Crec que m'he decidit per fer el què us vaig proposar ahir, sí deu ser això, està bé, portar a terme propòsits fets amb antelació, i que en un moment donat et decideixis a portar-ho a bon port.
Estaria bé aconseguir una serie de breus cròniques en aquesta línia de la SSEC2013 de Sant Gregori, veurem, veurem.
dissabte, de maig 11, 2013
Black Cat Day
A l'inrevés, mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB.
Ser un artesà té moltes dificultats, i tant, però aquest instant els esborra tots.
Dies de MTB.
Ser un artesà té moltes dificultats, i tant, però aquest instant els esborra tots.
Black Cat Day
Dies de MTB.
Pel color, la combinació de color, de colors, pel to d'aquests, de tots.
Haurem d'anar pensant en el dinar, oi?
divendres, de maig 10, 2013
Black Rainbow Divide Ride
Jo no la puc veure i deixar de pensar, Single Speed específica i cap a casa.
Dies de MTB.
Molts pensaments SSEC, pel fet què el plegar veles i mirar sense fer, és per cada dia que passa, per cada conversa entre aquest grup de bikers del despatx, un clar indicador què toca ancorar a sorra fina, i no moure ni un dit, no és del tot veritat, la no velocitat, podria ser un miratge, vull dir què, i si aquest restar aturat real i objectiu serà perquè està volant tot tan ràpid que sembla que estiguem aturats? i no em refereixo a què tinguem clar què això estigui siguen així, si no a què sigui així, i no en n'adonem.
Perquè hem aturat totes però totes les aventures de bike previstes de l'any, i ho hem fet avui, de fet no hem tingut que decidir res, les mateixes converses han fet què tot quedés descartat, tot, començant per aquest cap de setmana, a on teníem cita Single Speed de les de gala, i seguint pel Roc, a on no hi som apuntats, com les dues properes cites de 24 hores SOLO, a on tampoc hi anirem, o a les 25 hores, que tot i estan descartades, millor dit, no les tenim ni programades, sí que l'any passat les vàrem gaudir de valent assisitint puntualment a veure al grup català de mundialistes, i ara per ara queda únicament amb un interrogant Canberra, i no hi era, no hi era, vull dir amb un interrogant, ara també.
No puc deixar de pensar què fa pocs dies havíem canviat les poques cites nacionals per més cites fora de les nostres fronteres, i ara totes aturades.
Tot ha quedat relegat a un pla sense aire, vull dir a on ara per ara ni ens ho mirem.
Per allò què és més difícil no fer, que tirar pel dret, la programació ja va quedar tocada en ser cancelades Les Guilleries, després la Tramun bike vs run, ja no és la Tramunbike, espero que ho tinguin molt clar, nosaltres també, molt. Dues de grans desaparegudes del mapa en un obrir i tancar d'ulls, i ara després de la SSEC2013 de Sant Gregori som a una espiral que ho ha fet desaparèixer tot d'una ventada.
Tenia clar al 2010 què la SSWC havia de ser una aventura a organitzar per nosaltres, va ser en el seu lloc una SSEC, ara aquest escenari WC curiosament resta a aquell pla sense aire, és a dir ara per ara, lluny, lluny, molt lluny.
Curiós també, anecdòtic però, que no anirem ara per ara a fer una ruta a on la bike de la imatge tingui sentit, però és la bike que més em crida l'atenció.
Dies de SSEC.
Ara a dies de la SSEC 2013 de Sant gregori
El què més ens està motivant és de les propostes que tenim, és decidir restar aturats.
He de pensar què és pel fet que una aventura com la SSEC porta agafada de la mà un període de descans, de pausa, que de fet ara, i des del dia després de la SSEC ja és el què sense adonar-nos hem fet.
Per després passats els dies, de manera ja més conscient, anar aturant-t´ho tot, vull dir què fins i tot crec que molts senders no tornaran a arrancar, i no sé massa bé què vull dir, però sí que serà així.
Cal que passin dies, crec que molts, crec que tots, com? això, això, crec que han de passar tots els dies per a poder anar entenent l'experiència viscuda a la SSEC2013 de Sant Gregori. És més penso què no serà una qüestió que cada dia que restem aturats entendrem quelcom, no, no, com sempre serà a petites dosis entre molts dies espaiats entre ells.
Segur que hi haurà un tram que tindrà la suficient baixada per a poder agafar velocitat, però en primer terme el què ara és pla, haurà de passar a ser una baixada, perquè si no en cap cas podré agafar velocitat, jo fins la baixada no hi podré pas anar, en cap cas. He de pensar que ja sóc a la baixada, amb el fre pressionat amb força i que per això estic aturat, i que després deixant anar la maneta de fre, tot agafarà un altre cop la seva velocitat de creuer.
