M'hagués agradat molt, però molt poder ajudar els Trinxes a la seva gran aventura la Trinxacadenes. Pel fet que aquest any no ha coincidit amb el Roc d'Azur.
Ja coincidirem diumenge que ve.
MTB, MTB, MTB.
Una primera hora de la jornada que retorna al seu millor indret, el de pedalar ara sí, ara també, mtb, mtb, mtb.
Ritme molt tranquil, per no haver de notar que fa quasi una setmana que no pedalo, crec.
Una llum la d'aquest matí a primera hora que fa què el color dels pensaments tinguin el mateix to càlid del sender humit encara i banyat per la llum del sol després de dies i dies de pluja.
Un sol sensacional, una pluja d'entrada necessària en part també, això sí lamentant profundament els danys ocasionats per aquesta darrera.
Equipat 100% d'estiu, amb la Lite per sortir i per baixar.
Sense eines, sense manxa, sense càmera de recanvi.
Aigua, zero, menjar cap, quilòmetres, per sota dels 30, desnivell per sota dels 1.000 m.
Portava aigua, no menjar, el fet, el motiu de no beure ja us l'exposaré, el fet de no beure excepcionalment, vull dir que sempre cada vint minuts o menys ingereixo aigua, sempre.
Coincidències amb d'altres bikers, pocs, un grup però pel Passeig dels Anglesos molt nombrós.
Tornant per la Riera de Caldetes, direcció a Milans del Bosch he caçat en Josep que venia pedalant des de Granollers com cada dia des de l'u d'agost, hem escalat les darreres pendents fins el despatx.
Els primers dies a aquestes darreres pendent en Josep no badava paraula, ara les fa mantenint una conversa distesa.
Una llum, la d'avui diferent, encisadora, certament.
Rodar entre senders, poder escalar gaudint, poder gaudir de bones sensacions baixant, el fet de poder fer-ho equipat 100% d'estiu, puntualment amb la Lite és un plaer que miro de poder repetir a cada ocasió que es presenta, les oportunitats, les ocasions de poder fer-ho no són infinites, ni tan sols sumaran mai una xifra elevada, fet que fa que encara les valori més, que encara les cerqui amb més interès.
Un matí d'estar pendent, pendent d'entrar a la normalitat, a la magnífica normalitat, perquè en ella, en aquest dia a dia de sempre s'hi troba per a mi cada racó de gaudir, cada racó de pensar, i el més important cada racó ple de somriures i de bons moments a compartir a dalt de la bike, i tant que sí.
Dies de MTB.
Preparats per anar a dinar?