Des de fa uns anys, pocs que si bé aquesta estació, i la de la tardor, són les millors per a mi, també ho és, veritat, crec, que la primavera ve acompanyada d'una carga molt intensa de reaccions per a mi, adverses, tipus una mena se sensacions de refredat, sense ser-ho, crec, sembla més una simptomatologia pre al·lèrgica que no pas un refredat, crec. I per aquest motiu, amb la sensació d'un possible refredat en curs, la bike resta aturada.
Podria sortir, però no ho faig perquè penso que això agreujarà aquesta simptomatologia desagradable.
De fet penso que és un quadre pre al·lèrgic, pel què he anat escoltant aquests darrers anys a diferents entorns bikers, no pas perquè el facultatiu m'ho hagi diagnosticat així. Ho dic en el sentit que veig a molts bikers amb la mateixa simptomatologia que la meva, ja no ara mateix, si no també mentre hi hem coincidit rodant.
D'aquí a uns dies de seguir pensant el què penso ara, aniré preparant per a cada matí, les imatges d'en Xavier, aportant una crònica amb l'arribada de cada una d'elles. És a dir una imatge agafada de la mà d'una crònica, així cada matí, durant quants dies? no ho sé, no cal pensar-hi ara primer he de seguir madurant aquesta possibilitat, per després en cas de veure-ho clar, posar-hi fil a l'agulla.
No té rellevància, en cas de fer-ho, vull dir, que si bé cada dia que passa la SSEC2013 de Sant Gregori va quedant enrere, és veritat cronològicament, no pas pel Blog, ni per a mi, en cap cas.
Així que aquests són els ritmes dels moment.
Dies de SSEC.
Podríem anar pensant en anar a dinar, oi?
He de pensar què és pel fet que una aventura com la SSEC porta agafada de la mà un període de descans, de pausa, que de fet ara, i des del dia després de la SSEC ja és el què sense adonar-nos hem fet.
Per després passats els dies, de manera ja més conscient, anar aturant-t´ho tot, vull dir què fins i tot crec que molts senders no tornaran a arrancar, i no sé massa bé què vull dir, però sí que serà així.
Cal que passin dies, crec que molts, crec que tots, com? això, això, crec que han de passar tots els dies per a poder anar entenent l'experiència viscuda a la SSEC2013 de Sant Gregori. És més penso què no serà una qüestió que cada dia que restem aturats entendrem quelcom, no, no, com sempre serà a petites dosis entre molts dies espaiats entre ells.
Segur que hi haurà un tram que tindrà la suficient baixada per a poder agafar velocitat, però en primer terme el què ara és pla, haurà de passar a ser una baixada, perquè si no en cap cas podré agafar velocitat, jo fins la baixada no hi podré pas anar, en cap cas. He de pensar que ja sóc a la baixada, amb el fre pressionat amb força i que per això estic aturat, i que després deixant anar la maneta de fre, tot agafarà un altre cop la seva velocitat de creuer.
Des de fa uns anys, pocs que si bé aquesta estació, i la de la tardor, són les millors per a mi, també ho és, veritat, crec, que la primavera ve acompanyada d'una carga molt intensa de reaccions per a mi, adverses, tipus una mena se sensacions de refredat, sense ser-ho, crec, sembla més una simptomatologia pre al·lèrgica que no pas un refredat, crec. I per aquest motiu, amb la sensació d'un possible refredat en curs, la bike resta aturada.
Podria sortir, però no ho faig perquè penso que això agreujarà aquesta simptomatologia desagradable.
De fet penso que és un quadre pre al·lèrgic, pel què he anat escoltant aquests darrers anys a diferents entorns bikers, no pas perquè el facultatiu m'ho hagi diagnosticat així. Ho dic en el sentit que veig a molts bikers amb la mateixa simptomatologia que la meva, ja no ara mateix, si no també mentre hi hem coincidit rodant.
 |
| Imatge de Xavier Font. |
No té rellevància, en cas de fer-ho, vull dir, que si bé cada dia que passa la SSEC2013 de Sant Gregori va quedant enrere, és veritat cronològicament, no pas pel Blog, ni per a mi, en cap cas.
Així que aquests són els ritmes dels moment.
Dies de SSEC.
Podríem anar pensant en anar a dinar, oi?
Això sí és una sensacional notícia, mtbr
Ja era hora, ja era hora.
Dies de MTB.
Tubulars? segur, segur que jo ja no hauré de cercar més si vull tornar a Geared, que no és el cas.
Dies de MTB.
Tubulars? segur, segur que jo ja no hauré de cercar més si vull tornar a Geared, que no és el cas.
dijous, de maig 09, 2013
Czar 29er, mtbr
Dies molt de MTB.
Tenir-la sí, anar-hi, no ho sé. Però ser la darrera intervenció del dia entre aquest tres colors, una magnífica proposta per a mi, pels meus ulls.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)